Sexe i temperament en tres societats primitives; Margaret Mead

Antropològia. Pobles i cultures: Arapesh, Mundugumor i Txambuli. Sexisme. Dones i fills

  • Enviado por: Annouk
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 10 páginas
publicidad
publicidad

SEXE I TEMPERAMENT EN TRES SOCIETATS PRIMITIVES

Sexe i temperament en tres societats primitives, és una obra escrita per la nord americana Margaret Mead, (1908-1978). Aquesta antropòloga cultural basà els seus estudis en demostrar l'existència o no de temperaments propis i diferents per ambdós sexes humans. La seves recerques la portaren a una conclusió que negava la supremacia dels factors biològics. Fou deixeble de l'escola antropològica americana de Boas (1858-1942), la qual sempre es mantingué en contra del determinisme biològic i al costat del funcionalisme.

L'obra que tractem forma part de les tres primeres monografies de Mead, (Sex and temperament in three primitive societes, Growing up in New Guinea i Coming of Age in Samoa), aquestes consisteixen en l'estudi de cinc pobles diferents de Nova Guinea: Samoans, Manus, Arapesh, Mundugumor i Txambuli. L'autora centrà el seu estudi monogràfic en la personalitat cultural dels sexes i l'existència o no de temperaments culturals específics, vinculats i determinats pel sexe com a gènere.

Concretament, el llibre que tractem es basa en l'estudi de tres pobles: Arapesh, Mundugumor i Txambuli. L'obra està estructurada en dues parts. La primera consta de tres blocs que corresponen respectivament als tres pobles. Aquests segueixen un mateix esquema d'estudi: l'estructura de la societat, els infants i l'educació, el matrimoni i la dona i finalment l'ideal social i els desviats. La segona part correspon a les conclusions extretes de l'estudi per Mead. En aquesta part final, l'autora ens parla de l'estandardització del temperament dels sexes, el desviat i la pròpia conclusió final de la obra.

El poble Arapesh està ubicat a les muntanyes i està constituït per una sèrie de petits llogarrets. Les principals activitats econòmiques són la cria de porcs, la caça i el conreu de nyam i palmeres.

La seva estructura social es distingeix per l'absència d'unitats polítiques. Es tracta d'una societat basada en l'esperit cooperatiu i hi manca l'individualisme. Els pilars d'aquesta societat son les relacions entre els parents. “Quan les criatures Arapesh es van fent grans, subdivideixen el món en dos grans blocs: el dels parents, on s'inclouen unes tres-centes o quatre-centes persones, totes elles membres de la mateixa localitat o d'altres localitats que estan emparentades amb ells o amb llurs familiars, per casament, i la llarga rastellera d'esposes i criatures dels amics comerciants, que ja foren amics del pare; i el bloc dels forasters o enemics, als quals es dóna formalment el nom de waribin o home de les planures,” (...) (pag.103). El reclutament dels parents es fa per descendència a través dels enllaços matrimonials. El tipus de família que es deriva d'aquesta estructura parental és l'extensa. Referint-nos a la terminologia del parentiu podem observar que fan una distinció generacional , lineal i sexual, tot i que podríem dir que aquesta és molt ambigua, ja que no hi han grans distincions entre homes i dones, només terminologies , però aquestes no corresponen a una diferència social. “Els Arapesh no fan cap distinció clara entra les relacions de consanguinitat i les relacions matrimonials”(pag.166). La distinció que fan entre parents i no parents provoca que uns siguin molt pròxims a ells (parents) i la resta (no parents) tractats com a estrangers i a qui hauran de dirigir la hostilitat i seran els culpables dels mals i les penes de tot el poble.

El poble Arapesh es caracteritza pel pacifisme, fet que s'aconsegueix a través del procés d'enculturació. Els esforços dels pares i la família d'un nen sempre aniran dirigits a la transmissió de seguretat emocional per l'infant, de manera que pugui créixer en un ambient agradable i càlid, que li proporcioni l'estabilitat que farà que aquest nen no desenvolupi comportaments bel·licosos.

La societat Arapesh ret culte al tamberan, “(...) que és el patró sobrenatural dels homes ja fets de la tribu.(...) (pag.112), aquest té un sentit ben diferent que en la resta de pobles de Nova Guinea, en els quals “el culte del tamberan és el vehicle per mitjà del qual els homes mantenen l'autoritat sobre les dones i les criatures; és un sistema dirigit contra dones i criatures, pensat per a mantenir-los en un lloc d'ignomínia i castigar-los si gosen sortir-ne”(pag 115). Per els Arapesh l'arribada del Tamberan és un moment de joia i alegria, un moment en el que els adolescents passen a ser adults i “passen a la categoria dels que han de tenir cura del creixement dels altres”(pag.123), i sempre que poden ho celebren amb tota la fastuositat possible. Aquest fet denota el caràcter afable i pacífic d'aquesta societat. Les noies també tenen uns rituals propis, “Elles també tenen llurs tamberans, els parts i els ritus de la pubertat de les noies, i, a més, el ritual per tenyir les faldilles d'herba. Aquests són els tamberan de les dones”(pag.115) “La cerimònia que acaba oficialment amb la infantesa d'una noia és diferent a la d'un noi, per bé que té molts elements comuns: les ortigues, el mal que s'infligeixen com a mesura higiènica, la segregació i el cerimonial de reaparició. El noi, però, passa d'un sistema de vida a un altre”(pag140).

L'adolescència és una etapa de molta importància en el desenvolupament d'un jove Arapesh, “Així doncs, al final de la seva adolescència, el noi Arapesh es troba implantat dins de la seva societat; ha estat iniciat i té un grapa de deures per complir, sense agressivitat i a base de ser cooperatiu, bo i ajudant el seu pare i els seus oncles, tenint cura del pare en la vellesa, i del germà petit en la infantesa, i alimentant la seva petita esposa, encara pre-adolescent.”(pag.125).

El matrimoni Arapesh es caracteritza per un llarg prometatge que s'inicia quan ambdós conjugues encara són infants. Això provoca que mica en mica es vagin acostumant l'un a l'altre tot aconseguint, amb el pas del temps, un nivell de convivència plàcid i agradable. L'ideal és la monogàmia però permeten la poligínia en casos excepcionals (com per exemple en cas de viduïtat de la dona d'un germà). Com distingeix Mead, no existeixen diferències de temperament entre les dones i els homes, “Ell és simplement més gran i més assenyat que ella, però està tan obligat com ella a conrear els camps i criar els fills”(pag.163). Així com tampoc existeixen entre pares i fills, “En allò que es posa l'accent és en l'edat, en l'experiència i en la responsabilitat (...)”(pag.179)

En una societat pacifista, cooperativa i afable com Arapesh, els desviats són aquells que es mostren violents, ambiciosos, cruels, infidels, egoistes...Aquests seran rebutjats per la societat, accentuant així aquests trets de caràcter agressiu, ja que la societat no consta de cap mecanisme per controlar aquests individus. “El fet d'insistir tant i tant que tothom és bo i és afable, que ni els homes ni les dones no són excessivament sexuals no ho són de manera agressiva, i que ningú no té altra motivació que fer pujar el nyam i les criatures, impossibilita la formulació de regles que puguin controlar adequadament les persones amb un temperament que no s'adigui amb l'ideal que s'exposa com a bo.”(pag.197)

Contràriament, el poble Mundugumor que viu prop dels rius, estudiat en segon lloc per Mead, es caracteritza principalment pel fet que les dones i els homes es mostren amb un temperament individualista i bèl·lic. Els Mundugumor estan dividits en quatre llogarrets diferents on hi viuen unes mil persones. Ocupen una zona fèrtil i que els proporciona una gran riquesa. Les principals activitats econòmiques són el conreu de tabac, les nous d'areca i els cocos; la caça de caps i d'animals i la pesca. La divisió del treball no es realitza discriminativament. La cooperació entre les famílies no és necessària degut a l'abundància d'aliments i això accentua encara més l'individualisme.

La violència i l'agressivitat, trets que definien l'individu inadaptat Arapesh, son ara les noves bases de l'individu Mundugumor. “L'organització social dels Mundugumor es basa en la teoria de l'hostilitat natural que hi ha entre tots els membres del mateix sexe i en la creença que els únics vincles possibles entre membres del mateix sexe només es poden realitzar mitjançant d'altres membres del sexe oposat”(pag.213)

Els homes i les dones tenen la mateixa actitud, el mateix comportament agressiu i violent, el qual creix davant els membres del mateix sexe.

L'estructura social està teixida sobre l'organització en corda, “La corda es compon d'un home, les seves filles, els fills de les seves filles i les filles dels fills de les seves filles”(pag.213) A partir d'aquí es desenvolupa un tipus de matrimoni basat en l'intercanvi d'una germana per una esposa, “Tot home que dóna la seva germana en matrimoni a un altre home, n'espera a canvi la germana d'aquell home”(pag.215) Això es produeix pel fet que els germans tenen drets sobre les germanes. De la mateixa manera això confronta els grups familiars entre sí i crea una atmosfera de rivalitat, sobretot entre pare-fill i mare-filla. El poble Mundugumor creu en un ideal matrimonial poligínic. Els homes més rics poden arribar a tenir fins a vuit o nou dones que viuen en cases independents amb els seus fills corresponents. Els embarassos no són benvinguts, sobretot si es tracta d'un nen i segons quin sigui el número d'ordre del seu naixement.

El tracte que reben els nens dels llogarrets del riu és completament oposat al rebut pels nens de les muntanyes. “L'infant Mundugumor neix en un món sobrecarregat de tensions, un món constantment disposat a l'hostilitat i al conflicte”(pag.230). Aquest tracte queda definit per una manca d'atenció i d'amor. “(...)En el moment en què es decideix si la criatura sobreviurà comença una vida mancada de qualsevol mena d'amor”(pag.230)

Com hem pogut observar la societat Arapesh i la Mundugumor són totalment oposades però el temperament de la dona i l'home és igual en cada una de les societats respectivament. Podem dir que es tracta d'una oposició nord-sud, en la qual cada societat es troba en un dels extrems, ja que són clarament antagòniques. D'altra banda, la societat Txambuli, estudiada en tercer lloc per Margaret Mead la podríem situar en la perpendicular de l'oposició Mundugumor-Arapesh, la situem d'est a oest.

La societat Txambuli es troba a la zona dels llacs. Viuen en tres llogarrets. Les principals activitats econòmiques són el comerç de productes manufacturats, basat en l'intercanvi, i la pesca. El repartiment del treball no és equitatiu entre homes i dones, com tampoc ho és l'esquema confús pel qual es regeixen. “La vida diària segueix el seu ritme tranquil marcat per les dones, que pesquen i teixeixin i pels homes que s'ocupen de les cerimònies” (pag.275)

Una de les principals activitats a les quals es dediquen els Txambuli és a l'art. “Tots els homes són artistes i la majoria no estan tant sols especialitzats en una de les arts, sinó en moltes: en la dansa. En l'escultura, en els treballs de trenat, en la pintura, etc.”(pag.279)

L'estructura de la societat és patrilienal. A partir de les línies de descendència del pare es constitueixen grups d'homes emparentats, els quals tenen uns avantpassats comuns.

A més de l'organització en clans, la societat Txambuli utilitza altres sistemes com l'organització dual. “Tothom valora molt la seva pròpia fidelitat a cada una d'aquestes associacions i li dóna molta importància”(pag.281)

Els homes i les dones Txambuli tenen uns papers completament contrastats. Els homes, entre sí, mantenen unes relacions plenes de tensió, contràriament, les dones formen un grup sòlid i compacte. “En els grups d'homes sempre hi ha tensions, vigilància mútua, ara un comentari maliciós,...(...)(pag.286)

Aquest fet provoca confusió entre els membres de la mateixa societat, ja que “Tot i que els Txambuli tinguin l'organització patrilineal, tot i que hi hagi poligínia i els homes paguin per les esposes, (...), a Txambuli són les dones les qui tenen la posició real de poder en la societat” (pag.286) . Els homes es troben en una posició contradictòria, ja que teòricament, haurien de ser la part dominant, però a la pràctica són les dones qui exerceixen el seu paper. Tot i això com diu Mead: “En la societat Txambuli llurs personalitats s'oposen i es complementen l'una a l'altra” (pag.297).

Les dones són les encarregades de l'educació i cria tant dels fills com de les filles. No és fins als sis o set anys quan els nens se separen de les nenes i passen a rebre un tracte diferent que culminarà amb el ritual de la iniciació, basat en l'escarificació.

Els homes inadaptats són de temperament similar als Arapesh inadaptats. Són violents i agressius i molt actius sexualment. En les dones la inadaptació no es manifesta de forma tant evident ja que es produeix en els casos d'una dona tranquil·la i gens dominant.

Així Margaret Mead ens explica el resultat dels seus estudis antropològics a Nova Guinea. Arribant a la última part de l'obra, l'autora inclou una reflexió sobre els resultats obtinguts. Al llarg de l'obra hem pogut observar el temperament d'homes i dones de tres tribus. A la tribu Arapesh els homes i les dones consten d'un mateix tipus de temperament que identifiquen amb una personalitat maternal, i com diu Mead “(...)el sexe no és una força motriu puixant.”. Entre els Mundugumor ambdós sexes s'identifiquen també amb un únic temperament agressiu, amb una afectivitat maternal ínfima i una sexualitat positiva. ”Ni els Arapesh ni els Mundugumor no han programat cap actitud específica per a cap sexe. Totes les energies de llurs cultures s'han utilitzat en la creació d'un sol tipus humà, sense tenir pas en comte la seva classe, edat o sexe” (pag.316) Cap de les dues societats es beneficia de cap mena de contrast entre els sexes, fet que no succeeix en la tercera tribu, els Txambuli. En aquesta es produeix un capgirament de les actituds sexuals de la nostra pròpia cultura; es produeix un gir entre la posició subordinada i la dominant. La dona esdevé impersonal i dominant i l'home és menys responsable i té una necessitat enorme de la seva muller. “La cultura Txambuli permet d'una manera arbitrària certes característiques a la dona i n'atorga d'altres als homes, també d'una manera arbitrària”.

D'aquestes observacions Mead conclou que el temperament no està determinat pel gènere, sinó que es producte de la societat. “Si les actituds temperamentals que tradicionalment considerem com a femenines poden incloure's tan fàcilment en una tribu dins el patró masculí i en una altre poden prohibir-se a la majoria d'homes i dones, ja no ens queda cap mena de base que ens pugui fer vincular aquests aspectes del comportament humà del sexe” (pag.310)

L'autora en aquesta conclusió tracta el tema del temperament des de diversos àmbits i donant resposta a múltiples preguntes a les quals, anteriorment a aquest estudi no havia pogut donar resposta. Aquestes respostes ajuden en gran mesura a donar explicacions sobre els interrogants del món occidental. L'educació que proporciona la nostra societat és sexista i està vinculada directament a la tradició. Fins fa poc la societat considerava l'home i la dona com a éssers diferents, adjudicant a cada gènere unes activitats i funcions dins la societat. En els últims anys aquesta postura ha minvat, però encara denota la seva presència. L'estudi de Mead ens explica que és l'educació proporcionada per la societat es qui atorga un temperament o un altre. La mateixa autora ens presenta la seva sorpresa davant els resultats obtinguts: “No sospitava gens ni mica que els temperaments que considerem com a pertanyents a un sexe podrien no ser altra cosa que meres variacions del temperament humà; en aquestes variacions poden ser educats, per tal que s'hi assemblin, els membres de qualsevol dels sexes, o d'ambdós sexes, amb més o menys èxit, segons els individus” (pag.53)

Les paraules finals de la obra ens serveixen per exemplificar la rellevància de l'obra de Mead i la seva repercussió en els estudis antropològics de l'època i la seva aplicació a la societat occidental: “Històricament, la nostra cultura s'ha recolzat, pel que fa a la creació de valors rics i contrastants, en tota una colla de diferències artificials, la més notable de les quals és el sexe. Amb la sola abolició d'aquestes diferències, la societat no desenvoluparà pas patrons en què es doni a les qualitats individuals el lloc que els correspon en comptes de forçar-les dins d'un motlle que no ha estat pas fet pera elles. Si hem d'assolir una cultura més rica, una cultura rica en valors contrastants, hem d'acceptar tot el ventall de potencialitats humanes i aleshores teixir un cos social menys arbitrari, un cos social on tots i cada un dels diversos dots humans trobin el lloc adequat.

QUADRE SINÒPTIC

ARAPESH

MUDUGUMOR

TXAMBULI

SITUACIO

Muntanyes

Rius

Llacs

ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Cria de porcs

Conreu de nyam, palmeres

Caça d'animals

Pesca

Conreu de nous d'areca, cocos i tabac

Caça d'animals

Caça de caps

Comerç

Pesca

TIPUS DE SOCIETAT

Cooperativa

Pacífica

Individualista

Bèl·lica

Caníbal

Caracteritzada per l'art

ESTRUCTURA SOCIAL

Parental

En corda

En clans/dual

MATRIMONI

Monogàmia (pot permetre la poligínia)

Polígama

Polígama

DIFERÈNCIES DE TEMPERAMENT ENTRE SEXES

No diferències de temperament entre gèneres

No diferències de temperament entre gèneres

Temperaments totalment contrastats

TIPUS D'EDUCACIÓ

Pacífica, amb amor

Violenta, esquerpa

Pacífica amb amor

PERSONALITATS

Minvació de l'Ego

Exaltació de l'Ego

Personalitats ideals que s'oposen i es complementen l'una a l'altre

INADAPTATS

violents

pacífics

Home violent, dona gens dominant

MARGARET MEAD, Sexe i temperament en tres societats primitives, Edicions 62 i Diputació de Barcelona, 1984, Barcelona.

&&. Sexe i temperament en tres societats primitives________________Sabina Cortés

12