Segona Guerra Mundial i conseqüencies # Segunda Guerra Mundial y consecuencias

Historia universal contemporánea. Siglo XX. Conflictos internacionales. Bloques antagónicos. Guerra Fría. Coexistencia pacífica. Fin de los imperios coloniales. Descolonización. Surgimiento del Tercer Mundo # Blocs antagònics. Guerra Freda

  • Enviado por: Sitto
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

La II Guerra Mundial i les seues conseqüències (1939-1990)

  • CAUSES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL I CONTENDENTS

      • Després de la I Guerra Mundial el Tractat de Versalles va fomentar un sentiment d'humiliació i de ressentiment, sobretot als nacionalistes alemanys.

      • La crisi del 1929 va afavorir el sorgiment dels feixismes (Itàlia i Alemanya) que van dur a terme una política exterior agressiva i que va crear tensions.

      • El retraïment i la feblesa de les democràcies, el fracàs continuat de la Societat de Nacions davant els nazifeixistes, i els problemes interns acabaren conduint a la guerra.

    El camí cap a la guerra

    Des del començament de la dècada del 1930 els Estats feixistes-autoritaris van desenvolupar una política expansionista:

      • Japó el 1931 ocupà Manxúria i el 1937 va començar la invasió de la Xina.

      • El 1935 Itàlia va envair i ocupar Etiòpia i a Europa també va conquerir Albània.

      • Itàlia i Alemanya van intervenir en la Guerra Civil Espanyola (1936-39)

      • A Alemanya, Hitler volia crear un gran imperi (Tercer Reich). S'annexionà Àustria, la regió txeca dels Sudets i després Bohèmia i Moràvia.

    Les aliances i l'esclat del conflicte.

    - Les primeres aliances es van fer entre els països feixistes-autoritaris. El 1936 Alemanya signà una aliança amb Itália (Eix de Roma-Berlín) que es va renovar el 1939 amb el nom de pacte d'Acer. El mateix any Alemanya va signar amb el Japó el Pacte Antikomintern.

    - Quan Hitler va ocupar el corredor de Danzig, França i Gran Bretanya es van comprometre amb Polònia d'anar a la guerra.

    Hitler, per evitar que l'URSS s'aliara amb França i la Gran Bretanya per ajudar Polònia signà un espectacular Pacte Germanocoviètic (1939). Aleshores començà la Segona Guerra Mundial.

  • EL DESENVOLUPAMENT DEL CONFLICTE (1939-1945)

  • Les victòries de l'eix i les seues conseqüencies

    - A la invació de Polònia Hitler va començar la “guerra llampec”, basada en la utilizació massiva de divisions cuirassades (els panzer) i un bon suport aeri.

    - Conquerida Polònia, els exèrcits alemanys van envair l'Europa Occidental i l'any 1940 només la Gran Bretanya resistia davant Alemanya. El 1941 Hitler inicià la invasió de l'URSS i les tropes de l'Afrikakorps van conquerir el nord d'África. Pel desembre del 1941 el Japó va destruir la flota americana a Pearl Harbour.

    - A tots els territoris conquerits, la indústria va ser reordenada en funció dels intersssos alemanys, i molts camperols i obrers foren obligats a treballar a camps germànics.

    - Arreu s'inicià la persecusió, trasllat a camps de concentració i extermini dels jueus (holocust). La Gestapo i la SS van provocar le terror sobre la població, especialmet sobre els membres de la Resistència clandestina.

    El triomf aliat

    El 1942 l'URSS i els Estats Units entraren a reforçar dels aliats. Aleshores es van iniciar una sèrie d'atacs de l'eix.

    • Pel juny els americans van frenar els japonesos al Pacífic (batalla de Midway) i els britànics van aturar els alemanys al nord d'África (El Alamein)

    • A Stalingrad (agost de 1942- febrer de 1943) Hitler va patir la seu primer fracàs i les tropes alemayes van haver de recular per primera vegada.

    A partir d'aquell moment els aliats van començar la seua ofensiva:

    - El desembarcament de Normandia (juny de 1944) va permetre l'avanç angloamericà des de l'oest, mentre que l'Exèrtit Roig rus avançava per l'est. El 8 de maig de l'any 1945 Alemanya capitulà.

    - Però Japó continuava representat un perill per als aliats. El president americà Truman va decidir utilizar la bomba atòmica, sobre les cuitats d'Hiroshima i de Nagasaki (agost de 1945). El 2 de setembre el Japó va capitular. La guerra s'havia acabat.

  • LES CONSEQÜENCIES DE LA GUERRA

  • L'impacte de la guerra

    - La guerra va deixar al voltant de 50 milions de morts, més de la meitat civils. El nombre de desplaçaments forçosos, i la destrucció de cuitats i camps van provocar una gran reducció de la producció als països en conflicte i un notable augment de la pobresa.

    - La violència i la crueltat del règim nazi i de la guerra, l'holocaust jueu i les conseqüencies de la bomba atòmica van deixar un trauma profund en la població.

    Les conferències de pau:

    Els tres grans aliats es van reunir diverses conferències al llarg del desenvolupament del conflicte i també posteriorment:

    • Conferència de Teherán (novembre del 1943): Churchill, Roosvelt i Stalin van prendre les primeres mesures conjuntes per accelerar el final de la Guerra.

    • Conferència de Ialta (febrer del 1945): es va decidir eliminar el règim nazi a Alemanya.

    • Conferència de Postdam (agost del 1945): Truman, Atlee i Stalin van tractar els aspectes referents al processament d'Alemanya i les fronteres de Polònia.

    • Conferència de San Franciso (15 d'abril- 26 de juny del 1945): es va estructurar l'ONU (Organització de Nacions Unides), que havia de substituir la Societat de Nacions.

    • Conferència de París (1946): es van elaborar els tractats de pau amb els aliats d'Alemanya.

  • LA FORMACIÓ DE BLOCS ANTAGÒNICS

  • El deteriorament de les relacions entre els aliats

    Quan es va acabar la Segona Guerra Mundial es va fer evident la divisió d'Europa en dues zones d'influència, una d'americana i un altra de soviética. La desconfiança els va fer organitzar un bloc militar d'aliats al seu voltant. EUA van crear l'OTAN, i el 1955 l'URSS i els seus aliats formaren el Pacte de Varsòvia.

    Ambdos volien refermar el control de les seus zones i per tal d'això els EUA obligaren a expulsar els comunistes de la seua àrea d'influència i oferiren ajuda ecónimica al vell continent per tal de disminuir el risc d'expansió d'aquest sistema (Pla Marshall). L'URSS mentre impulsà instaurar un sistema comunista basat en el sistema soviétic als països ocupats per l'exèrcit Roig (democràcies populars) i a l'Informe Jdanov denuncià l'intenció dels EUA de dominar Europa i potencià la fundació Kominform, organització que aplegava els països comunistes i els ajudava.

    A aquesta divisó del món en dos blocs Winston Churchill la va anomenar: el teló d'acer.

    La repartició d'Alemanya.

    Després de la guerra, Alemanya estava dividida en quatre zones ocupades per britànics, francesos, americans i soviètics respectivament.

    El 1948 els aliats occidentals van decidir unificar els seus territoris i com a resposta, l'URSS ordenà el bloqueig de la ciutat de Berlín. S'aillà el sector occidental de la cuitat al llarg d'un any fins que Stalin alçà el bloqueig el maig del 1949.

    La crisi va accelerar la divisió d'Alemanya en dos Estats: la República Federal d'Alemanya (bloc occidental), i la República Democràtica Alemanya, sota influència soviètica.


  • GUERRA FREDA I COEXISTÈNCIA PACÍFICA

  • Què és la Guerra Freda?

    És la relació que els països van establir després de la Segona Guerra Mundial i que es basava en l'antagonisme entre dos blocs internacionals, liderats per les dues superpotències: l'URSS i els EUA.

    Els dos blocs iniciaren una cursa d'armaments desenfrenada en la qual tot es justificava per la necessitat de defensar-se de la suposada amenaça del bloc rival (espionatge, xantatge, etc)

    Els conflictes de la Guerra Freda

    Les superpotències mai no es van enfrontar directament sinò que ho feren a través d'aliats. Els conflictes més importants van ser:

    • La Guerra de Corea

    • La Guerra de Vietnam

    • La crisi dels míssils

    La coexistència pacífica

    Al final de la dècada dels cinquanta es va donar pas a una etapa que coneixem com a coexistància pacífica.

    Els nous dirigents de les potències enfrentades es mostraren més tolerants davant la causa ideològica del bloc rival. Van establir relcions directes entre caps de govern (telèfon roig) i van iniciar un diàleg per frenar la cursa d'armaments (Acords SALT).

    Malauradament, al final de la dècada dels setanta els soviètics van envair l'Afganistàn (1979), i els nord-americans, l'illa de Granada (Menudes Antilles), i a la vegada recolçaren dictadures llatinoamericanes. Tot això va comportar un rellançament de la cursa nuclear.

  • LA FI DELS IMPERIS COLONIALS

  • Les causes de la descolonitació van ser :

    • El rebuig d'una autoritat exterior que detenia el poder i imposava la seua cultura.

    • L'explotació econòmica a la que s'havien vist sotmesos els països colonitzats.

    • El sorgiment de movimetns nacionalistes que volian eradicar l'imperialisme. Molts teníen un líder carismàtic com: Gandhi, Ho Chi Minh, Nasser, Sukarno i Senghor.

    • La difusió d'idees antinacionalistes: la Carta de l'Atlàntic (1941), la Declaració de l'ONU (1946), i la Declaració Universal dels Drets Humans (1948).

    • El suport de les dos superpotències: l'URSS tenia la intencó d'afeblir els països capitalistes d'Occident i els Estats Units esperaven guanyar-se el suport dels nous dirigentes dels Estats independents.

    El procés descolonitzador

    - La descolonització va començar a Ásia: entre el 1947 i el 1954, l'India, Indonèsia i Indoxina (Vietnam actualment) es van proclamar independents.

    - La segona onada va afectar el nord d'Àfrica: entre el 1951 i el 1962 van aconseguir l'independència, el Líbia, el Marroc, Tunísia i Algèria.

    - La darreara fase afectà l'Africa subsahariana i a la dècada dels 60 la majoria de les colònies europees es van proclamar independents llevat de les colònies portugueses que no ho feren fins el 1975, i Namíbia (1990). A Sud-àfrica el règim d'apartheid es va mantenir fins el 1993, quan s'aboliren les lleis que discriminaven la població negra.

    El conflicte d'Orient Mitjà:

    El 1947 l'ONU va proposar la divisió de l'Estat de Palestina en un de jueu i un altre palestí per donar acollida als jueus víctimes de l'holocaust nazi.

    El 1948 es va crear l'Estat d'Israel, però les nacions musulmanes veïnes (Lliga àrab) no la van acceptar i van desencadenar la primera guerra àrabo-israeliana (1948-49). En un segon i tercer conflictes bèlics (1956 i 1967) Israel ocupà nous territoris.

    El 1964 es va crear l'OAP (Organització per l'Alliberament de Palestina), dirigida per Iàssir Arafat, qui fomentà el terrorisme contra Israel. El 1974 iniciaren la negociació i el 1993 acordaren la creació d'un territori autónom baix autoritat palestina però els enfrontaments encara continuen als nostres dies.

  • DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN

  • Després de la independència la immensa majoria dels països nous es van haver d'enfrontar amb gravíssims problemes polítics, socials i econòmics.

    El sorgiment del Tercer Món

    Molts dels nous Estats es sentien allitats de la política internacional i el 1955, 29 Estats africans i asiàtics es va reuinir a la Conferència de Bandung on volien reivindicar:

    • La seua posició internacional:

    • La sobirania i igualtat de totes les nacions.

    • L'ajuda al desenvolupament econòmic dels països afroasiàtics.

    • L'instauració d'una actitud neutral davant la política de les dos grans superpotències (moviment dels no-alineats) com per exemple la Iugoslàvia comunista i la Cuba castrista.

    El neocolonialisme, una herència colonial

    El neocolonialisme o depèndencia econòmica i cultural dels nous Estats envers les metrópolis, l'intercanvi desigual (els nous Estats venien les primeres matèries a un preu molt baix i compraven els productes manufacturats a preus elevats), la dependència financera (prèstecs i inversions dels països rics), i la dependència tecnològica ha conduït als països descolonitzats a la pobresa i subdesenvolupament.

    Disputes ètniques i territorials

    La descolonitazció va generar als nous Estats, nombrosos enfrontaments per imposar-se les unes sobre les altres.

    En un molts d'aquests territoris l'exèrcit va imposar dictadures i la violència, la represssió i la corrupció es van imposar com a manera de governar.