Síndrome de Down

Biología. Transtornos mentales # Genoma humà. Ética. Reproducció. Detecció. Sintomatologia. Fisiologia. Llenguatge. Tractament. Educació especial

  • Enviado por: Formi80
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 49 páginas
publicidad

Motivació

He estructurat les meves motivacions resumint-les en tres punts:

1.-M'interessa molt el tema, ja que veig un total desconeixement que fa que la gent adopti actituds no correctes envers a les persones amb Síndrome Down, com podrien ser:

-Desqualificacions verbals

-Sentiments de pena

-Por

-Incapacitat per relacionar-se

-Desinformació

-Despreci

-Marginació social

Aquests actituds, a causa, de no estar informats, és el que m'ha motivat a intentar canviar-ho, posteriorment ampliaré aquest sentiment als objectius.

2.-M'ha motivat molt per fer el treball sobre el Síndrome Down, el fet que el germà (el Víctor) d'una amiga meva (la Maria) pateix el Síndrome i on he pogut comprovar i m'ha explicat que entre ells dos hi ha una relació molt especial en que els dos es necessiten i es donen a l'altre el que a un li falta. Ella em diu, que a diferència del que puguin pensar els altres amb una relació amb una persona amb Síndrome Down, amb la relació que té amb el Víctor hi ha sensibilitat especial, que se'n desprèn un sentiment de afecte, amor, d'agraïment, de noblesa que ella rep, i que d'una manera o altra , li fan replantejar-se la forma de vida, ella veu que tot i que quan la gent veu i/o pensa sobre una persona amb Síndrome Down pot sentir pena, ella està agraïda i se sent afortunada de que el seu germà sigui com és, de que li transmeti el que li transmet.

*Veure annex, treball on la Maria exposa els seus sentiments i relació amb el Víctor

3.-Aquest estiu vaig anar de colònies com a voluntari-monitor per primer cop, compartint una casa de colònies amb nens d'una escola i un grup de nens amb Síndrome Down (de 8-10 anys). Actualment fa dos anys que sóc monitor de nens sense cap deficiència psíquica ni física per tant era un repte, el meu primer contacte com a voluntari-monitor amb nens amb Síndrome Down.

Tot i estar familiaritzat amb el Víctor, els seus trets físics, sempre ve de nou trobar una altra persona desconeguda amb el Síndrome Down, en aquest cas eren nou!. La meva primera impressió fou d'incomoditat, de no saber com tractar-los, perquè sembla que degut a la seva minusvalia se'ls hagi de tractar diferent... estava equivocat, es clar era el primer cop!

Posteriorment vaig poder comprovar que eren com qualsevol nen, t'entenen, et creuen , juguen, riuen, i tenen reaccions positives, també negatives, però com qualsevol altre nen. Per últim citar que em va omplir interiorment, em van ensenyar a no prejutjar la gent pel seu aspecte i descobrir una sèrie de sentiments afecte-amor diferent a tots els altres.

Objectius

1.-El gran problema social envers el Sindrome Down , segons el meu punt de vista és la desinformació i el desconeixement que la gent té sobre el tema. Per tant jo , en la meva mesura, voldria contribuir posant el meu granet de sorra, intentant amb aquest treball, poder donar a conèixer i sensibilitzar el major nombre possible de gent de que les persones amb Síndrome Down, són persones amb unes deficiències , però que són persones amb els seus sentiments i les seves capacitats.

Es podria dir que el meu granet de sorra és petit, però jo sóc dels que penso que si tots poséssim un granet de sorra, al final construiríem una gran platja, però per això es necessari informar i sensibilitzar la gent. I crec que , no només amb el tema del Síndrome Down., sinó amb altres petits temes de la vida.

2.-Un altre objectiu, però aquest, més a nivell personal és torna'ls-hi, d'alguna manera, tot allò que ells em van ensenyar i tot allò que vaig poder aprendre i experimentar amb ells. El treball de recerca m'ha servit per a començar a esvair un sentiment que tenia, de que els hi devia quelcom, ja que ells m'havien donat tant. Aquesta mena de sensació que esmento de deure-rebre no és pas una una premisa que m'hagi obligat a fer, sinó és més aviat moral, de que sentia i volia fer quelcom per ells desprès d'haver conviscut amb ells una setmana aquest estiu i que m'hagin donat tants bons moments.

Ara ja sé d'on prové la deficiència , on és l'arrel del problema i com es desenvolupa , ara ja puc fer-ho entendre. Conec , no només la part humana, sinó també la científica.

Metodologia

Aquest és un treball descriptiu per a arribar entendre el perquè quan es produeix una alteració genètica provoquen una malformació física i psíquica.

Començarem per explicar quin és el genoma humà correcte i com a través de les correctes divisions cel·lulars s'arriba a formar una persona sense cap deformacio o discapacitat, i com una alteració en qualsevol de les divisions de reproducció cel·lular o en el creixement fa que el resultat final estigui alterat.

El Síndrome Down és provocat per una d'alteració divisió cèl·lular que no segueix el procediment habitual, i depenen de quin tipus de alteració en la divisió podrem distingir diferents tipus de Síndrome Down.

Un cop sabem la raó científica o biològica del Síndrome comentarem com es pot detectar , ja en el fetus, i les recents innovacions produïdes en el camp de la detecció i l'anàlisi.

A continuació, explicarem els efectes posteriors que aquesta alteració genètica produïda en la divisió, provoca a tota la morfologia i fisiologia d'aquestes persones, així com el nivell cognitiu.

També explicarem com es poden tractar moltes d'aquestes alteracions a nivell precoç per a poder aconseguir un millor desenvolupament individual de la persona , ja que està comprovat que una precoç estimulació motora i psíquica afavoreix una total integració de la persona en la societat. Acabem de comentar el quan d'aquesta estimulació, però en el treball també veurem com és, en què es basa, d'on prové, de quines teories és la seva base, etc..

I per últim, parlem dels diferents ambient , amb diverses situacions de la vida quotidiana en que es troben les persones amb Síndrome Down.

1.-EL GENOMA HUMÀ

1.-1 Introducció al Genoma Humà


Farem una introducció de la història del genoma humà , per tal de poder entendre millor la detecció, el creixement, el desenvolupament i la sintomatología del les persones amb Síndrome de Down

Es diu genoma humà a tot els gens que es troben a totes les cèl·lules del nostre cos, que està codificat en ADN ( àcid desoxiribonucleic). Desprès de més d'una dècada d'estudis i treballs, els científics han pogut completar el que faltava del codi de l'ADN de la nostra espècie. Per a realitzar aquest gran treball per saber del tot el mapa del genoma humà, els científics van estudiar els aproximadament 5.000 gens que posseim els humans i les substàncies que els embolcallen, l'ADN. A cada molècula d'aquest àcid els científics li van assigna una lletra, i que cada una representa un codi d'instruccions per a que les cèl·lules actuïn de certa manera.

La totalitat d'aquests gens constitueix només una part de tota la informació genètica que conte l'ADN a cada cèl·lula humana, el que resta fa una funció desconeguda, per ara. Consisteix en dos llargues files i cada una té les lletres químiques que son de quatre tipus: Adenina (A), Citosina (C), Timina (T) i Guanina (G).3200 milions de lletres químiques formen els 80.000 gens que constitueixen el genoma humà, distribuïts en 23 parells de cromosomes que es troben al nucli de cada cèl·lula. Cada cromosoma conté una extensa molècula d'ADN que és on s'emmagatzema la informació.

Els éssers humans som idèntics en un 99'9% dels nostres gens, la petita quantitat restant és la que ens fa diferents els uns dels altres . Per posar un exemple, un de cada mil gens es el que ens diferència dels nostres progenitors, aquests gens són els que interessen als científics, perquè al aïllar-los i estudiar-los es coneixerà la clau de l'existència de cada ésser humà com individu. La identificació del codi genètic , els científics tindran la possibilitat amb més profunditat les arrels genètiques de la naturalesa del ésser humà. Perquè? Doncs perquè el genoma correspon al llibre de la vida, amb totes les instruccions per a la creació i al desenvolupament del home.

Com es desxifra el genoma humà? A traves de la tecnologia es manipula l'ADN, aquest s'extreu del cromosoma amb un espècie de “pinça” on esta enrotllat, s'estira i es talla la molècula en cicles específics on es troben els químics esmentats avans (A, C, T, G), després la col·loquem dins d'una bactèria, per a ampliar la informació i d'aquest petit tros s'obté la seqüència genètica.


1.-2 Història del Genoma Humà

La carrera per a poder finalitzar el genoma humà va començar a mitjans dels vuitanta, quan l'Institut Nacional de Salut dels Estats Units junt amb el Departament d'Energia, es proposaren desxifrar, pas a pas, el codi genètic de ésser humà, esclatant llavors una gran polèmica en els mitjans de comunicació, a la comunitat científica i en el govern, no només pels problemes ètics que comporta, sinó per les quantitats econòmiques ( cost total 2.172 milions de dollars). Dos equips d'investigació (un públic i un altre privat) del anomenat “projecte del Genoma Humà”, programa de col·laboració científica que el seu objectiu és obtenir un coneixement bàsic de la dotació genètica humana completa.

El programa pretenia identificar tots els gens del nucli de la cèl·lula humana, establir el lloc que els gens ocupen en els cromosomes epl nucli i determinar mitjançant seqüenciació la informació genètica codificada per l'ordre de les subunitats químiques. L'organisme públic , amb Francis Collins, va descobrir la funció de cada gen, aquest mateix organisme es va proposar seqüenciar la totalitat del codi genètic pel 2005, i així va ser, 15 anys després, coneixem la totalitat del codi genètic humà.

'Síndrome de Down'

1.-3 Ètica vs Desenvolupament?

La informació que genera el “Projecte del Genoma Humà” no només permet conèixer les característiques genètiques d'una persona, sinó que també dóna les bases per a actuar sobre el genoma, podent així , utilitzar la ingenieria genètica amb el propòsit de millorar i alterar certes característiques biològiques, cosa que permet buscar la descendència perfecta, eliminant aquells individus que no compleixin amb alguns dels estàndards predeterminats per la mateixa societat.

Tot això implica que gràcies als coneixements que es tenen ara es pot millorar en alguns sentit les condicions de vida del ésser humà, però s'ha pogut comprovar que també poden estar dirigits contra el mateix ésser. És aquí quan entra en joc el tema ètic.

Un exemple pot ser la desxifració del genoma humà , que és molt important per al desenvolupament tecnològic, només si s'utilitzen per al bé de l'humanitat ( ajudar a certes enfermetats com el Síndrome Down, l'alzheimer, o enfermetats incurable o deformitats) perquè si s'utilitza amb altres propòsits fomenta la discriminació entre homes (escollir els colors dels ulls d'un fill, si serà bon estudiant, si serà ros o castany) això crearia un model de súper humà, que si un nen no és així, podria portar a ser preferible que no naixés.

'Síndrome de Down'

*Fonts bibliogràfiques del tema 1: PW1. (mirar llegenda bibliogràfica pàgina ...)

2.- Introducció o Definició

El Síndrome Down o la trisonimia21 consisteix en una alteració cromosòmica que es centra en el parell de cromosomes número 21 dels éssers humans i que condiciona, tant la seva característiques morfològiques com intel·lectuals.

Aquesta alteració rep el nom del Dr. Longdon Down, que en l'any 1886 dona a conèixer al món l'existència d'aquesta cromosopatia, a través de l'article publicat en el “London Hospital Reports”.

El Síndrome Down (SD) impliquen en les persones que el tenen, un desenvolupament diferenciat que porta l'aparició de determinades característiques físiques, el retard en el creixement, una disminució de la capacitat mental, encara que el grau és variable depenen els individus i dificultats en l'aprenentatge, etc... (més endavant definides i explicades). Gran part de les limitacions que actualment tenen les persones amb Síndrome Down no deriven d'aquestes incapacitats dels mateixos individus, sinó de les traves socials a que es veuen sotmesos. Per això, cal suposar, que a mesura que es vagi superant els prejudicis socials basats en la ignorància, les possibilitats que les persones afectades puguin dur a terme una vida normalitzada s'incrementaran progressivament.

'Síndrome de Down'

Serà el 1959 quant Lejeune demostri l'existència d'un cromosoma acromàtic extra, o trisonimia 21, amb un número total de 47 cromosomes. Cal esmentar que actualment el Sindrome Down afecta a un nen de cada 900 que neixen vius, calculant que a l'any neixen afectats uns 150.000 nens a tot el món. Aquest nombre tan elevat fa que una tercera part de tots els nens que precisin educació especial pateixin aquest trastorn.

*Font bibliògràfica del tema 2: LL2, PW3, PW4, PW5

3.-Tipus

3.-1 Introduccio a la reproducció

L'ésser humà es reprodueix sexualment, que implica la fusió dels gàmetes sexuals dels dos membres de la parella (òvul i espermatozoide, cadascun 23 cromosomes) mitjantçant la fecundació i dóna lloc a una cèl·lula anomenada zigot que posseeix un material genètic de 46 cromosomes, que d'aquests venen 23 del pare i 23 de la mare (per això diem que tenim 23 parells de cromosomes). En cada parell, els cromosomes son molt similars, exeptuant els sexuals, on el X és mol diferent que l' Y.

Cal esmentar el processos de divisió importants en la reproducció :

Mitosi :Divisió de les cèl·lules i duplicació dels cromosomes i donen lloc a cèl·lules Diploides, que són totes les cèl·lules del cos ,amb dotació cromosòmica 2n , en els éssers humans 46 cromosomes. Són diploides totes les cèl·lules dels nostres cos menys les cèl·lules sexuals o gàmetes (òvul i espermatozoide)

'Síndrome de Down'

Meiosi :Divisió de les cèl·lules i divisió dels cromosomes fins la meitat i donen lloc a cèl·lules Haploides, que són les cèl·lules del nostre cos, amb dotació cromosòmica n, en els humans 23 cromosomes. Són cèl·lules haploides els gàmetes sexuals, tan els masculins (espermatozoides, com els femenins (òvuls).

'Síndrome de Down'

El Síndrome Down es caracteritza biològicament per un excés de material genètic corresponent al parell cromosòmic 21. A partir d'aquí diferenciem tres tipus de Sindrome Down:

*Font bibliogràfica del tema 3.1: PW1 i LL8

3.-1 Tipus de Sindrome Down

Hi ha tres tipus tipus, que estan repartits amb aquest percentatge:

'Síndrome de Down'

Trisonimia : Les persones amb Síndrome Down que ja tenien 3 cromosomes en el parell de cromosomes 21 en la cèl·lula original de la qual procedeixen i per tant en totes les cèl·lules que formen el seu organisme. Representa el 95% dels casos de SD.

'Síndrome de Down'

*Encerclat els 3 cromosomes en el parell 21

Translocació: En aquest cas existeix una parella normal de cromosomes 21, però enganxats a un altre cromosoma apareix, un altre fragment de 21.Aquest fragment existiria per tres vegades i la persona amb aquesta característica genètica, pateix el Síndrome Down. Representa el 4% dels casos de SD.

'Síndrome de Down'

*Encerclat un fragment del cromosoma 21enganxat al cromosoma 22

Mosaicisme : També es dona trisonimia 21, però no en totes les cèl·lules, però aquesta trisonimia es dóna a l'embrió de desenvolupament (no va sorgir a causa d'un cromosoma extra en alguns dels gàmetes) i per tant , alguna cèl·lula en l'embrió que surti amb trisonimia , després la transmet al multiplicar-se ella mateixa. El resultat és un organisme on les cèl·lules trisònomiques conviuen amb altres que no ho són. En general les persones amb aquest tipus de Síndrome Down tenen menys dèficits fisiològics i de desenvolupament. Representa l'1% dels casos.

'Síndrome de Down'

*Esquema del nombre de cromosomes de les cèl·lules del cos d'una persona amb mosaicisme

*Fonts bibliogràfiques del tema 3.1: LL3, PW3, PW4, PW5

4.- Detecció i l'Anàlisi

4.-1 Introducció

Actualment moltes parelles desitgen saber si el seu nadó te alguna possibilitat de venir al món amb el Síndrome Down, mentres que altres no. Cal saber que no depèn de la raça o del nivell social dels progenitors, si es dóna, en canvi, una correspondència entre l'edat de la mare i la incidència sobre el Síndrome, a més edat , més possibilitat de trisonimia 21. Aquest augment de risc es pronuncia especialment a partir dels 35 anys. Això s'explica perquè la divisió meiòtica de les cèl·lules reproductores femenines és incompleta en el moment del naixement, i resta en aquesta edat durant uns anys, fins que es produeixen les ovulacions a partir de la pubertat, per tant, com més avançada és l'edat de la mare, més llarg és el període en què la meiosi resta aturada i més grans son les possibilitats que, a causa de l'envelliment, es produeixin alteracions en la divisió cel·lular en el moment de l'ovulació.

Edat Materna

Incidència Trisomia 21

15-19

1/2500

20-24

1/2000

25-29

1/1350

30-34

1/750

35-39

1/260

40-44

1/100

45-50

1/50

*Taula d'incidència a mesura que augmenta l'edat materna.

Per a les parelles que desitgen saber l'estat del seu nadó es pot fer un diagnòstic duran l'embaràs consisteix en l'anàlisi de les cèl·lules procedents del embrió en les que es tracta de fer un examen i recompte dels cromosomes que porten, aquesta visualització l'anomenem cariotip. Hi ha dos alternatives d'anàlisi :

Biòpsia de Corió: Extracció de les cèl·lules del corió (part del teixit de la placenta) i posterior anàlisi, que es realitza entre les 10-13 setmanes de gestació.

Aminocentesis: Anàlisi a partir de les cèl·lules del líquid amniòtic (líquid que envolta al fetus , es porta a terme, en general a partida de la setmana número 15.

Amb anterioritat a aquestes proves , que donen els resultats definitius, es poden fer (desde els inicis de la gestació) determinats anàlisis bioquímics de sang que busquen a la sang la presència quantitativa de certes molècules que ens informen sobre la “possibilitat” i “el risc”. En aquestes proves que estudient els nivells de alfafetoproteina (AFP) i estriol i gonodotropina cariònica humana (hCG) , si els nivells són mes baixos del normal, és més gran el risc de que el fill tingui SD.

4.-2 Recents Innovacions

Una nova tècnica pel diagnòstic del Síndrome Down, és determinar l'absència o la presència del os nasal en els fetus entre 11-14 setmanes, la cual cosa pot millorar la precisió del diagnòstic de SD. Aquesta tècnica fou ideada en el “Kings College Hospital School of Medecine” de Londres i publicada a la revista “ The Lancet” on s'observà que l'os estava absent en un 73% dels fetus amb trisonimia i en un 0'5% de fetus cromosòmicament normal.

Es calculà que els fetus sense os nasal tenen una tendència 150 vegades més gran de patir Sindrome Down , en comparació amb els fetus normals.Posteriorment es faría una ultrasonografia (procediment que ens permet conèixer l'anatomia del fetus)per a determinar l'absència o la presència de l'os natal.

'Síndrome de Down'

*Com podem apreciar no hi ha l'òs nasal

*Fonts bibliogràfiques del tema 4: LL1, PW 2

5.- Sintomatologia

5.-1 Nivell Cognitiu

Prenen com a base els tests de coeficient intel·lectual estàndards, els nens amb Síndrome Down freqüentment són classificats amb nivells de retard mental dèbil, inclòs una part del percentatge es troba en el grup de coeficient normal - baix. Tot i això , aquests tests no constitueixen una referència única en quan a les capacitats d'aquestes persones.

Antigament, la capacitat mental dels afectats per Síndrome Down eren pràcticament nul·les, ja que per manca de recusos, etc... , no rebien una atenció adequada i especialitzada per a ells. Avui en dia, la capacitat intel·lectual d'una persona amb el Síndrome Doewn no pot ésser predeterminada. En alguns casos hi ha un endarreriment mental més profund, però en la majoria dels casos el retard és moderat o lleu. Tot i que hi ha dificultats en l'aprenentatge, no és possible predir fins a quin punt això afectarà l'adquisició de capacitats personals. Actualment , s'observa que als joves que han estat adequadament estimulats poden assolir un grau d'autonomia acceptable i són capaços de tenir cura d'ells, llegir i escriure, atendre les ocupacions pròpies de les escoles i dur a terme activitat de tota mena, tan variades com a la resta dels joves. Tanmateix, com que encara hi ha perjudicis, els joves amb Síndrome Down veuen dificultada la seva activitat social i laboral; cal esperar, però, que si en un futur no molt llunyà accedeixen a l'educació oportuna i reben tracte no discriminatori, les seves dificultats d'aprenentatge no comportaran limitacions perquè puguin desenvolupar una vida normal.

'Síndrome de Down'

*Espiral de cos-emoció-llenguatge i les ciències que les estudien

5.-2 Morfologia

Presenten de manera general aquestes característiques:

-Conformació òssia del rostre (baix desenvolupament del terç mig).

-Branquicefàlia: protuberància occipital.

-Ulls en que les fenedures vertebrals són obliqües (amb forma de atmelles). Poden tenir trastorns visual com l'estrabisme (pèrdua d'alineació de la mirada)

-Orelles petites i amb implantació baixa, acostumen a tenir certes anormalitats que predisposen trastorns òtics, que si no es tracten poden derivar a la sordesa.

-Tenen el pont nasal més estret i la caixa toràcica més petita, degut això tenen un problema amb la respiració i fa que se'ls hi sequin els llavis i es posin pàlids.

-Maxil·lars i boca : tendència a una mesura petita i mala oclusió dental.

-La llengua té una forma rodona i més ample que la cavitat bucal , per això normalment estan amb la boca oberta.

-Tenen una veu força greu i gutural.

- Les mans són amples i curtes i tenen un únic solc palmar (solc simiesc).

-Desenvolupament corporal de menor estatura que la població, certa tendència a l'obesitat.

-La pubertat és tardana.

-Els nens amb SD s'assemblen més físicament als seus familiars que entre sí.

'Síndrome de Down'

*En aquesta foto podem diferenciar algunes de les característiques fisiques esmentades

5.-3 Fisiologia

5.-3.-1 Sistema Cardiovascular

Les persones amb Sindrome Down tenen una incidència elevada de cardiopatíes congènites (alteració del cor que es té desde que es neix) de un 30% al 50%, en general septacions i vàlvules defectuoses. Es fa imperativa, doncs, la realització d'un electrocardiograma durant els primers 2 mesos de vida. La falta d'aquest senzill diagnòstic precoç , porta en molts casos, la irreversilitat d'una sèrie de complicacions associades a la cardiopatia i a la impossibilitat de l'intervenció quirúrgica. Quan es determina amb temps, els resultats del tractament són molt bons en general.

'Síndrome de Down'

*Encerclades les vàlvules defectuoses

5.-3.-2 Sistema Immunològic

Un altre grup d'afeccions més comuns entre persones amb SD respecte a la població general el constitueixen certs desequilibris hormonals i immunològics. Així podem citar problemes en relació amb el nivell d'hormones tiroidals i una certa debilitat davant les infeccions.També es consideren com relativament freqüents els problemes de la naturalesa gastrointestinal i els riscos per a contraure Leucèmia i la enfermetat de l'Alzheimer, estan augmentats.

'Síndrome de Down'

*Relació entre glàndules de control i de cració d'hormones

5.-3.-3 Sistema Nerviós

El cervell dels infants amb Síndrome Down es caracteritza per tenir una mesura i pes globalment disminuïts. Es produeixen degeneracions en les neurones piramidals, cosa que pot estar íntimament relacionades amb el retràs mental que pateixen els nens, així com la demència precoç en alguns adults.

'Síndrome de Down'
'Síndrome de Down'

5.-3.-4 Sistema Muscular

La hipotonia muscular és un dels símptomes clínics més significatius del nen amb SD, ja que repercutirà en el retard en les adquisicions motrius. Aquest descens del tò muscular afecta més a les extremitats inferiors que a les superiors i millora amb l'edat, especialment duran el primer any de vida. El tractament més eficaç és la fisioteràpia i els programes d'estimulació precoç.

'Síndrome de Down'

*Luxació de les articulacions del tormella cauda de la hipotinia muscular

5.-3.-5 Sistema Òssi

La gran elasticitat dels lligaments que afavoreix la luxació d'algunes de les articulacions. L'atlas i l'axis són les dos primeres vertebres de la columna i sobre elles reposen tot el pes del cap. Poden aparèixer símptomes sensitius i motors com la debilitat progressiva de les cames, dolor cervical, torticolis, hiperreflèxia ( reacció a la estimulació excessiva, comporta hipertensió, canvis a la freqüència cardíaca, canvis al color de la pell).

'Síndrome de Down'

*Encerclada la zona on acostumen a aparèixer símptomes

*Fonts tema 5: LL1, LL3, PW3, PW4, PW5

6.-Creixement i Desenvolupament

6.-1 Desenvolupament Motor

És essencial ajudar des del començament al nen amb Síndrome de Down a desenvolupar l'interès i les habilitats que necessiti per a realitzar una sèrie d'activitats físiques i recreatives, com poden ser jugar a la pilota, nedar i ballar.

6.-1.-1 Control del cap

L'objectiu més important en la fase inicial d'un procés d'intervenció precoç potser sigui el d'aconseguir un bon control del cap. El nadó troba molt més fàcil aixecar el cap quan descansa sobre el seu estómac que quan ho fa sobre la seva esquena. Els nens amb Síndrome de Down freqüentment aixequen el cap en postura de “decúbit prono” ( estirat boca avall ) des de les primeres setmanes de vida.

De vegades ens adonem del retard en el control del cap quan no poden mantenir-la aixecada durant més temps o quan no poden girar-la d'un costat a un altre. Si es col·loca al nen de cap per avall, amb el cap donat sobre la vora del llit i se li mostra una joguina de colors per sobre de la seva vista, pot aconseguir-se amb èxit que aixequi el cap. El nen seguirà el moviment de l'objecte girant aquest d'un costat a un altre. Una vegada el nen té control del seu cap està preparat per a incorporar-se i donar-se la volta.

6.-1.-2 Incorporar-se

Quan el nen ja manté el cap aixecat i mira d'un costat a un altre mentre està tirat sobre el seu estómac (en posició fina), pot observar-se el primer intent per incorporar-se. El nen pot tenir encara els colzes doblegats i recolzar-se en els avantbraços, però aviat començarà a separa el pit del sòl i a arquejar l'esquena, per a això necessiten reforçar els músculs dels seus cuadriceps , esquena i braços. Pot preparar-se un corró sòlid amb flassades o coixins i col·locar-lo sota estómac i els malucs del nen, encara que el pit no ha de descansar sobre el matalàs.

Els malucs s'han de subjectar amb fermesa mentre se li anima a aixecar el cap i la part superior de l'esquena. Cal col·locar joguines interessants a una distància apropiada o lleugerament damunt del seu cap, que es poden moure d'un costat a altre per a estimular al nen a girar el cap i el tronc.

'Síndrome de Down'

6.-1.-3 Donar-se la volta

La fase de desenvolupament motor que es refereix a donar-se la volta és important per al nen, perquè expressa el seu desig i capacitat per a traslladar-se d'un lloc a un altre i explorar el propi entorn.

L'infant amb Síndrome de Down pot començar aquesta fase del seu desenvolupament a una edat superior a la dels altres nens, i pot també romandre en aquesta activitat durant més temps abans de passar a les següents etapes de gatejar i arrossegar-se. Donar-se la volta és una gran experiència molt valuosa i una bona preparació per a arribar a assoliments més durs de l'aparell locomotor. Si aquesta activitat no sorgeix de manera espontània cal estimular-la.

La majoria dels nens gaudeixen amb aquesta activitat, i és un bon punt de partida per a una forma de donar-se la volta més activa i voluntària. El volteig des de l'estómac cap a l'esquena és un procés més complicat, perquè requereix més control del cap, així com la capacitat d'iniciar el moviment incorporant-se sobre un braç. Ha d'estimular-se l'activitat de donar-se la volta. És un bon exercici per a entrenar el control i l'equilibri corporals.

6.-1.-4 Sentar-se

Quan l'infant amb Síndrome Down s'incorpora per sentar-se, el cap pot moures descontroladament i caure enrere. El Síndrome Down tarda més temps en mantenir el cap que el nen sense Síndrome. Això es degut, en part, a la debilitat dels músculs del coll, però també al retard del desenvolupament general. Encara que aquesta caiguda del cap cap enrere disminueix amb el creixement, és important estimular l'avans posible el bon control del cap en posició sentada.

Si es subjecta fort el maluc dels nens , aquests reforçaràn la seves esquenes per a mantenir un bon equilibri. El nen aprendrà gradualment a controlar els músculs del coll i de la part superior de l'esquena.

A mesura que el nen creix i madura, tenen que fer-se canvis més difícils en les diferents postures d'asentar-se per a desenvolupar l'equilibri. Les reaccions de l'equilibri tenen lloc quan s'emputxa el cos cap a davant, cap a tots els costats o cap enrrere, principalment quant aquestes postures canvien amb rapidesa. Per a provocar aquestes accions poden utilitzar-se aquestes activitats

Quan el nen estigui en braços, aixecar-lo i després baixar-lo en posició vertical o horitzontal, agafant-lo pels malucs. Asseure al nen sobre el cantó d'una taula o cadires tan aviat com sigui possible fer-lo amb seguretat. Aquesta postura possibilita major llibertat de moviments del tronc, el que, al seu torn, permet al nen mirar en totes les adreces i arribar a diferents objectes.

El nen va vencent gradualment la por a caure i aprèn a adaptar-se als canvis espacials. Tirar-se en el sòl amb els genolls doblegats. Col·locar al nen contra o damunt dels genolls i subjectar-lo quant sigui necessari. Balancejar al nen cap a endavant, cap a enrere i d'un costat a l'altre.

Gradualment, s'estimula al nen a carregar més pes en les seves cames a l'inclinar-se cap a davant per a arribar a un objecte. Això és igual que la primera fase d'aixecar-se d'una cadira. S'establix un bon patró per a les següents fases de mantenir-se en peus i caminar.

'Síndrome de Down'

6.-1.-5 Pas d'estar estirat a sentat

La majoria dels nens necessiten poca pràctica per a passar de la postura estirada a l'asseguda. Simplement girant de costat, s'impulsen cap amunt amb els braços i s'asseuen. Per contra, els infants amb Síndrome de Down solen seguir una seqüència diferent de moviments.

Poden donar-se la volta sobre l'estómac, separen després les cames i es donen suport amb les mans i impulsen amb els dos braços per a aixecar el tronc del sòl. Arribant a aquest punt s'ha assolit un pas molt important en el desenvolupament de la motricitat del nen afectat per la Síndrome de Down. El nen ara pot observar el que ocorre al seu al voltant des d'una perspectiva diferent.

Arriba a objectes que li eren inaccessibles, pot rodar fins a un lloc distint i explorar el seu nou entorn mentre està assegut. Per primera vegada ha conquistat la gravetat. La pròxima etapa del desenvolupament de la motricitat és la de gatera i arrossegar-se, que potser no sigui fàcil d'aconseguir.

6.-1.-6 Arrastrar-se i gatejar

Arrossegar-se és quan el nen es mou amb l'estómac arran de terra. Quan gateja, el nen avança sobre les seves mans i genolls mantenint l'estómac a distància del sòl. Gairebé tots els nens s'arrosseguen abans d'arribar a gatejar.

Al nen amb Síndrome de Down pot faltar-li la força muscular suficient en els seus braços, musculs i tronc per a posar-se en posició de gatejar i mantenir-se així una estona. Per això el infants:

1.-els és més fàcil gatejar cap a enrere o girar, que gatejar cap a endavant.

2.-o pefereixen moure's a saltets sobre les seves natges.

Al nen que se sent motivat per a arrossegar-se i gatejar, però que manca del to muscular suficient per a poder fer-lo, se li pot ajudar aixecant-li part del pes que recau sobre els seus membres.

Passant una tovallola per sota del seu abdomen i separant després lleugerament el abdomen del sòl. Se'l inicia a gatejar donant-li copets suaus en les plantes dels peus, o ajudant-lo en els moviments de braços i cames. Gatejar per les escales és una manera excel·lent de guanyar el sentit de l'equilibri i de desenvolupar bons patrons de moviment.

6.-1.-7 Agenollar-se i posar-se de peu

La majoria dels nens que han après a incorporar-se arriben amb bastant rapidesa a mantenir-se en peus sense ajuda durant períodes més llargs de temps.

Els nens amb Síndrome de Down poden seguir un procés de desenvolupament motor una mica diferent:

1.-Triguen més en mantenir-se en peus.

2.-Solen necessitar ajuda durant un període de temps més perllongat abans de poder sostenir-se alçats sols.

3.-La debilitat dels musculos antigravitatorios de la cames, braços i tronc retarden sovint el poder assolir la posició vertical.

4.-Els nens amb músculs febles amb freqüència tenen més por a mantenir-se en peus sense ajuda.

Un nen amb Síndrome de Down es mantindrà al principi de peus, probablement, amb les cames separades i els peus lleugerament cap a fora. Aquesta postura permet un equilibri i una estabilitat millor. No obstant això, amb el temps ha de canviar-se aquesta postura. Una manera d'arribar a la meta és empènyer lleugerament cap avall els malucs del nen per a provocar una reacció de resistència a aquesta embranzida.

El nen anirà adquirint gradualment confiança en la seva capacitat per a mantenir-se en peus solament quan es disminueixi l'ajuda que se li oferix. Per a superar la por a mantenir-se en peus sense suport, sol ser una ajuda el donar al nen una pilota gran perquè la subjecti amb ambdues mans. S'ha d'estimular al nen a posar-se de puntetes ja que els músculs bessons solen ser un dels conjunts musculars més febles dels nens amb Síndrome de Down.

'Síndrome de Down'
'Síndrome de Down'

6.-1.-8 Caminar

Encara que mantenir-se en peus i caminar es consideren sovint una mateixa cosa, són fases bastant diferents del desenvolupament motor. Caminar exigeix un nou element, és a dir, la capacitat per a impulsar el cos cap a endavant.

Per a un infants amb Síndrome de Down, el caminar constitueix de vegades un veritable obstacle que cal vèncer. Per tant, es retarda sovint el pas de caminar amb ajuda a fer-lo sense ella. Les característiques posturals dels nens amb Síndrome de Down que es veien quan estan de peus poden estar presents encara al caminar. Les cames separades, els genolls apuntant cap a fora i lleugerament cap a enrere, i els peus plans sobre el sòl. No és convenient subjectar al nen mantenint els seus braços per sobre dels seus musculs en les cridada postura “en guàrdia”. És millor situar-se davant del nen que caminar amb el pes del cos inclinat cap a davant.

S'ha demostrat que amb intervencions primerenques i cirugia precoç, que el desenvolupament motor d'aquests nens avança més. Convé anar amb compte en no considerar l'edat a la qual el nen comença a caminar com un indicador de com evolucionarà un nen amb Síndrome de Down en etapes posteriors del seu desenvolupament. La realització d'una valoració de la forma de caminar del nen és una característica molt important del programa de desenvolupament de la motricitat del nen. S'han de prevenir els patrons motors defectuosos abans que es converteixin en part integrant del repertori motor del nen, i resulti després més difícil corregir-los.

6.-1.-9 Còrrer

Al córrer, la càrrega oscil·la d'una cama a una altra amb més rapidesa que al caminar. També es necessita impulsar el cos cap a davant i mantenir l'equilibri mentre es realitzen moviments a major velocitat. Per a impulsar el cos cap a davant es necessita una certa força en els músculs bessons i en altres grups musculars.

El nen amb debilitat muscular té amb freqüència algunes dificultats tant per a mantenir-se alçat com per a impulsar el seu cos cap a davant. Pot córrer a poc a poc i torpement, aixecant tot just els peus del sòl, al mateix temps que manté els braços al nivell o aprop dels musculs s per a guardar l'equilibri.

Hi ha una sèrie d'exercicis exercicis que s'han utilitzat amb èxit per a evitar patrons motors defectuosos:

1.-Trepitjar amb força o evitar xocar amb obstacles com caixes, taulers o una corda: aixecar genolls fins al pit al córrer sobre un punt fix; pujar graons alts, tamborets o cadires baixes.

2.-Caminar de puntetes i arribar a joguines col·locades en un lloc elevat. Guardar l'equilibri sobre una cama, primer es realitza amb suport.

3.- Balancejar els braços alternativament Per al nen que no comença a caminar espontàniament, cal buscar la manera d'animar la seva iniciativa i sentit de la competència.

4.-Ajupir-se i aixecar-se són exercicis que enforteixen els musculs del tronc i de les cames. El nen amb Síndrome de Down prefereix generalment asseure's a estar a la gatzoneta, ja que aquesta postura exigeix més esforç quan es té una força muscular insuficient. Per això, sempre que es pugui, ha s'ha d'animar-lo que s'ajupi i que canviï de postura, d'assegut a alçat.

6.-1.-10 Saltar i Brincar

Saltar i brincar són activitats que exigeixen un grau més alt d'equilibri i d'impuls del que es necessita per a córrer. Ambdós són uns exercicis motors excel·lents pel nen que necessita desenvolupar l'equilibri i el to muscular.

En primer lloc, pot practicar-se el salt fix sobre un matalàs però sempre sota vigilància. Alguns nens no estan molt interessats en activitats de la motricitat i en esports, i prefereixen altres ocupacions més sedentàries.

No hi ha motius per a suposar que les persones amb Síndrome de Down no siguin puguin arribar a l'èxit en els esports i altres ocupacions recreatives. De fet, les seves habilitats corporals poden ser més tard els seus mitjans més valuosos de competència, com s'ha demostrat en les Olimpíades Especials. El jugar a les bitlles, la dansa, la natació, l'esquí i altres activitats semblants enriqueixen en gran manera la vida d'una persona.

'Síndrome de Down'

*Fonts bibliogràfiques tema 6.1: LL4

6.-2 Desenvolupament del Llenguatge

6.-2.-1 Introducció

El llenguatge és el mitjà de comunicació més evolucionat del ésser humà, introdueix a la vida social, a més de ser el principal instrument de comunicació. Així en el nen amb síndrome Down es troba en índexs de progressió més baixos sent l'expressió menor a la comprensió, valent-se del llenguatge corporal a nivell quotidià, no tècnic, donant-se a entendre perfectament la qual cosa afavoreix que el desenvolupament d'aquest aspecte sigui menor. A més de tenir altra sèrie de trastorns físics que dificulten el desenvolupament efectiu del llenguatge trobant-se com més importants els següents:

  • L'obstrucció nasal,

  • Rinilalia tancada,

  • Rinorrea anterior,

  • Respiració nasal, ajuda a trobar-los i a dominar-los

  • Cavitat bucal ogival petita, i

  • Llengua massa gran per a ella.

6.-2.-2 Etapes del Llenguatge

6.-2.-2.-1 Etapa Prelingüística

Aquesta etapa és considerada com les primeres manifestacions de vocalització, estudia desdel naixement fins als sis mesos. Quan el nen neix produeix un crit amb el qual exercita els seus pulmons a través de la respiració, en aquest primer procés les seves emissions tals com : plors, crits, estan relacionats de manera biològica amb els estats fisiològics com és: la fam, el dolor i incomoditat.

6.-2.-2.-2 Etapa de Balbuceig

El balboteig és el període dels sis als nou mesos que es caracteritza per ser un parla imitativa, sense ordre i serà la forma més avançada de vocalitzacions prelinguísticas, el nen emet monosíl·labs (pa, bar, ba, etc...).

El balboteig es com un joc agradable el nen en aquesta etapa produïx sons que primerament ho fa com exercici muscular incontrolat i a poc a poc es van fent més sistemàtics per a arribar al control de les posicions articularies adequades, el joc és l'afavoridor per a assolir un canvi de l'exercici incontrolat al controlat. A més de veure el balboteig com joc, és també un entrenament per al llenguatge posterior, o per a emissions articulades.

En aquesta etapa del balboteig el nen associarà els sons percebuts amb les accions motores que les produïxen i posseirà un ampli repertori de sons, el nen està realitzant un important treball: Aprendre hàbits de moviment a través del seu cervell, en aquesta etapa realitza dues funcions: està experimentant i madurant la com inación de la laringe amb els moviments dels articuladores així com controlar les expiracions per a emetre diferents classes d'articulació. Té dues fases

LALACIÓ : La lalació o articulació successiva dels sons, propis del lactant. Les sèries de sons que tenen un interès intrínsec per als pares són les combinacions d'una consonant amb una vocal.

ECOLALIA: El lactant imita activament els sons de locució d'adults. La competència cada vegada major del lactant per a imitar les vocalitzacions dels adults sembli indicar que bé pot ser que Ecolalia sigui un factor important per a l'organització de l'estructura fonémica. Cap a fins del seu primer any de vida, el lactant articula la seva primera paraula amb significat. El consentiment general és que les primeres paraules amb significat té la forma de síl·laba repetitiva, però que aquestes no se semblen a les repeticions de la combinació.

6.-2.-2.-3 Etapa Lingüística

Es pot separar amb dues etapes:

1era ETAPA

Emissió de la primera paraula: És difícil separar l'etapa prelingüística (degut al fet que en el balboteig existeixen emissions de vocals i consonants), determinar l'edat d'aparició varia dels sis als quinze mesos, aquesta varietat depèn de la diversitat de criteris que s'han fet entorn de l'aparició de l'aparició de la primera paraula del nen, aquests criteris són els següents:

· Evidenciar que existeixi comprensió.

· Ús de conscient i espontani (no per imitació).

· Que la paraula pertanyi al llenguatge adult.

En ocasions, aquestes emissions, és anticipada pels pares, qui pensen que han entès el significat al començament de l'etapa del balboteig, encara que al voltant dels deu mesos ja és possible identificar segments de vocalitzacions que semblen correspondre a la paraula.

2ona ETAPA

Emissió de dues paraules,aproximadament entre els divuit mesos i vint mesos d'edat, es presenta la següent etapa rellevant, el nen comença a unir dues paraules formant les seves primeres frases. "Aquest moment marca el veritable començament del llenguatge, si s'entén que el llenguatge és un instrument sistemàtic per a expressar i entendre un nombre infinit d'idees".

Les oracions tenen expressions que són estructurades de la següent manera:

• Agent - acció /nen-menja/

• Agent - lloc /mami-camió/

• Acció - objecte /dóna'm-òs/

• Acció - lloc /va ser-carrer/

6.-2.-3 Gramàtica Pívot

És una característica del llenguatge infantil on el nen es recolza en una determinada paraula per a dir les altres, exemple: Mamà, aigua. Mamà, pa. Mamà, carrer. La paraula pivot és mamà.

En les paraules pivot es presenten les següents característiques :

· Es col·loquen en determinats llocs.

· No s'usen soles.

· No s'ajunten amb altres paraules pivot.

· Poden ser combinables amb totes les paraules de la classe oberta.

Les teories que atribuïxen característiques sintàctiques d'aquest tipus d'oracions, esmenten que el nen per la limitada competència lingüística, tracta d'expressar una idea, mitjançant una sola paraula. Les emissions que el nen realitza vària el seu significat d'acord al context situasional, una sola emissió amb diferents matisos de to tindrà diversos significats exemple .

Aigua? (Valor de pregunta)

"aigua" (com per a dir és la meva aigua)

Aigua! (quan descriu una acció, pot ésser quan cau el got amb aigua).

Dintre d'aquest moment important cap assenyalar que tenen gran rellevància les intencions comunicatives quan el nen s'expressa per que d'elles depenen que es comprenguin les seves emissions.

A causa de l'anterior, solament les persones que conviuen amb el petit poden entendre la intenció comunicativa de la seva holofrase, ajudats pel context situacional on es doni. És important assenyalar que també existeixen intencions comunicatives no verbals on el nen amb algun moviment del seu cap o de la mà pot indicar-nos algunes altres intencions de comunicar-nos una mica.

6.-2.-4 Llenguatge telegràfic

S'anomena així perquè en les seves emissions el nen omet preposicions, verbs, articles, emprant oracions d'una paraula. Empra les relacions d'agent acció, i acció objecte s'uneixen per a formar frases, exemple:

• Agent - acció - objecte, /papà-menja-sopa/

• Agent - acció - lloc, /mamà-va anar-carrer/.

La construcció gramàtica,comença a utilitzar morfemes, emprant l'ús de les flexions, és capaç des d'edats primerenques de combinar paraules per a comunicar una gran varietat de significats, però encara requereix de temps per a domini algunes regles gramaticals amb significats i les flexions més importants, l'aprenentatge dels morfemes està determinat per la complexitat gramatical i semàntica.

Un altre dels factors és la hiperregularizaciò ja que tots els nens tenen tendència a regularitzar els verbs d'acord al llenguatge de l'adult.

Moltes de les dades llançades per investigacions fetes en rus, hongarès, presenten característiques iguals, pel que es considera que es presenta de la mateixa manera en tots els nens. Per a adquirir en el llenguatge una estructura gramatical, igual al de l'adult, els nens utilitzen els següents principis d'operativitat: Busca el més sistemàtic, evitant les excepcions.

a)Regularitza els verbs irregulars: “Acuestado per poner a la cama.”

b) Utilitza les pluralizaciones sil·làbiques, reemplazandola per regularitzacions incorrectes : “cafè, caféses, pie - pieses.”

c) Busca marques gramaticals, parant esment als finals: “quiero, quieres, quiere, quieremos”

d) Para esment a l'ordre de les paraules, utilitzant la llei de la distància mínima.

e) Evita interrupcions en les emissions, canvis d'ordre i fa poc fus d'oracions subordinades.

*Exemple escrits en castellà

En la realització del llenguatge intervé la paraula i les combinacions de paraules (sintagmes, frases, paràgrafs, discursos), per a la seva producció es descriuen en funció als seus components:

*Fonològic.

*Semàntic.

*Sintàctic.

*Pragmàtic.

A continuació els tractarem.

6.-2.-5 Aspecte fonològic:

L'aspecte fonològic, es presenta de manera similar el nen experimentat, domina els sons del parla i adquireix el sistema perquè utilitza aquests sons per a comunicar-se. Per això és important el desenvolupament fonològic que es dona per mitjà de l'assaig i error anirà construint les seves produccions fins a arribar a les de l'adult, dintre d'aquest procés el nen va a utilitzar les següents estratègies per a apropiar-se del llenguatge:

  • Processos de substitució (pelo x perro)

  • Reducció de grups consonánticos (patel x pastel)

  • Omissió en la consonant final (ma uva x mas uva)

  • d) Assimilació i dintre d'aquesta la duplicació (maño x baño) (papato x zapato).

    *Exemples en castellà

    6.-2.-6 Aspecte Semàntic

    El sistema semàntic d'una llengua és el coneixement amb que el parlant té per a entendre oracions i relacionar-les amb el coneixement del món, abarca coneixement lèxic, així com el coneixement sobre com el significat de cada element determina juntament amb l'estructura de l'oració. No és possible marcar edats precises per al desenvolupament de les capacitats lingüístiques, el que sí és factible és l'observació del vocabulari i les capacitats semàntiques

    A continuació descriurem les capacitats semàntiques que s'han de treballar:

    a) Comprensió dels enunciats rebuts : pot ser expressats mitjançant respostes apropiades, ja siguin motrius o verbals exemple : Dóna'm la pilota, Bon dia.

    b) Reconeixement de la pertanyia de l'enunciat a la llengua.

    c) Identificació de certes relacions semàntiques entre les "A petites causes, grans efectes".

    d) Paraules (sinonimia, antònims), exemple:

    e) Determinació de redundàncies, detecció de pleonasmes (pujar dalt) precedeixen d'un coneixement imperfecte del sentit de les paraules, una part del com és ignorat.

    e) Detecció d'ambigüitats: afecten les paraules que admeten varies significacions.

    f) Detecció en termes implícits: és la forma pels sobre entesos, l'emissor dóna a entendre una mica que no diu amb claredat, amb actes verbals indirectes.

    g) Capacitat per a comprendre i utilitzar definicions per a captar o donar precisió a la significació de les paraules.

    h) Quan el nen realitza extensions semàntiques, presa en compte similituds de tipus perceptivo com és: el moviment, forma, grandària, so, gust, teixidura, i a mesura que es dquieren nous trets, es restringeix progressivament aquesta extensió.Les relacions semàntiques són una mica més que una llista de paraules i els seus significats, ja que existeixen relacions importants entre els significats de les paraules com és la sinónimimia, antonimia, inclusió, i reciprocitat,

    6.-2.-7 Aspecte Sintàctic

    Aquest aspecte estudia la sintaxi ,que és part del llenguatge i estudia l'estructura de la frase, les funcions de la paraula dintre de l'oració.

    La frase és un conjunt de paraules el sentit general de les quals formen un tot. Dintre de les parts de l'oració la frase ha estat, tradicionalment analitzada, intenta reagrupar nou categories funcionals, d'acord a l'instant de vista estructural:

    -Article: Particular gramàtica que determina al nom per a indicar gènere i nombre.

    -Nom: Designa persona, animal o cosa.

    -Adjectiu: Part variable de l'oració que qualifica al substantiu.

    -Verb: Expressa dintre de l'oració l'acció o estat del subjecte.

    -Adverbi: Paraula que modifica el significat del verb, de l'adjectiu i altre verb.

    -Preposició: Enllaça dues paraules i indica la relació que hi ha entre elles.

    -Conjunció: Dintre de l'oració serveix per a unir dues oracions entre si.

    -Pronom: Paraula que es posa en lloc del nom.

    -Interjecció: Veu amb que s'expressa sobtadament un estat d'ànim, una ordre.

    En el primer any el nen ha acumulat gran experiència sobre els objectes que ho envolten, aquest coneixement ho va a incloure en les seves primeres paraules, i van a referir-se a coses familiars i al seu funcionament. A aquesta primera emissió es pot dir que el menor s'inicia en l'en l'etapa presintáctica ja que en elles és on es neix palesa un fet nou que és la possibilitat d'unir dues paraules a través de la de les seves relacions estructurals i semàntiques.

    6.-2.-8 Aspecte Pragmàtic

    El nen sense síndrome s'ha constatat l'aparició estratègies pragmàtiques en l'etapa prelingüísticas, com les accions de tocar i assenyalar, adreçar de la mirada, els gestos de petició i agraïment, acceptació i rebuig, aquí els nens utilitzen el context del món real i a poc a poc va utilitzant formes verbals.

    En nen amb Síndrome de Down, presenta dificultats i problemes en cadascun dels aspectes del desenvolupament prelingüístic i lingüístic. El bebé Down està retardat en maduresa i entrarà en un veritable circuit de maduració amb els seus familiars, més tard que el bebé normal, cap als cinc o sis mesos. Les produccions verbals i les característiques dels sons produïts pels petits infants Down, semblen variar mes que els nadons el desenvolupament dels quals és normal, encara que el seu balboteig no difereix molt del qual presenta en els nens regulars, solament que el nen Down , és una mica més tardà i menys freqüent.

    Les manifestacions expressades anteriorment ajuden a comprovar que l'infant Down desenvolupa la seva expressió vocal de la mateixa manera que el nen regular, solament que com en tot el seu procés de desenvolupament és encara més tardà i lent, no obstant això estimulant-lo adequada i primerament es podria dir que està llest per a emprendre el seu desenvolupament fonològic al voltant del desè mes, sobre en la seva estructura articularia. Un problema que ve a complicar el desenvolupament articulatori en el nen Down seria la coarticulación (articulació de dos sons) dels sons de la llengua. ja que alguns dels factor influeixen negativament.

    En el plànol de la comprensió dels enunciats, els nens Down fan un ús preponderant de la situació de la comunicació i del context extralingüístic; d'aquesta manera endevinar el que no són capaços d'entendre per mitjà d'una anàlisi pròpiament gramatical. En la mesura que els enunciats presentats són gramaticalment senzills i d'extensió mitja, poden ser ben entesos. Per tant podem concretar que el nen Down maneja característiques en el procés del desenvolupament del llenguatge manera comuna a la resta dels nens, només que apareix en forma tardana, i es retarda una mica més que en algunes altres fases del desenvolupament.

    *Fonts bibliogràfiques tema 6.2: LL5 i LL6

    6.-3 Desenvolupament Sensoperceptiu

    El nen amb síndrome Down neix amb un equip sensorial molt inmadur:

    1.-és molt sensible al fred

    2.-sensibles a les diferències de sabor,

    3.-als sons

    4.-i a la llum.

    5.-els seus nervis òptics i les seves estructures neuronals no s'arriben a a desenvolupar en una totalitat.

    Alhora, presentent diverses dificultats en els òrgans receptors considerant-se com senso-percepcions :

    · La vista,

    · L'oïda,

    · El tacte,

    · El gust,

    · L'olfacte,

    · Kinestesia,

    · Cinestesia,

    · Esterognosia, i

    · L'equilibri.

    En el sentit cinestèsic o del dolor, no es localitza en un membre específic, és una sensació interna que informa com és l'estat de vísceres, òrgans intern, músculs i glàndules que duu consciència d'informacions com: Dolor, sensació de fatiga o esgotament i processos vitals com: Fam, sed, tremolor i adormiment.

    Al nen amb Sindrome li és molt difícil manejar l'abstracció de conceptes perceptuals (forma, color, grandària i posició.) la seva atenció és dispersa però si se li estimula primerencament tindrà majors possibilitats de desenvolupar funcions superiors com les abans esmentades, la lectura i l'escriptura requereixen del procés d'abstracció dels conceptes perceptuales, podent ocupar-la amb una estimulació des de petit.

    *Fonts bibliogràfiques del tema 6.3: LL3

    7.- Tractament

    No hi ha cap tractament capaç de curar el Síndrome de Down, ja que no és possible la modificació d'una dotació genètica anòmala.

    El que si està perfectament clar és que una adequada atenció afectiva, educativa i social, aplicada des dels primers moments sobre aquests nens/es, influirà decisivament en el desenvolupament de les seves potencialitats, generalment subestimades pel nostre entorn social. Hi ha diverses pautes d'actuació i prevenció que podrien considerar-se terapèutiques.

    1.-Tothom considera fonamental de procedir a l'anomenada estimulació precoç, que tracta de promoure, fomentar, activar i millorar les habilitats psicomotoras, cognitives i conductuals.

    Freqüentment les famílies dels nens amb síndrome de Down són bombardejades amb anuncis i consells sobre teràpies de tot tipus, algunes molt activa i insensatament promocionades per internet (ionització, celuloterapia, etc.). Algunes d'elles són absurdes, altres innecessàries, unes altres són proposades com teràpies quan es tracta simplement d'activitats aconsellables o no, segons les circumstàncies personals i familiars com animals de companyia, equinoterapia, delfinoterapia, etc.

    El nen o jove amb síndrome de Down és sotmès diàriament i en horaris interminables a sessions i professionals múltiples, fins i tot duplicats, per a atendre a diferents “teràpies” (fisio, llenguatge, etc.). Això és altament perjudicial per al nen, que necessita temps d'assimilació, de distracció, de descans i relaxació. Una tensió i exigència mantingudes promouen rebuig en forma de conductes inadequades: distracció, irritabilidad, agressió.

    2.- Les malformacions congènites, com per exemple les cardíaques, poden curar-se mitjançant el tractament corresponent, com la correcció quirúrgica.Tenint en compte la susceptibilitat especial als processos infecciosos, caldrà aplicar el tractament oportú per evitar complicacions.

    A més a més, s'aconsella realitzar revisions mèdiques periòdiques, a fi dedetectar l'aparició de trastorns per als quals hi ha major predisposició i que, sense el tractament oportú, poden deixar seqüeles.


    Vivim en un moment de canvis, de millores, en el que respecta a la sensibilització davant la Síndrome de Down des de moltes perspectives, entre elles la mèdico-científica, la qual cosa s'està traduint en què aquestes persones gaudeixen, cada vegada més, d'una bona salut i una vida més llarga.


    *Fonts bibliogràfiques : LL3, PW2, PW4, PW5

    8.- Educació

    8.-1 Introducció

    L'educacio en si és el procés pel qual passa tot ser humà per a poder adquirir un coneixement, aquest procés pot ser o ha de ser per a qualsevol tipus d'adquisició de coneixement. Com tot procés té un períodes de temps establerts, un després d'un altre, conforme es consolida alguna, s'inicia la següent, però per a poder entendre part del procés, de l'educació és necessari primer establir les fases per les quals avança tot procés d'ensenyament-aprenentatge.

    La perspectiva per a poder ser portat a terme el procés d'ensenyament-aprenentatge és necessari:

    1.-establir la total i completa llibertat de l'estudiant, però és necessari també

    2.-proporcionar-li, la responsabilitat per a manejar aquesta llibertat

    Té com únic objectiu, l'establir pautes que li facilitin un millor procés d'ensenyament-aprenentatge a l'alumne, a més no solament s'ha de proporcionar la llibertat a l'alumne sinó establir d'igual manera elements favorables i suficients per a estimular i motivar un pensament creador.

    Aquest procès consta de 7 subetapes i aquestes ens porten a entendre que no tots aprenem de la mateixa manera, i el que per a uns és fàcil aprender llegint, per a uns altres els és molt difícil, però si ho escolten el seu nivell de retenció és molt més efectiu, concloent així que coda persona té diferents capacitats i habilitats i que aquestes últimes són les quals li ajudin a dur mes satisfactòriament el seu procés d'aprenentatge.

    8.-2 D'on provè l'educació especial

    Fent una conjugació entre el procés tradicional, per a cobrir els objectius de socialització, i l'ensenyament individualitzat que es fonamenta en les habilitats pròpies de cada individu, assolirem treure més eficientment als nens Down. Per a poder manejar efectivament l'educació individualitzada és necessari establir uns materials de treball adequats als alumnes, de fàcil maneig, i fàcil interpretació; un mètode d'assignar tasques i que pugui ser utilitzat per a avaluar el procés d'alumne; i entrenar adequadament al mestre en l'ús dels materials.

    També el temps d'aprenentatge de cada estudiant varia i no és necessari que tots aprenguin al mateix temps, el temps que els mestres disposen per a atendre als alumnes d'aquesta manera els pot donar una assessoria més íntima, i supervisar eficaçment el seu progrés, amb l'auxili dels materials didàctics el nen pot capturar en el seu propi coneixement i el mestre pot i té més temps de supervisar a cada alumne sense que existeixi un descontrol de la classe. L'educacio especialprové de dos tipus d'ensenyament especials : l'educació Montesoriana i l'educacio Psicogenètica.

    8.-2.-1 Educació Montesoriana

    María Montessori és de nacionalitat italiana, ha estat la primera dona italiana que s'ha doctorat en medicina. Del camp de la medicina passa al camp de la pedagogia, treballant en defensa de la infància anormal. Va començar la seva carrera pedagògica en 1907, fundant la Casa del Nen. Segons Montessori els mètodes estudiats per a treballar dintre de l'àmbit de l'educació restringien la iniciativa i el progrés educatiu dels nens normals i molt més d'aquells que tenien limitacions orgàniques dintre del seu procés de l'aprenentatge.

    Per a poder aplicar correctament el mètode Montessori, es necessita concebre primerament l'educació com autoeducació és a dir, "un procés espontani per mitjà del qual es desenvolupa dintre de l'ànima del nen, l'home que dorm aquí ".

    A més devem considerar que perquè això passi en la millor de les formes possibles, el més important és proporcionar al nen un ambient lliure d'obstacles innaturals i materials apropiats. És un ambient en el qual el nen gaudeix de llibertat per a actuar. Dintre de les activitats en les quals el nen es desembolica es troben tant activitats de treball individual com de caràcter social. Tot l'aprenentatge neix de l'experiència, és un error gravíssim suplir l'experiència del nen per la de l'adult.

    Després d'anys d'estudi ella va descobrir que l'aprenentatge d'aquests nens, es facilitava i donava millors resultats establint-se tres adreces.

    Aquest mètode és:

    • Espontani,

    • Té frescor i

    • Té vigor,

    Aquest mètode es preocupa per tots els aspectes i característiques del nen , però establint certes diferències d'acord a cada persona. Perquè existeixi un desenvolupament complet dels nens, María Montessori, estableix que hem de valdre`ns de les habilitats i destreses de cada nen, això ens serà donat mitjançant una sèrie d'exercicis que contribueixin al desenvolupament total de l'individu, perquè iniciï el seu procés de convertir-se en home.

    Hi ha 2 tipus d'exercicis

    1. De la vida pràctica: Aquests contribuïxen principalment a l'educació motriu. Aprendre a vestir-se, ajudar al nen a anar-se adaptant des de petit de manera sistemàticament. El més important de tots exercicis que comprenen la vida quotidiana és que són fets voluntàriament pels nens, sense oblidar que ha d'existir una estimulació per part del mestre.

    2.-Sistemàtics: Existeix una sèrie de divisió dintre d'aquests exercicis:

    a).- Destinats a l'educació dels sentits i de la intel·ligència. Es denominen sensorials doncs tenen com objectiu sensibilitzar tots els sentits per a permetre el desenvolupament òptim d'ells i per mitjà d'ells, el qual sigui més hàbil en el nen, domini el coneixement:

    • Exercicis per a la vista,

    • Exercicis per a l'oïda.

    • Exercicis per al tacte,

    Els exercicis sensorials serveixen perquè el nen reconegui la igualtat o diferència entre diversos objectes, perquè fixi la seva atenció. Desenvolupi la seva observació a través d'una activitat muscular, juntament amb un esforç mental.

    b).- Tenen com objectiu de preparar per a l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura.

    Aquests exercicis serveixen de forma indirecta per a la preparació a l'escriptura, doncs permeten el desenvolupament del canell i dels dits.

    Exercicis de coordinació aspecte-motora, exercicis de memòria i observació (nivell visual), exercicis i jocs de vocabulari. Devem tenir en compte que Montessori, esmentava que els exercicis sensorials, a més del dibuix i les manualitats oferixen una font inesgotable de recursos per a la iniciació del nen a l'escriptura i la lectura.

    'Síndrome de Down'

    8.-2.-2 Educació Psicogenètica

    Jean Piaget, va ser un psicòleg Suís de fama internacional pels seus estudis del desenvolupament del pensament infantil. Tractava al nen com adult, tot i que va assolir que s'acceptaran les diferències entre ells.

    Va emprendre els seus propis estudis, intentant poder revelar el mecanisme del pensament dels nens. La fascinació ho va dur a estudiar tota una vida, el com veuen els nens el món, com organitzen i reorganitzen els seus pensaments sobre el que els envolta, la inesperada naturalesa de les seves investigacions, ha servit com catalitzador d'innombrables treballs sobre nens en tot el món.

    Va proposar les seves teories del desenvolupament, les mateixes que són utilitzades oficialment dintre del desenvolupament de les teories psicològiques educacionales i científiques. L'interès de les teories de Piagetcontinua a través dels temps, especialment des de 1960 .

    Piaget va desenvolupar el mètode clínic, el qual desenvolupa la combinació de l'observació amb una curosa formació de preguntes individualitzades. Va emprendre una gran quantitat d'investigacions sobre la formació de conceptes i els mètodes variables de raonament de nens.

    Les seves teories es defensen molt bé fonamentades en tot el seu procés d'investigació. Per això molts programes han utilitzat el seu mètode per a fonamentar-se en els seus processos d'ensenyament. Amb el temps les teories de Piaget, s'han anat modificant, però sempre sense perdre la seva essència, i sempre donen resposta a treballs d'altres psicòlegs, per les seves grans contribucions el camp de la psicologia del desenvolupament, per això seguiran tenint un lloc prominent en la història de les ciències.

    Per a Jean tot el que el nen va coneixent a través d'exercicis es denomina "assimilació" que està concentrada principalment en dos termes : Subjecte (el nen), Objecte (exercicis), i acomodació (desintegrar les estructures per a tornar a acomodar).

    Això es va a donar mitjançant un procés de diversos períodes en el nen, els períodes són:

    1.-Sensorialmotor (des que neix fins als 18 mesos).

    2.-Preoperatiu (dels 2 anys fins als 5-7).

    3.-Operacions concretes (dels 6 als 11-12 anys), i

    4.-Operacions formals (desde dels 12).

    Aquesta teoria es destaca per ser una teoria estimulant, i ens obliga a buscar una nova concepció del procés de desenvolupament “la seva teoria és fonamental per l'importancia que posa en l'organització de sistemes cognitius d'orientació cap a un contingut quan es pren el comportament com la seva dada bàsica”. La finalitat de Piaget, era o és assolir un desenvolupament harmònic en el pensament del nen Per a Piaget totes les coses que són decisives per a explorar el pensament infantil, són també importants en tot l'ensenyament.

    Per a poder dur adequadament el mètode Piagetani es necessita un lloc on el clima, l'aire, el mobiliari, ajudin a desenvolupar la imaginació dels nens, per a concebre allò que els sentits perceben. Tot això deu estar conformat en un marc de paciència i de respecte mutu tant per part dels educadors cap als nens, com dels propis nens cap a ells mateixos. Un lloc que proporcioni temps per a xerrar i reflexionar, un lloc ple d'activitat, on els sentiments estan associats amb les tasques i l'acceptació dels amics.

    Dintre dels objectius principals de Jean Piaget tenim el d'animar cada vegada més al nen que sigui més autònom dels adults. Això no significa que calgui donar una completa llibertat al nen, doncs hi haurà ocasions que l'adult hagi de ser autoritari. Per això es deu tenir constantment controlada l'autonomia del nen.

    Animar als nens, que es relacionin i que resolguin els conflicte entre ells, amb això el nen es va a adonar que existeixen altres nens amb diferents punts de vista, que ell, això ens va a dur al desenvolupament intel·lectual del nen, que conjuntament amb el desenvolupament socioafectiu, ens proporcionés un constant aprenentatge. Animar al nen que sigui independent i curiós, a buscar resposta a tots els qüestionaments, mitjançant el despertar cada veus mes a nous interessos. Amb això el nen podrà ser generador de les seves pròpies opinions i això portés a crear-se una reflexió que mitjançant un procés continu anirà descobrint coses noves, i en algunes la seva reflexió serà la correcta, situació que li elevarà l'autoestima creant-li una seguretat cada vegada major per a poder-la consolidar en el seu procés d'aprenentatge que estarà protegit per la seva seguretat, proporcionant-li un constant desig de coneixement i superació personal.

    'Síndrome de Down'

    8.-2.-3 Relació entre les dues

    Per a poder establir una comparança adequada, és necessari efectuar una anàlisi d'aquestes dues teories, ja esmentades i estudiades. D'aquí podem veure semblances i diferències que ens portaran a poder comparar-les.

    Primerament les dues teories pertanyen o exerceixen una tendència educativa, aquesta tendència sempre va a observar o fixar la seva atenció en el nen, però no com massa social sinó com individu propi, amb coneixements semblants entre si, però amb diferent manera de registrar-se i d'assimilar-se. L'objectiu d'aquests dos corrents és assolir el màxim procés de l'aprenentatge del nen, en benefici d'ell mateix, doncs com s'observa en tot moment és el factor que mou constantment als dos autors.

    Dintre de les diferències podem trobar que mentre en Montessori, el desig va despertar de l'amor i l'afecte, que sentia pels nens amb adversitats, que els impedien un procés continu i efectiu d'aprenentatge, Piaget va ser mogut pel desig científic de conèixer el procés de l'aprenentatge del nen; i les causes que ho generaven, en un existeix l'actitud científica, un és doncs mogut per l'afecte, l'altre per la raó, per això Montessori, no maneja tant la fonamentació científica, i vam trobar que Piaget té fonaments molt eficaços, i encara que pren en compte l'afectivitat del nen, no li posa molta atenció a això, doncs el seu factor fonamental, és el procés del coneixement.

    Montessori volia arribar a l'exercici del coneixement, però l'afecte era essencial per a ella, per això cada nen era i és un ésser únic. Llavors trobem en aquest aspecte que el que a una li falta, ho trobem en l'altra, descobrint així que no són antagòniques, sinó complementàries, i que rescatant el que té de bo una i agregant-lo al que té de bo l'altra, ens dona un major índex d'eficàcia en el desenvolupament del coneixement.

    8.-3 Educació Especial

    8.-3.-1 Què és?

    Només es regirà per a l'àrea de deficiència mental, sense incloure els problemes clàssics que es presenten en les escoles regulars i que també criden l'atenció d'aquesta àrea com són: Problemes d'abstracció, problemes de llenguatge, auditiu, discalculias, etc.,

    Per a oferir un concepte més clar del que tractem de perseguir, tindrem en compte que el coeficient d'un nen discapacitat mental regular és de 75 a 100 prenent en compte que un nivell elevat és de 100, tenim a un nen amb capacitats excel·lents.

    Em de comprendre que la deficiència mental no solament afecta la situació intel·lectual de la persona, sinó que involucra totes les aptituds de la personalitat. Per això s'ha de manejar una educació integradora i personalitzada tenint en compte que cada individu encara amb les seves capacitats més limitades que el regular, té diferent manera d'apreciació, integració i capacitació a la vida.

    Estem parlant del camp de l'Educació Especial, en el seu caràcter orgànic, és a dir que podíem trobar diferents patologies, i cal definir clarament quin tipus d'Educació ens encararem, per exemple : els deficients mentals moderats en els quals podem trobar els Down (en el que estem interessats) , Paràlisi Cerebral, amb deficiència mental, i deficiència mental congènita, així com adquirida o retardat mental.

    S'han de proporcionar una sèrie d'alternatives que abastin tota la seva funcionalitat total. Només classificarem als individus que presentin un coeficient modelador ,és a dir de 50 a 30 .I tractar el més possible en dur-los a elevar el seu coeficient a la classificació de lleus, és a dir de 70 a 50 ,això és, d'acord a les pròpies possibilitats que l'alumne presenti.

    Les alternatives d'escolarització d'un deficient moderat són per tant les escoles d'Educació Especial on els objectius principals poden enumerar-se de la següent manera:

  • Assolir tenir una total independència, de manera que pugui tenir confiança en si mateix.

  • Ser autosuficient en tots els aspectes de la vida humana.

  • Desplaçar-se en la comunitat en la qual es desembolica; en aquest cas zona urbana.

  • · Interpretar tots els símbols i signes que es manegin en la seva àrea.

    · Comunicar-se de manera total amb els éssers de la seva comunitat.

  • Conèixer totes les seves necessitats, i saber la forma de satisfer-les.

  • Tenir una total responsabilitat per a tot el que se li encomana.

  • Ocupar un treball o ofici remunerat.

  • Organitzar el seu propi pressupost.

  • Conèixer els seus drets i deures com ciutadà i treballador.

  • El deficient mental moderat només maneja el nivell concret sense arribés l'abstracció de les coses, quan succeeixi això, podem dir que el seu nivell, a passat a ser part de la tècnica, tenint en compte que podrà classificar-se, però sense ser això una norma un deficient lleu augmentant les seves possibilitats tant d'escolarització com de vida.

    Una altra de les pautes en l'aplicació correcta d'aquest manual, és abastar tots els àmbits que cobrixen la personalitat de l'individu, propiciant el desenvolupament cognitiu, i soci-participatiu, el primer es regirà per la total responsabilitat de l'educador, i el segon tindrà una participació de destacada importància l'escola i el seu mitjà circulante. per a facilitar la tasca de l'educador és indispensable dividir el seu treball en quatre grans blocs:

    1.- Independència personal.

    2.- Comunicació.

    3.- Socialització i informació de l'entorn físic i social.

    4.- Ocupació.

    Aquestes etapes estan classificades pel seu ordre d'importància, per a l'alumne Aquestes han de manejar-se simultàniament explicant-li perquè ho fa. Els objectius generals i específics de preescolar i primària inicial, que competiran a aquestes àrees es van realitzar de manera particular, i tenint en compte les necessitats, dels mateixos alumnes i les seves pròpies deficiències; a més dels subgrups als quals aquest s'integrarà.

    8.-3.-2 Pla d'Estudi

    Tenint en compte les àrees proposades anteriorment es proposen una sèrie de tres sectors : Abastaran dues àrees de l'Educació Integral Especial, l'àrea d'Intervenció Primerenca i Preescolar.

    Es manejarà dels quatre anys i es tindrà una edat aproximada per a la seva satisfacció de metes dels 7 anys i mig. Les àrees que es van esmentar amb anterioritat abastaran un percentatge de la següent manera; amb el percentatge que correspon a les 4 ½ hores de treball diari escolar:

    • Independencia personal: 30%

    Abastarà principalment: manejar l'autosuficiència en la cura de si mateix, i manejar la interacció amb un grup social. Corregint amb fermesa les conductes que li impedeixin la seva adaptació. Els seus objectius són:

    A)Desenvolupar l'autosuficiència personal i l'adaptació progressiva a les normes del mitjà escolar.

    B)Iniciar-se en el desplaçament autònom.

    C)Ingerir els seus aliments correctament( sota supervisió) , en preescolar, més ja no en primària.

    D)Realitzar accions, elementals de condícia personal.

    E)Expressar-se a través del moviment. En totes les seves dimensions a través de la música, plàstica i manualitats.

    • Comunicació 30 %

    És tota activitat realitzada pel nen ja sigui amb llenguatge oral, senyals, mímica, gestos; etc. Tractar que rebi i comprengui estímuls, assolir que el nen perdi la por a expressar-se, ampliar el seu vocabulari, manejar l'experimentació i el descobriment, fomentar la curiositat, l'expressió artística, el moviment. Tot això afavoreix el desenvolupament del pensament. Els seus objectius són:

    A) Construirà els seus propis elements de comunicació ja sigui en forma oral, corporal o ambdues.

    B)Recrear accions de la vida diària a través del joc.

    C)Proporcionar oralment informació de si mateix.

    • Socialització : 30 %

    El nen ha d'adaptar-se a normes dintre d'un grup social, respectar torns, acatar ordres, establir una petita responsabilitat dels seus propis treballs tenir domini i control d'alguns aspectes de la seva persona, aprendre a fixar i retenir l'atenció. Etc. . Els seus objectius són:

  • Incorporar-se, integrar-se i adaptar-se a un grup, acceptant, i ajudant als altres integrants del mateix, acatant les normes i regles que aquest grup contingui.Per exemple

  • · Col·laborar en tasques domèstiques senzilles.

    · Participar en jocs senzills en companyia d'uns altres.

    · Identificar llocs més coneguts tant de la seva escola com el seu hàbitat.

    · Descobrir tots els elements del seu entorn físic i distingir les seves utilitats, propietats i maneres d'ús.

    Ocupació : 10 %

    Desenvolupar dintre d'aquesta etapa, les habilitats motrius ,tot aplicat a activitats de la seva vida quotidiana, manejant la psicomotricitat. Control d'esquema corporal, equilibri domini de les seves extremitats, etc. Els objectius específics que pretenem arribar a perquè pugui existir la satisfactòria conclusió d'aquest grau seran entre uns altres:

    A)Controlar coordinacions dinàmiques d'equilibri corporal, controlar en forma progressiva coordinacions, uni o bimanuales, activitats que li permetin realitzar vida pràctica.

    B)Utilitzar adequadament objectes d'ús diari en la seva casa i en l'escola.

    C)Realitzar les activitats de la seva pròpia persona per a condícia i neteja.

    El temps adequat i recomanable per a l'estructuració del grup, ja que pel seu poc nivell d'atenció encara no han assolit dominar la retenció, i és precisament en aquest grau on s'assolirà que es doni en l'alumne; serà d'aproximadament 20 hores a la setmana, dividint-les en quatre hores diàries, on es tindrà com recesola última part del dia, ja que de no ser així es corre el risc de no tornar a enfocar la ment del nen en les activitats que provinguin després del seu descans. Per tal motiu s'hauria d'hauria d'acomodar amb horaris de preferència matinal de 8:00 a. m. a 12 p. m.

    8.-4 Aplicació a la Realitat

    8.-4.-1 Vida en general

    Un nen amb el Síndrome de Down és davant de tot una persona amb tota una vida al davant. La responsabilitat dels pares i de la comunitat en la que viu és facilitar-li un entorn social i educatiu adequat a les seves necessitats. Aquest és un dret seu ja que permeten que aquesta persona aconsegueixi, mitjançant un procés educatiu integrador que els estimuli i extregui d'ells les seves millors qualitats, convertint-se en ciutadans actius en una societat que necessita de tots.

    La tradició ha apartat a les persones discapacitades d'un sistema educatiu normalitzat, de la participació social, laboral, fins hi tot han arribat a ser subestimades. Això ha de ser tan sols un trist retrat del passat. En l'actualitat hem de reconèixer, encara que ens queda encara camí a fer, que el reconeixement social, la integració escolar i sociolaboral, al menys en els països desenvolupats, van en augment, la qual cosa vol dir una millora de la qualitat de vida d'aquestes persones.

    En un principi, els nens amb Síndrome de Down parteixen amb avantatge respecte a la resta de nens, ja que en certa manera coneixem les dificultats que tindran durant el seu desenvolupament, i això ens permetrà començar des de molt aviat a posar-hi remei.

    8.-4.-2 En la familia

    L'entorn bàsic inicial de qualsevol persona és la família. Comença aquí el treball per a proporcionar a les persones amb Síndrome de Down les condicions més favorables pel seu desenvolupament.

    Encara que el nen amb Down sigui ja des dels primers moments objecte d'una atenció intensiva per part dels metges i educadors, no s'ha d'oblidar que, com qualsevol altre nen, ha d'estar envoltat de gent que l'estimi i li ho demostri. Aquesta estima no ha de convertir-se amb el temps en una sobreprotecció que anul·li les seves iniciatives o la seva intimitat.

    La família ha de tenir la màxima informació sobre la necessitat del seu fill i fer partícips als demés. Els pares, amb la seva actitud, marquen la pauta de comportament de les persones que envolten al nen. La família és el lloc on els nens amb Down comencen la seva integració, que posteriroment s'ampliarà al barri i als entorns més immediats. Probablement la idea central és la de normalitat, el nen amb Síndrome de Down és com qualsevol altre, amb els seus drets, obligacions i expectatives. Aquests primers avenços en la integració social constitueixen els primers passos per a les futures possibilitats d'autonomia i són font de satisfacció per a la família.

    8.-4.-3 A l'Escola

    El sistema educatiu, junt amb la família, ha de proporcionar les habilitats necessàries per a que els joves arribin a ser ciutadans autònoms i útils a la comunitat. Això és també vàlid pels nens i joves amb Down i és en aquestes persones que es converteix en quelcom tan essencial de cara a una bona integració social.

    En relació a les discapacitats, avui no es discuteix que l'educació ha de seguir un esquema integrador, tots els individus han de passar per un sistema únic que no estableixi diferències ja en un primer moment, útils només per a convertir en crònic el distanciament social resultat d'un sistema educatiu segregacionista.

    Abans de rebre una escolarització en el sentit estricte, és necessari que els nens amb Down rebin una estimulació primerenca que els ajudarà en el desenvolupament d'habilitats que d'una altra forma s'aconseguirien amb molta més dificultat.

    Juntament amb aquesta estimulació primerenca, l'actitud normalitzadora de la família des d'un principi, constitueixen condicions de partida favorables per a que es compleixin els objectius d'una educació integradora.

    Avui en dia, el sistema educatiu espanyol assumeix com a necessària l'escola integradora pels nens amb la Síndrome de Down, excepte en casos molt especials.

    8.-4.-4 Al treball

    La participació social mitjançant un lloc de treball és encara avui una assignatura pendent per a les persones amb la Síndrome de Down. S'ha d'esperar un millora gradual dels sistemes formatius i la creixent sensibilització social vagin traduint-se poc a poc en una presència més contundent en el mercat laboral.

    Actualment, és necessària la reivindicació d'una major quantitat d'oportunitats en aquest camp. Tot i això són cada vegada més els exemples d'importants projectes elaborats des d'associacions que inclouen programes de formació professional i de connexió amb el col.lectiu empresarial amb vistes a complir l'objectiu d'una inserció laboral més generalitzada entre les persones amb Down.

    Annex

    Bibliografia

    Revistes i Publicacions

    RP1.-Down, edita Federació Espanyola de Institucions pel Síndrome Down, director: Juan Perera. Volum 12 (2), (3), (4), 2005

    RP2.-Síndrome Down articles i resums científics, edita Federació Catalana Síndrome Down, dierctora: Montserrat Trueta. Volum 15 (1), (2), (3), (4), 2005

    Llibres

    LL1.-S. M. Pueschel. Aspectos clínicos sobre el Sindrome Down. Editorial Masson. Barcelona.1993

    LL2.-S. M. Pueschel. Sindrome Down, hacia un mundo mejor. Editorial Masson. Barcelona 1997

    LL3.-Silvia Garcia Escamilla, El niño con Síndrome Down. Editorial Diana. Mèxic 1985

    LL4.-Sara Peiron Subirón i Carmen Ramos Martín, Programación de la psicomotricidad en la educación especial . Editorial CEPE. Madrid 1995

    LL5.-José Benjamin i Adurne Manrique. La estimulación del lenguaje del niño con Sindrome Down de la Escuela de educación especial. Editorial Tesin. Guadalajara 1988

    LL6.-Rosa Susana Gutierrez Belasco. Influencia de la escolaridad en el desarrolo del lenguaje del niño con Sindrome Down de7 a 10 años de edad. Editorial Tesina. Guadalajara 1992

    LL7.-J. Florez y M.V. Troncoso. Síndrome de Down y educación. Editorial Salvat. Barcelona 1990

    LL8.- Jordi de Manuel, Ramon Grau, Joaquim Molina. Biologia 1 i 2. Editorial Teide. Ripollet 2004

    Pàgines web

    PW1.-www.wikipedia.org

    PW2.-www.infodoctor.org/...

    PW3.-www.sindromedown.net

    PW4.-www.down21.org

    PW5.-www.sindromedown.net