SIDA (Síndrome De Inmunodeficiencia Adquirida)

Medicina. Contagio. ETS (Enfermedades de Transmisión Sexual). Detección. Síntomas. Transmisión

  • Enviado por: Ariadna
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
cursos destacados
Secretaria Médica
Implika
Este curso va dirigido a aquellas personas que desean obtener conocimientos sanitarios y capacitarse en la gestión...
Solicita InformaciÓn

Recursos Sociales y Gestión Económica y Administrativa de Personas Dependientes
Cavida Formación
Curso con los que el alumnado podrá adquirir las nociones básicas que le permitan desarrollarse profesionalmente en...
Solicita InformaciÓn

publicidad

INTRODUCCIÓ

SIDA significa Síndrome (conjunt de manifestacions, símptomes i signes que caracteritzen una malaltia) d'Immunodeficiència (immuno: sistema immunitari, deficiència: falta, mancança) Adquirida (no és hereditària, és causada per un virus).

La sida és una malaltia de caràcter infecciós causada per un virus (Virus d'himmunodeficiència humana - VIH). Aquest virus ataca el sistema immunitari, que és el mètode de defensa de l'organisme contra les agressions externes de virus, bacteris, fongs microscòpics i paràsits. El sistema immunitari actua en tot l'organisme gràcies als linfòcits.

Afecta a aquest sistema de manera que el malalt és molt susceptible a infeccions i càncers.

SÍMPTOMES

Els símptomes poden anar variant al llarg de les diferents etapes de desenvolupament de la malaltia:

1era etapa (etapa de contagi): És el moment en què es produeix el contagi. No hi ha síndromes.

2ona etapa (síndrome retroviral agut): És l'etapa en què els virus penetren als ganglis limfàtics que apareix entre els 7 i 40 dies després del contagi i dura des d'uns 15 a 40 dies. Entre els símptomes més característics d'aquesta etapa tenim: cansament, febre, problemes del sistema digestiu, inflamació de les meninges i dels ganglis limfàtics, etc.

3era etapa (etapa de latència): És una etapa en què la malaltia es va propagant al llarg d'uns 10 anys. Entre els símptomes més característics tenim: debilitat i cansament crònics, poca gana, diarrea, inflamació dels ganglis, aprimament, sensació de pesadesa i endormiscament en braços i cames, problemes renals, digestius, etc.

4rta etapa (període terminal): Etapa en què el sistema immunitari està tan debilitat que apareixen tota una sèrie de malalties que s'aprofiten d'aquesta debilitat per a manifestar-se: pneumònia, tuberculosi, varicel·la, herpes, fongs en la boca, sífilis, problemes mentals o articulatoris, càncers (el més característic és el sarcoma de Kaposi que es distingeix per les típiques taques vermelles fosques en la pell).

CAUSES QUE TRANSMETEN LA SIDA

- Relacions sexuals: Les relacions sexuals, homosexuals o heterosexuals, amb persones portadores o malaltes són causa de transmissió d'aquesta malaltia. La transmissió, si no es prenen mesures, pot produir-se si es practica sexe vaginal, anal, o oral. El coit anal i per part del receptor és el que presenta més probabilitats de transmissió. Les relacions heterosexuals són la principal causa d'infecció en els països en vies de desenvolupament, representant més del 80% dels casos. Atès que l'única mesura eficaç al 100% seria la d'evitar una sèrie de conductes de risc mantenint unes relacions sexuals segures (parella estable no infectada), l'ús del preservatiu és recomanat per a disminuir el risc d'infecció en més d'un 80% de probabilitats.

- Embaràs: Quan la mare és portadora o malalta, pot transmetre la malaltia als seus fills. Aquesta probabilitat augmenta quan la mare alleta amb la seva llet al seu fill. Actualment amb una sèrie de mesures preventives, s'ha aconseguit reduir aquesta probabilitat de transmissió considerablement (administració de zidovudina, cesària, evitar la lactància materna, etc.).

- Sang contaminada: Inicialment es van produir moltes infeccions per transfusions realitzades amb sang contaminada. Actualment aquesta forma de transmissió, que és la més factible en cas de donar-se, està quasi eradicada a l'impedir als serepositius ser donants i a l'analitzar les mostres de sang dels donants.

- Drogoaddicció: L'intercanvi de xeringuilles amb portadors o malalts de Sida pot transmetre la malaltia en un 90% dels casos. Per a evitar aquesta possibilitat alguns països, a més de fomentar tota una sèrie de polítiques tendents que els malalts abandonen la droga, apliquen altres mesures més immediates com la subministració de xeringuilles als malalts i la substitució de drogues intravenoses per altres drogues orals (metadona).

- Accidents o talls amb objectes infectats: Les punxades amb agulles infectades, especialment del personal sanitari, són una altra de les causes que pot produir el contagi. D'igual manera el compartir maquinetes d'afaitar o raspalls de dents, les pràctiques de tatuatge, el piercing, els forats per a les arracades, els talls de cabell o afaitats en barberies, o qualsevol altra pràctica que pugui produir una ferida amb un objecte contaminat pot ser causa de transmissió.

- Sense causa justificada: Hi ha una petita proporció de casos en què no semblen haver-hi causes justificades per a la transmissió de malaltia.

CAUSES QUE NO TRANSEMTEN LA SIDA

Hi ha moltes causes que poden semblar pero que no són transmissores de la Sida. Per exemple:

- Contactes NO SEXUALS amb malalts: Petons, abraçades, encaixades de mà, asseure's al costat d'un malalt, contacte amb l'orina, amb la suor, amb la saliva, les llàgrimes o amb les deposicions.

- Contacte amb objectes manipulats per malalts: Culleres, tovalloles, telèfons, gots, roba interior, etc.

- Ingestió d'aliments manipulats per un malalt: Beure aigua, menjar un entrepà, compartir un cafè, etc.

- Llocs públics de neteja personal: El contagi no pot donar-se per compartir una dutxa, un wàter, un gimnàs, una piscina, la platja o el mar, etc.

- Picadures de mosquits o insectes i mossegades d'animals domèstics.

COM ES DETECTA EL VIRUS DE LA SIDA?

Pot detectar-se mitjançant l'anàlisi d'una mostra de sang. La prova de detecció es realitza mitjançant el test E.L.I.S.A., mètode que detecta els anticossos produïts per l'organisme com a reacció a la presència del virus. Un resultat negatiu ens indica que la persona és seronegativa, i, per tant, no és portadora dels anticossos anti-VIH. Un resultat positiu no és suficient per definir a la persona com a seropositiva, s'han de fer altres verificacions per eliminar qualsevol possibilitat d'errada. Aquesta prova més específica es diu Western Blot i un resultat positiu (que es realitza sobre la mateixa mostra de sang) ens indica que la persona és seropositiva. Un resultat negatiu ens indica que la persona és seronegativa.

És important saber que, per realitzar la prova de detecció d'anticossos han de passar, al menys, tres mesos des de l'última pràctica sexual de risc.. És el que s'anomena "període finestra".

QUÈ SIGNIFICA SER SEROPOSITIU/VA?


Un resultat positiu no significa que la persona tingui la Sida, sinó que la persona és portadora del virus i el pot transmetre per la sang o les secrecions sexuals. Aquesta persona ha de prendre les precaucions necessàries per disminuir el risc d'evolució cap a la Sida i per evitar exposar a altres persones al virus.

·Què passa quan una persona és seropositiva i quina pot ser la seva evolució?
Podem separar tres fases que poden presentar-se després de la infecció per VIH:

- Primoinfecció: Les persones infectades començen a fabricar anticossos anti-VIH que podran detectar-se amb la prova serològica. Les persones són, llavors, seropositives.

- Evolució: En una segona fase de la infecció, de 6 mesos a 10 anys o més, poden aparèixer manifestacions clíniques en algunes persones i altres evolucionar que es realitza vers la Sida (forma greu de la infecció per VIH), mentre altres poden mantenir-se sense símptomes. Els símptomes menors de la infecció per VIH: poden trobar-se manifestacions clíniques persistents com augment del volum dels ganglis en molts llocs del cos, pèrdua de pes superior al 10% del pes corporal, febre i sudoracions nocturnes , forma greu d'herpes, diarrea persistent i abundant. Aquests símptomes no són específics de la Sida, moltes malalties, generalment benignes, poden ocasionar aquestes mateixes manifestacions. Les persones que tenen un baix percentatge de linfocits T4 corren un risc elevat d'evolucionar que es realitza vers la Sida .

PREVENCIÓ DEL SIDA:

Les següents consideracions haurien de tenir en compte per a evitar el contagi:

Mantenir unes relacions sexuals segures (parella estable no infectada). Si s'inicien relacions sexuals amb una nova parella, seria recomanable que abans tots dos es féssin la prova de la Sida. Si això no pot ser possible o, en cas de dubte, s'ha d'utilitzar el preservatiu per a disminuir el risc d'infecció.

No compartir xeringuilles, fulles d'afaitar, raspalls de dents o qualsevol utensili de neteja personal que pugui produir una lesió a la pell, encara que sigui molt petita.

Seria convenient realitzar la prova durant l'embaràs per a adoptar mesures i, en el cas que sigui positiva, es podran prendre mesures convenients per a la mare i el fill.

En cas de possibilitat de contacte amb sang, utilitzar guants: La utilització de màscares i guants es fa necessària per al personal sanitari.

Sabies que...

Al món hi ha 42 milions de persones que conviuen amb la SIDA, i una gran part són adolescents? Per què creus que tenen la SIDA? Les persones que tenen el virus VIH estan sotmeses a un tractament que regenera les cèl·lules i els allarga la vida, però hi ha països subdesenvolupats (el països del tercer món i zones com Carib i l'Àfrica subsahariana) que no tenen aquests tractaments i la gent mor com a única opció. És a causa de que la gent no pren prou precaucions, ni té prou informació i per això no pot prevenir la seva infecció. Penso que no hauria de ser així, s'hauria de fer alguna cosa al respecte.

L'església creu que no s'haurien d'utilitzar els preservatius en els sentit d'evitar duu una criatura al món, però hom creu que si no s'utilitzen és més fàcil agafar el virus. Encara que el govern no estigui d'acord, s'hauria d' invertir més en la prevenció de la SIDA i fer més campanyes per donar a conèixer les malalties de transmissió sexual (ETS) com el sífilis, l'hepatitis A, condilomes, papilomes humanu, etc. (Les dues últimes són berrugues genitals). És cert que algunes persones no els sembla estètic, ni higiènic, instal·lar màquines de preservatius a les universitats i als instituts, però seria el més apropiat perquè els adolescents ho tindrien molt pràctic i podrien practicar sexe amb seny.

La SIDA és una malaltia de transmissió sexual. De moment és la més perillosa perquè encara no han trobat solució, per aquest motiu moren moltes persones a l'any. Una solució efectiva seria fer campanyes informatives de les ETS per la televisió, i fer pública l'assistència que ofereixen les associacions de gent amb SIDA.

1

4