Segregació racial a Sud Àfrica

Grups racials. Racisme. Races. Apartheid. Separació. Descriu. Divisió racial. Blancs. Bantúes. Negres. Mestissos. Nelson Mandela. Primer president negre. Premi Nobel. Igualtat racial

  • Enviado por: Felix Baldrich
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

Segregació racial a Sud Àfrica

APARTHEID

Apartheid es el nom de la política de segregació racial practicada a Sud Àfrica. Apartheid en llengua afikaans significa separació i descriu la rigida divisió racial entre la minoria blanca governant i la majoria no blanca, vigent fins les primeres elección generals del 1994.

El partit nacional va introduir el apartheid en el seu programa electoral l'any 1948, va guanyar les eleccions i va formar part de la política gubernamental de la republica de Sud Àfrica fins a la decada de 1990. Aquesta política va ser molt criticada per l'ambit internacional i va tenir varies sancions econòmiques per part de diversos païssos. Encara que en el païs ja no existeix legalment la segregació racial, existiesen desigualtats racials, econòmiques i polítiques.

La legislació del apartheid dividia la població en tres grups racials: blancs, bantúes i negres o de color i mestissos. La legislacio deia on havia de viure cadascú, quin treball posia fer i quina educació havia de rebre tot dividit entre les races, la raça blanca eren els que semportaven la millor part, eran els que treballaven en els treballs de més alt salari, els que treballaven en millors condicions, i els que feien els treballs més durs. Els de raça negre feien més hores que els de raça blanca i cobraven menys. El tipus d'ensenyament era completament diferent i , per descomptat, separada de forma que els "no blancs" rebien una inferior educació ja que anaven a tenir un treball inferior encara que gràcies, sobretot, a les escoles religioses, alguns sud-africans de raça negra rebían educació superior i fins i tot hi habia una universitat "per a negres", la de Fort Hare, on va estudiar Nelsón Mandela, però això era per a una petita minoria.

Tampoc es podia tenir contacte amb altres races i els llocs públics estaven separats per blancs i per gent de color. Les persones que s'oposaven al apartheid eran considerades comunistes.

Abans que el apartheid es convertís en política oficial, Sud Àfrica ja tenia una llarga història de segregació racial i domini blanc. Al 1910 nomès els blancs podien accedir al Parlament i una llei de 1913 sobre les terres indígenes limitava a 21 milions d'acres (42 milions de ha.) la terra que podia estar en mans dels negres, que era un 13% de l'extensió del pais.

Molts africans es van oposar a aquestes restriccions i 1912 es va crear el Congrés Nacional Africà ( C.N.A. o A.N.C. amb sigles en anglès.) per a lluitar contra aquestes polítiques injustes del govern. Oliver Tambo y Nelson Mandela eran els seus liders.

Gràcies a la pressió internacional desde 1960 fins intervinguts de la dècada de 1970 el govern va intentar fer una política de "desenvolupament separat", així , als negres se'ls assignaven àrees pobres de nova creació que estaven destinades a convertir-se en un futur en insignificants estats, mentre la població blanca mantenia el control sobre mes del 80% del país amb tota la seva riquesa com les seves famoses mines.

Al juny de 1991 el Parlament va procedir a l'abolició total de les lleis fonamentals del apartheid. D'aquesta manera, van ser abolides les lleis sobre la terra, sobre la restricció de resdencia i sobre la classificació racial. Aquest mateix any, en 1991, Nelsón Mandela va ser elegit president del Congrés Nacional Africà participant directament en les complicades i llargues negociacions, esquitxades de vagues generals, amb el president del Partit Nacional de De Klerk.

Les primeres eleccions lliures en la història de Sud Àfrica es van celebrar del 26 al 29 d'abril de 1994 i l'A.N.C. va obtenir una clara vistoria sent elegit Nelson Rolihlahla Mandela primer president negre del país, el 10 de maig de 1994. El seu Vicepresident va anar De Klerk. Després de l'aprovació parlamentària al maig de 1996 de la nova Constitució sudafricàna es va completar el procés de democratització i igualtat entre tots els ciutadans de Sud Àfrica.

DEFINICIONS

Racisme:

1- Doctrina que exalta la superioritat de la pròpia raça enfront de les altres, basant-se en caràcters biològics

2- Sentiment de rebot cap a les races difernets a la pròpia

Apartheid:

1- El apartheid és una política de segregació racial practicada a la República de Sud Àfrica, situada en el sud del continent africà i que va durar pràcticament 50 anys d'aquest segle.

2- Discriminació racial aplicada a la República de Sud Àfrica per la raça blanca encontre de la negre

3- Apartheid, política de segregació racial practicada a la República de Sud Àfrica. El terme apartheid en llengua afrikaans significa separació i descriu la rígida divisió racial entre la minoria blanca governant i la majoria no blanca, vigent fins les primeres eleccions generals de 1994.

Nelson Mandela:

Ha desaparegut el apartheid a Sud África com conjunt de lleis racistes pero sa de seguir intentan conseguir la igualtat total entre tots els ciutadans.

NELSÓN MANDE LA, LIDER ANTI-APARTHEID.

'Segregació racial a Sud Àfrica'

El 18 de juliol de 1918 va néixer Rolihlahla Mandela en un poblat anomenat Qunu proper a Umtata en la regió de Transkei.

Fill d'un cap de tribu, al 1940 va haver d'interrompre els seus estudis de ciències naturals perquè es va unir a una vaga. Més tard es faria advocat. Al 1944 va fundar, juntament amb Oliver Tambo i Walter Sisulu, la lliga juvenil del Congrés Nacional Africà. El govern va declarar il·legal aquest moviment, i al 1960 Mandela va passar a la clandestinitat. Com cap de l'organització il·legal Llança de la Nació, que també s'oposava a la segregació racial, va ser detingut al 1962 i dos anys més tarda va ser condemnat a cadena perpètua per alta traïció. A partir de llavors, moltes veus internacionals van demanar el seu alliberament. Després de 26 anys de presó per oposar-se al racisme, Nelson Mandela va ser alliberat al 1990. Al 1991 es va decretar la fi del Apartheid. Al 1993 se'ls va concedir a Nelson Mandela i a William De Kllerk el Premi Nobel de la Pau per la seva labor a favor de la igualtat racial a Sud-àfrica. Un any després el Congrés Nacional Africà va obtenir la majoria de vots en les primeres eleccions lliures per a tots els ciutadans de Sud-àfrica. El 9 de maig el Parlament de Ciutat del Cap va elegir per aclamación a Nelson Mandela com el primer president negre del país.

'Segregació racial a Sud Àfrica'

Bibliografía:

- Enciclopedia encarta