Segunda República española (1931-1936)

Historia contemporánea de España. Siglo XX. Provincialismo. Reforma agraria y educativa. Iglesia católica # Segona República. Províncies. Educació. Canvis culturals. Esglèsia catòlica espanyola

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

Jornades sobre la II República espanyola. Resum i conclusió

La Segona República neix a partir a l'impuls de les forces politiques que havien participat en el anomenat Pacte de Sant Sebastià l'any 1930 i en el que es va establir aquest com a principi organitzador de la República.

Quan el 14 d'abril de 1931 és proclamada la II República espanyola, el nou govern es troba una Espanya il·lusionada amb el canvi però molt pobra i atrasada en quasi tots els aspectes.

Trobem un estat on l'esglèsia católica i l'exèrcit encara ténen un enorme poder i una molt gran influència en la societat, unes patronals agrícoles que no volen renunciar als seus privilegis i un nou govern progresista que vol iniciar una sèrie de reformes per tal de canviar aquesta situació.

Quan el 1833 es divideix l'estat en províncies amb les seves Diputacions Provincials i els seus governadors civils és ténen en compte interessos comercials, econòmic s i històrics.Gairebé no hi ha protestes i s'accepta amb normalitat aquesta divisió. El mateix passa amb la divisio l'any 1834 d'aquestes províncies- excepte les d'Euskadi i Navarra -en Partits judicials ja que es considerava que les capitals serien una àrea d'influència obligada, la qual cosa suposava un increment de la inversió.

La Constitució de la Segona República aceptaba a més d'aquestes divisions que algunes regions amb característiques difrenciades es puguessin constituir en règim d'autonomia; amb la qual cosa apareixen els primers estatuts d'autonomia.

Euskadi, Catalunya i Galicia presenten els seus nous Estatuts d'Autonomia durant la aquest període. A Catalunya s'aproba l'Estatut de Núria el 1931 i posteriorment es retallat a les Corts Espanyoles; l'Estatut Basc és denengat per les Corts Espanyoles i només s'aproba l'1 d'Octubre de 1936 en plena Guerra Civil, i a Galicia s'aproba el Juny de 1936 però ja no es pot aplicar per motiu de la Guerra.

Davant d'aquests fets sí que es presenten grans protestes des de altres zones com Castella, Aragó o Andalucía en les que ténen també gran protagonisme alguns mitjans de comunicació.

Els republicans catalans eren federalistes però no els de la resta de l'Estat, així que s'opta per adquirir una posició realista en la qual només s'atorgués l'autonomia a aquelles regions on es manifestava el federalisme i la voluntat de seguir aquesta via.

A Catalunya i a tot l'Estat hi havia un gran desequilibri en la distribució de les rendes sobretot degut a un problema estructural: el latifundisme a les províncies del sud; l'excesiva divisió de les terres al nord i els privilegis de “los Grandes de España”.Cal tenir en compte que la major part de la població es dedicava al sector primari, especialment a la agricultura. Per tant, ens trobem una classe mitja molt empobrida i uns burgesos i nobles que controlen gairebé tota l'economia espanyola.

A finals del segle XVIII ens trobem amb una crisi económica a partir de la qual es presenten les primeres reformes per tal de solucionar aquests problemes. Aquesta política reformista continúa fins a la dictadura de Primo de Rivera.

A la Segona República s'intenta dur a terme la reforma agraria mitjançant l'intervencionsime de l'Estat, però gairebé no hi ha temps. És durant aquesta època en la que els pagesos comencen a sindicar-se excepte durant el període del “Bieni Negre2 en que són perseguits.

La reforma agraria duta a terme Durant la Segona República no ve donada moviments socials sinò que respon únicament a interessos són bàsicament financers fins l'any 1868. L'any 1916 els Ministres d'Hisenda ( Santiago Alba) i de Foment (Romanones) proposen augmentar els ingresos estatals, creen un banc agrari i duen a treme expropiacions. Posteriorment Henry George proposa establir un únic impost agrari.

El govern de Manuel Azaña fa desaparèixer les indemnitzacions de les terres de la grandesa i aquesta llei es considerada de carácter irreversible, la qual cosa porta un notable descontent als diputats de dretes i als grans propietaris.

Per tal de solventar el problema que representava l'elevat grau d'analfabetisme es va aprobar al maig de 1931 una nova llei de reforma educativa. Com ja hem dit,l'educació presentava l'any 1931 greus deficiències:hi havia poques escoles i totes estaven en mans de l'esglèsia.

Amb aquesta reforma a Catalunya es presenta a l'abril el Decret de bilingüisme gràcies al qual s'ensenyarà cátala a les escoles; al mes de maig desapareix l'obligatorietat de l'estudi de la religió catòlica i es presenten les “misiones pedagógicas” amb les quals una sèrie de voluntaris portaven la cultura a les zones més rurals.

En total es van crear durant aquest període 16.000 noves escoles al llarg de tota la geografia espanyola, 7000 només el primer any. Apareixen l'escola normal i seminaris d'estiu per a mestres.

L'any 1936 apareix el Consell de l' Escola Nova Unificada (CENU) l'obra de l qual es concretara en l'increment de placesescolars i plantilles de mestres. Els alumnes de tercer i quart curs de l'escola Normal substituyesen els mestres que estan al front.

Totes aquestes reformes van desagradar a l'esglèsia catòlica que perd alguns dels seus privilegis i veu com va perdent força entre les mases i que ja el 15 d'abril de 1931,el dia després de la proclamació de la República ja veu d'una manera catastrofista aquest canvi.

A més de tots aquestos canvis culturals, és en aquest període quan apareixen a l'estat espanyol les primeres publicacions períodiques destinades a difondre l'art, les primeres associacions culturals no religioses, etc... però que estaven a l'abast de sectors molt reduits i elitistes.

Si be és cert que hi ha un cert anticlericalisme en temps de la Segona República Espanyola, aquest no és massa persistent i en la crema de convents a Madrid al maig del 31 no hi ha morts.

L'esglèsia espanyola, controlada pel sector més integrista i conservador, no obstant, seguéis mantenint una forta influència entre alguns sectors com els polítics conservadors i les dones.

Quan l'any 33 es crea la CEDA la dreta, molt dividida i debilitada fins aleshores, es reunifica i uns mesos més tard guanya les eleccions.Però el 1935 el govern de la CEDA es veu envolt en alguna trama de corrupció i entra en conflicte amb els interessos del President de la República que els fa fora i convoca eleccions.

Si a tot això sumem un exèrcit molt poderòs i alguns caps del mateix que estan descontents per les reformes que s'estan duent a terme es comprén molt millor el començament de la guerra. Una sèrie de militars no estan d'acord amb el revisionisme que es vol dur a terme i altres com el General Franco estan descontents perquè sel's ha baixat de categoría o sel's ha destinat a altres bases.

Així doncs, abans de començar la Guerra Civil tenim un sector de l'exèrcit molt molest per les reformes que i pel revisionisme s'estan duent a terme; l'esglèsia catòlica espanyola amb un gran poder encara molt molesta per la seva pèrdua d'influència i els grans terratinents i patronals agrícoles que controlen una bona part de l'economia també enfadats per les millores laborals i l'increment del poder dels sindicats.

Per una altra banda tenim el Govern de la República amb moltes propostes però amb molt poc pressupost, dividit i amb greus problemes interns; una sèrie d'artistes i intelectuals que donen suport a aquest govern però que ténen escasa influència en una societat espanyola inculta i que encara està patint un alt nivell d'analfabetisme, i un sèrie de militars que encara són fidels a la república.

A més d'aquesta situació interna que acabem de definir, hem de tenir en compte la destitució a la banda republicana dels militars profesionals per la pèrdua de confiança dels polítics i l'ajut de les tropes internacionals:

Els que havien provocat l'alçament teníen l'ajut de 70.000 soldats de la Guàrdia Mora, 20.000 viriats portuguesos,6.000 soldats i 680 avions de la Legió Cóndor i uns altres 73.000 soldats italians; mentre que la banda republicana només tenia el recolzament de 40.000 brigadistes internacionals i d'algunes peces d'armament soviètic generalment bastant antigues que de poc van servir-li als milicians republicans.Gran Bretanya i França decideixen no intervenir.

Durant el temps de guerra hi ha canvis de govern a la zona republicana: Largo Caballero és destituit i reemplçat per Negrín, desapareix el POUM i la CNT és expulsada del govern, Catalunya perd autogovern, etc...La qual cosa dóna la visió d'un govern dividit i débil que està sent atacat per uns colpistes units i que conten amb un gran recolzament internacional.

La victoria franquista utilitzarà els element comunistes, anarquistes i anticlericals que van debilitar el govern per defensar-se i argumentarà que la seva victoria es deu a l'ajut diví per defensr la seva esglèsia i argumentarà que la guerra tenia sentit perquè va servir per a defensar Espanya de la Revolució comunista.

Vídeos relacionados