Senior de les mosques; William Golding

Literatura del siglo XX. Narrativa inglesa. Novela de posguerra. # Resum. Opinió personal. Reflexió

  • Enviado por: HONEY
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 10 páginas
publicidad
publicidad

Fitxa del llibre

  • Títol: Senyor de les mosques.

  • Autor: William Golding.

  • Any: 1983.

  • Editorial: Butxaca 62.

'Senior de les mosques; William Golding'
Biografia de l'autor

Novel·lista i va guanyar un premi Nobel britànic. Nascut en St. Columb Minor, a Cornwall, va estudiar en la Universitat de Oxford, on posteriorment va impartir seminaris de llengua anglesa. Durant alguns anys va treballar en el teatre, com actor i com autor, encara que va preferir dedicar-se a l'ensenyament. Així, va ser mestre d'escola fins que es va allistar en la Marina durant la II Guerra Mundial. Acabada la guerra, va començar a escriure de nou. La seva primera novel·la, El senyor de les mosques (1954), la versió cinematogràfica de les quals va dirigir Peter Brook en 1963, va tenir un enorme èxit, i ha estat considerada com una de les obres més importants de la literatura del segle XX. Es tracta d'una al·legoria de la innata crueltat del ser humà, basada en les experiències del propi autor durant la guerra. En ella es conta la història d'un grup d'escolars que, com a conseqüència d'un accident d'aviació, han de viure en una illa deserta. En ella es descriu el seu pas gradual d'un estat de relativa innocència a un altre que frega la barbàrie. A aquesta li van seguir altres novel·les en les quals l'autor tractava temes similars, sempre relacionats amb el bé i el mal que habiten en l'interior dels éssers humans: Els hereus (1955) i Martín el nàufrag (1959) entre elles. Molts dels textos de Golding exploren els dilemes morals i les reaccions de les persones quan són sotmeses a situacions extremes. La seva trilogia Ritus de passada (1980, guanyadora del Premi de l'Associació de Llibreters), Barris tancats (1987), i Els focs de baix (1989), deixen entreveure la seva passió pel mar i la navegació. Entre les seves restants obres es conten dues col·leccions d'assajos, Portes ardents (1965) i Un blanc mòbil (1982), així com una obra de teatre, “The Brass Butterfly” (1958). Va rebre el Premi Nobel de Literatura en 1983 i en 1988 va ser nomenat “sir”.

William Golding es premiat amb el premi Novell per la seva novel·lística, en la qual gràcies a la perspicàcia de l'art narratiu realístic i la diversitat i universalitat del mite, il·luminen la condició humana en el món d'avui.

Que va passar aquest any (1983)?

TV : S'estrena la sèrie de TVE "Anells d'Or" amb Ana Diosdado i Imanol Arias, també la sèrie de “Cheers”, la sèrie de “Dinastia”, la sèrie “El Espantapàjaros i la Sra. King”, la sèrie de “Fama”, la sèrie televisiva “Galàctica, Estrella de Combat” i la sèrie “Tornada a Brideshead”. També sorgeix la primera Televisió Autonòmica “Euskal Telebista”.

MÚSICA : El cantant del grup Triana mor als 35 anys en un accident de tràfic i també sorgeix la mort d'Antonio Mairena.

CINEMA : La pel·lícula "El rusc” de Mario Camus, aconsegueix l'Oscar (1983).

S'estrena "La Tornada del Jedi".

Mor Gloria Swanson, mort de George Cukor i mor Estrellita Castro.

ART : Mor Joan Miró

PUBLICACIONS : El dibuixant Hergé, creador de “Tintin”, va morir als 75 anys a Brussel·les.

CULTURA : Rafael Alberti, Premi Cervantes de Literatura, mort de Tennesse Williams.

CIÈNCIA I TECNOLOGIA : Un embrió congelat és implantat amb èxit en una dona per científics australians.

ESPORTS : Michel Platini premiat amb el Baló d'Or.

SOCIETAT : Alcalá 20, discoteca madrilenya s'incendia. Moren 80 persones.

El pallasso Manolo Tonetti (Germans Tonetti) es va morir.

Mort de Charlie Rivel.

ECONOMIA : Apareix al mercat el xiclet "Trex"

Resum del llibre

Una colla de nens d'una escola han anat a parar a una illa deserta a causa d'un accident amb avió.

Raph, un dels nens, junt amb el Porquet, troba una conquilla i la toca, i això fa que un grup gran de nens s'acostin i tots junts facin una reunió i decideixen que el cap serà Ralph, que els nens que cantaven a l'escola seran els caçadors i que alguns s'ocuparan del foc perquè volen que els rescatin i han de fer fum.

Però tot comença a anar malament quan els petits no fan res, els refugis es destrueixen, ningú vigila el foc i comença a aparèixer l'idea de la bèstia.

Jack i Ralph s'enfaden perquè un vaixell passa pròxim de l'illa però el foc era apagat i els caçadors eren buscant menjar i això és la primera discussió.

Cada vegada hi ha un ambient més dolent, els caçadors veuen la bèstia i baixen a avisar a Ralph.

Es produeix una mancança de menjar i com que Jack i els seus són caçadors, la gent està a favor d'ells i es fan la seva pròpia tribu, quan es queden sols el Porquet, Ralph, Èric, Sam i alguns petits, però en aquest moment Simon s'en va a passejar pel seu compte.

Jack celebra una festa amb menjar i baixa Simon i es pensen que es la bèstia quan el maten.

En aquest moment, Jack i els seus necessiten les ulleres per fer foc i a la nit van a robar-li al Porquet.

Al matí, el Porquet va a reclamar les seves ulleres però els vigilants de Jack no el deixen passar, llavors Jack veu que alguna cosa no rutlla i s'acosta a Ralph, quan es comencen a barallar.

En aquell moment, Roger, dona l'ordre de llençar un roc que tenien guardat i maten al Porquet.

Llavors, Jack empresona a Sam i a Èric i tot sol va a passejar per l'illa, quan a la nit, s'acosta Ralph i Èric i Sam l'avisen de que el Jack el vol matar.

Al matí comença la persecució i Ralph ja està preparat, i llavors Jack s'amaga i no el troben, quan arriba un mariner i els rescaten a tots.

Opinió personal

Crec que és un llibre molt interessant i per molt lent que sigui, per molt detalladament que expliqui cada acció, és molt bo i estic ben d'acord de que li hagin donat el premi Nobel a William Golding per aquesta majestuosa obra.

És un llibre molt bonic que tota l'estona parla de com s'organitzarien uns nens si no hi haguessin gent gran ni adults que manessin que s'ha de fer, de qui manaria, si al final tothom aniria pel seu compte, o si tothom faria cas del cap al qual haguessin triat.

No estic gens d'acord de la gent que diu que és un llibre avorrit perquè crec que és tot el contrari, és un dels llibres més interessants que he llegit i com més avances, més ganes tens de saber que passarà i com acabarà.

És un llibre molt adequat per la meva edat i des de el meu punt de vista, fàcil d'entendre, encara que a vegades et perdis en certs punts, com quan explica la mort de Simon.

En general, es podria dir que és una gran obra literària i que la recomano a tothom perquè mai em podria imaginar que acabaria així, que dos companys de la història acabarien morts, i que moltes vegades m'he plantejat el tema de que faria si em quedés sola o amb un grup de gent a una illa deserta i en aquest llibre t'ho diu clarament i crec que més o menys, seria com m'organitzaria jo, però no crec

que acabaria gent morta, encara que mai ho he viscut i no ho se gaire bé.

Reflexió personal

És molt difícil escollir tan sols un tema, perquè amb aquest llibre es pot parlar de molts per la varietat de que toca per això parlaré de dos temes que em van semblar molt interessants.

He escollit el tema de la bèstia, crec que sobretot, amb nois, el tema de la violència i la caça, és un tema més exagerat que amb noies, i els xicots que es queden sols en aquesta illa deserta, al cap d'un temps, comencen a crear l'idea de la bèstia, comencen a necessitar aquesta idea i sobretot, a fomentar l'idea de matar, perquè ho necessiten.

Llavors succeeix la mort de Simon, i és que el grup del Jack són els que el maten, no la bèstia, perquè es pensen que el Simon es la bèstia i que l'han de matar.

Tot comença quan nens diuen que l'han vista i que l'han de capturar, llavors els caçadors necessiten anar a passejar per l'illa i matar a la bèstia, en fan moltes d'expedicions d'aquestes i diuen que l'han vista, que l'han ferida, que té els ulls vermells però tot es fruit de la imaginació, perquè si ells ho creuen, el seu cap els hi fa males passades i fins i tot s'ho creuen que l'han vista.

Al principi jo creia que la bèstia existia, que hi havia un ser més a l'illa que tots aquells nens que havien tingut un accident, perquè si no tens molta vista, no veus que la bèstia neix per la necessitat de matar.

Si no hi haguessin caçadors, que són els que duien el menjar, els que caçaven, crec que aquesta idea de la bèstia s'hauria creat igualment, perquè sempre subsisteix aquests tipus de pensaments violents, però no sé que em fa pensar que si el que hi hagués a l'illa fos noies, aquesta idea de la bèstia seria més difícil de crear.

Hi ha molts tipus de persones, les persones que volen manar quan se lis ofereix l'ocasió i persones pacífiques que prefereixen ser manades.

El que passava amb Ralph és que el van escollir com a cap per la responsabilitat que duia dins i després Jack es va sentir rebutjat per no haver sigut escollit com a cap i al final, com que ell i els caçadors eren els que proporcionaven carn, van acabar sent els que manaven i tothom els va seguir tot i havent triat a Ralph com a cap.

Jack era un noi que crec que necessitava manar als demés, sentir que tenia el poder, per això sempre li va fer la vida impossible a Ralph fins que va aconseguir ser el cap de la seva pròpia tribu, a la qual va anar la gran majoria de nois.