Sexe i temperament en tres societats primitives; Margaret Mead

Literatura inglesa del siglo XX. Antropología. Contexto histórico, político y económico. Comentario del texto # Pobles i cultures. Antropòleg. Etnògraf

  • Enviado por: Medea
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

ETNOGRAFIA

PAC1-LECTURA D'UN TEXT ETNOGRÀFIC

28 d'octubre de 2005

MEAD, Margaret; Sexe i temperament en tres societats primitives, dins Clàssics del Pensament Modern; Edicions 62; Barcelona; 1984.

JUSTIFICACIÓ DE L'ELECCIÓ DE L'OBRA:

Ignorava completament que hi haguessin estudis antropològics sobre cultura i personalitat i, més, l'existència de monografies basades en les diferències de rols entre sexes.

En tant que formo part d'una societat que em discrimina, positiva o negativament, per raó de gènere l'estudi de Mead em va fascinar profundament malgrat disti molt del que serà el meu treball de camp.

Trobar-me amb un estudi que mostra que una altra via és possible en el camp dels rols socials va ser un estímul que no podia deixar de banda.

CONTEXTUALITZACIÓ:

1.  Quin ha estat l'objectiu de l'autor al escriure aquest text?
      Sobre qui i sobre què escriu? Per a qui escriu?

L'objectiu de Sexe i temperament en tres societats primitives és determinar si la diferència de personalitats entre sexes és biològica o cultural.

Escriu sobre tres pobles de Nova Guinea: els arapesh, els mundugumor i els txambuli. Cadascuna de les quals té uns rols diferents associats als sexes; diferents entre ells i diferents als occidentals.

Els primers són, tant homes com dones, pacífics, cooperatius i estan versats a les seves criatures. Els mundugumor són molt agressius i competitius i tampoc tenen contrast de personalitat entre els sexes. Finalment, els txambuli haurien girat els nostres conceptes de rols genèrics. Els homes són dòcils i dependents i les dones dominen i ordenen alhora que són fredes emocionalment.

“He passat la major part de la meva vida estudiant altres pobles, amb la finalitat de que els occidentals puguin entendre la seva pròpia vida”. Els seus estudis s'encaren als occidentals per tal que observem l'ampli ventall de possibilitats socioculturals que existeixen i trenquem la nostra creença en la norma única.

Coming of age in Samoa (1928) és també un intent de que les noies europees i americanes entenguin que la seva vida i la seva sexualitat pot ésser diferent a l'establerta en la nostra societat.

2.  Dins de quin context històric, polític i econòmic hem de situar l'escriptura d'aquest text? Aquest seria el context ampli pel que haureu de tenir en compte algunes paraules clau: colonialisme, període post-colonial, guerres mundials, períodes de postguerra, globalització i mundialització.

Margaret Mead es va traslladar a Nova Guinea el 1931 i va restar allà fins el 1933 per tal d'estudiar la personalitat de les societats primitives.

Dos anys abans, el 1929, es produeix l'anomenat crack del 29 en què la borsa de Nova York va fer fallida. Motiu pel qual el Museu Americà d'Història Natural de la mateixa ciutat, on va ingressar el 1926, va haver de reduir els salaris. Així doncs, la profunda crisis que vivia Estats Units va complicar la tasca dels investigadors. No va ser fins l'any 36 que l'economia nord-americana va començar a recuperar-se.

A nivell mundial es viu un moment realment convuls. La fi de la Primera Guerra Mundial i la Revolució Soviètica són encara molt recents. Els moviments anticolonialistes arreu s'estan fent forts i patents. A Europa comencen a agafar força els sistemes autoritaris; el feixisme italià, el nazisme alemany i les dictadures de Primo de Rivera a Espanya i la de Salazar a Portugal.

La Segona Guerra Mundial, alhora que va limitar els objectius de Mead va fer que es reafirmés en la seva convicció de que la personalitat es podia modificar amb la cultura. Creia que la bel·licositat i el racisme podien ser eliminats de la nostra societat perquè eren costums adquirits.

3.  Com situem aquest text dins del context antropològic? Aquest seria el context estret, acadèmic, teòric, que ens permetrà situar l'autor i l'anàlisi proposat a partir de l'escriptura dins de l'esdevenir dels enfocaments antropològics.

Sexe i temperament en tres societats primitives s'emmarca dins el context de l'Escola de Cultura i Personalitat nord-americana. Una tendència que sorgeix, cap els anys vint, en contraposició al determinisme biològic que es desenvolupà arrel de les teories de Darwin. De manera que defensen que allò que determina el tarannà d'un poble és la cultura i l'educació en detriment de factors biològics i racials que s'hereten genèticament.

Margaret Mead és deixeble de Franz Boas que és el primer a desvincular les variables lingüístiques, físiques i culturals entre sí. Superant, d'aquesta manera, les concepcions racistes i nacionalistes que imperaven a la societat occidental.

L'Escola de Cultura i Personalitat estudia la variabilitat del caràcter i l'estructura bàsica de la personalitat en els pobles àgrafs. Mead, que juntament amb Benedict són figures clau d'aquest corrent, és la introductora dels estudis etnogràfics de la sexualitat humana i la construcció social de les categories de gènere.

REFLEXIONS SOBRE LA LECTURA:

1.  Quin és el punt de vista de l'antropòleg en el text? o, en d'altres paraules, en qui lloc es situa en relació al grup o a la realitat que estudia? ¿Des d'on parla? 

El treball de camp de Mead és un estudi de comunitat en què utilitza l'observació participant. Malgrat conviu molt intensament amb aquestes societats sempre hi manté una certa distància i focalitza els seus anàlisis a l'entorn del sexe.

Es podria considerar que és una etnografia d'orientació temàtica perquè orienta els seus estudis no únicament a investigar una comunitat en sí, sinó a cercar si la cultura és o no determinant en l'estructura i l'organització social.

2.  Com la mirada de l'etnògraf es reflecteix en l'escriptura? Quin estil narratiu utilitza?

L'entusiasme, la intuïció, l'empatia i l'experiència quotidiana van ser els instruments de Mead per desenvolupar els seus projectes. Va ser molt criticada per ser poc ortodoxa i no utilitzar mètodes científics com l'estadística.

Juntament amb Gorer i Benedict van ser jutjats per utilitzar un nombre massa limitat d'informants i passar del particular a l'universal sense contrastar acuradament els resultats seguint els mètodes tradicionals.

Aquests mètodes demostraven que el nombre d'individus que responien a la personalitat modal, en moltes ocasions, no arribava a representar el 40% de la població. Kaplan va defensar la influència de la cultura en la personalitat al·legant que la cultura no creava la uniformitat del grup.

Per la seva banda, Mead va haver de defensar els seus mètodes constantment. Sempre va anar afegint arguments i creant nous mètodes, com la introducció de la seqüència fotogràfica. Però, malgrat els successius canvis i argumentacions, sempre va ser criticada per la seva subjectivitat i manca de metodologia científica.

3.  De quina manera el procés de recerca es reflecteix en la descripció realitzada per l'etnògraf? Com presenta i argumenta les seves dades?

Ja hem dit que va ser molt criticada per ser molt intuïtiva i utilitzar molt la sensibilitat en detriment de l'estadística i d'altres mètodes més científics.

Creu que qualsevol criatura es pot adaptar a qualsevol tipus de societat. Es va dedicar a constatar el paradigma científic de l'antropologia americana que manifestava que l'estímul cultural era més poderós que el mecanisme biològic.

Mead veia la nostra tendència a veure-ho tot des de la nostra perspectiva, de manera que si es parlava d'una societat matriarcal la consideràvem igual a la nostra però amb una inversió de papers.

Si bé hi ha diferències entre els sexes no estan demostrades i les persones poden assumir qualsevol rol. Qualsevol rol vol dir que hi ha un ventall molt més ampli que els dos als que es limita la societat occidental.

Aquest era l'objectiu dels seus estudis que no es poden demostrar amb estadístiques o tests de personalitat, sinó amb l'observació directa de comunitats diferents a la nostra que ens permetin observar com, a partir de l'educació i la transmissió generacional de valors, es pot conformar un tipus de personalitat o una altra.

Evidenciar que la societat occidental no té la veritat a la mà i que la nostra manera d'organitzar i estructurar qualsevol aspecte de la nostra cultura, forçosament, havia d'eliminar les barreres de la metodologia científica tradicional.

APUNTS FINALS PER AL TREBALL DE CAMP:

Realment, la monografia que he triat dista molt del que serà el meu treball de camp. Malgrat les dues temàtiques giren entorn de l'educació i la cultura és una comparació molt forçada en tant que els objectius d'ambdues recerques són molt diferents.

La única cosa que m'aproxima al treball de Mead és la subjectivitat amb la que treballa, que és la que m'ha portat fins a aquesta monografia.

BIBLIOGRAFIA:

+ Identidades, centro de estudios de género y sexología; dins l'apartat Archivos; http://www.identidades.org/fundamentos/mead_temperamento.htm, pàgina consultada el 19 octubre de 2005.

+ LICEUS, el portal de la humanidades; secció cordinada per AIBR (antropólogos iberoamericanos en red), http://www.liceus.com/cgi-bin/aco/ant/mead.asp; pàgina consultada el 19 octubre de 2005.

+ HARRIS, Marvin; El desarrollo de la teoría antropológica. Una historia de las teorías de la cultura. Siglo XXI. Madrid, 1969. Pàgines 351 i ss.