Segunda República Española y Guerra Civil

Historia contemporánea siglo XX. Régimen político. Constitución de 1931. Conflicto bélico. Golpe de estado. Dictadura franquista. Confederación Española de Derechas Autónomas

  • Enviado por: Edurne
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad

UT. 8 La II República i la Guerra Civil

(1931 - 1939)

1. La proclamació de la República (pàg. 270 - 271)

Context internacional

Hi ha una greu crisi econòmica a tot el món. Els anys 30 són de tensió internacional entre països feixistes contra les potències democràtiques.

La república es proclama el 14 d'abril del 1931 (punt anterior). A les eleccions voten un 66.5 % de la gent que podia votar majors de 25 anys. 41 de les 50 capitals de província guanya la República, però a les zones rurals guanya la monarquia per el caciquisme i el frau electoral. A Barcelona tenen 4 vegades més vots els republicans que els monàrquics. Al govern l'agafa de sorpresa, això no s'ho pensava. Per tant, el rei fa un manifest, abdica i s'exilia. DOC 1

Quan el rei se'n va a l'exili es crea el Govern Provisional, format pel firmants del Pacte de San Sebastià. Un republicà de dretes, Alcalá Zamora, era el president del govern. Estava format per la dreta liberal republicana, republicans d'esquerres, republicans radicals, socialistes, nacionalistes i republicans galleguistes. Els que no participen són la dreta monàrquica, els nacionalistes bascs i l'obrerisme radical. DOC 2

El govern provisional representa les classes mitges, ja que cada vegada estan més polititzats.

2. La República renovadora: el bienni d'esquerres

2.1. Primeres reformes, eleccions a les Corts i Constitució del 1931

El Govern Provisional dura 6 mesos, pren mesures que anticipen la República: es prohibeix l'expulsió dels arrendataris de les terres, es posa la jornada de 8 hores, hi ha descentralització...

El 28 de juny hi ha eleccions i guanya el Govern Provisional, és a dir, republicans i socialistes. El partit més votat és el PSOE. Es fan per sufragi universal masculí i no hi ha frau electoral. DOCS 3 i 4. La dreta estava desunida i desorganitzada perquè no s'esperaven el que havia vingut i hi havia un gran entusiasme per la República.

Comença a avançar la greu conflictivitat social de la República perquè hi havia crisi econòmica. Els anarquistes i els comunistes veuen que és un bon moment per fe runa revolució i comença l'anticlericalisme.

Constitució del 1931. És molt avançada, ja que hi ha sobirania popular, total separació de poders, la principal institució són les Corts que són unicamerals (Congrés dels diputats), el poder legislatiu el té les Corts i tenen el poder de controlar el govern, el president presideix però no governa. El poder executiu el té el Consell de Ministres. El president de la República és Alcalá Zamora i el president del govern és M. Azaña. El poder judicial és independent. Hi ha una ampla declaració de drets i llibertats, sufragi universal (les dones voten!!), hi pot haver estatuts d'autonomia, descentralització, l'Estat pot expropiar propietats d'utilitat pública. I l'Estat no és catòlic, serà laic. DOC 5

2.2. L'obra del govern d'esquerres. Reforma militar, qüestió religiosa, reforma agrària, descentralització

El govern estava format per una coalició, i era d'esquerres, progressista, burgès i laic. Volia fer reformes, i aquestes eren les que van intentar posar a la I República que es van demanar al Regeneracionisme. L'objectiu de les reformes era crear a Espanya una autèntica democràcia i treure el país de l'endarreriment. S'havia de fer a partir de pujar el nivell de vida de les classes populars.

És un govern reformista però no revolucionari, és a dir, no volia acabar amb el capitalisme ni amb la propietat privada. Això va fer que el poder econòmic estigués en mans dels oligàrquics, i serà un greu problema per el govern, ja que posaven tot el seu poder en boicotejar la República, és a dir, aturaven la inversió de cop, evadeixen els capitals... DOCS 10, 11, 12

El govern van intentar fer 5 reformes:

  • Educativa i cultural: des del Regeneracionisme i molt abans, es tenia clar que Espanya tenia un percentatge d'analfabetisme molt alt i això era una de les causes de l'endarreriment d'Espanya i un dels obstacles per convertir Espanya en una democràcia. Per tant, aquesta reforma serà prioritària i per primera vegada s'intentarà fer en serio. Per aconseguir-ho s'augmenten els pressupostos per invertir en educació, es dupliquen els nombres de professors, es fan escoles...L'escola es pot definir amb 4 paraules: laica, mixta, gratuïta i obligatòria. Els seus objectius eren eliminar la influència religiosa i queden prohibides les ordres religioses. Es permet el bilingüisme, i es creen les Missions Pedagògiques, que és un intent de fer arribar l'educació i cultura als racons més inaccessibles del país. Per exemple La Barraca de García Lorca.

  • Militar: el govern creia que l'exèrcit era ineficaç i car, i pensaven que la seva ideologia era molt antirepublicana. Per això veien perillar la República, ja que podien provocar cops d'estats, com per exemple al 1932, any en que es va intentar fer un pronunciament de Sanjorjo. Per tant, volen canviar l'exèrcit: s'obliga als militars a prometre fidelitat a la República, però si no ho volien, podien retirar-se amb un sou íntegre. Però molt militar van prometre fidelitat a la República però de manera falsa. Es tanca l'acadèmia militar de Zaragoza, ja que hi havia masses oficials (1 per cada militar). Quan es va tancar, manava el general Franco (gilipolles). Es suprimeix la justícia militar i es fa l'estructura militar més democràtica. L'objectiu d'aquesta reforma era fer un exèrcit més professional, més democràtic i sotmès al poder civil, és a dir, que no intervingués en política.

  • Secularitzar la societat: es vol separar l'Estat de l'església, ja que era molt conservadora. Com que gran part de l'esquerra era anticlerical hi va haver un gran conflicte. El govern pensava que l'església tenia massa influències sobre les mentalitats de la gent, i això era una de les causes de l'endarreriment econòmic i social al país. Per tant, pretenia secularitzar la societat, però era majoritàriament catòlica i seria molt difícil. Les mesures que pren el govern: es va dissoldre l'ordre dels jesuïtes es van confiscar tots els seus béns (tenia un gran poder, control i era ric), es va prohibir a les ordres religioses exercir l'ensenyament, s'aprova el matrimoni civil i s'aprova el divorci, es prohibeix al clergue segons quines tasques, els cementiris es fan de propietat privada... En conclusió, troben una gran oposició per part de l'església i estarà en contra de la República i del govern, així que mobilitzarà l'opinió pública catòlica contra la República. DOC 7 i 8.

  • Descentralització: la constitució del 1931 permetia l'estatut d'autonomia. La primera en demanar-la serà Catalunya (els municipis es posen d'acord, es forma un govern provisional i escriuen un estatut. Es vota i l'estatut va a Madrid on es decideix si se li dóna o no). Al setembre del 1932 s'accepta a Núria i donava a Catalunya autonomia, el Govern de la Generalitat i un parlament. Es fan eleccions autonòmiques i guanya ERC amb F. Macià però es mor i és substituït per L. Companys. Els partits de dreta estaven en contra des del principi a la descentralització. DOC 9. A part, també ho intenta el País Basc, però com que l'impulsor era el PNB i cercava l'ajuda dels carlins, no va tenir èxit, ja que era molt conservador i feia demandes anticonstitucionals. Escriuen l'estatut d'Estella i quan arriba a Madrid no és acceptat. Anys més tard, el PNB se'n va adonar que per aconseguir-ho s'havia d'ajuntar amb els partits republicans i deixar de banda als carlins. L'octubre de 1936 s'aprova l'estatut d'autonomia del País Basc. A Galícia també s'intenta, però el nacionalisme era molt més feble i no tenia suport. Quan s'estava a punt d'aconseguir, comença la guerra civil, i queda a la banda de Franco.

  • Reforma agrària: el problema agrari és el més greu del país, ja que era una de les causes del seu endarreriment. Qualsevol govern que volgués fer una democràcia havia de reformar l'agricultura. Més de la meitat de la població activa eren agricultors, i la meitat d'aquests eren jornalers. 750.000 eren arrendataris. Cap de les reformes que havien fet els governs havien satisfet als agricultors perquè no els hi donaven la propietat de la terra, ja que la concentració de la terra era molt gran i greu sobretot al sud del riu Tajo. Això feia que hi hagués unes greus conseqüències socials, com el caciquisme. El govern aprova la Llei de la Reforma Agrària al 1932 i és el primer intent seriós de posar la terra en mans dels pagesos. És una llei moderada i té molta dificultat de posar-se en pràctica. A més els pagesos tenien unes expectatives molt bones, però com que veuen que la llei no es compleix, es comencen a radicalitzar i la oposició a la República es fa molt gran. La llei permetia expropiar sense indemnització les terres del “grandes de España”, i d'altres es permet expropiar amb indemnitzacions. Per decidir què s'havia d'indemnitzar, es crea l'Institut per la Reforma Agrària (IRA), però trobava dificultats, ja que no hi havia pressupost per poder pagar aquestes indemnitzacions. En vista d'això, els grans propietaris van tenir temps d'organitzar-se i crear una gran força d'oposició: el Partit Agrari i CEDA. Els pagesos comencen a ocupar terres. La llei comença a trobar dificultats per part de la dreta i de l'esquerra. DOC 13, 14, 15, 16, 17.

2.3. La crisi del govern republicanosocialista.

La oposició per la dreta està molt organitzada i és poderosa econòmicament, ja que està formada per terratinents, la patronal, burgesia financera i comercial... Tenen el poder de donar feina, d'invertir i d'evadir els seus capitals, ja que no es sentien segurs.

També hi havia l'oposició de l'església i de l'exèrcit. Dins l'exèrcit estaven dividits, ja que n'hi havia de republicans i de monàrquics, d'aquesta manera apareix la UME que agrupava als militars més antirepublicans, és a dir, el general Mola, Godet, Fanco... Al 1932 ja es fa el primer intent de pronunciament i colp d'estat, el de Sanjurjo, però va ser descobert.

Sorgeixen partits de dretes com CEDA de Gil Robles, el més votat el 1933. També apareix la Renovación Española de Calvo Sotelo, que era alfonsí i catòlic. I el partit Tradicionalista, que eren carlins.

Els partits feixistes eren els Jons i la Falange Española (sorgit amb el fill de Primo de Rivera. Tenien grups paramilitars i els camises azules).

L'oposició per l'esquerra es radicalitza molt perquè les reformes que feia el govern eren molt lentes. La CNT veia que era el moment de fer la revolució perquè hi havia conflicte social per la crisi econòmica. A més al camp, els pagesos estan ocupant terres. La CNT tenia més d'1 milió d'afiliats. Al 1933 encara hi comença a haver més conflicte social a Catalunya, a Llevant i Andalusia, és a dir, on hi ha més anarquistes. Destaca un poblet de Cadis, Casas Viejas, on els jornalers van començar a ocupar les terres del terratinent, però hi arriba la guàrdia civil. Aquests ho havien d'arreglar sense violència, ja que eren ordres del govern, però no ho van fer així i hi va haver una repressió molt dura. En sortir això a la premsa, els pagesos es radicalitzen més i les classes mitges es volen desmarcar del govern perquè comencen a tenir por.

El govern entra en crisi. Els socialistes es radicalitzen i Azaña dimiteix, però és substituït per Diego Martínez Barrio. Aquest, com que veu que no tenen majoria a les corts, fa un acord amb Zamora per convocar eleccions al 1933, en que guanyarà la centre-dreta, és a dir, CEDA i el Partit Radical de Lerroux.

La dreta guanya perquè fan una intensa propaganda, ja que tenen molts doblers i són molt poderosos; al món rural hi ha possessions caciquistes molt fortes; influeix el vot femení perquè estan influïdes per l'església. Però el motiu principal és que l'esquerra està dividida i desprestigiada, a més, la CNT va dir als seus afiliats que no votessin.

3. El bienni de la dreta

3.1. La revisió de les reformes

Ara governen els radicals de Lerroux, ja que el CEDA prefereix no entrar al govern per poder tranquil·litzar les esquerres i perquè el govern volia llevar les reformes però la CEDA no perquè les esquerres es radicalitzarien més.

Les principals reformes del nou govern és llevar les reformes: anul·lar les expropiacions als Grandes de España i les lleis de salaris, es va reduir el ritme de la construcció d'escoles i el clergat rebia moltes subvencions, s'obstaculitza l'aplicació de l'estatut de Catalunya i s'impedeix la del basc.

La reacció de l'esquerra: es radicalitzen i Caballero propicia la radicalització del PSOE, que estava dividit en dos (els més moderats, partidaris de pactar amb els republicans i els més radicals que volen rompre amb els republicans perquè volen anar més enfora).

Mentrestant, Hitler arriba al poder i tres ministres de la CEDA entren al govern, i això fa radicalitzar més l'esquerra.

3.2. La ruptura social. La revolució del 1934

La CEDA presentava unes característiques feixistes cada vegada més accentuades (Gil Robles era aclamat com a jefe en les concentracions i mítings).

Els salaris disminuïen, les discriminacions a l'hora de donar treball dominaven el camp, com sempre s'estava en estat d'excepció els alcaldes perdien el seu poder en benefici de la Guàrdia Civil. S'ha dit que la República estava en mans dels seus enemics.

- El 5 d'octubre de 1934 l'UGT va convocar una vaga general que va tenir un gran seguiment. Entren al govern ministres de la CEDA.

- El dia 6, Companys, amb el suport de tot el moviment obrer excepte la CNT, va proclamar l' Estat Català dins la República Federal Espanyola i cridava a les armes els catalans. L'exèrcit va dominar la situació. La Generalitat va veure suspeses les seues funcions. Però és un acte il·legal i és empresonat, la Generalitat queda dissolta. DOC 22

- A la conca minera d'Astúries, on tots els sindicats estaven units, va esclatar una autèntica revolució.

No es tractava de tornar el règim republicà al període anterior sinó de crear una societat socialista. Els miners, uns 20.000 obrers van lluitar amb les armes a la mà, controlaven nombrosos pobles, lluitaven contra l'exèrcit dirigit per Franco i López Ochoa, a les afores d'Oviedo. Durant dues setmanes el proletariat va controlar les valls mineres i un Comité Revolucionari va intentar crear una nova organització militar i econòmica.

El dia 19 d'abril el moviment va ser derrotat i va començar una duríssima repressió (Doval el torturador, dirigia equips de torturadors. Els tribunals militars dictaven sentències de mort i de presó mentre el manteniment de l'estat d'excepció permetia tots els excessos. Es parla de 3000 morts (per 220 de l'exèrcit) i de 30000 empresonats. La revolució asturiana es va convertir en un mite per al moviment obrer europeu. Doc.23

El govern radicalitzava la seua política (Llei de Contrarreforma Agrària de 1935). Els rumors sobre un colp d'estat dretà, feixista, (José Antonio parlava de “revolució nacional”) eren cada vegada més forts.

L'escàndol de l'estraperlo va afectar personalment Lerroux (Portela Valladares, nou president del govern) i va haver de dimitir.

En aquesta situació, en desembre de 1935, Alcalà Zamora va convocar eleccions.

A la vista de l'avanç del feixisme totes les ESQUERRES es van unir en el Front Popular. Era un acord electoral entre Izquierda Republicana (Azaña) Unión Republicana, PSOE, PCE, POUM, ERC... (diferències entre ells).La CNT va recomanar que se li donara el vot.

4. El triomf del Front Popular i la configuració dels blocs

antagònics (1936).

La campanya va ser d'una enorme violència verbal i el 16 de febrer triomfa el FP. La confusió i l'entusiasme eren enormes, alguns aristòcrates fugien a l'estranger i Franco es va reunir amb el primer ministre per tal d'intentar proclamar l'estat de guerra. Doc24

El 19 de febrer es fa nou govern presidit per Azaña i integrat únicament per republicans ja que el pacte establia que el PSOE no hi entraria. Per tant, era govern minoritari, reformista però no revolucionari. Doc25

Primeres mesures:

- Alliberament de presos polítics (30.000).

- Acceleració de la reforma agrària.

- Retorn de les seves facultats a la Generalitat, discussió de l'estatut basc i autonomia municipal.

- Trasllat de militars perillosos (Franco a Canàries).

7 d'abril Azaña es fa president de la República (esperava majors poders) i Casares Quiroga del govern.

ELS PROBLEMES:

El camp: Els problemes dels camperols eren enormes, les organitzacions obreres (CNT, FNTT) van arribar al màxim d'afiliació. Durant el mes de març es va donar un moviment d'ocupació de terres. El dia 28, el govern es va veure obligat a legalitzar les ocupacions. Així, amb una única acció, els pagesos havien obtingut més terres que en els cinc anys anteriors.

Les postures del PSOE, CNT i UGT eren clarament revolucionàries, les vagues es repetien constantment.

Per part de la dreta, hi havia un tancament de fàbriques, fuita de capitals, actuació de grups feixistes ....

La sensació de desconcert era absoluta, els rumors i els preparatius del colp d'estat creixien mentre el govern no es podia ocupar dels militars rebels sinó que ho havia de fer de les vagues.

Es comença a preparar la conspiració militar (Gen. Mola) amb el suport dels partits dretans. El 12 de juliol, mort de Castillo i Calvo Sotelo. El 17 es revoltava la guarnició de Marroc. Doc26,27

CONCLUSIÓ

Les classes populars no van tenir organització ni direcció però les classes dominants van haver de recórrer a una violència extrema (no els va bastar el clàssic pronunciament), a la guerra, la repressió i una dictadura implacable. El colp es va transformar en guerra per la resistència del poble armat.

5. La Guerra Civil (1936-39).

5.1. La sublevació i la internacionalització del conflicte.

Un sector important de l'exèrcit, en connivència amb l'oligarquia, les forces conservadores i els seus representants polítics (Calvo Sotelo), estaven preparant un cop d'estat des del triomf del Front Popular. Es tractava d'efectuar un pronunciament a l'estil del XIX. El dia 17 comença el pronunciament a Marroc (on la resistència va ser mínima). El dia 18 es produeixen a les guarnicions republicanes (Franco passa de Canàries a Marroc).

Comencen alguns combats en diverses zones entre militars rebels i fidels, les centrals obreres demanen que s'armi el poble, el govern dubta, Casares Quiroga dimiteix i els substitueix José Giral. El dia 19 el govern autoritza l'entrega d'armes als obrers. Molts soldats s'havien oposat a la sublevació, les organitzacions obreres, armades, són l'element clau que explica el fracàs del colp.

Havia començat una autèntica guerra civil , el poble participa en política. També hi ha masses amb els sublevats, motius religiosos, tradicionalisme navarrès, pagesos de l'interior que no han millorat la seua situació amb la República...

ELS TERRITORIS DE CADA BÀNDOL.

La República controlava un territori fragmentat però amb els principals centres industrials, l'agricultura d'exportació i els recursos miners i també de les reserves d'or del Banc d'Espanya. La major part de la flota i de l'aviació però no l'oficialitat de terra. Tanmateix no confiava en els oficials i les organitzacions obreres van anar fent-se càrrec de la defensa.

Els rebels controlaven un menor territori i de menor importància econòmica però eren les zones cerealístiques. Comptaven amb la major part de l'oficialitat però no confiaven en els soldats. Gràcies a l'ajuda dels italians i als avions que van poder comprar l'exèrcit

de Franco, les millors tropes, va aconseguir passar el 6 d'agost. Doc.28

Fins al 7 de novembre del 36 l'avanç dels rebels va ser incontenible, 65.000 km2. Aquest dia va fracassar la conquesta de Madrid, el govern s'havia traslladat a València. Doc.33

LA INTERNACIONALITZACIÓ.

Les principals potències van signar un pacte de no-intervenció per tal d'assegurar la pau

Internacional. Alemanya i Itàlia no el van respectar en cap moment i la seua ajuda va ser important i sistemàtica, per la frontera portuguesa. La Legió Còndor va donar una gran superioritat aèria.

Les potències occidentals no hi van intervenir. Només l'URSS va vendre armes i va enviar assessors però no d'una manera tan sistemàtica. Doc. 29

Gran importància moral de les Brigades Internacionals, van sofrir moltes baixes i van participar en les més dures batalles.

5.2. L'evolució interna.

5.2.1. La zona rebel. La dictadura militar.

Al si del bàndol rebel podem trobar una unitat que va anar enfortint-se amb les victòries militars. Les classes dominants i l'església havien donat suport immediatament als soblevats. Tanmateix, no hi havia una clara unitat política. Així, l'exèrcit es va fer la institució clau. Es va crear una Junta de Defensa Nacional (Burgos, 24 de juliol), presidida per Queipo de Llano que va assumir tots els poders. Doc34,36.

- Es va donar una concentració de poders en mans de l'exèrcit, una dictadura.

- Es va prohibir l'activitat de totes les organitzacions polítiques. Es van il·legalitzar les vagues i totes les reivindicacions laborals.

- Va començar una repressió generalitzada i sistemàtica que va afectar a tots es sospitosos i que va començar per l'execució de tots els militars que s'havien negat a afegir-se a l'alçament. Depuracions multitudinàries de mestres i funcionaris. Docs 40, 41 i 42

- Les terres expropiades van ser tornades als antics propietaris.

-Franco va aconseguir concentrar el poder. L'avanç del seu exèrcit, el suport alemany i italià, la mort de Sanjurjo. El 29 de setembre va ser nomenat “cap del govern de l'estat”. Les morts de Mola i José Antonio van reforçar el seu poder. En abril de 1937 el decret d'unificació va crear un únic partit Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, sota el comandament de Franco. Doc35

- Fi de les possibilitats d'emancipació femenina. Doc 37

- Omnipresència de l'església catòlica. Derogació del divorci i matrimoni civil, religió oficial, retribució pública per als sacerdots.

- Tribunals militars i de la Falange confiscaven els béns dels opositors.

5.2.2. La zona republicana. Guerra i Revolució.

- Diferències internes. Units per l'antifeixisme.

- Sempre amb la derrota militar.

L'importantíssim paper del moviment obrer en el fracàs del colp va provocar una autèntica revolució social:

- Una sèrie de comitès obrers, de milícies, s'encarregaven de l'esforç bèl·lic i d'organitzar la reraguarda (transport, ordre públic, abastament).

- La majoria de les indústries, fàbriques, tallers, van ser col·lectivitzats i van passar al control de les organitzacions obreres.

- Al camp, les col·lectivitzacions van ser encara més importants, tanmateix la situació canviava segons els llocs o la tendència política dominant. Així, a Aragó, la Manxa (secà), es van col·lectivitzar els termes municipals. Al País Valencià (petits propietaris d'agricultura comercialitzada),no. Doc 43,44

- Una forta repressió. No té un caràcter tan sistemàtic com la franquista, es tracta d'assassinats comesos per comitès extremistes que escapaven al control del govern. Docs 41 i 42.

Nou govern presidit per Largo Caballero (setembre 1936), amb presència de totes les forces polítiques excepte els anarquistes (que s'hi integraran més tard).

DUES POSTURES:

- Els republicans, un sector dels socialistes i, sobretot, els comunistes sostenen que la guerra només es pot guanyar si s'utilitzen els mètodes tradicionals: reconstrucció del poder del govern; creació d'un exèrcit jerarquitzat, amb un comandament unificat; frenar la revolució social per tal d'aconseguir el suport de les classes mitjanes i de les democràcies occidentals. Guanyar la guerra abans de fer la revolució. Doc.46

- El POUM, anarquistes i un sector dels socialistes. La guerra només es guanyarà si abans es consolida la revolució social, milícies, col·lectivitzacions, etc. Només el suport entusiasta de les masses pot portar a la victòria. És una continuació de la política que havien dut durant l'etapa republicana. Doc45

En maig de 1937 va haver enfrontaments, fins i tot armats a Barcelona, repressió i depuracions que van enfortir el govern i la postura dels primers.

El 17 de maig de 1937, dimissió de Largo Caballero i pujada de Juan Negrín. Creixent importància dels comunistes. Es va aturar la revolució, el control estatal va arribar al màxim.

5.2.3. La victòria de Franco.

Franco es va negar a qualsevol tipus de negociació, la seua estratègia fou la victòria total i absoluta. La guerra va acabar l'1 d'abril de 1939 amb la caiguda d'Alacant.

La guerra ha acabat.

Es va crear un nou estat en el qual hi havia vencedors i vençuts. Davant d'aquest panorama, milers de persones van fugir perseguides per les tropes franquistes (exili). Doc.47

Nota. Per les operacions militars de la guerra, en cas d'interessar-te, mira les pàgines 296 a 299 del llibre de text.

Les causes de la Guerra Civil espanyola.

Com és normal, la guerra va tenir moltes causes, que eren de tipus estructural, és a dir, els problemes que venien des de feia temps i no s'havien solucionat, i les causes conjunturals, és a dir, les internes i internacionals dels anys 1935 i 1936.

  • Causes estructurals:

  • Problema social: hi havia moltes diferencies de classe entre els treballadors i els propietaris agraris. La lluita de classe es va radicalitzar durant la II República perquè els pagesos van quedar decebuts amb les reformes del govern perquè eren molt lentes.

  • Problema regional: és a dir, descentralització. Els nacionalismes van estar enfrontats amb la dreta política. La constitució de 1931 deia que hi havia autonomia. Al 1932 es va aprovar l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Al 1936 es va aprovar l'estatut del País Basc i els gallecs havien aprovat el seu. Però la dreta això ho va veure inadmissible, perquè els veia com a separatistes.

  • Problema religiós: la societat va quedar dividida, i es va produir la polarització social. Per una banda es trobaven els que defensaven que la església havia de dominar la societat, i per un altre, es trobava l'anticlericalisme radical dels republicans i del moviment obrer. Això va fer que el govern republicà volgués separar l'Estat de l'església.

  • Radicalització: el govern de la II República no van poder posar solució a aquest problema. Això va fer que la dreta s'oposés a les reformes i al règim democràtic.

  • Resolució dels problemes mitjançant la força, tant per part de l'esquerra, que va organitzar la revolució, com per part de la dreta, que va posar solució militar, és a dir, fer pronunciaments o cops d'estat.

L'intent de la II República de modernitzar el país mitjançant la reforma de la societat va ser un fracàs per la gran oposició que es van presentar.

  • Causes conjunturals:

  • La crisi de les democràcies i l'auge dels moviments totalitaris van influir en la Guerra Civil. Durant els anys 30 a Europa hi ha un enfrontament entre els règims feixistes i els democràtics. D'aquesta manera el feixisme es va convertir en l'enemic més important pels sistemes democràtics europeus. Va destacar la URSS i la Internacional Comunista, que va pactar amb l'esquerra burgesa per crear fronts populars per evitar la pujada del feixisme.

  • L'avenç del feixisme: això va tenir dues conseqüències importants en la política espanyola. Per una banda, el feixisme era partidari d'utilitzar la força i menysprear a la democràcia. Això es manifesta amb la creació de la Falange Española, de les Jap (Joventuts d'acció popular) i la CEDA. Per l'altra banda, hi havia por per part del moviment obrer per la implantació d'un règim feixista. Per evitar-ho es van organitzar militarment i van crear milícies comunistes i socialistes. Els enfrontaments entre els dos grups eren inevitables i es va anar augmentant durant els mesos posteriors. Al 1936, Castillo va ser assassinat per un grup de falangistes, i Calvo Sotelo per la guàrdia d'assalt. El govern es va veure impotent de posar solució a aquests enfrontaments, i els militars conspiradors ho van emprar d'excusa per revoltar-se. D'aquesta manera l'ordre social va tornar.