Separació de mesclas

Química. Compuestos químicos # Carbonat de calci i el nitrat de potassi de l'aigua. Sulfat de coure. Concentracions

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 27 páginas
publicidad

SEPARACIÓ D'UNA MESCLA DE CARBONAT DE CALCI I NITRAT DE POTASSI

OBJECTIU

Separar el carbonat de calci i el nitrat de potassi de l'aigua.

MATERIAL

UTILLATGE SUBSTÀNCIES

  • vareta carbonat de calci

  • filtre nitrat de potassi

  • vas de precipitats aigua destil·lada

  • suport

  • bec de bunsen

  • aigua destil·lada

  • reixeta d'amiant

  • trespeus

PROCEDIMENTS

Muntem el suport, rentem els materials, tallem el paper de filtre i el posem a l'embut.

Després s'omple una mica el vas de precipitats amb aigua destil·lada.

L'aigua destil·lada s'aboca amb la mescla de carbonat de calci i nitrat de potassi i amb la vareta es va remenant. Aquesta mescla s'aboca a l'embut que conté el paper de filtre. Un cop filtrat el carbonat de calci queda al filtre i el nitrat de potassi queda dissolt en l'aigua.

Aquesta dissolució de nitrat, s'escalfa fins que s'evapori l'aigua i recuperem el nitrat de potassi, que queda en el vas de precipitats.

Esquema 1: Filtració

Esquema 2: Evaporació

RESULTATS

Després de filtrar queda el carbonat de calci al paper de filtre.

L'aigua s'ha evaporat i el nitrat de potassi ha quedat al fons del vas de precipitacions en forma de cristalls.

CONCLUSIONS

El nitrat de potassi i el carbonat de calci són fàcilment separables per filtració, ja que el primer és soluble en aigua i el segon és insoluble en aigua.

PREPARACIÓ D'UNA DISSOLUCIÓ DE SULFAT DE COURE I REALITZACIÓ DE SUCCESIVES DILUCIONS

OBJECTIU

Volem preparar 250 ml de dissolució amb una concentració de 0,5 mols/l

1 l dissolució 0,5 mols CuSo4 · 5H2O

250 ml dissolució x x x

1000ml dissolució 1 l dissolució

249,68 g

x = 31,21 g CuSo4 · 5H2O

1 mol CuSo4 · 5H2O

MATERIAL

UTILLATGE SUBSTÀNCIES

Balança Sulfat de coure pentahidratat

Vareta Aigua destil·lada

4 matrassos aforats (250 ml)

Vas de precipitats

Espàtula

Suport

Embut

Paper de filtre

PROCEDIMENTS

Es pesa el vas de precipitats i es posa a 0 la balança. Afegim CuSo4 · 5H2O fins a 31,21 g. Aboquem aigua destil·lada , i anem removent amb la vareta.

Després del cap de setmana hem tingut que filtrar la dissolució perquè el recipient no estava purificat. Al filtrar hem perdut una mica de substància ja que ha quedat en el paper de filtre.

Un cop filtrat, es passa la substància del vas de precipitats al matràs aforat, i s'omple amb aigua destil·lada fins a 250 ml.

Preparació de successives dilucions a partir de la dissolució inicial

Agafem un matràs aforat, amb l'ajuda de la pipeta de 10 ml, passem 10 ml de la dissolució inicial al matràs, on afegim aigua destil·lada per tal d'obtenir una nova dilució de menys concentració.

Ara agafem 5 ml de la dissolució inicial i els posem en altre matràs. Omplim amb aigua destil·lada fins a 250 ml.

De la segona dilució agafem 10 ml i els posem en un altre matràs. Omplim fins a 250 ml d'aigua destil·lada.

Ara tindrem una dissolució i tres dilucions d'aquesta primera. La primera te un blau més fosc i les darreres cada cop són més clares fins que l'última es transparent.

Esquema

Càlcul de les concentracions

1. Dissolució

31,21

Concentració dissolució concentrada = 0,25 l = 124,84 g/l

1.Dilució

124,848 CuSo4 1

Concentració dissolucions 10 ml concentrada x x

1000 ml 0,25 l

= 4,99 g/l

2. Dilució

4,99 g 1

5 ml concentració diluïda x x = 0,099 g/l

1000 ml 0,25 l

3.Dilució

4,99 1

10 ml de concentració diluïda x x = 0,01996 g/l

1000 ml 0,25 l

CONCLUSIONS

Hem vist que a menor concentració, la intensitat del color és menor. També veiem que la dilució de 5ml extreta de la primera dissolució queda entre mig de les dilucions de 10 ml, per que té un color mes clar que la primera dilució i es més fosca que l'ultima dilució.

DESTIL·LACIÓ SIMPLE

OBJECTIU

Fer una destil·lació d'una dissolució aquosa de permanganat de potassi.

MATERIAL

REACTIUS

Matràs de destil·lació Permanganat de potasi

Taps foradats Aigua destil·lada

Termòmetre

Refrigerant

Reixeta

Bec de Bunsen

Vas de precipitats

Pinces

Tubs de goma

PROCEDIMENTS

Primer hem de fer el muntatge per realitzar la pràctica. Un cop fet el muntatge, pesem 3 g de permanganat de potasi.

En el vas on tenim els 3g de permanganat de potasi, afegim 200 ml d'aigua destil·lada per tal de que es dissolgui.

La dissolució la posem en un matràs i aquest el posem al foc. L'aigua s'evapora. Aquest vapor d'aigua es condensa en passar pel tub refrigerant i cau al vas de precipitats en forma d'aigua líquida, ja que el permanganat de potassi ha quedat a les parets del matràs, ja que l'aigua bull a 102º i el permanganat de potassi no. L'aigua bull a 100º però com qui hi contenia permanganat de potassi la temperatura d'ebullició ha augmentat.

Esquema 1: Destil·lació

RESULTATS

Al vas de precipitats hem obtingut aigua clara i neta, sense cap tipus de restes de permanganat de potassi, ja que ha quedat a les parets del matràs.

CONCLUSIONS

Hem vist que l'aigua s'evapora a 102º i que el permangant de potassi necessita una temperatura mes elevada per evaporar-se. Gràcies a això em pogut realitzar la destil·lació amb èxit.

EXTRACCIÓ AMB DISSOLVENTS

OBJECTIU

Separar l'iodur de potassi i l'iode amb l'ajuda d'un dissolvent, en aquest cas tetraclorur de carboni.

MATERIAL

SUBSTÀNCIES

Suport Iodur de potassi

Nou Iode

Espàtula Tetraclorur de carboni

Vas de precipitats Aigua destil·lada

Embut de decantació

Tap

Proveta de 100ml

PROCEDIMENTS

Muntem el suport i aguantem l'embut de decantació amb l'ajuda de la nou.

Amb l'ajuda de la proveta mesurem 50 ml d'aigua destil·lada i l'aboquem en el vas de precipitats. Afegim una punteta de l'espàtula de iodur de potassi i mitja punteta de iode, juntament amb 10 ml d'aigua destil·lada. També hi afegim 10 ml de tetraclorur de carboni, ho agitem tot bé hi ho deixem reposar. Ara veiem com es separen en 2 fases. La menys densa és la que està dalt, la fase aquosa, i la més densa és la que està sota, la fase orgànica.

Obrim l'embut i deixem caure en el vas la substància més densa, que té un color rosa fosc. Afegim 10 ml més de tetraclorur de carboni, agitem i deixem reposar. Un altre cop es separa en dues fases, obrim l'embut i deixem caure la fase més densa. I aquest pas ho repetim un altre cop, fins que cada cop, les fases que anem obtingut son més clares.

Esquema1: Extracció

RESULTATS

Gràcies al tetraclorur de carboni hem pogut separar l'iodur de potassi de l'iode i les seves fases (orgàniques i inorgàniques) de diferents colors (cada cop mes clars) qui hi havíem mesclat al principi.

CONCLUSIONS

Hem pogut observar que l'iodur de potassi i l'iode tenia densitats diferents. Quan afegíem tetraclorur de carboni hi veiem que una fase era mes densa que l'altre i com que hi quedava sota el podíem abocar al vas, i així successivament fins poder separar totes les fases.

ESTUDI QUALITATIU DE REACCIONS EXOTÈRMIQUES Y ENDORTÈRMIQUES

OBJECTIU

Observar si les reaccions són exotèrmiques o endotèrmiques.

MATERIAL

REACTIUS

Reixeta aigua destil·lada

4 tubs d'ensaigs sulfat de coure

vas de precipitats nitrat de potassi

espàtula clorur de potassi

comptagotes àcid sulfúric concentrat

PROCEDIMENTS

Agafem un tub d'ensaig i li afegim una punteta de sulfat de coure, juntament amb unes 7 o 8 gotes d'aigua destil·lada.

En un segon tub afegim una punteta de nitrat de potassi mes 7 o 8 gotes d'aigua destil·lada.

En el tercer tub afegim clorur de potassi mes 7o 8 gotes d'aigua destil·lada.

En el quart tub afegim àcid sulfúric concentrat més aigua destil·lada.

Deixem reposar una estona i comprovem els resultats.

CONCLUSIONS

  • Observem que la reacció de sulfat de coure és endotèrmica ja que es queda freda.

  • Observem que la reacció de nitrat de potassi és endotèrmica ja que es queda freda.

  • Observem que la reacció de clorur de potassi és endotèrmica ja que es queda freda.

  • Observem que la reacció de àcid sulfúric concentrat és exotèrmica ja que calenta.

  • RESULTAT

    Hem pogut veure que l'única reacció exotèrmica és la de àcid sulfúric concentrat ja que és la única que s'ha escalfat, mentre que les altres no han fet cap reacció i per tant son endotèrmiques.

    CROMATOGRAFIA SOBRE PAPER

    OBJECTIU

    Separar els diferents colorants d'una tinta.

    MATERIAL

    UTILLATGE SUSBTÀNCIES

    • Paper de filtre Acetona

    • Cartolina Aigua

    • Vas de precipitats (200 ml) Tinta (de bolígraf, rotuladors...)

    • Tisores

    PROCEDIMENTS

    Retallem 3 tires de paper de filtre, a un cm d'un dels costats petits de cadascuna, dibuixem un punt amb la tinta.

    En el vas de precipitats, posem 20 ml d'acetona i 10 ml d'aigua. Retallem un tros de cartolina en forma de tapa del vas de precipitats i li fem un tall des de el centre que ens servirà per sostenir el paper de filtre. Introduïm el paper de tal manera que el seu extrem se submergeixi sense que el punt de tinta es fiqui en l'acetona.

    Deixem que l'acetona pugi pel paper de filtre i observem el que passa.

    RESULTATS

    Hem fet la cromatografia amb el color negre i hem vist els colors que el componen: groc, taronja, rosa, blau clar, blau fosc i lila.

    Amb el color rosa no hem vist que es separi en cap altre, simplement es desplaçava el color.

    Finalment hem fet la cromatografia amb el color verd i tampoc s'ha dividit en els seus colors primaris, ja que la tinta no seria de molt bona qualitat ja que els colors que componen el ver són el blau i el groc.

    CONCLUSIÓ

    Els diferents colorants d'una tinta es poden separar perquè tenen diferents afinitats pel dissolvent i pel paper de filtre. El colorant lila te més afinitat pel dissolvent, en canvi, el color groc te més afinitat pel paper. Els colors que queden a dalt són els que tenen més afinitat pel dissolvent i els que queden sota són els que tenen més afinitat pel paper.

    CRISTAL·LITZACIÓ DEL SULFAT DE COURE PENTAHIDRATAT

    OBJECTIU

    Cristal·litzar el sulfat de coure pentahidratat, i obtenir cristalls purs.

    MATERIAL

    SUBSTÀNCIES

    Vas de precipitats (200 ml)

    Vareta 20 g de CuSO4 · 5H2O

    Trespeus 100 ml H2O

    Balança

    Reixeta

    Cristal·litzador

    PROCEDIMENTS

    Agafem el vas de precipitats de 200 m, i afegim 20 g de CuSO4 · 5H2O que hem pesat amb la balança. Afegim 100 ml de H2O destil·lada. Removem amb la vareta fins que es dissolgui. Un cop ja està dissolt, escalfem la dissolució, però sense que bulli. L'evaporació ha de ser lenta per a que la cristal·lització sigui perfecta. Un cop escalfat, posem la dissolució en el cristal·litzador. Deixem reposar uns dos dies per tal de que l'aigua s'evapori i poc a poc el CuSO4 · 5H2O es cristal·litzi.

    RESULTAT

    Hem obtingut el sulfat de coure pentahidratat sòlid i hem perdut l'aigua que és això precisament el que ens interessava.

    CONCLUSIÓ

    El CuSO4 · 5H2O es dissol en aigua. En evaporar-se l'aigua es solidifica el sulfat de coure i es formen cristalls

    SEPARACIÓ D'UNA MESCLA DE SAL I NAFTALÉ PER SUBLIMACIÓ

    OBJECTIU

    Separar la sal del naftalé per sublimació

    MATERIAL SUSBTÀNCIES

    Trespeus Naftalé

    Reixeta Sal

    Bec de Bunsen

    Vas de precipitats (250 ml)

    Gel

    Vidre de rellotge

    PROCEDIMENTS

    Fiquem en el vas de precipitats la sal amb el naftalé. L'escalfem i obsevem com s'evapora el naftalé sense passar per estat líquid.

    Apaguem el foc i deixem que actuï el fred del gel. El gas es va solidificant al vidre de rellotge i a les parets del vas de precipitats.

    Esquema:

    RESULTATS

    La sal es queda al fons del vas i el naftalé al vidre de rellotge i a les parets del vas de precipitats

    CONCLUSIÓ

    El fet de que el naftalé sublimi permet que passi de sòlid a gas. Després amb estar en contacte amb el fred del gel, es torna de gas a sòlid un altre cop.

    PREPARACIÓ DE SABÓ

    OBJECTIU

    Obtenir sabó.

    MATERIAL REACTIUS

    Dues provetes de 100ml Oli de gira-sol

    Vas de precipitats 250 ml Etanol

    Vas de precipitats de 600 ml NaOH

    Trípode Solució saturada de NaCl (35 g/100cm3 H2O)

    Pinça metàl·lica

    Bec de Bunsen

    Vareta

    Reixeta

    matràs aforat 250 ml

    CÀLCULS

    NaOH 8mol/L

    1L dissol NaOH 8 mol NaOH 40g NaOH

    250 ml dissol NaOH x x x = 80g

    1000 ml dissol NaOH 1L dissol NaOH 1mol NaOH

    PROCEDIMENTS

    Els 80g NaOH es dissol en aigua dins un matràs aforat de 250 ml. Es mesuren 20 ml d'oli de gira-sol amb la proveta i s'afegeixen al vas de precipitats de 100 ml amb la solució de NaOH. S'introdueix el vas de 100ml dins un vas de 600 ml ple d'aigua per escalfar la mescla del vas de 100 ml al bany Maria. A mida que es va escalfant s'afegeix l'etanol al vas de 100 ml.

    El vas de 100 ml es subjecta dins del 600 ml amb una pinça que va subjectada al suport. Es va removent la mescla amb la vareta durant 30 minuts, si comença a bullir s'afluixa el foc. A mida que es va escalfant es va produint reaccions químiques que donen lloc al sabó, però aquest sabó està impurificat, per tant hi afegim una dissolució de NaCl (70 g de NaCl en aigua) per rentar el sabó. Es deixa reposar un parell de dies i veiem que està separat en dues fases, la fase aquosa i la fase orgànica. Amb una espàtula separem la fase orgànica de la aquosa i la posem en un altre vas de precipitats de 100 ml. El tornem a escalfar i quan s'ha desfet li afegim un altre cop una dissolució saturada de NaCl per tornar a rentar-lo. Amb la vareta anem removent i el tornem a deixar reposar.

    S'ha tornat a separar en dues fases, l'aquosa i l'orgànica. Tornem a separa la fase orgànica i la posem en un vas de precipitats de 100 ml, quan s'ha escalfat li afegim colorant per a que quedi més bonic. Posem el sabó dins un moldre i el deixem assecar. Al cap d'uns dies trèiem el sabó del moldre.

    Esquema

    RESULTAT

    Hem obtingut un sabó trencadís perquè no li hem fet els suficients salats perquè quedi totalment purificat.

    CONCLUSIÓ

    Tot i que és fàcil fer el sabó, hi ha que fer successives salacions perquè si no el sabó es queda impur i trencadís. No vasta solament amb dues, perquè són les que hem fet nosaltres hi no ha quedat prou bé.

    FILTRACIÓ AL BUIT

    OBJECTIU

    Separar el guix de l'aigua per mitjà d'una filtració al buit.

    MATERIAL SUSTÀNCIES

    Morter Guix

    Mà de morter H2O

    Matràs kitasato

    Paper de filtre

    Embut Buchner

    Vareta

    Vas de precipitats de 250 ml

    Espàtula

    PROCEDIMENTS

    Primer aixafem el guix amb el morter. Connectem el matràs de kitasato al tub de buit. Fem un cercle de paper de filtre, una mica més petit que l'embut de Buchner i el posem dins.

    En el vas de precipitats hi posem aigua i afegim el guix. Aboquem la mescla per l'embut i obrim l'aigua de l'aixeta per a que la trompa de buit hi funcioni i deixem que es filtri tota l'aigua.

    Esquema

    RESULTAT

    Hem obtingut el guix separat de l'aigua. L'aigua ha quedat quasi transparent i el guix ha quedat al paper de filtre quasi sec.

    CONCLUSIÓ

    La filtració al buit es més eficaç ja que és més ràpida i filtra millor perquè queden menys partícules de sòlid en el líquid. El guix que queda en el paper de filtre queda més sec perquè la filtració ha sigut ràpida per tant queda menys aigua en el guix.

    IDENTIFICACIÓ D'ÀCIDS I BASES

    OBJECTIU

    Identificar àcids i bases amb identificadors.

    FONAMENT TEÓRIC

    Segons la teoria de Brönsted-Lowry:

    • Àcid: substància que en dissolució allibera protons (H+). Els allibera perquè en la seva molècula hi ha protons (H+). Ex: H2SO4, HCl, HNO3, H2CO3 etc...

    • Base: substància que en dissolució capta H+. Ex: NaOH, KOH, Na2CO3, NH3 etc...

    Àcid: HNO3 H+ + NO3-

    Base: NaOH Na+ + OH-

    NH3 NH4+ + OH-

    ESCALA DE PH

    • pH: és la mesura de l'acidesa d'una substància. L'escala de pH va d'1 a 14. Es considera pH 7 com a pH neutre. Un pH per sobre de 7 indica una substància àcida mentre que per sota de 7 indica que la substància és bàsica o alcalina.

    • Indicadors: són substàncies que canvien de color segons es trobin en medi àcid o medi base.

    MATERIAL

    UTILLATGE REACTIUS

    gradeta Roig de metil

    6 tubs d'assaig Fenolftaleïna

    proveta de 10 ml Blau de Brotimol

    NaOH

    HCl

    NH3

    CH3COOH

    HNO3

    Na2CO3

    PROCEDIMENT

    Primer hem de posar en cada tub d'assaig 5 ml de cada solució. Hi afegim unes 3 ò 4 gotes del primer identificador en cada solució i observem el color que adopta. En una taula que hem confeccionat anotem el tipus de color que adopta amb el identificador.

    Netegem els tubs i tornem a posar-hi les solucions. Ara repetim l'operació amb el segon identificador i també anotem quin és el color que hi adopten les solucions. Tornem a netejar i per tercer cop tornem a posar-hi les solucions i aboquem un altre cop 3 ò 4 gotes del tercer identificador. Finalment anotem els últims resultats i completem la taula que queda d'aquesta manera.

    ESQUEMA

    SOLUCIÓ

    ROIG DE METIL

    FENOLFTALEÏNA

    BLAU DE BROTIMOL

    CARACTER

    SOLUCIÓ PROBLEMA

    1

    Groc

    Fúcsia

    Blau

    Bàsic

    NaOH

    2

    Vermell

    Incolor

    Groc

    Àcid

    HCl

    3

    Groc

    Fúcsia

    Blau

    Bàsic

    NH3

    4

    Vermell

    Incolor

    Groc

    Àcid

    CH3COOH

    5

    Vermell

    Incolor

    Groc

    Àcid

    HNO3

    6

    Groc

    Fúcsia

    Blau

    Bàsic

    Na2CO3

    PREPARACIÓ D'UNA DISSOLUCIÓ D'ÀCID CLORÍHIDRIC

    OBJECTIU

    Refermar els coneixements de càlcul de concentracions

    CÀLCULS

    d (HCl) = 1,185 g/cm3

    © HCl = 35%

    100 ml diss.(diluïda) HCl 0,1 M

    0,1 mols HCl 36,5 g HCl 100 g diss. © 1ml diss ©

    100 ml diss.d. x x x =

    1000 ml diss.d 1 mol HCl 35 g HCl 1,185 g diss ©

    = 0,88 ml diss. ©

    MATERIAL

    UTILLATGE REACTIUS

    Pipeta 2 ml Aigua destil·lada

    Matràs aforat 100 ml HCl

    Pera

    Tap

    PROCEDIMENTS

    Mesurar 0,88 ml d'HCl amb la pipeta i amb l'ajuda de la pera. Posem aquests 0,88 ml en el matràs aforat i omplim amb aigua destil·lada fins a la marca.

    ESQUEMA

    OBJECTIU

    Veure si la substància és àcida o base

    MATERIAL

    UTILLATGE REACTIUS

    Sis tubs d'assaig Aigua destil·lada

    Reixeta dissolució d' HCl

    pipeta de 2 ml

    pera

    comptagotes

    PROCEDIMENTS

    Agafem 10 ml de la dissolució, els mesurem amb la proveta i els fiquem en el primer tub. D'aquest primer tub extraiem 1 ml amb la pipeta i el posem en el segon tub. Hi afegim 9 ml d'aigua destil·lada al segon tub i el capgirem perquè quedi homogeneïtzat. Repetim aquest procediment fins al sisè tub. Desprès hi afegim a cada tub quatre gotes de l'indicador universal.

    0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

    BB ______________________ ________________

    RM _________________ _____________________

    BT _______________________________ _____________

    F ________________________________ ___________

    _____(incolora)

    TAULA DE RESULTATS

    [HCl] pH

    1 10-1 M 1

    2 10-2 M 2

    3 10-3 M 3

    4 10-4 M 4

    5 10-5 M 5

    6 10-6 M 6

    CONCLUSIONS

    Hem pogut observar que com més diluïda és de la dissolució, les dilucions es tornen cada cop més grogues, això vol dir que cada cop és menys àcida. No arriba a tenir un caràcter bàsic ja que no passa d'un pH de 6.

    VOLUMETRIA ÀCID BASE

    FONAMENT TEÒRIC

    Mètode d'anàlisis quantitativa que s'utilitza per determinar la concentració d'una solució, afegint un volum concret d'una altre dissolució de concentració coneguda que anomenem valorat.

    El fenomen que aprofitem per fer una volumetria es la neutralització, que te lloc entre un àcid i una base.

    Necessitem que:

    • Les substàncies estiguin en dissolució.

    • Les reaccions siguin ràpides.

    Neutralització:

    NaOH + HCl NaCl + H2O

    OBJECTIU

    Familiaritzar-se amb mètodes senzills d'anàlisi quantitatius.

    MATERIAL

    utillatge reactius

    pipeta de 25 ml solució problema

    erlenmeyer solució valorant

    bureta 50 ml indicador

    embut

    suport

    nou

    pinça

    PROCEDIMENTS

    Omplim la bureta de 50 ml amb la dissolució d'HCl de concentració 0,1 M. Amb la pipeta agafem 25 ml de la dissolució problema de NaOH i els posem en el erlenmeyer. Hi afegim 2 gotes de Fenolftaleïna. Obrim la clau de pas i deixem caure la dissolució d'HCl fins que la dissolució problema es torni incolora.

    CÀLCUL DE LA CONCENTRACIÓ

    CB · VB = CA · VA

    CA · VA 0,1 m · 16,1 ml

    CB= = = 0,0644 CB = 0,0644

    VB 25 ml

    CONCLUSIÓ

    Finalment el valor de la concentració de la dissolució problema ens l'han dit, i era de 0,07M. El nostre ens ha donat 0,0644 M, això vol dir que hi ha un petit marge d'error.

    DESCOMPOSICIÓ DEL CARBONAT DE COURE (II)

    OBJECTIU

    Observar el procés d'una reacció química.

    MATERIAL

    UTILLATGE REACTIUS

    suport H2O

    tap de goma foradat C uCO3

    nou

    colze de vidre

    pinça

    vas de precipitats

    bunsen

    goma

    tub d'assaig

    PROCEDIMENTS

    Es tara el vas de precipitats u posem el tub d'assaig. El tub buit pesa 34,1 g i afegint el CuCO3 pesa 37,1g és a dir, hem afegit 3g de CuCO3. Tapem el tub amb el tap, posem la goma en la obertura lateral del tub i en l'altre cantó posem el colze de vidre.

    Sostenim el tub amb la pinça. Escalfem el tub i el posem el colze de vidre dins el vas de precipitats amb aigua.

    Esquema

    RESULTATS

    Veiem com l'aigua bombolleja. Quan l'aigua deixa de bombollejar hem de retirar el foc perquè si no el tub peta, ja que està molt calent i en comparació l'aigua es freda.

    QÜESTIONS

  • Com és el nou producte?

  • El nou producte que tenim es CuO. Abans teníem una pols verda, en canvi ara en tenim una de negra.

  • Pesa'l. Ha variat el pes respecte al carbonat de coure?

  • Si. El carbonat de coure pesava 37,1 g i el CuO pesa 36,5 g

    CÀLCULS

    CuCO3 CuO + CO2

    1 mol 1 mol 1mol

    | | | | | |

    123,5 g 79,5g 44g

    | | | | | |

    3g 2,4g 0,6g

    1mol CuCO3 1molCuO 79,5gCuO

    3g CuCO3 · · = 1,93 g CuO

    123,5 g CuCO3 1 mol CuCO3 1mol CuO

    CONCLUSIONS

    Un cop escalfat, el nou producte pesa menys que el que teníem abans, ja que s'ha produït un reacció química i ha despès CO2. Ara el que hem aconseguit es CuO.

    Tenim més CuO del que s'esperava ja que tindríem que tenir 1,93 g i en tenim 2,4g. Això pot ser perquè ens hagi entrat aigua, perquè el rendiment de la reacció no ha sigut l'adequat etc..

    DETERMINACIÓ DEL RENDIMENT D'UNA REACCIÓ. OBTENCIÓ DE L'ÓXID DE COURE (II) PER ESCALFAMENT

    OBJECTIU

    Veure una reacció química d'oxidació.

    MATERIAL

    UTILLATGE REACTIUS

    Dues reixetes òxid de coure (II)

    Trípode

    Càpsula de porcellana

    Bunsen

    Pinça

    Vareta de vidre

    PROCEDIMENTS

    Agafem la càpsula de porcellana i la tarem. Hi afegim 3g d'òxid de coure (II). L'escalfem i de tant en tan l'anem removent amb la vareta de vidre.

    Quan es posa negre, apaguem el foc, posem la càpsula de porcellana amb l'òxid de coure (II) sobre l'altre reixeta perquè no es cremi la taula. La deixem refredar i un cop ja ho està li posem un vidre de rellotge sobre.

    Pesem la càpsula amb el CuO m( càpsula + CuO) = 60,4g. Tornem a escalfar un altre cop, ara el CuO. Un cop escalfat posem la càpsula en la reixeta freda i la tornem a pesar. Podem veure que el pes és el mateix. Buidem la càpsula, la rentem i la pesem per veure quina és la seva massa sense el CuO. m(càpsula)= 57,3g.

    CÀLCULS

    1mol Cu 1mol CuO 79,5g CuO

    3g Cu · · · = 3,75g CuO

    63,5g Cu 1 mol Cu 1 mol CuO

    3,1g

    rendiment = · 100 = 82,6 %

    3,75g

    QÜESTIONS

  • Per què augmenta la massa durant l'escalfament?

  • Perquè hi ha un increment d'oxigen.

  • A què creus que és degut que el rendiment no sigui del 100%?

  • L'increment no ha sigut del 100% o bé perquè no ha reaccionat tot, perquè el rendiment de la reacció no ha sigut l'adequat, o bé perquè el Cu tenia impureses.

    CONCLUSIONS

    En teoria hi tindríem que haver obtingut un increment de massa, però no l'hem tingut.

    Aquest increment de la massa es degut a la reacció química que sofreix el Cu en proporcionar-li calor i es transforma en CuO, el que pesa més, és l'oxigen que hi ha en el nou producte.