Si puges al Sagarmantha; Josep Francesc Delgado

Literatura española contemporánea siglo XX. Narrativa catalana. Novela infantil. Argumento

  • Enviado por: Pimpi
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

Uns mesos després de intentar fer el cim de l'Everest, el grup d'alpinistes Catalans es reuneixen convocats pel Josep, el germà de la Mireia l'única noia que va anar a l'expedició i no va tornar, i tot el grup d'alpinistes van suposar que havia mort amb els dos xerpes que l'acompanyaven. Quan tots van estar reunits el director del centre, va llegir les cartes dels membres de l'expedició que es cartejaven amb en Josep. En aquells moments en Josep es trobaba de camí cap a Barcelona (venia del Nepal) per explicals-hi la mort de la Mireia. En les cartes dels expedicionaris al Josep s'explica com van els progressos per arribar al cim, però també hi ha fets estranys. Al arribar al monestir de Thiangobotxé, el Gran Lama els rep com es reben tots els expedicionaris, i els hi dona a tots un saquet d'arròs beneit perquè se'l penjin al coll, quan és el torn de la Mireia el Gran Lama es queda extrenyat i li diu que la deessa de les neus l'enveja i que aconseguirà arribar al cim; després li fa una reverencia (fet estrany ja que el Gran Lama només s'agenolla davant dels déus). Quan ja els hi faltava poc per arribar al camp base una dona els va tirar una maledicció. Aquella dona va dir que s'havia fet brúixa per benjar la mort del seu fill que era xerpa i va morir en una expedició, i els va maleir perquè algun integran de l'expedició moris com el seu fill. Algú a les nits va sentir uns udols. En l'ascenció de la Mireia al cim, anava acompanyada de dos xerpes i desde el camp tres es podia veure que no tenien cap dificultat en pujar i que tot anva rutllan. Al cap d'una estona van venir uns núvols i es va veure com una de les tres taques queia. Tothom es va posar nerviós. Al cap d'unes hores, van veure com les dues taquetes que quedaven també queien. Ningú sabia que havia pasta, i com venien turmentes van decidir tornar a Barcelona. El director al acabar de llegir les cartes, els va dir que una expedició romanesa va trobar el diari de la Mireia. El van llegir i es van adonar que havien abandonat la Mireia ja que no havia caigut. La Mireia va explicar que havia aconseguit el cim i que estava al camp d'emergència. Va arribar en Josep i els va explicar el que havia descobert de la desaparició de la Mireia,. Va parlar amb un senyor que feia anys que buscaba el ieti i que també va buscar el seu cadàver però no el va trobar, més tard van anar a parlar amb el cap dels xerpes, i els va explicar que el Lama va estar quatre dies desprès de que ells marxessin al camp base que quedava per la deessa de les neus i que anessin al monestir per tenir més informació. Van anar-hi, i després de molts tractes el Lama els van deixar veure la Mireia que l'havia trobada a la porta del temple i que estava inconscient i l'havien portat a l'hospital i allà li van emputar els dits dels peus perquè se li havien conjelat. Al parlar amb en Josep, la Mireia li va dir que es quedaria a viure al monestir.

Títol: Si puges al Sagarmantha.

Autor: Josep Francesc Delgado.

Editorial: Columne Jove.

Col.lecció: Columne Jove.

Numero de pàgines: 176.

Tema del llibre: Aventura i mistèri.

PERSONATGES

Mireia: És una noia jove i catalana que està a l'atur i la vida li ha jugat algunes males pasadse. Té els cabells tenyits de caoba. El seu gran somni es compleix quan li diuen de participar en l'expedició al Sagarmantha. En Josep és el seu germà.

Josep: És un noi català, la seva germana és la Mireia i es precupa molt per ella.

Valoració del llibre: Personalment no m'ha acabat d'agradar gaire perquè com al principi tot són cartes et lies una mica. El que més m'ha agradat és que acaba amb un final bonic i ho acabes d'entendre tot. Al ser una barreja entre aventures i mistèri fa que t'enganxis.