Silenci al cor; Jaume Cela i Ollé

Novela catalana. Siglo XX. Literatura infantil. Premio Editores Asociados. Guerra Civil. Vida en familia. Juventud. # Argument. Personatges. Biografia. Valoració personal

  • Enviado por: Deu
  • Idioma: castellano
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad

Argument del llibre

A l'estiu de 1936, en un poblet de l'interior de Catalunya on les notícies arriben tard, mitjançant la ràdio del bar o a través de la gent de ciutat.

Per a la colla d'amics d'en Joan, la Guerra comença un dia calorós d'estiu quan, mentre juguen a pilota a la plaça del poble, apareix un cotxe i en baixen uns homes armats buscant al sacerdot Miquel.

En Joan (que és el cronista dels fets) i la seua colla estan fascinats per la presència de les pistoles, els xiquets segueixen els homes armats fins a la rectoria i són testimonis de com s'enduen al sacerdot. El fet commou el poble, on gairebé tothom dóna per mort el pobre sacerdot, i les converses arriben a oïdes dels xiquets, que tracten d'explicar-se què és allò que tothom anomena guerra i quins canvis pot portar, mentre no deixen de somiar en un futur esplèndid.

En Joan i en Jordi (que és el seu millor amic) volen ser arqueòlegs i es dediquen a enterrar ossos i objectes escrivint-hi el seu nom perquè els troben els científics del futur. Justament en Jordi és l'únic de la colla que creu que el sacerdot Miquel no és mort, i els dies acaben donant-li la raó (el sacerdot és alliberat gràcies a les gestions de l'alcalde i fuig cap a França). L'endemà al matí, els dos nens queden per anar a pescar i, mentre persegueixen granotes, topen amb el cos d'un home mort mig amagat entre uns esbarzers i cobert de mosques. Poques vegades havien corregut tan ràpid fins al poble per donar la notícia. El cadàver resulta ser d'un industrial tèxtil de Manresa. En Joan no suporta gaire bé aquella visió de la mort i el sobresalt li provocarà malsons, febre i vòmits uns dies, que passa al llit rebent les atencions de sa mare. Mentre està malalt el visita el senyor Ramon, el mestre, que tracta d'explicar-li els desastres d'una guerra i els motius i les conseqüències que pot dur.

Els dies passen i les estacions empenyen entre els rumors de combats llunyans i una tranquil·litat estranya, i torna a ser estiu, gairebé, el Jordi li confessa al Joan que està enamorat de la Roser i el Joan agafa un atac de gelosia que, no acabarà enfortint la seva amistat. Parlen molt sovint i es confien les inquietuds que els provoca créixer, perquè temen que si la guerra dura molt els toque a ells d'anar al front. La guerra és l'únic tema de conversa al poble: al bar, la tensió es palpa en l'ambient i ja ningú no es preocupa de si hi ha xiquets per parlar. N'hi ha que acusen els militars revoltats de tot, d'altres recorden que els republicans tampoc no són uns angelets, i les dones culpen a tothom i es lamenten de ser les víctimes.

Un dia, passejant vora el poble, els dos amics senten un soroll estrany que sembla venir del cel. És un avió que sobrevola la zona i, en descobrir-ho, en Joan i en Jordi corren a avisar el poble d'un possible bombardeig. Però no passa res i la gent se'n mofarà. És clar, però, que ells no saben que aquest serà l'inici de l'autèntica guerra a cal Joan. Com aquest ja havia deduït uns dies abans, l'oncle Bernat, el germà petit de la mare i una de les persones que més s'estima el protagonista de la història, anuncia que se'n vol anar a lluitar al front. La discussió serà dura entre els adults de casa, sobretot entre la mare i l'oncle, que acaben esclatant en plors: tots dos entenen la postura de l'altre i lamenten trobar-se en una situació que cap dels dos no ha volgut. En Bernat explicarà la seva decisió al seu nebot dient-li que hi ha dos plans, en la història humana: la història que s'escriu en lletra grossa, que és la dels grans homes que surten als llibres i manen, i la que s'escriu en minúscules, que és la dels pagesos i els homes treballadors, que encara que no hi tenen res a veure, estan subordinats a l'altra. I de vegades cal que els “petits” intervinguen en la història per defensar el seu petit món, que els altres (els “grans”) ni tan sols coneixen.

L'oncle Bernat se'n va al front i compleix la promesa d'escriure sovint, , la vida al poble segueix igual, Joan i Jordi visiten molt el seu mestre que els introdueix al món de l'arqueologia. Tornen a l'escola, i la guerra segueix, però el poble sembla estar al marge llevat d'uns quants homes que han marxat i de rebre notícies.

La Maria, que ha confessat a son germà Joan que es casarà amb en Paco el de can Mercadal (el seu noi) quan s'acabe la guerra, decideix anar fins a Granollers a visitar el seu estimat, dient als sues pares que va al poble vei a passar un parell de setmanes a casa d´una amiga. Però una bomba cau a Granollers (el poble veí), i la Maria no en torna mai, perqué mor en el bombardeig i és el propi Paco qui la descobreix entre les runes i qui porta la notícia a la família. Despres d´aixo en Joan comenta que tot estava ple d'un gran silenci, als carrers del poble, a sa casa, a l'escola... i pensa que la història gran ha acabat amb la petita, i això no tenia perquè haver passat mai.

Personatges

Joan: és un nen de dotze anys quan comença la Guerra Civil Espanyola. és el protagonista de la història i el narrador. Al seu poble, del conflicte, només n'arriben rumors i fets aïllats i com que els adults no els expliquen gran cosa, no entenen què és això de la guerra. La crueltat dels fets l'hi faran comprendre aviat, quan l'oncle Bernat se'n vagi al front i la Maria mori en un bombardeig: és llavors que en Joan aprèn que la guerra és el silenci que queda al cor d'un nen sensible i somiador, zelós de l'amistat d'en Jordi i que vol ser arqueòleg, quan el destí li arrabassa part d'un món que creia indestructible.

Jordi: és el millor amic del Joan i també vol ser arqueòleg. Orfe de pare des de ben petit, és més madur que el protagonista. Enamorat de la Roser, davant d'ella, l'ataca una timidesa incontrolable. Al final reunirà el valor necessari, però la noia li donarà llargues, cosa que convertirà en més pessimistes, encara, els seus pensaments sobre el futur de la guerra.

Maria: germana gran d'en Joan, és la principal víctima de la novel·la. Com tota adolescent enamorada, té un sol pensament al cap: en Paco de can Mercadal, enrolat a l'exèrcit republicà, i amb qui vol casar-se quan acabi la guerra. La inconsciència la durà a visitarlo a Granollers, però el mal fat s'encarregarà que el bombardeig l'enganxi abans d'haver-lo vist.

Bernat: És l'oncle de Joan, el germà menut de la seva mare, Joan l'estima molt, i ell li correspon, viu a sa casa i é l'únic que li conta coses que la seva mare pensa que no ha de saber. L'ajuda a entendre moltes coses i l'ensenya altres tantes. Se'n va al front quasi al final de la història.

Els amics: Cintet, Potatendra, Julià, Piula, Jordi i Joan són la colla d'amics, que deu ser com totes les colles d'amics, s'ho passen bé junts, parlen de coses series que els preocupen i de vegades de “marranaes”, juguen...

La majoria de vegades en que els amics estan junts fan riure perquè les seves aventures, històries o simplement comentaris solen ser graciosos.

El senyor Ramon: és el mestre de l'escola d'en Joan, viu sol i a l'estiu crida bastant a Joan i Jordi perquè li faigin companyia, estima als nens, es preocupa per ells, els hi regala coses...

Biografia de l'autor

Jaume Cela i Ollé va néixer al barri barcelonès de Sarrià, el 14 d'agost de 1949. Li agradava molt llegir llibres i anar al cinema, d´així va néixer la seva afició pel cinema i la literatura. És va aficionar a llegir novel.les i tot típus de “tebeos”.

Va treballar en una casa d'assegurances, als divuit anys. Va decidir iniciar-se en el món de l'ensenyament. Va treballar cinc anys al Camp de la Bota, a les escoles Castell de les Quatre torres i Manuel de Falla, mentres iniciava els seus estudis de batxillerat. Uns anys més tard, va començar a estudiar magisteri. Va formar part de la segona promoció de mestres de l'Escola de Formació del Professorat de la Universitat Autònoma de Barcelona. i va tenir de professors gent com Lluís López del Castillo, Àngels Prat, Artur Noguerol, Carme López, Aurora Leal, Miquel Desclot i Dolors Oller, entre d'altres, que van marcar la seva formació. D'aquella època, l'autor recorda l'inici de la seva relació amb Miquel Desclot, el qual li va donar classes de literatura quan estudiava magisteri i li va ajudar a descobrir poetes que l'han acompanyat sempre: Vinyoli, Vicent Andrés, Manent, Martí i Pol, Salvat, Carner, Foix, Riba.

Acabada la carrera de Magisteri, va demanar de tornar a la Mina. Després va treballar a l'escola Torrent d'en Melis, al barri del Guinardó de Barcelona. Posteriorment, va deixar la docència directa durant un temps per entrar a formar part de l'equip de Rosa Sensat.

Els primers anys de mestre, l'autor rememora la ingenuïtat eufòrica de l'ofici acabat d'estrenar i l'idealisme d'aquella època, per ell Mounier era una de les seves lectures predilectes.

La seva família va ser l'estímul per a iniciar-se com a escriptor. Al llarg de la seva producció novel·lística, sovint trobem les dedicatòries a la seva dona (la Nuneta) i als seus fills (la Joana, l'Oriol i la Núria). Quan aquests eren petits, va escriure contes dedicats a ells. El 1988 va publicar el seu primer conta per nadal, “ Els nassos del rei”. Després va escriure “Una troballa sorprenent” i, a partir d'aquí, les novel·les van anar sorgint regularment.

Actualment treballa a l'escola pública de Bellaterra, “l'Escoleta”, des del septembre de 1991, on és el director del centre.

Participa activament en la Junta Rectora de l'Associació de Mestres Rosa Sensat i en la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya. Col·labora en diferents revistes i diaris sobre temes educatius. També forma part del consell de lectura de “Cavall Fort”.

El record de la seva infantesa ha influït en la seva manera de concebre la vida i el model educatiu que defensa.

Al llarg de la seva trajectòria professional, la seva obra ha estat premiada en diverses ocasions: el Ciutat d'Olot (1991) per “Un cas com un piano”; el de Rosa Sensat de Pedagogia (1992) per “Amb veu de mestre”, conjuntament amb Juli Palou; el premi Marià Vayreda (1995) per “Xerraires impenitents”; el premi de novel·la El Vaixell de Vapor (1997) per “Hola, Pep!” i el Folch i Torres (1997) per “Quin parell!”. ! A aquests cal sumar-hi el Premi Abril 1999 per Silenci al cor i encara el Premi Rosa Sensat de Pedagogía 1992 per Amb veu de mestre, un assaig en què reivindicava la importancia del seu ofici.

'Silenci al cor; Jaume Cela i Ollé'

Valoració personal

Aquest llibre que me llegit, silenci al cor; és narració molt bona sobre la Guerra Civil Espanyola, i ma permet vore aquest conflicte històric, per l´història d'Espanya; des de un punt de vista molt diferent al que jo sé, ja que jo sols coneixia el punt de vista històric, i amb aquesta novel·la, de Jaume Cela; ma permet vore aquest conflicte des de punt de vista de dos xiquets que creixen amb els tristos esdeveniments de la tragèdia bèl·lica que afecta la majoria de famílies del poble on viu Joan, el protagonista.

Sobre la Guerra Civil Espanyola no hi ha dubte que va ser un conflicte bèl·lic que va assolar Espanya entre 1936-1939 i que ha marcat la història del país. Va ser, unes de les guerres de l'època contemporània, la que més emocions va despertar, tant en els intel·lectuals com en la ciutadania de nombrosos països, la qual cosa va fer que el conflicte s'internacionalitzara. La Guerra Civil va ser una miqueta més que una lluita entre extrems fanàtics de l'esquerra i la dreta i una tercera Espanya amb tarannà reconciliador, perquè va constituir un trist assaig per a la conflagració mundial, la qual esclate mes tard en la II Guerra Mundial.

TREBALL DE VALENCIÀ

JAUME CELA

2º BATXILLERAT ``B´´