Sexisme

Violència. Desigualtat sexiste. Diferencies de sexe. Dona en societat. Maltracte

  • Enviado por: Maria
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad

Introducció

El maltracte a la dona es un dels crimens més nombrosos del mon. La Declaració universal dels drets humans proclama que tots els essers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets, i que tota persona pot evocar tots els drets i llibertats sense distinció alguna,inclus sense distinció de sexe.

La Declaració de la ONU sobre l´Eliminació de la Violència contra la Dona (DNEM) defineix violència com: “ Tot acte de violència basat en la pertnéncia al sexe femení que tinga o puga tindre com a resultat un mal o sufriment físic, sexual o psicologic per a la dona; al igual que les amenases d´aquests actes, la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeix en la vida pública o en la privada. També es violència contra la dona la violència que està tolerada per l´Estat.

La dona en la societat

Els recients esforços per reunir dates sobre la cituació real de la dona al mon ha produit estadístiques alarmants sobre la diferencia social i económica entre la dona i l´home.

Desde 1975 el nombre de dones que viuen als umbrals de la pobresa en medis rurals ha aungmentat un 50%. La majoria dels analfabets del mon son dones que van passar de 543 millons que eren al 1970 a 597 millions que eren al 1985. En Asia i Africa les dones treballen 13 hores semanls més que els homens, i en la majoria dels cassos no son remunerades. Pero no ens fa falta anar a altres continents, ja que a Europa les dones guanyen un 30% meny que els homens.. Les dones ocupen entre el 10 i el 20 % en els llocs directius i administratius i menys d'un 20% dels llocs de treball a la industria.

La dona que pateix violencia doméstica es troba amb grans dificultats per a eixir d'aquesta situació, degut a la falta d'ajuda per part de l'entorn social, institucional,la nul.la sanció legal i per la poca entitat que la condena, que s'obte despres d'un llarg i dur procediment.Per això és necesari que la dona conega els seus drets i consegueixca que aquest siguen respectats i també és necesari tindre una informaci baàsica dels recursos jurídics amb els quals conten les dones maltractades. No existeix cap mecanisme de protecció per a una dona que, que després d'haver sigut maltractada, fica en coneixement juridic el fet.En un 90% dels casos seguirà sent acosada psicològicament. A més encara hi ha dudes de l'incorporacio d'aquestes dones a la vida social, familiar i laboral.

En els medis de comunicació la majoria de dones apareixen per un interés romàntic o familiar. Els homes tenen paper més professional i les dones son les mestresses de casa o tenen un paper subordinat a l´home. La personalitat que se atribuex a la dona és la de ser atractiva, sociable, terna i passiva, mentres que l´home està relacionat amb el poder, el talent, la racionalitat i l´estabilitat.

La dona s'utilitza a la publicitat com a objecte sexual degradant habitualment l´imatge femenina. Utiliztant-la solament com un cos bonic.

El maltracte (basat en el sexisme) als nostres dies

El segle XX ha sigut el segle de la gran revolució de la dona, el qual ha portat un cambi en l´estructura familiar i social.

La violència contra la dona es un fénomen generalitzat que es produeix en tots el ambits de la societat, que no te fronteres i que afecta a un gran col.lectiu de persones. Fins fa molt poc era un fenomen que a força d´ignorar es feïa invisible; i encara que ho segueix sent, poc a poc va eixint a la llum degut a la concienciació col.lectiva.

A pesar d´aixo,d´aquest problema desconeixem la seva verdadera dimensio per 2 raons:

  • L´ausència en la majoria dels paísos, d´estadístiquess o estudis comparatius sobre els casos de violencia realitzats dins de la familia.

  • La deficiència de les diferents polítiques a l´hora de previndre la violència familiar i d´asumir els costos económics i socials correspodents.

Las Nacions Unides recononeixen que "el maltractament a la dona és el crimen més nombrós del mon".Cal destacar i axí ho fa el Consell General del Poder Judicial a España que la violencia contra les dones es planteja a tots els països, al merge del seu nivell de desemvolupament económic, independentment de la relijó, la raça, el estatus social, nivell de vida, o la edad; i tant en ambits rurals com urbans

El sexisme, desde la guarderia fins a l´universitat sol estar present en quasi tots els aspectes de la vida. Inclós els contes, els llibres, la música o les películes, eduquen asl xiquets i xiquetes en el sexisme tradicional.

La Declaració Universal dels Drets Humans proclama que "tots els essers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets” sense cap distingció, per lo tant tampoc distingció de sexe.

Ninguna societat que es precie de ser civilitzada es sent agust realitzant accions que siguen injustes o inhumanes. Per tant quan una societat es comporta cruelment, ja siga de forma individual o un grup, te la necesitat de buscar formes de justificar la crueltat.

Generalment, es adereix a les raons biològiques o “naturals” que donen llum verda a la violència contra altre sers. Es parla de la “superioritat”d´una raça o una especie, o es creen diverses legendes per a legitimar el maltracte.

La nostra societat ha encontrat excuses que li permeteixen aceptar , fomentar i exercir el maltracte a la dona sense sentir que s´està realitzant un acte injust. La justificació d´aquesta violència es basa en part en la suposada “inferioritat” genèrica de les dones, i en part en l´aceptació col.lectiva d´una serie de “mites” que serveixen de base a l´ideologia sexista.

La principal font de discriminaciò a la dona es la relijó, independemnt de quina siga:

  • Alabanses judies: “Beneit siga Deu, el nostre Senyor, i Senyor de tots els mons,per no haber-me fet dona” i les dones judies resen: “Beneït siga el Senyor perque me ha creat al seu criteri”

  • Buda: “la dona és roina. Cada volta que tinga ocasió, qualsevol dona, pecara”

  • Levític Bíblic: “Dels 5 als 20 anys, valoraràs a un xic en 20 cicles(moneda bíblica) i auna xica en 10”.

  • Proverbi árab: “ De volta en quan una pallisa a la dona és saludables. Si no sas perque ella si que ho sap”

  • Aristòtil deia:” La hembra es hembra en virtud de cierta falta de cualidades” i “ el carácter de las mujeres padece de un defecto natural.

Aquesta suposada inferioritat genèrica de les dones, ha segut construida durant el temps amb pocisions i comentaris de les institucions i dels anomentas “grans pensadors” de l´història, com per ejemple:

  • Martín Lútero: “No hi ha mantó ni toga que li quede pitjor a la dona o doncella que voler saber”

  • Confucio: “L´home te dret a matar a la seva dona.quan una dona es queda viuda es deu suicidar en mostra de castitat”

  • Tertuliano va dir “ Dona eres la porta del dimoni. Has persuadit a qui el dimoni no s´atrevia a atrcar de front. Per la teva culpa va tindre que morir el fill de Deu, deuries anar sempre vestida de dol.

Encara que el temps ha passat i la societat ha realitzat certs cambis aquestes idees segueixen presents en la nostra societat, suposades com a veritats absolutes.

Diferents tipus d'aplegar a la violència

CAS 1: ACUMULACIÓ DE TENSIONS

  • Al principi de la majoría de les relacions,és molt dificil que aparega la violència perque cada membre de la parella mostra la seua millor faceta i tenen un comportament positiu.

  • Hi ha un increment del comportament agresiu,pero més capa objectes que cap a la parella, com poden ser tirar objectes, trencar coses etc.

  • El comportament violent es veu reforzat per un alliverament de tensions.

  • Pot haber un augment de l'abús verbal i físic.

  • La dona comença a sentirse responsable de l'abus

  • El agresor es fica exageradament gelos i vol controlar tot el que pot sobre la dona: com es vesteix, on va, amb quí esta etc.

  • El agresor trata d'aïllar la victima de la seva familia i les seves amistats.

CAS 2: EPISODI AGUT DE LA VIOLÈNCIA

  • Apareix la necesitat de descarregar les tensions acumulades.

  • El abusador fa una elecció de com fer l'agresió. Decideix el temps, el lloc, la part del cos que te que golpejar i com ho te que fer.

  • Com a resultat desapareix l'estrés i la tensio en el maltractador.

  • Si hi ha intervencio policial, ell es mostra relaxat,tant que la dona es confundeix i es torna histérica degut a la violència patuda.

CAS 3: ETAPA DE CALMA, ARREPENTIMENT

  • Es caracteritza per un periode de calma, no violent i mostra d'amor i afecte.

  • El agresor es fa carrec d'una part de responsabilitat i li dona a la parella esperança de cambi.

  • Si la relació continua i l'agresor no rep ajuda, hi ha una gran posibilitat de que la violència torne i la seva severitat augmente.

Efectes del maltracte en la dona maltractada

  • La autoestima de les dones baixa.

  • En les families que hi ha maltracte el roll del home te molta importancia i la dona molta menys.

  • Tenen por, conmoció psíquica, depresió i a:illament provocat per el continu abandonament social.

  • Moltes tallen amb la familia per que aquesta no sapiga de la situació.

  • Lo normal és que la víctima tarde 6 o 10 anys en denunciar-lo.

  • Elles mateixes es culpabilitzen.

  • Pensen que la seua vida esta totalment perduda.

  • S'identifica en la figura de poder i de valor del home.

  • No prenen decisions propies.

  • Baixa interiorització de valors socials,demografics i religiosos.

  • Pateixen de vegades trastorns alimentaris com anorexia i bulimia

  • Frecuents trastorns d'alcoholisme y de ludopatia.

Dos tipus de violència

1. La violència no està normalitzada, però és una violència extrema, a la que diem violencia silenciosa.A finals del segle XX, aquesta violencia silenciosa ha matat a 60 millons de dones,lis ha mutilat els genitals, lis ha obligat a prostitur-se.

2. L'altra violència és la que aflora societat de manera normalitzada i que esta asumida com cotidiana.

Com actuar en coneixement d´un maltractament

1- No consentir ningún típus de violència davan nostra contra cap dona. Ninguna descalificació ni un xillit, insult, espenta etc. I no tindre por a ficar-nos en algo “privat”.

2- Denunciar qualsevol acte violent habitual o de suficient importancia.

3- No preocuparnos per la reacció de la víctima. Hi ha que recordar que potser que ella ho negue.

4- Recordar sempre que el maltractador és sempre el responsable del maltracte.

Hi ha que tindre present que com diuen els “Drets Internacionals”, el Estat te una responsabilitat en els abusos als drets humans que realitzen els ciudatans privats ( els que actuen fora del marc del Estat i dels seus ambits), degut a que no ha pres les mesures mínimes per a evitar que ocurrira un abus als drets de la dona o per respondre davant d´ell.

Estadistiques sobre maltracte a les dones...

  • ESPANYOLES:

El nombre de dones mortes a mans dels seus homens, a pesar de la concienciació social, roman igual o inclós augmenta.

Les edats més frecuents de les dones maltractades esta entre els 27 i 40 anys, encara que desde el 1998 al 2002 s'han donat casos de dones majors de 60 anys.

En aquest últim any el nombre de denuncies ha augmentat en un 25% . Però no tenim totes les dades sobre el maltractament fisic,psicològic i sexual.

Moltes de les dones que denuncien aquesta situació duen soportant-la mes de 6 anys. I en alguns casos es denuncien mes d'una volta

  • AL MON:

Per causa de la guerra d'Afganistan, el món contempla amb horror el patiment al que són sotmeses les dones musulmanes.

Sobre el maltracte a la dona, el patiment i els mètodes utilitzats en cada cultura o tradició varien en tot el món, però les seves històries i testimonis trasmiteixen un mateix missatge: “Que la violència de gènere és avui en dia la violació dels drets humans més generalitzada”.

- A Costa Rica, en una investigació realitzada en 1999 amb 1388 dones, el 50% va manifestar està patint abusos físics, el 48% abusos sexuals,la principal forma de violencia psicológica eren les amenaces de ser abandonades i furtar-lis als fills

-En Àsia més d'un miliò de dones són venudes al mercat del sexe

-Desde l´antigüa U.Sovietica , junt amb Ucrania, s´explota sexualment a les done, son enviades cap al mercats esclavistes de la Unio Europea, el Mon Arab, E.E.U.U , Israel i molts més països.

-A l´Amèrica Latina no hi ha estudis ni estadístiques sobre la violència de gènere, per lo tant el gobern està limitat a l´hora de crear lleis o establir plans per a solucionar el problema. Però per estudis independnts es calcula que una majoria de dones sufreixen maltracte psicológic, el 25.9% sufrixen violencia física i del 59.8 % sols el 17.2% ha denunciat les agressions.

-A Russia , la violència de génere està tan extesa que, segons les estadístiques oficials, una mitja de 14.000 dones moren al any a mans del seus homes i unes 2000 es suiciden.

-A Chile, en una entrevista que en 1999 es va aplicar a mil dones entre 22 i 25 anys, van obtindre les dades de que el 59.8% pateixen maltracte per part de la seva parella d´aquetes el 33,9% admitiren que patien violència.

La dona al mon arab

La dona Afgana està condemnada a estar morta en vida.

En els paisos musulmans, els tribunals basant-se en la Moudawana donen el permis al home per a casigar a la seva dona; és legitim el maltracte a la dona , els crimens d´honor i l´estrangulament per no ser verge.

Que és Mudawana?

Mudawana és el Estatut Personal format per articles inspirats en el rítus ( regim discriminatori respecte als drets de les dones) que considera a la dona com un menor baix la custodia del home. La Mudawana parla del matrimoni difernciant el paper del home, cap amb autoritat i poder, del de la dona, que te que obeir al seu marit, ser-li fiel, no eixir de casa.... . El projecte de reforma del Estatut de la dona va produir una movilització massiva dels Islamistes. Da tal manera que la reforma del Mudawana s´ha convertit en el centre de de totes les tensions socials i es l´asunt on queda plasmat el conflicte entre l´interpretació mes conservadora i fanàtica del Islam i les forces que defen la separació del Estatut Personal del confesionalisme

Maltractament a la dona a mans d´agents del estat i grups armats

En tot el mon les dones sufreixen violència a mans de policies, soldats, i altres funcionaris. Dones de totes les edats, grups etnics , classe i relijó han sigut sotmeses a violència física o sexual quan estaven baix custódia o a mans de grups armats. La tortura s´utilitza com a forma de repressió política, per a:illar i castigar a les dones... En alguns països la raça, la relijó o la pobresa aungmenten els casos de tortura en aquestes situacions.

MALTRACTE A LA DONA BAIX CUSTÒDIA

La tortura i el maltractament baix custòdia són una realitat cuotidiana. Quan una dona esta privada del principal dret humà, que ès la llibertat, s'asòcia a que no té cap dignitat. Per això és una de les principals víctimes de violència a mans d'agents de l'estat i grups armats.

Les reclutes són sotmeses a terribles mètodes per a causar-li dolor: pallises, descarregues electriques, amenases de mort...

En aquests casos s'inflingeix les normes internacionals del Tractament dels Reclusos de l´ONU, que exigeix la separació de les diferents categories de reclusos segons el sexe, els antecedents penals i altres consideracions. Pràctiques com permitir que els funcionaris barons registren a les dones, i que el personal masculí patrulle per les zones on pot veure a les dones en les seves celdes mentres es vesteixen, es duxen etc, constitueix un tracte inhumà i degradant.

MALTRACTE A LES DONES EN ELS CONFLICTES ARMATS

En els conflictes armats es sol elegir a les dones com a víctima de tortura pel seu paper d'educadores i simbols de comunitat. La majoria dels abusos porten la violència sexual, normalment, com a precedent de l'assasinat. La majoria de les dones que han sigut violades en els conflictes armats han agafat enfermetats de transmisió sexual, com per exemple, el SIDA.

Els actes de tortura que tenen lloc en un conflicte armat es produeixen en un context caracteritzat per la deficiencia del sistema policial o judicial en el que, per tant, han desaparegut les restringions que hi havia habitualment sobre els actes de violència contra la dona. A més, les penalitzacions i privacions obliguen a moltes dones a sometres i mantindre relacions sexuals no desitjades. Les característiques dels conflictes armats propicien l´augment de la violència, incluida la violència doméstica contra la dona.

La violència contra la dona no es un accident de guerra, es un arma de guerra que pot utilitzar-se per a crear terror, desestabilitzar a una societat, trendar la seva resistència, recompensar als soldats, obtindre informació..... També es un métode de depuració étnica.

Sindrome de Stocolm domestic en la dona maltractada

A pesar de que en l´actualitat les cifres de violència contra la dona exercida pel seu home o company sentimental està guanyant en publicitat respecte a èpoques anteriors, encara queda molta realitat oculta per descobrir.

Al mateix temps que hi ha factors que han contribuit a que el fenómen s'expose a la llum pública, diversos són els elements que ajuden a que el silenci de la victima siga un obstacul en la busqueda de solucions. Entre els elements que mantenen a la dona en silenci es poden contar diversos procesos paralitzants generats per la por: la percepció d'una ausencia de vies d'escapatòria, la carència de recursos alternatius de dones amb fills que no veuen un recolsament extern fiable.

No obstant, no en poques ocasions, les dones a les que se les suposa una independència personal o económica i una posibilitat d´accès a recursos alternatius, continuen en relacions on pateixen violència. Aquestes dones desarrollen activitats que fan pensar que no estan sotmeses a una retracció per la por, però pareix que no puguen denunciar als seus agresors amb els quals segueixen convivint.

Aquest típus de dones més independents i les de dependència mes lligada comparteixen la relacció paradógica de desenvolupar un vincul afectiu encara més fort amb els seus agressors. Aquests efectes paradògics es produeixen, i tal volta ja siga l'hora d'anar buscant mecanismes d'intervenció.

En el procés d'adaptació a aquesta situació intervendrien quatre fases: desencadenant, reorientació, afrontament i adaptació:

  • En la fase desencadenant les primeres agresions produides per l´home trencarien el espai de seguretat previament construit per la parella sobre la base d'una relació afectiva. Aquesta ruptura desencadenaria en la víctima una desorientació, perdua de referents, estrés i depresió.

  • En la fase de reorientació, la dona busca nous referents de futur i trata de realitzar un reordenament d'esquemes, tot això per a evitar la discordància entre la seua conducta d'elecció i el compromis amb la parella, i la realitat traumatica que està vivint.

  • La dona es auntoinculpa de la situació i entra en un estat indefens i de resistència pasiva, aplegant així a una fase d'afrontament, on asumeix el model mental del seu home i busca vies de protecció de la seva intregitat psicològica, tractant de dominar la situació traumatica.

  • En l'última fase d'adaptació la dona projecta part de la culpa a l'exterior cap a altres, cap a causes externes, com poden ser la societat...

El Sindrome d'Stocolm doméstic és el conjunt de totes aquestes fases, tenint com a finalitat l'adaptació. Així doncs és el responsable de l'efecte paradógic encontrat en moltes dones que sufreixen maltractament en els seus hogars. Però les victimes defènen als agresors com si la seua conducta fora el producte d'una societat injusta, i que els seus homes foren víctimes d'un entorn que els portara irremediablement a ser violents.

CONCLUSIONS

D´aquest tema és fàcil obtindre conclusions, però és difícil obtindre solucions que ens puguen assegurar que es erradicara el problema. No podem saber amb certesa si algun dia les persones deixaran a un costat les seves diferencies i quan es miren es voran igual. Perque on hi ha igualtat no hi ha incumpliment dels drets bàsics que tenim totes les persones que son els Drets Humans. Per fer un anàlisis final dels punts tratats podem dir:

  • Si la nostra societat, desde el principi dels temps haguera sigut homogenea, sense distincions, els prejuicis que avui en dia tenim no hi estarien. Els mites enfundats per la relijó, les falses suposicions fetes per homens als que si lis considerva una gran saviduria i avuí en dia les distingions que mostren els medis de comunicació, crea el abisme que poc a poc intentem vencer entre dones i homens.

  • Degut a aquesta desigualtat, la dona en la societat és inferior a l´home, i açò queda plasmat en el mon laboral on la dona cobra menys i en ocacions treballa mes.

  • La gent considera la violència doméstica com un problema de portes cap a dins, i ho ingora perque en la vida diaria no es reflecteix. Però moltes families estan destroçades per aquesta causa, cases on la violència és algo ocasional i cases on esta considerada cuotidiana, en els dos casos en un crimen contra els drets humans.

  • En els últims anys hi ha hagut una concienciació col.lectiva, però encara així les estadistiques són alarmants, sobretot en els països arabs i asiatics, però també en la resta del mon.

  • A pesar de la violència que viuen moltes dones als seus hogars, no denuncien ni eixen la de situació, be per falta de eixides o perque pateixen el Sindrome d´Stocolm, en tot cas És necesSaria una intervenció per ajudar a les dones, que no poden evitar el derrotament de la seva vida.

  • Hi ha un altre típus de maltracte que no és el que pateixen les dones a mans dels seus marits o companys sentimental. Es maltracte, violencia, tortura i abusos sexuals a mans de agents del Estat (policies, soldats .....). En aquests casos les víctimes quasi no tene cap eixida per a protestar ni denunciar la situació. També hi ha dones recluses que sols pel el fet de estar privades de llibertat (com per exemple presoneres de guerra) son víctimes de maltracte, tan físic com psicològic i també de, abusos sexuals.

  • Qué hi ha que fer per a solucionar el problema? Com ja em dit anteriorment no hi ha solucions que ens garantitzen la seguretat de les dones pero sí que hi ha métodes d´aplegar a un descens de casos de maltracte. Com poden ser : la concienciació de la igualtat a la societat, tan al genere masculí com femení; ajuda, sobretot psicológica, a les dones maltractades i que intenten eixir del malson denunciant als marits; millorant el sistema jurídic per a que les sentencies als agreors siguen les adecuades i es cumplisquen. Però per damunt de tot la situació es podra millorar amb un granet que fique cadascú per a poder vencer la desigualtat i millorar un poc la nostra societat.

    1º Part Temps

  • Introducció 2´

  • La dona en la societat 5´

  • Diferents típus d´aplegar a la violència 8´

    • Cas 1 : Acumulació de tensions

    • Cas 2 : Episodi agut de la violència

    • Cas 3 : Etapa de calma. Arrepentiment

  • Efecte del maltracte en la dona maltractada 6´

  • El maltracte (basat en el sexisme ) als nostres dies 6´

  • La dona en el mon àrab 4´

  • Estadístiques de les dones.... 5´

    • A Espanya

    • Al mon

  • Sindrome de Stocolm domestic 8´

  • Maltractament a la dona a mans de agents 7´ de gobern i grups armats:

    • Maltractament a la dona baix custòdia

    • Maltractament a la dona en els conflictes armats.

    1

    11