LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)

Después de la caiguda de Primo de Rivera, Alfons XIII va encargar reconstruir l'antiga normalitat constitucional. Els antics partits dinàstics no tenien cap base popular i els intel·lectuals i classes mitjanees s'inclinaven per la República.

-Pacte de Sant Sebastià

Es van reunir: partits republicans(Lerroux, Azaña), socialistes(Prieto) i nacionalistes (Casares Quiroga). S'acorda:

El 14 d'abril de 1931, es convoquen unes eleccions on guanyen els partits republicans. Abdicació del rei i proclamació de la Segona República.

Govern provisional presidit per Alcalà Zamora.

A Catalunya, Lluís Companys, al migdia desde el balcó de l'ajuntament va proclamar la Segona república.

Per la tarda i desde la Diputació, Francesc Macià va proclamar la República Catalana com a Estat integrat dins la República Federal Espanyola.

Això no agrada, perquè deien que no era el que s'havia acordat al Pacte de Sant Sebastià. Es retira la proposta a canvi de restaurar la Generalitat (18 de febrer de 1931) i van crear un estatut d'autogovern.

El 28 de juny de 1931 es van celebrar les eleccions a les corts i guanyen clarament les esquerres.

-El nou parlament redacta la Constitució que s'aprova el 9 de desembre de 1931. Alcalà Zamora fou proclamat president de la República i Manuel Azaña el primer cap de govern.

-CONSTITUCIÓ 1931

La primera cosa que van fer els governadors va ser la Constitució. Es debatien 2 temes importants:

• S'incorpora el sufragi universal també femení.

• Es marca un president de la República per 6 anys.

• Es defineix Espanya com una República (estat integral), amb un cert grau d'autonomia.

• Capacitat d'autogovern de les regions.

• Les __(legislatiu) a una sola cambra (Congrés), no hi haurà Senat.

• Llibertat i drets:

-ESTATUT DE NÚRIA

Document de Catalunya.

Polítics catalans es reuneixen a Núria per un projecte molt ambiciós(projecte Núria).

El poble català ho accepta hi ho porten a Madrid (Macià).

Oposició contra l'Estatut per part de centre i dretes.

A l'agost de 1932, intent de cop d'estat de San Jurjo, contrari a la República i l'Estatut. Va fracasar. Provoca l'acceleració de l'estatut de Catalunya.

Al setembre de 1932, l'Estatut (retallat, ja que era molt ambiciós) és aprovat, ja que veien la República en perill.

-La República se sol dividir en tres etapes:

1. Bienni Reformista (1931-1933)

2. Bienni negre. (1933-1936)

3. Front Popular (febrer-juliol 1936)

A-Bienni Reformista (1931-1933)

President del govern: Manuel Azaña

Període no molt extens, en que es forma una sèrie de reformes (es poden considerar moderades)

-REFORMES:

1. Exèrcit:

A l'exercit espanyol hi havia massa oficials, i la gran majoria no eren fidels a la república.

Azaña va fer una reducció d'oficials amb jubilacions anticipades.

-Guàrdia de salt: es crea per l'ordre públic. Fidel a la República.

2. Esglèsia/Estat

• S'intenta separar l'Esglèsia de l'Estat, reduint la influència de l'Esglèsia cap a la societat.

• Aprovació del matrimoni civil i divorci.

• Extinció del presupost del clergat i del culte en dos anys.

• Els cementiris seràn laics.

• Prohibició de l'ensenyament religiós.

• Prohibició de la comercialització o negocis per part de l'esglèsia.

3.Reformes d'ambit laboral.

• Jornada de 8h.

• Es regula el dret a la vaga.

• Millora de salaris.

• Protecció laboral.

4.Reforma agrària.

• Obligació als patrons de donar feina als jornalers del poble.

• Obligació de tenir totes les terres cultivades.

• Expropiació de les terres no cultivades per a repartir-les entre els pagesos.

No va funcionar per:

A Catalunya no hi van haver tants problemes:

-Entre propietaris i arrendataris van formar la Unió de Rabassaires, proper a Esquerra Republicana (Lluís Companys).

- Al 1934 s'aprova la lleii de contractes de conreu al Parlament de Catalunya. Limitava l'import dels arrendaments i permitia l'accés dels arrendataris a la propietat (amb pagaments als propietaris).

5.Reforma educativa i cultural.

- L'estat asumeix el servei d'educació.

-Formació de mestres.

-Construcció d'escoles.

6. Reformes referents a l'organització territorial.

S'aprova l'estatut.

B. Bienni Negre (1933-1936)

La dreta te la majoria al Parlament després del cop d'estat de San Jurjo (1932)

Ara governaven les dretes : Alcalá Zamora.

Es desfàn totes les reformes que s'havien aprovat anteriorment.

-Casas viejas: Aixecament camperol el gener de 1933, per apropiar-se dels inicis de la reforma agrària.

Van ser dispersats per la guàrdia de salt i la guàrdia civil. Crema de cabanyes. Van afusellar a 14 habitants al dia següent.

Al 1936 totes les forces polítiques s'agrupen en dos blocs:

• CEDA (Dretes)

• Front Popular (esquerres)

Les dretes entren en crisi i pasen a posterior. Es convoquen unes noves eleccions al 1936.

Van guanyar les eleccions el Front Popular. (esquerres).

C. Front Popular (febrer-juliol 1936)

• Alcalà Zamora fou destituit com a President de la República per Azaña.

• Acceleració de la reforma agrària.

• Restabliment de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

• Acceleració de les reformes va fer créixer el suport de les associacions obreres a la República.

El 18 de juliol de 1936, cop d'Estat de Franco. El fet que el cop d'estat no triomfés a tot arreu, obrí pas a la Guerra Civil.