Sistema comptable

Comptabilitat. Comptes. Llibre diari. Tipus d'assentament. Posició dels comptes. Assentaments en el Llibre Major. Balança de situació

  • Enviado por: Estrella
  • Idioma: castellano
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad
publicidad

EL SISTEMA COMPTABLE

  • COMPTES

  • LLIBRES

  • DESENVOLUPAMENT D'UN EXERCICI SENCER

COMPTES

DEFINICIÓ

Unitat bàsica de la comptabilitat. Cada concepte d'actiu, passiu, pèrdua o guany té el seu propi compte.

CLASSIFICACIÓ

Comptes de situació: són els que recullen conceptes d'actiu o de passiu. També s'anomenen comptes de balanç, ja que cada element del balanç té el seu compte de situació.

Exemples: Bancs, Maquinària, Capital, Proveïdors, …

Els comptes de situació sobreviuen al tancament de l'exercici. És lògic, tenint en compte que tots els elements patrimonials amb que s'inicia un exercici són els mateixos amb que es va tancar l'exercici anterior.

Comptes de gestió: són els que recullen els diferents conceptes de despesa o ingrés. Cada causa per la que l'empresa incorre en despeses o assoleix ingressos té un compte de gestió específic. També s'anomenen comptes de resultats.

Exemples: Sous i salaris, Transports, Ingressos per arrendaments, Prestació de serveis,…

Els comptes de gestió moren al tancament de cada exercici. Cada any s'inicia la comptabilitat amb els saldos dels comptes de gestió a zero, per a poder determinar el resultat de l'exercici i com s'ha assolit.

REPRESENTACIÓ GRÀFICA

Deure Haver

VOCABULARI RELACIONAT AMB ELS COMPTES

Obrir un compte: fer-hi la primera anotació, al deure o l'haver.

Carregar: fer una anotació al deure.

Abonar: fer una anotació a l'haver.

Saldo: valor del compte en un moment concret (diferència entre el deure i l'haver).

Saldo deutor: sempre que els imports anotats al deure són més grans que els anotats a l'haver.

Saldo creditor: sempre que els imports anotats al deure són més petits que els anotats a l'haver.

Saldo nul: sempre que els imports anotats al deure són iguals que els anotats a l'haver.

Tancar un compte: fer-hi un apunt que deixi el saldo nul. També se'n diu saldar un compte.

LLIBRES

  • DIARI

  • MAJOR

  • INVENTARIS I COMPTES ANUALS

LLIBRE DIARI

És obligatori. Serveix per a registrar-hi els fets comptables cronològicament (pel mateix ordre pel que es van produïnt.

Les anotacions que es fan al llibre diari reben el nom d'assentaments de llibre diari (assentar és, en aquest cas, sinònim d'anotar o registrar).

Imatge física

Un full de llibre diari tenia, quan el sistema era manual, el següent aspecte:

Part esquerra: DEURE Part dreta: HAVER

Tipus d'assentament

Assentament simple: Només un compte al deure i un altre a l'haver.

Assentament múltiple: Més d'un compte a un costat ò a tots dos.

Posició dels comptes

S'ha d'aplicar sempre la REGLA DE LES POSICIONS COMPTABLES:

Al deure, per tant, hi anirà:

  • els increments d'actiu

  • les disminucions de passiu

  • les pèrdues

I a l'haver:

  • els increments de passiu

  • les disminucions d'actiu

  • els guanys

Altres normes que cal respectar sempre

  • Hi ha d'haver un compte a cada costat, com a mínim.

  • Els imports anotats al deure i a l'haver han de sumar el mateix. En argot comptable, d'això se'n diu que l'assentament “quadra”.

Els grans riscos

La lletra “a”

És tradicional separar els comptes del haver dels del deure amb una lletra “a”. Això fa que, en llegir els títols dels dos comptes, units per una “a”, dongui la falsa impresió de que s'està indicant un fluxe, és a dir, que hi ha uns diners que van d'un lloc a un altre.

Exemple

Si un client paga un deute de 10 que té amb l'empresa, l'assentament correcte és:

10 Bancs a Clients 10,

ja que anotem al deure l'actiu que augmenta i a l'haver el que disminueix.

A un no iniciat, si construeix una frase amb els dos títols i la “a”, li pot semblar que, atès que els diners aniràn del client al banc, l'assentament correcte seria l'invers del que realment cal fer.

Cal, per a evitar el risc de confusió, no donar a la lletra “a” el sentit de preposició i entendre-la com una separació, com podria ser qualsevol altre signe (*, =, -, /, , ,…). L'assentament s'ha de construir atenent només al sentit comptable de les posicions.

Deure i haver

En llenguatge corrent, sovint es fa referència al que es té amb l'expressió “tenir a l'haver”.

Exemple: “El Barça té al seu haver el tècnic més simpàtic del mon.”

Aquesta expressió, per exemple, està en contradicció amb la regla de les posicions comptables, que ens diu que el que es posseix figura al deure d'un compte de situació.

La contradicció rau en el fet de la divulgació de la terminologia comptable per part dels bancs.

Pel banc, els titulars dels comptes corrents són creditors. És a dir, representen la obligació que té el banc de tornar-los els diners que tenen dipositats quan ho desitgin.

Quan el banc dóna un extracte de compte al client, ho fa del compte que, a nom del client, el banc té a la seva pròpia comptabilitat. Es tracta, per tant, dels moviments d'un compte de passiu.

Si el client fa una imposició al compte corrent, el banc fa una anotació a l'haver del compte del client, per a indicar que s'ha incrementat el deute del banc amb el client. Aquest mateix fet, el client (nosaltres), l'ha de tractar fent una anotació al deure, significant que acaba d'incrementar-se el seu actiu “bancs”.

Cal entendre, en conseqüència, que el compte del client a la comptabilitat del banc és simètric (inclou els mateixos imports, però els signes comptables estàn invertits) del compte del banc a la comptabilitat del client. És lògic, doncs, que la terminologia que utilitza el banc sigui la inversa de la que hauria de fer servir el client.

LLIBRE MAJOR

És el que recull tots els imports anotats en el diari, classificats per comptes. En el llibre major, a cada compte, se li acumul·len tots els imports que se li han carregat i abonat en el llibre diari.

Aspecte físic d'un compte en el llibre major

Deure Títol del compte Haver

Import Import

Import Import

Assentaments en el Llibre Major

Es fan d'una manera totalment mecànica:

  • s'anoten al deure del compte els imports que aquest té en els assentaments de diari en els que figura al deure, i

  • s'anoten a l'haver del compte els imports que aquest té en els assentaments de diari en els que figura a l'haver.

Es tracta, per tant, d'una mera transcripció de xifres des d'un llibre a l'altre.

Quan la comptabilitat està mecanitzada, aquest pas el fa l'ordinador de forma automàtica.

Les normes que cal respectar sempre

  • No es pot fer cap anotació al Major que no correspongui a un assentament comptabilitzat prèviament en el Diari.

  • Tots els assentaments del Diari s'han de traspassar al Major.

  • Sempre s'ha de fer l'anotació del Major en el mateix costat que el compte ocupa en el Diari.

LLIBRE D'INVENTARIS I COMPTES ANUALS

Es el llibre obligatori on figura, cada any, el balanç, el compte de resultats i la memòria.

DESENVOLUPAMENT D'UN EXERCICI SENCER

  • Assentament de reobertura

  • Assentaments ordinaris

  • Balanç de comprovació de sumes

  • Balanç de comprovació de saldos

  • Balanç de Situació

  • Compte de Resultats

  • Assentament de regularització

  • Assentament de tancament

  • ASSENTAMENT DE REOBERTURA

  • Permet obrir tots els comptes de situació tancats en finalitzar l'exercici anterior.

    Consisteix a realitzar, el primer día de l'exercici, un assentament múltiple al diari, que posteriorment es traspassa al major.

    En aquest assentament, apareixen al deure els comptes que figuren a l'actiu, i a l'haver els que componen el passiu del balanç final de l'exercici anterior.

    Exemple

    El traspàs de l'assentament al major significarà l'obertura dels comptes que hi intervenen, amb els mateixos imports anotats al diari i sempre respectant-ne el signe comptable (deure/haver).

  • ASSENTAMENTS ORDINARIS

  • Durant tot l'exercici es van realitzant els assentaments que corresponen als diversos fets comptables esdevinguts.

    Cada assentament ha d'estar convenientment suportat documentalment. En general, la data de l'assentament serà la del document que reflecteix el fet.

    Tots els assentaments realitzats en el diari es traspassen posteriorment al major. Aquest traspàs comporta l'obertura, al major, dels comptes que van apareixent per primera vegada al diari.

  • BALANÇ DE COMPROVACIÓ DE SUMES

  • Abans de realitzar el balanç de comprovació de sumes, cal fer el pas previ de sumar les dues columnes del diari. Aquesta suma inclou tots els assentaments realitzats des del d'obertura (inclòs), fins a l'últim de l'exercici.

    La suma del deure ha de coincidir amb la de l'haver. Si no es així, vol dir que, en algun assentament, s'ha comès l'errada de que les quantitats anotades a un costat no sumen el mateix que les anotades a l'altre.

    No es pot seguir el procés fins que s'hagi corregit l'errada i les dues columnes “quadrin”.

    Una vegada assegurat que, en el global de l'exercici, les quantitats anotades al deure i l'haver coincideixen, es comprovarà que les xifres comptabilitzades al diari han estat correctament traspassades al major (els mateixos imports i al mateix costat). Aquesta comprovació es fa utilitzant el document que figura a la pàgina següent.

    El primer pas és llistar tots els comptes utilitzats a la columna (a), i traslladar a les columnes (b) i (c) les sumes del deure i de l'haver de cada compte de major.

    Document d'elaboració dels estats financers de final d'exercici


    Comptes

    Sumes

    Saldos

    Balanç de Situació

    Compte de Resultats

    Deure

    Haver

    Deutors

    Creditors

    Actiu

    Passiu

    Pèrdues