Sigmund Freud

Psicología # Psicoanàlisis. L'inconscient. Complex d'Electra. Allò. Superjo. Jo

  • Enviado por: Éowyn
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

S. FREUD (1856-1939)

1.VIDA I OBRA

2.LA PSICOANALISIS

3.TEORIA GENERAL DE LA SEXUALITAT

4.LES TÒPIQUES I ELS MECANISMES DE DEFENSA

5.CULTURA I RELIGIÓ

1.VIDA I OBRA

VIDA:

Va néixer el 1856 a Freiberg (una ciutat txeca de cultura alemanya) però se l'identifica amb Viena. De família jueva, va estudiar medicina i va tenir problemes per la seva condició de jueu (tot i que no era creient) amb les nazis i va ha ver de marxar a Londres. Va morir allà el 1939 d'un càncer de mandíbula.

OBRA:

INTRODUCCIÓ A LA PSICOANÀLISIS: hi planteja els seus principis psicològics

MÉS ENLLÀ DEL PRINCIPI DE PLAER: planteja que no tot el que fem respon a la recerca del plaer, sinó que hi ha també impulsos agressius apart dels eròtics (principi de Thanatos).

EL JO I L'ALLÒ: replanteja el tema de les tòpiques (els “llocs” de la nostra ment. Reformula el tema de l'inconscient.

EL MALESTAR DE LA CULTURA: la idea és que “la cultura és repressiva, però sense cultura no hi ha humanitat”.

2.LA PSICOANÀLISIS

Freud és el pare de la psicoanàlisis. La psicoanàlisis és :

1) Un mètode terapèutic que cura malalties mentals. Hi ha dos tipus de malalties mentals: les neurosis i les psicosis.

NEUROSIS: un mateix se n'adona. Són les fòbies, les depressions...

PSICOSIS: un mateix no se n'adona. De psicòtics n'hi ha de dos tipus: els esquizofrènics (doble personalitat) i els paranoics (que es senten perseguits).

La psicoanàlisis és més operativa (més efectiva) en les neurosis que no pas en les psicosis. És un procés lent però efectiu.

La psicoanàlisis funciona de manera que tu parles i el psicoanalista escolta. La idea és que la problemàtica és inconscient (com que no és conscient no la pots comprovar) i tu mateix no te la pots veure, però els altres sí.

2) Una teoria psicològica que explica, entre altres coses, com funciona la ment.

3) Una interpretació de la cultura i de la societat que explicaria els fenòmens socials i culturals.

3.TEORIA GENERAL DE LA SEXUALITAT

Després de Freud s'han de tenir en compte les seves teories, encara que un no hi estigui d'acord.

El gran descobriment transcendent de Freud és l'inconscient. Fins llavors es creia que la ment només era conscient.

INCONSCIENT: Part de la nostra ment que no governem conscientment, però que és el motor de la nostra cultura. Si és inconscient implica que hi ha una censura, una frontera, una repressió, que no hi podem accedir.

Per Freud aquest inconscient censurat té un component bàsicament sexual (la libido). De vegades s'ha acusat a Freud de pansexualisme, però cal tenir en compte que quan ell diu sexualitat no s'està referint al genitalisme. Per ell, parlar d sexualitat és referir-se a la recerca del plaer.

Un cop acabada la 1a guerra mundial Freud reformula aquesta teoria (ell ha passat una guerra, ha perdut la seva filla...)

Llavors afirma que a més a més dels impulsos d'Eros (que són el principi de plaer) hi ha els principis de Thanatos (que són els impulsos agressius). (el suïcidi seria el principi de Thanatos dirigit cap a un mateix).

----------

Per explicar l'agressivitat hi ha dos blocs de teories:

-Els de l'agressivitat natural en les persones.

-L'agressivitat adquirida. “La violència de gènere es dóna en famílies que ja l'han patit”.

----------

Freud creu que l'agressivitat es pot educar.

Ell contraposa els 2 impulsos com a dos motors oposats en la societat.

Ell considera que la sexualitat, en tots i cadascun de nosaltres, passa per 3 etapes:

-ORAL: gana i set

-ANAL: control dels esfínters. Cert autoerotisme

-FÀL·LICA: es reconeix com a nen o nena

Això acaba als 4 o 5 anys i el més important és la superació d'això: el complex d'Edip

Complex d'Electra

COMPLEX D'ELECTRA:

Un cop identificat com a nena es produeix una relació triangular (mare, nena, pare). La nena s'enamora del pare i veu a la mare com una contrincant. Els sentiments d'oposició es viuen amb contradicció amb els sentiments d'estima. Aquesta ambivalència de sentiments s'ha de resoldre necessàriament i l'ha de guanyar l'amor. La mare ha de dir a la filla “que aquell home é seu”. Aquest és el primer rebuig. La nena se sent malament per haver odiat la mare. Aquest sentir-se malament és el sentit de culpa: la base de la consciència moral. No hi ha consciència moral sense sentit de culpa. Ja que si jo no em sento culpable al trencar una norma vol dir que no la reconeixo com a tal. El psicòtic és el que no té sentit de culpa.

Per compensar el sentit de culpa idealitzem la mare. En l'adolescència trenquem aquesta idealització perquè en el lloc de la idealització (el matar la mare) m'he de trobar a mi mateix.

4.LES TÒPIQUES I ELS MECANISMES DE DEFENSA

Les nostres idees, desigs, pensaments... on són?

“Topos” en grec vol dir lloc per això parlem de les tòpiques: la teoria que descriu el lloc de la nostra ment.

Per Freus els fenòmens psíquics estan en 3 llocs:

EL CONSCIENT

EL PRECOSNCIENT

L'INCONSCIENT

Cal tenir en compte que no es correcte referir-nos a l'inconscient com a subconscient ja que aquesta paraula implica una idea d'inferioritat que no és certa)

EL CONSCIENT: Va lligat amb la capacitat reflexiva: “jo me n'adono de mi mateix”. Són les coses de les que m'adono.

EL PRECONSCIENT: És aquella memòria a la qual podem accedir-hi conscientment.

L'INCONSCIENT: Aquella part en la que hi ha fenòmens psíquics no conscients i que no són evocables conscientment però que, en canvi, són el motor de la nostra conducta.

Més endavant Freud formularà una segona tòpica que no nega aquesta anterior, sinó que l'aprofundeix i la fa més coherent. En aquesta tòpica anterior te més “presència” el conscient. En la següent serà l'inconscient qui dominarà.

Ara els llocs seran:

ALLÒ (id)

SUPERJO (Superego)

JO (ego)

-ALLÒ: És el magatzem d'energia, el lloc de les ganes de fer. L'energia hi esta en forma de càpsules: les ganes d'una cosa, les ganes d'una altra... En un sentit tècnic això s'anomena pulsions.

Les pulsions sempre tenen una mateixa direcció: la recerca del plaer, les benestar sensorial: estan regides pel principi de plaer. Més endavant l'anomenarà també principi d'Eros, prendran llavors el nom de pulsions eròtiques. Aquestes pulsions, però també poden tenir una orientació cap a l'agressivitat. Llavors seran pulsions guiades pel principi de Thanatos.

Les pulsions tenen la característica de ser plàstiques (que s'adapten). Això vol dir que és igual el com, el quan i l'amb qui són satisfetes. Busquen la descàrrega, però no “defineixen” l'objecte. Aquestes pulsions es poden controlar amb l'educació, definint l'objecte. L'allò és inconscient.

-SUPERJO: És el conjunt de normes que regeixen 1 persona.

És la consciència moral.

També és una part inconscient.

Una norma és norma per nosaltres si l'incompliment d'aquesta ens genera culpa.

Aquest superjò dibuixa un ideal del jo que és el que voldríem ser. Aquest superjò obliga a consumir energia per aquest ideal. Nosaltres fem allò que més s'aproxima a la realització d'aquest ideal.

El superjò decideix en que s'inverteixen les ganes de fer coses (ja que aquestes són plàstiques i s'adapten a tot). Així doncs el superjò defineix les pulsions.

El superjò és repressiu, té una funció repressiva: “en tinc ganes, però si ho fes em sentiria malament”.

-JO: És l'unica part conscient.

És el que integra les dades sensibles: ens diu on som, amb qui som, si tenim gana, si tenim set... Ens fa un retrat de la situació, i d'acord amb la informació donarem sortida als impulsos i a la realització de l'ideal.

El jo és l'estrateg: no decideix fer, sinó que decideix com fer-ho, quan fer-ho...

El jo està regit pel principi de realitat, “per molt que vulguis hi ha el que hi ha”.

La relació entre les tres instàncies és conflictiva, no és fàcil.

Pot haver-hi molts conflictes (inconscients) diferents. Aquests conflictes es manifesten amb símptomes: neures, depressions, obsessions... El conflicte és la causa de neurosis. El problema no és sr neuròtic, el problema és quan la neurosis es converteix en un obstacle, quan ens incapacita per alguna cosa.

Per combatre la malaltia (evitar caure-hi) tenim uns mecanismes de defensa:

1.RACIONALITZAR: Donar-nos raons, explicar-nos a nosaltres mateixos, autojustificar-nos: “Era molt difícil”. No es tant important que sigui veritat sinó que em convenci.

2.PROJECTAR: Pensar que als altre també els hi passa.

3.COMPENSAR: Substituir la satisfacció d'un impuls en un altre objecte del que pretenies.

4.NEGAR: No acceptar la realitat, no reconèixer-la com a tal.

5. SUBLIMAR: És desplaçar els impulsos de caràcter sexual cap a objectes desexualitzats i acceptats socialment. Exemple: “les ganes de treure bones notes són una sublimació dels impulsos sexuals” (entesos aquestos com a principi de plaer).

La cultura naixerà de la sublimació.

5.CULTURA I RELIGIÓ

La cultura neix de la sublimació.

Per Freud no hi ha humanitat sense cultura ni cultura sense humanitat.

Sense cultura seriem besties, per això la nostra sexualitat és molt diferent a la de les bèsties.

Nietzsche plantejava la superació de la humanitat; Freud creu que no es pot superar l'home i, per tant, no podem abandonar la cultura.

La cultura, però, produeix repressió ja que per sublimar primer ens hem hagut de reprimir.

Aquesta repressió comporta neurosis, causa malestar: és el malestar en la cultura. Però encara que produeixi malestar aquesta cultura ens separa de la barbàrie.

RELIGIÓ:

La religió forma part de la cultura i per tant és repressió: és neurotitzant, però també civilitza.

La religió ajuda a diferir els impulsos, a deixar-los per a més endavant: ajuda a superar l'estat primari.

Freud és ateu i, per ell, la religió és una il·lusió i, per ell, pot ser superada. En un sentit positiu aquesta il·lusió implica que és un motor de la nostra vida. El sentit negatiu implica que és una fantasia.

Per Freud la religió és superable per la ciència: podem arribar a moure'ns no ja per il·lusions, sinó per raons.

Comentaris a Freud:

El que hem de tenir en compte de Freud es que denuncia la fantasia (infantiloide) en la creença religiosa, la fa visible.