Segunda República Española

Historia de España. Demografía. Alcalá Zamora # Pacte de San Sebastià

  • Enviado por: Neusquick
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 14 páginas
publicidad

Tema 5: La segona república (1931-1936)

Pag 207 i siguientes

5.1.- El pas de la dictadura a la república

(La constitució republicana)

  • Miguel Primo de Rivera dimiteis (28-01-1930) sense comunicar-ho al rei Alfons XIII

  • Poc recolzament civil i militar

  • S'exilia a França

  • Alfons XIII nomena al general Dámaso Berenguer president del govern. Tenia la missió de tornar al sistema de torns (bipartidisme) DICTA BLANDA (l'anterior era una dictadura)

  • Raons que no feren possible el sistema de torns:

  • Desprestigi dels partits dinàstics (conservadors i liberals pq havien perdut les seves estructures)

  • impopularitat del rei (pq l'identificaven amb el dictador)

  • Les forces antidinàstiques van fer una iniciativa unitaria que culminà amb el: Pacte de Sant Sebastià: (17-8-1930)

Constituit per:

  • republicans de tot l'estat espanyol (inclosos els nacionalilsmes periferics) Manuel Carrasco i Formiguera Cat, Eus, G

  • grups socialistes i intelecutuals (Indalecio Prieto) (José Ortega i Gasset)

  • va rebre el suport (+ tard) del PSOE i CNT

(Gairebé totes les forces d'esquerra van recolzar el Pacte de San Sebastià)

Es van marcar uns objectius:

  • supresió de la monarquia on l'aixecament militar i la vaga general van ser un fracàs.

  • Instaurar una república

  • Creació d'un govern provisional que asumiria el compromís de convocar corts constituients amb els objectius de: -aprovar una constitució

-Redacció d'un estatut d'autonomia per Cat.

L'estrategia per enderrocar la monarquia era que el 15 de desembre:

  • fer coincidir un aixecament militar (militars propers als republicans) amb una vaga general del país.

  • Pero 3 dies abans el capità Fermin Galan i Angel Garcia Hernandez s'avancen a la data i es van aixecar a Jaca (Osca) pero van ser vençuts per unitats governamentals jutjants en un consell de guerra i el 14 de desembre van ser executats i el dia seguent tb detenen representants del govern provisional.

  • Tot fracasa i a partir d'això es dóna un període de forta conflicitivitat dels sublevats.

Els sectorns monarquics tb demanaven uns certs canvis.

El febrer dimiteix Dámaso Berenguer i posen a Juan Bautista Aznar que va convocar eleccions municipals:

  • els partits de pacte de Sant Sebastià es van presentar.

  • El camp va guanyar a la monarquia i les candidatures republicanes van guanyar a 41 de les 50 capitals de provincia

  • 14 abril es fa el govern provisional de la republica Niceto Alcalà Zamora

  • a Catalunya Francesc Macià, lider ERC, guanya les eleccions proclama a Barcelona la república catalana.

  • Alfons XIII al vespre al mateix dia marxa a l'exili.

  • I això implica 2ona república

5.2.- Evolució demogràfica i econòmica d'Espanya i Catalunya durant el període republicà (pag 211)

Els anys 30 estan marcats dins d'un context internacionals de crisi, que va afectar a la demografia, economia i idees. En acabar la 1era guerra mundial Europa estava destrossada i Alemanya va deixar diners.

El crack del 29 va afectar a tots els paísos europeus, entre ells Espanya.

A partir dels anys 30 es dona un canvi de mentalitat.

La demografia

  • La demografia del període 1931-1935 a Espanya segueix la mateixa tendència anterior.

  • La natalitat i la moratlitat descens població que es manté

  • La població es concentra en nuclis urbans.

  • L'alentiment sobtat de la migració tant exterior com interior fet que s'explica per la crisi econòmica internacional 1929

L'economia

  • per mala sort pels objectius republicans la dècada del 1930 va ser una època de CRISIS marcada per als Estats Units 1929

  • Com a consequencia d'aquesta crisi exterior l'economia espanyola va tenir consequencies:

  • Baixada de les exportacións agrícoles i minerals

  • Baixada de les inversions de capital estranger

  • Desapareix el corrent migratori cap a l'exterior (que això anava bé pq aquí tenien molta mà d'obra)

  • Inclús van tornar la gent que havia marxat i això va dificultar encara més trobar feina.

  • A Catalunya i en el sector industrial espanyol la crisi NO va ser tan important ja que la producció que es feia era absorbida pel consum intern i no es destinava a l'exportació però igualment la producció industrial baixava.

  • El tèxtil català no va notar la crisi pq hi va haver-hi un augment dels sous en el sector agrícola degut a les bones collites del 32-34 però després del 34-36 van baixar els salaris i tots van patir la crisis general.

  • La construcció va estar en crisis durant tot el periode pq les grans obres encarregades per la dictadura es van aturar per falta de pressupost.

  • Tot això implica:

  • Molta pujada de l'atur (30-33%) de la població activa

  • Malestar social mobilitzacions ajudats per CNT

  • Conflictes laborals

La societat i la mentalitat (pag 213)

  • Al 1930 hi ha un desequilibri en la distribució de la renda

implica

minoria de un gran poder adquisitiu, alt grau d'analfabetisme i no existia la classe mijtana.

  • La meitat de la població infantil no estava escolaritzada.

  • En el mon rural encara hi havia els cacics

  • L'estructura de l'estat era força deficient:

  • No hi havia bones comunicacions

  • Els serveis públics eren poc eficients

  • No hi havia xarxa d'escoles públiques

  • El sistema fiscal era molt feble

  • per molts espanyols el poder públic es limitava a:

  • la burocràcia militar

  • guardia civil

  • presencia capellà

La Mentalitat

En el període republicà es caracteritza per una tensió creixent entre:

  • la inèrcia de les posicions tradicionals.

  • Les propostes de canvi

  • la mentalitat tradicional venia del predomini dels terratinents la seva ideologia era una barreja de maternarlisme i de prepotencia i una desconfiança radical per les idees noves i molt lligada al catalanisme conservador i això va comporta una:

  • oposició radical o modificar-ho i sempre ho feien com un desordre o una subversió (¿?)

Dos dels canvis que responien amb més agressivitat eren:

  • reforma agraria

  • propostes d'autonomia per Catalunya.

En la dècada 1930 els petits i mitjans propietaris, els camperols benestats classes mitjanes que vivien en zones rurals també van tenir aquesta mentalitat.

(no fet pagina 215)

5.3.- Les grans fases polítiques de la república (no està al llibre)

Consideracions generals:

  • triomf de les forces d'esquerres

  • període de crisi econòmica (crack del 29)

  • situació política europea (aparició dels feixismes)

Objectius a assolir pel govern republicà:

  • volia establir un govern regenaracionista, democràtic, modern, descentralitzat i laic.

Períodes de govern republicà en general:

-Bienni reformador (31-33)

- el govern provisional

- el govern constitucional

-Bienni conservador (33-36) (negre-dreta)

-El govern del front popular (36-39) coincideixen amb la guerra civil (esquerres)

Bieni reformador El govern provisional (14 abril- 28 de juny del 1931)

  • Presidit per Niceto Alcalà Zamora va convocar eleccions pel 28 de juny i va actuar per decret en 4 fronts.

  • 1. Camp: el govern va decretar

  • Jornada de 8h

  • Oblicació de donar prioritats als jornalers d'un municipi per treballar a les fabriques d'allà.

  • Propietaris de les terres les havien de tenir cultivades si no volien que el seu usdefruit (dret d'aprofitarse dels fruits d'una cosa que es propietat d'un altre) pases als treballadors.

  • 2. Educació: el govern va decretar

  • Crear 6750 escoles, 7000 places noves mestres (pq no hi hagues escoles religioses)

  • Sous més alts

  • Xarxa de biblioteques

  • 3. Exèrcit (sempre identificat amb la monarquia)

  • Oferir als generals, caps i oficials poder-se jubilar amb el sou integre pq no hi hagués un cop d'estat

  • Es va clausurà l'Acadèmia Militar de Saragossa dirigida pel general Francisco Franco i es va anular tot

  • Va crear la guàrdia d'assalt (cos de policia de fidelitat republicana)

  • 4. L'esglèsia (tb vinculada a la monarquia)

El Vaticà va demanar als bisbes respecte per la nova situació i que esperssin a les eleccions però:

  • El cardenal Segura (bisbe de Toledo) elogiaven al rei

  • Crea convents i esglèsies (107 edificis religiosos van quedar afectats)

La constitució repúblicana

  • Les eleccions del 28 de juny del 1931 van ser les més transparents celebrades a Espanya.

  • Van guanyar les esquerres i el centre

  • PSOE 116 diputats

  • Partit Republicà radical de Lerroux . 90 diputats

  • Parit Republicà radical socialista 56 diputats

  • ERC 36 diputats

  • Dreta minoria

nova constitució

  • reflecteix els valors laics i esquerrans

  • una sola cambra (congrés dels diputats)

  • la aconfessionalitat de l'estat

  • garanties individuals i possibilitat d'autonomia a les regions que ho demani

  • religió i monopoli de l'ensanyament

El govern constitucional (desembre del 1931- novembre del 1933)

  • El president de la republica Niceto Alcalà Zamora va encarregar a Manuel Azaña la formació del govern

  • Es va aplicar la constitució i cal destacar:

1.- La concessió de l'Autonomia de Catalunya

2.- La llei de reforma agrària: molts terrenys queden a disposició de l'estat i la distribució de les propietats entre els camperols va ser lenta 4300/70000 van adquirir propietats.

Aquest fracàs degut a la incompetencia de l'Estat va crar decepció als camperols i va contribuir a espantar als propetaris que consideraven la llei revolucionaria.

Durant aquest període el govern va tenir problemes en diferents ambits de la societat:

  • Oposició dels sectors monàrquics catòlics i els latifundistes.

  • Problemes per part de grups radicals

  • Aixecament anarquista al Llobregat (colonies tèxtils)

  • Intent de cop d'estat per el general José Sanjuíjo (idees monàrquiques)

Malgrat això el govern va saber resoldre aquest conflicte.

Semblava que la constitució republicana no complia les espectatives de diferents sectors socials i això va portar al bienni conservador.

El bienni conservador 1933-1936 (pag 225)

  • El govern de Manuel Azaña va caure el mes de setembre del 1953 degut a la no entesa amb els partits que li donaven suport per terra dels “fets de Casas Viejas” i la seva incompatibilitat amb el president de la república Niceto Alcalà Zamora

disolt les corts

convoca eleccions el 19 de novembre

  • Durant el bienni reformador, la dreta espanyola es reorganitzava i es distingueixen 2 grups:

  • Un s'oposava al regim republicà i format pels monàrquics carlins o tradicionalistes feixistes (JONS Junta ofensiva Nacional Sindicalista 1933) + FE (Falange española) fundada per Jose Antonio Primo de Rivera (fill de Miguel Primo de Rivera)

  • Els altres acepten la república per transformar-la en sentit dretà i no es sabia si era monarquia o republica. Destaca CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) Creada 1933. El dirigent més destacat era José Maria Gil Robles.

  • Durant la campanya electoral es va veure una gran divisió profunda de la societat espanyola i el resultat de les eleccions del 1933 van ser per els dretans i (degut a que l'etapa anterior els de dretes s'organitzaven i la gent estava descontenta) i els de centre i va haver-hi una gran derrota dels líders d'esquerra.

  • A Catalunya guanya la coalició encapçalades per la Lliga.

  • El president de la Republica (Niceto Alcalà Zamora) encarrega la formació de govern a Alejandro Lerroux (Partit Radical) i va tenir el suport del CEDA tot i que sense intervenir de moment al govern però això era difícil pq uns eren els radicals (republicans i antecedents anticlericals) i els altres la dreta de Gil-Robles (catòlica i poca fe republicana) i així s'inicia el Bienni Conservador o Negre.

La revolució d'octubre de 1934

  • Pocs mesos després del triomf de la dreta, sectors del PSOE i de l'UGT van preparar una insurrecció armada que havia d'anar acompanyada amb una vaga general.

  • La iniciativa fou de Francisco Largo Caballero (líder radical socialista) es va fer pq

  • Ascens d'Adolf Hitler al poder a Alemanya 1933

  • Persecució que van ser sotmesos els socialistes a Austria (1934)

  • La justificació de la revolta fou la entrada de membres de la CEDA al govern de Lerroux, els partits d'esquerra identificaven la CEDA amb el feixisme i tement que Gil-Robles fes un cop d'Estat l'UGT va fer la crida a la vaga general, a la qual CNT no va afegir-se

  • La insurrecció armada, només triomfa durant 2 setmanes a Astúries

  • La revolució asturiana va ser durament reprimida per l'exèrcit d'Africa (comandat pel general Francisco Franco)

  • La insurrecció va fracassar i els dirigents van ser detinguts o es van exiliar

(salta Catalunya i el 6 d'octubre / L'obre de govern de la Generalitat) (pag 227-229)

Les eleccions de 1936

  • Degut a la crisi de l'octubre 1934 va quedar molt erosionat els centra dretes des de punt de vista polític.

  • Repressió, 30.000 persones empresonades, judicis, prohibició de la premsa socialista, comunista va despertà simpatia pels pressos i perseguits polítics.

A mès les actuacions del govern duran 1935 van ser molt impopulars:

  • aturar la llei agraria

  • bloqueig a les Corts de l'Estatut d'Autonomia basca que ja havia estat aprovat per referendum

  • nomenaments de l'exèrcit de militars poc o gens partidaris de la democràcia com el general Franco que va ser nomenat cap d'Estat Major.

  • Supreimeix l'estatut d'Autonomia Català.

  • El setembre de 1935 el govern de Lerroux es va veure obligat a dimitir degut a corrupció i estraperlo (Strauss i Perl ..........i mercat negre-queviures)

  • Els governs que el van succeir van ser breus pq no hi havia concens entre les forces parlamentaries i davant d'aquesta situació el president de la Republica dissolt les corts i convoca eleccions (16-2-1936)

  • Aquestes eleccions hi ha dos blocs:

1.- l'esquerra es presenta unida en coalició Front Popular

2.- la dreta no es va poder presentar unida i la CEDA de Gil Robles va ser el partit que va portar més candidats.

  • A les eleccions 34'3% Fron popular, 33'2% dreta i centre

  • Guanya el Front popular liderat per Manuel Azaña i fa cinc accions:

  • Va restarurar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i l'1 de març Lluís Companys va ser reelegit president de la Generalitat

  • Continua la reforma agrària

  • Reinicia la política educativa

  • Amnistia de pressos polítics

  • Impuls de l'estatut del país basc i galicia

  • al març 1936 i va haver contactes entre els generals per preparar un aixecament militar contra la República

  • Els militars revoltats al juliol 1936 tenien una raó basica “Salvar Espanya d'una dictadura comunista que havia d'arribar amb l'ajut de la maçoneria (Associació secreta internacional)

  • El 7 d'abril Alcalà Zamora va ser destituit de la presidència de la República i en el seu lloc va ser elegit el 10 de maig Manuel Azaña. (pag 238)

  • En aquesta elecció no hi van voler participar els diputats de la dreta (el conscens constitucional continuava no existin)

  • La presidència del govern la va assumir Santiago Casares Quiroga (gallec republicà i nacionalista) però no van poder evitar el progressiu deteriorament de l'ordre públic només es salvà Catalunya i el País Basc.

  • El desordre es manifestà de 3 maneres:

1.- Violència al camp amb vagues, cupació de terres especialment a Extremadura i Andalusia.

2.- Atacs a edificis esclesiàstics, crema de convents.

3.- Atemptats polítics fets per els grups més extremistes

( Falangistes i monàrquics per un cantó i

Sindicalistes i anarquistes per un altre)

  • L'atemptat més significatiu José Calvo Sotelo (diputat i dirigent monàrquic del Partit Renovación Española) per la guardia d'assalt com a represàlia per l'assessinat d'un tinent d'aquest cos armat José del Castillo comés per falangistes.

  • A partir d'aquest moment es produeix una radicalització social i política

  • La dreta actua violentament a través de la FE i de les JONS, alteren l'ordre públic que comporta la persecució legal del partit i fins i tot detenen el seu líder, José Antonio Primo de Rivera acusat d'instigar alteracions de l'ordre públic i tinença il·licita d'armes.

  • La FE volia una alternativa autoritaria al govern tant la FE com els requetès (forts a Navarra) estrenaren escamots militars.

  • A l'esquerra de l'arc ideològic també s'observà una radicalització en sectors del PSOE i en la CNT

Divisió interna:

  • Francisco Largo Caballero (+ radical)

  • Indalecio Prieto (+ moderat, socialdemòcrata)

  • A Catalunya, la radicalització política va dur a la fusió de diversos partits polítics de l'esquerra per intentar ajuntar a tots els treballadors.

  • El setembre del 1935 POUM (Partit obrer d'unificació Marxista) dirigit per Joaquim Maurin i Andreu Min, fusió entre BOC (Bloc obrer espanyol i Esquerra comunista.

  • 23 de juliol del 1936 es crea PSUC (Partit socialista unificat de Catalunya)

  • El congrés de Saragossa (Maig 1936) la CNT va refermà la seva posició radical i antirepublicana, la societat també es va radicalitzar.

A Europa aquesta radicalització també hi va ser però no comportà cap guerra civil. A Espanya va influencià l'exèrcit que estava dividit desde el començament del període republicà, un exemple va ser:

UME Unió Militar Espanyola

UMRA Unió Militar Republicana Antifascista

La conspiració militar (pag 201

  • Des que es va proclamar la República, una part de l'exèrcit va ser hostil i va conspirar en contra. El cop d'Estat del general José Sanjurjo (1932) va ser un exemple.

  • Quan es va coneixer el triomf electoral FP (Front popular), Franco, cap de l'Estat Major va proposar l'estat de guerra, cosa que no es va produir.

  • El govern de la república era conscient d'aquest perill i per això va posar militars fidels com a caps de les divisions orgàniques.

  • Els generals més sospitosos els van enviar fora (Franco a Canàries, Manuel Godet a Mallona,...)

  • Els primers dies de març del 1936 es va començar a tramar conspiracions, grups de militars i de polítics planificaren atemptats contra la República però fos el general Mola que va preparar una xarxa colpista.

  • El cop d'Estat estava previst pel final del juliol 1936 i es va avançar al 18 del mateix més per l'impacte que va tenir per l'assassinat de José Calvo Sotelo (líder polític que estava contra la República i sempre acusava a la República en els discursos del Congrés dels Diputats)

  • La conspiració militar estava en conexió mb una hora civil de terratinents financers com Joan March qu eel 11 de juliol va fer arribar al nord d'Africa un avió llogat de “Dragon Rapide” per traslladar a Franco des de les Canaries al Marroc en el moment en que es produeix l'aixecament militar.

L'autonomia de Catalunya (pag 220)

  • A Catalunya, el govern era Republicà i els seu president era Francesc Macià només va durar del 14 al 18 d'abril del 1931 degut a l'arribada de 3 ministres de la Republica Espanyola Catalunya va haver de renuncià a:

1.- Sobirania Nacional

2.- Estat Federal

En canvi es va obtenir un règim provisional d'autogovern

Generalitat de Catalunya (21 d'abril)

+

compromís de fer un estat d'autonomia

  • Entre 10 i 20 de juny una comisió es va reunir a Núria i va fer un avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia, que va ser aprovat masivament pel poble català en referendum (2 d'agost del 1931) però a les corts republicanes va sofrir un gran retard i una gran retallada.

L'estatut d'autonomia (pag 221)

  • L'estat de Núria proclamava

1.- el dret de Catalunya a l'autodeterminació

2.- Defensava l'estructura de l'Estat espanyol com a federació de tots els pobles hispànics.

3.- Defenia el Principat com un Estat autonom dins la República Espanyola.

  • D'acord amb aquests principis l'Estatut recollia la possibilitat d'afegir nous territoris, la defensa de la llengua catalana, el control de l'ensenyament, ect,...

  • Aviat es va veure que aquest text era incompatible amb la Constitució republicana (que defenia un Estat integral amb l'autonomia de municipis i regions)

  • El 6 de maig 1932 va començar a les Corts espanyoles la discussió de l'Estatut que va ser lenta espresament, hi va haver-hi atacs molt forts (Govern Azaña), campanya anticatalanista.

  • L'intent de cop d'Estat del general Sanjurjo va ser motivat en parts per l'oposició a l'Estatut i feu que el vot republicà votes a favor de l'Estatut.

  • El 9 de setembre del 1932 s'aprova l'Estatut

  • El text era molt retallat

  • Catalunya quedarà com a simple regió

  • L'estat central tenia el control de l'ensenyament encara que la generalitat podia crear escoles

  • Donava el govern central la facultat de suspendre l'Estatut.

  • De tota manera es donava a Catalunya competències legislatives en dret civil propi règim administratiu intern, atribucions judicials i ordre públic.

  • el 20 de novembre del 1932 es van celebrar eleccions a Catalunya va triomfar un cop més ERC i president de la Generalitat Francesc Macià carrec que li durà fins a la seva mort el 25 de desembre 1933 i va desarrollà:

  • l'estatut interior (reglament de funcionament intern de la Generalitat)

  • fixar la majoria d'edat als 21 anys

  • va desarrollar lleis político-financeres social i agrària

Món obrer (pag 223)

  • la classe obrera catalana volava majoritariament ERC però s'organitzava sindicalment de la CNT

  • En aquest sindicats vivien anarcosindicalistes i anarquistes

  • Anarcosindicalistes: combinar l'estrategia revolucionaria amb la defensa dels interessos del obrer i veien la República i l'utonomia de manera més

  • Anarquistes: consideraven el règim republicà com una continuació del monarquisme.

En el congrés d'abril del 1932 van guanyar i per tanta es va radicalitzar el mobiment obrer.

14