Sectors econòmics i electricitat

Sector primari, secundari i terciari. Agricultura. Ramadería. Pesca. Activitat industrial. Indústria tèxtil i alimentaria. Circuit elèctric. Conductors. Operadors elèctrics

  • Enviado por: Nal
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 28 páginas
publicidad
publicidad

UNITAT 1 - EL SECTOR PRIMARI

L' ALIMENTACIÓ I EL VESTIT

L'alimentació es una necessitat bàsica.

Les societats primitives basaven la seva alimentació en la recol·lecció i la cacera.

Avui dia, gaudim de molts productes alimentaris rics i variats, necessaris per tenir una bona salut.

L'alimentació no és tan sols la satisfacció d'una necessitat bàsica, sinó també una manera de gaudir i un fet cultural.

El vestit també es una necessitat bàsica, ens protegeix.

Avui dia té un valor coma element d'estètica personal i com a símbol identificatiu. Procurem combinar elements i colors perquè ens agradi la imatge que donem.

PROCÉS TECNOLÒGIC per satisfer aquestes necessitats:

  • obtenir les matèries primeres.

  • processos de transformació o elaboració dins les fàbriques.

  • comercialització dels productes acabats.

Les activitats econòmiques es classifiquen en tres sectors productius:

  • Sector primari: obtenir primeres matèries.

  • Sector secundari: les indústries, on les primeres matèries es transformen.

  • Sector terciari: la resta de les activitats com la distribució i ...........................comercialització.

L' AGRICULTURA

L'agricultura comprèn totes les tècniques que ens permeten obtenir primeres matèries d'origen vegetal.

El seu origen es situa a la prehistòria.

El perfeccionament dels estris i les tècniques va fer que hi hagués menys animals i que l'alimentació depengués més dels productes vegetals.

TÈCNIQUES DE CONREU

Neteja i desbrossament del sòl

No es serveix qualsevol tipus de sòl.

En la primera vegada s'ha d'eliminar els arbres i treure els rocs o pedres grosses. Cal anivellar el terra tant com es pugui per facilitar el treball.

Totes aquestes accions constitueixen la neteja i desbrossament del sòl.

La llaurada

La llaurada consisteix en trencar la capa superficial del terreny i fer sortir a la superfície la terra que hi ha a sota.

Arada: Eina ganiveta i grossa amb forma corbada.

Cal clavar l'arada al terreny i arrossegar-la. Cal molta força per arrossegar l'arada.

Llaurant el sòl s'aconsegueix que la terra quedi esponjosa i estovada, i que la capa superficial es renovi i s'oxigeni, això facilitarà el creixement dels vegetals.

S'han d'eliminar periòdicament els microorganismes que són perjudicials per al creixement adequat, (desinfecció), i es fan servir fungicides i insecticides.

Les plantes absorbeixen els nutrients del sòl, per tant, s'han d'anar reposant cada cert temps, (adobatge). S'utilitzen adobs, (orgànics o compost), també minerals o altres compostos químics.

La sembra

Després de preparar el sol cal sembrar plantes.

Es fa de manera diferent segons el cultiu. Hi ha dues maneres de sembrar: amb llavors o amb planter.

Les llavors s'escampen o s'introdueixen a la terra.

Els planters són petites plantes que han germinat a partir de llavors en instal·lacions especials i que son trasplantades al seu lloc definitiu.

La sembra amb llavors es mes senzilla però no tant efectiva com el planter.

El reg

La manera més natural d'obtenir aigua es la pluja, però per a molts cultius, aquest sistema es insuficient.

Quan un cultiu té suficient amb la pluja es diu de secà, mentre que els que utilitzen les tècniques de reg són de regadiu.

Reg per inundació

El mètode tradicional de reg. L'aigua procedent de dipòsits o rius arriba al camp per mitjà de canals. Les comportes controlen l'entrada del aigua a cadascuna de les zones del camp.

Aquesta tècnica aprofita, més o menys, un 50% de l'aigua, ja que bona part de l'aigua s'evapora i l'altre es filtra a les capes profundes de la terra.

Reg per infiltració

És similar al reg per inundació, però quan s'obren les comportes l'aigua no inunda tot el camp, sinó que circula per una xarxa de petits canals anomenats recs.

L'aigua es filtra i impregna d'humitat la zona més propera a les arrels.

Aquesta tècnica aprofita, més o menys, un 60 o 65%, ja que no cal inundar tant els canals.

Reg per aspersió

Tècnica més semblant a la pluja natural.

Utilitza uns aspersors que reben l'aigua a pressió i la llencen pertot arreu al voltant seu.

Aprofita un 80% de l'aigua, ja que va mullant a poc a poc la capa superficial, on es troben les arrels.

Reg per degoteig

És una instal·lació de canonades estretes de plàstic distribuïdes per la superfície del terreny. La canonada té un petit forat al costat de cada planta, el degotador, per on va sortint l'aigua molt a poc a poc en forma de gotes.

És la tècnica que més aprofita l'aigua, un 95%, ja que només s'impregna la zona que la planta aprofita.

Tractament de malalties

Les plantes poden ser atacades per fons o insectes que les poden fer emmalaltir. En els casos més greus poden suposar la mort de les plantes.

Per evitar-ho s'utilitzen productes químics: els fungicides per eliminar els fongs, i els insecticides per eliminar els insectes.

Aquests productes són tòxics i poden contaminar la pell del fruit i les aigües subterrànies.

La fumigació consisteix en aplicar aquests productes químics. Es realitza polvoritzant el producte sobre les plantes.

La collita

Quan els fruits o les plantes han arribat al seu estat òptim de maduració arriba el moment de recol·lectar-los. Aquesta operació és la collita.

LA RAMADERIA

La ramaderia és el conjunt de tècniques que ens permeten obtenir les primeres matèries d'origen animal.

Les granges són instal·lacions especials per engreixar animals.

Si l'animal té l'edat i el pes adequats, és transportat a l'escorxador per obtenir-ne la carn.

L'ALIMENTACIÓ DEL BESTIAR

Es pot fer de dues maneres:

  • pasturatge: els animals pasturen lliurament.

  • alimentació intensiva: porten el farratge o el pinso a la granja.

El farratge està format per un conjunt de vegetals conreats als camps propers a la granja. Es pot consumir fresc o ensitjat (emmagatzemat).

El pinso és un compost fabricat industrialment a partir de cereals, farina de peix, userda, subproductes del camp i altres components. Els animals s'engreixen ràpidament i permet que hi hagi granges on o hi ha prou terres.

L'alimentació amb pinso fa que la carn resulti més barata però amb un gust diferent al tradicional.

TIPUS DE BESTIAR

El bestiar avícola (l'aviram)

Format per les aus de corral, (gallines, pollastres, oques, ànecs, indiots…),

De la gallina i el pollastre obtenim carn i ous per a l'alimentació.

De les oques i ànecs obtenim carn i plomes.

Es cria gairebé sempre en granges, poden tenir milers d'exemplars que mengen pinso dia i nit.

Els pollets se separen segons el sexe i es distribueixen en dues instal·lacions, especialitzades en l'obtenció d'ous o l'engreix dels pollastres per obtenir-ne carn.

El bestiar boví

Format per vaques, vedells i bous.

N'obtenim carn i llet per a l'alimentació, i la pell per al vestit.

S'adapta molt bé tant a la pastura lliure com a les granges. Necessiten una gran quantitat de farratge per alimentar-se.

S'utilitza pastura lliure quan es vol obtenir carn i granja quan es vol llet.

El bestiar oví

Format per ovelles i cabres, de les quals obtenim carn i llet per alimentació i llana per el vestit.

Les ovelles s'adapten bé a climes més secs.

Per alimentar-les s'utilitza pastura lliure.

El bestiar porcí

Format per porcs dels quals obtenim carn.

Es crien en granges i s'alimenten amb pinso.

Creixen molt ràpidament i s'aprofita tot l'animal per l'alimentació.

LA PESCA

Amb la pesca obtenim peixos, mol·luscs i crustacis per satisfer les necessitats d'alimentació.

La pesca es costanera si es realitza prop de la costa, el producte obtingut és duu ràpidament al port, on es comercialitza i es consumeix fresc.

La pesca d'altura es fa molt lluny dels ports d'origen. Passen molts dies, fins i tot alguns mesos, en alta mar abans no tornen amb el producte obtingut.

TÈCNIQUES DE PESCA

Pesca amb canya i ham

És considera una activitat d'oci.

Quan es fa amb vaixells petits i dotats d'algunes canyes molt fortes es diu curricà, i quan es fa amb vaixells grans amb molts pescadors es coneix com a pesca al pinxo.

Pesca amb palangre

És una tècnica costanera de parany fix.

Situen al mar una llarga corda, la mare, de la qual pengen uns fils més curts, els braçols, amb uns hams a l'extrem.

Pesca amb nansa

És una tècnica costanera de parany fix.

Se situa prop del forns del mar un parany anomenat nansa, amb forma de gàbia, i te un esquer a l'interior i un forat petit per on és fàcil entrar però no sortir.

Pesca d'arrossegament

S'utilitza una xarxa en forma de bossa que és arrossegada pel fons del mar gràcies a la força d'un vaixell potent.

No és una tècnica selectiva.

Pesca d'altura

Utilitza uns sistemes electrònics. També utilitza tècniques d'encerclament i deriva.

Al producte obtingut se li aplica una tècnica de conservació.

Pesca amb teranyina

És una tècnica costanera amb xarxa, (encerclament), i que es fa de nit.

Sobreexplotació dels recursos marins

És deguda a les captures intensives, a la pesca d'animals immadurs, a la destrucció del fons marí i la utilització de xarxes molt atapeïdes i de tècniques poc selectives com l'arrossegament.

Les autoritats han hagut d'implantar èpoques de veda i prohibir la pesca de peixos petits.

NOVES TÈCNIQUES EN EL SECTOR PRIMARI

Les tècniques actuals són un model d'obtenció intensiva. Aquest model té l'avantatge que ens proporciona una gran quantitat de productes a baix preu.

NOVES TÈCNIQUES EN L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA

L'agricultura i la ramaderia intensives utilitzen els fertilitzants químics, els pinsos medicamentosos, els pesticides, etc. Si s'utilitzen molt poden suposar la contaminació del medi ambient.

L'aparició d'una nova idea d'agricultura i de ramaderia més respectuosa. (agricultura i ramaderia ecològiques).

Evita l'esgotament de recursos i la utilització de productes químics no naturals.

Tot i que aquest tipus de conreu és incipient, de mica en mica es va estenent.

La ramaderia ecològica consisteix en alimentar el bestiar amb productes naturals.

NOVES TÈCNIQUES A LA PESCA

L' aqüicultura consisteix en la cria i engreix de peixos, mol·luscs o crustacis en instal·lacions adequades fins que adquireixen la grandària comercial.

Les instal·lacions poden ser gàbies anomenades piscifactories (per a peixos) i muscleres (per a mol·luscs), que es situen a mar obert o a basses, que se situen a terra.

Els esculls artificials són estructures de formigó i acer que se submergeixen al fons marí prop de la costa.

  • Esculls de producció: Fan la mateixa funció que les roques naturals..

  • Esculls de protecció: Impedeixen utilitzar la tècnica d'arrossegament provocant el trencament de les xarxes.

Els esculls artificials protegeixen l'habitat de les espècies marines per afavorir-ne el creixement.

UNITAT 2 - EL SECTOR SECUNDARI

NECESSITATS, PRODUCTES i PRODUCCIÓ:

LES INDUSTRIES

L'objectiu sempre és satisfer una necessitat a partir de la construcció d'objectes o aparells i a través de l'obtenció de productes. L'activitat que fem per obtenir-los és la producció.

Un producte és tot allò que és capaç de satisfer una necessitat.

La producció és l'activitat destinada a l'obtenció de productes.

TIPUS DE PRODUCTES

Hi ha productes de tipus material (es poden tocar) i se'ls hi diu bens econòmics, en canvi, també hi ha productes immaterials (no es poden tocar) i se'ls diu serveis.

A les indústries es produeixen bens econòmics.

Els bens econòmics són diferents segons com els fem servir.

Els béns de consum satisfan directament una necessitat.

Els béns de producció han estat utilitzats com a matèria primera per a una indústria i els ha transformat en un altre producte.

TIPUS DE PRODUCCIÓ

Els artesans feien un tipus de producció anomenada artesanal, i aquest sistema va se utilitzat fins al final del segle XVII. Es realitzava en petits locals anomenats tallers o obradors, amb poca maquinària, poc consum d'energia i pocs treballadors, cadascun feia totes les fases del procés tecnològic i elaborava els productes en petites quantitats.

Apareix la producció industrial. Es desenvolupa en fàbriques amb molta maquinària que te un gran consum d'energia i realitzen operacions concretes molt ràpidament, i amb molts treballadors, que cadascun esta especialitzat en una fase del procés tecnològic. Això fa possible produir molta quantitat en poc temps i a un preu més baix. Apareixen les indústries.

La indústria és l'activitat mitjançant la qual es realitza la producció de béns econòmics a través de processos de transformació de primeres matèries o béns de producció.

FACTORS DE PRODUCCIÓ

Una indústria necessita per a poder funcionar: màquines, un terreny (lloc), un edifici per protegir-la, energia, persones que hi treballin, primeres matèries i una organització perquè tot funcioni.

S'agrupen en quatre grups:

  • Recursos naturals: Matèries primeres i l'energia.

  • Capital: Edificis, instal·lacions i maquinària.

  • Treball: Persones que hi treballen. (mà d'obra)

  • Organització: Conjunt de coneixements i tècniques que permeten .........................combinar adequadament els factor s per aconseguir .........................l'objectiu final.

L'ACTIVITAT INDUSTRIAL

Hi ha algunes indústries que no es dediquen a la transformació, sinó a l'obtenció de primeres matèries.

El sector secundari comprèn l'obtenció de primeres matèries d'origen mineral, d'energia, les indústries i la construcció. La resta no formen part dels dos primers sectors, sinó que formen part del sector terciari.

TIPUS D'INDÚSTRIES

Tipus d'activitat

Les indústries extractives es dediquen a obtenir matèries primeres d'origen mineral.

Les indústries energètiques es dediquen a obtenir i transformar energia.

Les indústries manufactureres es dediquen a transformar matèries primeres en bens econòmics.


Destí dels productes

La indústria pesant es dedica a obtenir béns de producció.

La indústria lleugera fabrica béns de consum destinats directament a l'usuari final.

La indústria punta és la més nova i la que requereix més investigació i menys matèries primeres.

Indústries i tallers

Les indústries disposen d'unes instal·lacions que s'anomenen fàbriques. Poden tenir un o més edificis i es poden dividir en tallers i magatzems. Als tallers es realitzen un conjunt d'operacions similars i als magatzems es guarden les matèries primeres, els productes elaborats o els combustibles per les màquines.

Els tallers formen part de del fàbriques. Hi ha petits tallers que pertanyen al sector terciari, ja que no produeixen sinó que proporcionen un servei.

ON CAL SITUAR UNA INDÚSTRIA?

Es tenen en compte aspectes econòmics per aconseguir que la producció es faci amb el mínim cost.

S'ha de tenir en compte els transports.

També es tenen en compte els costos d'altres factors com l'energia, l'aigua, el terreny, la mà d'obra...

El preu del terreny, els impostos, els tipus de residus que produeix, l'existència de vies de comunicació, la formació de la mà d'obra, etc., són altres factors que també es tenen en compte.

LA PRODUCCIÓ AL NOSTRE ENTORN

Formen part de les societats desenvolupades (les que tenen un grau elevat de benestar).

Fins al final del segle XVII, l'agricultura era el sector més important de l'economia catalana. Gràcies a la millora de les tècniques agrícoles van haver-hi excedents (es produïa més del que es consumia).

Les fàbriques tèxtils estaven poc desenvolupades. Gairebé tots els processos es feien manualment i l'energia que feien servir era la hidràulica.

A partir del segle XIX amb la màquina de vapor i altres màquines noves, la indústria tèxtil va créixer ràpidament.

Per poder construir maquinaria va aparèixer la indústria metal·lúrgica (indústria pesant).

Aquests canvis van ser tan importants que van provocar grans canvis socials. Aquesta època es coneix com a l' industrialització.

QUÈ ES PRODUEIX AVUI DIA A CATALUNYA?

Sector Primari: La ramaderia és la principal activitat productora de riquesa (bestià porcí). En ............................l'agricultura, el més important és el conreu de fruita fresca. Pel que fa a la pesca , la ............................major part de les captures es de peix blau seguit del peix blanc.

Sector Secundari: L'activitat principal és la indústria.

CONSUM, RESIDUS I CONTAMINACIÓ

Som una societat de consum, el nostre sistema econòmic funciona gràcies a la utilització constant de tota mena de productes.

Quan perden la utilitat es converteixen en un residu.

Les indústries produeixen residus industrials. No hi ha cap indústria que no ho faci.

DE QUINA MANERA INFLUEIXEN ELS RESIDUS EN LA NATURA?

Es produeixen en grans quantitats a tot arreu on hi ha activitat humana i en tots els estats de la matèria.

Els Residus sòlids urbans (RSU) són les escombraries que es produeixen a les ciutats.

Si s'aboquen directament a la natura provoquen:

  • La contaminació: el sòl, l'aigua o l'aire es veuen modificats i poden ...............................arribar a ser perjudicials per la salut dels éssers vius.

  • L' impacte visual: fa lleig tenir un entorn ple de brutícia.

El principal problema són els residus sòlids, el volum que ocupen fa que no es trobin llocs per abocar-los.

Els residus líquids poden contaminar el sòl i les aigües.

La contaminació atmosfèrica la causen els gasos.

QUÈ S'HA DE FER AMB ELS RESIDUS?

Els RSU que no poden recuperar-se s'incineren.

Que cal fer:

  • Reduir el consum de productes no necessaris.

  • Abocar els residus als contenidors específics.

Amb el reciclatge es redueix el volum de residus. Si són residus sòlids que no es poden reciclar es dipositen en deixalleries, per evitar la contaminació ambiental.

  • Utilitzar o consumir materials, envasos, etc. fets amb materials reciclables.

  • Reutilitzar. Alguns residus es poden convertir en altres productes útils.

La implantació de noves tecnologies netes i sostenibles; la millora del disseny i dels processos, fa possible que cada cop es generin menys residus.

Es tracta d'aconseguir el benestar d'avui però fent possible el de demà.

UNITAT 3 - La indústria tèxtil

LA INDUSTRIA TÈXTIL

Avui en dia encara utilitzem pells per vestir-nos.

El fet de vestir-nos és més que una necessitat bàsica, ja que forma part de la nostre imatge personal i ens identifica amb un determinat grup social i amb una determinada cultura.

'Sectors econòmics i electricitat'

La indústria tèxtil comprèn les activitats dedicades a la producció de fils, teixits i els processos de confecció de peces de vestir i altres productes basats en el tissatge.

PRIMERES MATÈRIES: FIBRES I FILAMENTS

Les fibres són substàncies sòlides i flexibles, de forma allargada i primes. Tenen una llargària limitada.

Els fils s'obtenen a partir de cargolar fibres o filaments. Tenen una llargària il·limitada.

Per fer teixits són necessaris els fils. Per a la fabricació de roba de vestir els fils han de ser molt flexibles, suaus i resistents, si no, no poden formar teixits.

'Sectors econòmics i electricitat'

LA FILATURA

La filatura es el procés de transformació de les fibres en fils.

Doblar: Ajuntar dos o més filaments de manera que quedin paral·lels.

Torçar: Vol dir cargolar-los.

LA FILATURA INDUSTRIAL DEL COTÓ

Les fibres arriben a les filatures premsades en uns grans paquets (bales). Per obrir-les i netejar-les s'utilitzava el batà obridor. El resultat es la napa, una mena de tela gruixuda i esponjosa que es recull en bobines.

La napa s'introdueix a la carda per pentinar i acabar de netejar les fibres i posar-les en cintes que es recollien en bots. S'aconsegueix fent passar la napa entre dues guarnicions metàl·liques. Una col·locada a la perifèria d'un tambor giratori (bóta), i l'altre, fixa, està format per unes peces (xapons).

Al manuar diverses cardes s'estiren i es doblaven per formar la veta, que es recull en una bobina.

Les bobines de veta es porten a la metxera, on són novament estirades i lleugerament torçades per l'acció de l'aranya que forma la metxa i que la recull en una bobina.

EL TISSATGE

El tissatge és el procés de fabricació de teixits per a l'obtenció de robes i teles.

EL TEIXIT PLA

Es coneix amb el nom de teixit de calada.

Està format pels fils de l'ordit i de la trama, posats alternativament l'un damunt de l'altre, entrellaçats en direccions perpendiculars.

Ordit: Conjunt de fils disposats paral·lelament l'un al costat de l'altre.

Trama: Un sol fil que es va lligant amb els fils d'ordit.

Segons com passa la trama, s'obtenen diferents tipus de lligats o lligaments.

El procés consta de dues operacions bàsiques.

Preparació de l'ordit:

Es fa amb l'ordidor.

Es recullen els fils ordenadament i per colors, sobre un cilindre i es passen per un altre cilindre més petit (plegador d'ordit) per tal de que quan es desenrotllin, conservin la posició i el paral·lelisme.

Els fils provenen de la fileta (estructura de suport on es col·loquen tantes bobines com fils té l'ordit).

El teixit amb telers:

Els telers són màquines que lliguen els fils i formen els teixits.

Es col·loca el plegador i els extrems dels fils es passen pel mig de les malles de lliços, per la pua i, finalment, s'enrotllen en el plegador de teixit.

Un dels lliços aixeca els fils parells mentre que l'altre abaixa els senars. Queda un espai entre els dos (calada), per on passa la llançadora, que conté una bobina de fil, la bitlla, que desprèn la trama.

Després, la pua, en un moviment de vaivé, junta la trama. De seguida, s'inverteix la posició dels lliços i es torna a passar la llançadora.

Per fer teixits amb dibuixos es fa servir la maquineta jacquard.

Aquesta se situa sobre el teler i pot aixecar i abaixar fils un a un independentment.

EL TEIXIT DE PUNT

Consisteix en utilitzar un sol fil que va formant malles que s'enllacen entre si. Els teixits es coneixen com a generes de punt.

S'elaboren industrialment amb uns telers especials anomenats tricotoses, que poden ser rectilínies o circulars. Fan servir moltes agulles especials (agulles de llengüeta).

PROPIETATS DELS TEIXITS

Teixits plans:

Són molt resistents però poc elàstics, ja que en estirar-los en l'amplada o la llargada no cedeixen. Es fan servir per fabricar llençols, camises, estovalles...

Teixits de punt:

Són molt elàstics, ja que les malles es poden estirar fàcilment en tots dos sentits. Són molt còmodes de dur i s'adapten bé al cos. Amb elles es fan jerseis, mitges...

TINTURA, ESTAMPACIÓ I APREST

Són coneguts tradicionalment com el ram de l'aigua.

Tintura: S'aconsegueix donant color a les fibres, fils o teixits.

Estampació: Consisteix en utilitzar motlles cilíndrics amb un dibuix que, un cop impregnats, es ................pressionen sobre el teixit.

Aprest: Conjunt de tractaments per variar les característiques de les peces de roba.

CONFECCIÓ

Tall: Es realitza sobre teixits resseguint contorns marcats amb els patrons.

Costura: Consisteix en unir les peces de roba amb màquines de cosir.

Acabat: Consisteix a planxar, etiquetar i embalar les peces de roba ja cosides.

ANÀLISI DE PRODUCTES TÈXTILS

01.- Nom de la peça.

02.- Marca comercial.

03.- Productor.

04.- Origen del producte.

05.- Funció, utilitat i moda.

06.- Tipus de teixit.

07.- Composició.

08.- Propietats.

09.- Normes de rentat i conservació.

10.- Talla.

11.- Preu.

12.- Valoració.

'Sectors econòmics i electricitat'
Rentada a mà Prohibida la rentada 'Sectors econòmics i electricitat'

'Sectors econòmics i electricitat'
Programa normal Programa suau 'Sectors econòmics i electricitat'

'Sectors econòmics i electricitat'
Eixugada normal Prohibició de eixugada 'Sectors econòmics i electricitat'

'Sectors econòmics i electricitat'
No es pot utilitzar lleixiu. Prohibit planxar 'Sectors econòmics i electricitat'

UNITAT 4 - LA PRODUCCIÓ D'ALIMENTS

ELS ALIMENTS I LA CADENA ALIMENTARIA

La necessitat d'alimentar-nos és inherent a la nostra condició d'éssers vius. La recerca i l'obtenció d'aliments han estat sovint al darrera d'esdeveniments importants.

Els aliments són productes que ingerim i que ens proporcionen energia i els compostos químics indispensables per al bon funcionament del nostre cos.

Els aliments que n'extraiem s'anomenen nutrients, que es classifiquen en: greixos, hidrats de carboni, proteïnes, vitamines, sals minerals i aigua.

Greixos / lípids: Són el nutrient més energètic. Són font d'energia a llarg termini, recalquen el gust dels aliments. (olis, mantega, fruits secs...)

Hidrats de carboni / glúcids: Són la principal font d'energia a curt termini. (cereals, pa, pastes, arròs, dolços...)

Proteïnes: Són indispensables per a l'organisme. Són el component de la matèria viva i les responsables de la regeneració i el creixement de l'organisme. (carn, peix, ous...)

Vitamines i sals minerals: Són substàncies necessàries per regular i estimular els processos de creixement i manteniment del cos. (carn, peix, llet, fruita, verdures, llegums...)

Aigua: És el component principal de l'organisme. Actua com a dissolvent i facilita el transport dels altres nutrients per tot el cos.

Una dieta equilibrada ha de contenir les proporcions adequades de nutrients i ha d'aportar les calories necessàries, d'acord amb l'edat, el sexe i l'activitat física de la persona. Els aliments rics en fibres, malgrat que no són nutrients, ajuden a ingerir-ne menys i faciliten la digestió.

LA CADENA ALIMENTÀRIA

Consta de tres fases: obtenció, transformació i comercialització. El procediment des de que un producte surt del camp fins que es consumint és anomenat cadena alimentària.

Obtenció de primeres matèries: Algunes es poden consumir directament (aliments frescos). Altres són consumides després de ser sotmeses a un procés d'elaboració. (aliments elaborats)

Transformació de les primeres matèries en productes elaborats: Es duen a terme en indústries alimentaries. Consta de tres processos.

Elaboració: Es produeix la transformació de les matèries primeres.

Conservació: Els aliments ja elaborats cal sotmetre'ls a nous processos perquè es conservin molt més temps.

Envasament: S'envasen per protegir-los o per fer-los més atractius.

Comercialització dels aliments elaborats: Abans, els aliments es produïen i es consumien dins les petites comunitats. (economia d'autoconsum). Ara, vivim en una economia de mercat. El productor genera productes per vendre'ls al mercat.

LA INDÚSTRIA ALIMENTARIA

Els canvis socials són factors que estimulen la necessitat de produir aliments elaborats i precuinats.

La cuina és la primera indústria alimentària.

Els aliments han de posseir els components nutritius adequats, les condicions sanitàries necessàries, un preu assequible, i les característiques organolèptiques (gust, aroma i textura).

Segons el tractament dels aliments, podem classificar les indústries en:

Indústries manipuladores: Modifiquen de forma de presentació el producte. Agafen aliments frescos i els envasen.

Indústries conserveres i semiconserveres: Tracten els aliments per allargar-ne la vida i retardar el deteriorament. Les conserveres elaboren productes congelats, enllaunats... Les semiconserveres generen llet pasteuritzada, aliments salats o fumats...

Indústries transformadores: Transformen els productes abans de posar-los a disposició del consumidor.

TÈCNIQUES DE CONSERVACIÓ DELS ALIMENTS

La conservació té com a objectiu allargar la vida dels aliments, evitar-ne o retardar-ne el deteriorament i mantenir-ne el màxim valor nutritiu.

Hi ha dos tipus de procediments, els físics i els químics.

Els procediments físics es caracteritzen per actuar directament sobre els aliments sense afegir-hi cap altre element.

Els procediments químics es basen en l'addició d'altres substàncies químiques als aliments.

PROCEDIMENTS FÍSICS DE CONSERVACIÓ

Dessecació: Consisteix a reduir l'aigua dels aliments utilitzen condicions ambientals naturals i exposant-los a l'aire.

Deshidratació: El contingut d'aigua es redueix per l'acció de la calor artificial.

Liofilització: S'elimina l'aigua per sublimació en aliments prèviament congelats.

Fumatge: A part de deshidratar l'aliment, s'aprofiten les propietats antisèptiques i antibacterianes del fum i millora les característiques organolèptiques de l'aliment.

Envasament al buit: Es basa en eliminar l'aire quan s'envasen els aliments per evitar l'acció d'agents oxidants.

Irradiació: Sotmet els aliments a l'acció de radiacions. S'aconsegueix destruir tota mena de bacteris.

Aplicació de calor: Es basen en el tractament tèrmic dels aliments, aplicant-los calor, per tal d'eliminar els gèrmens.

Pasteurització: S'eliminen els gèrmens patògens sense perjudicar la qualitat del producte. S'escalfen els aliments entre 60ºC i 90ºC durant uns quants segons o minuts.

Esterilització: S'eliminen tot tipus de bacteris. Els aliments se sotmeten, dins de l'envàs, a temperatures entre els 110ºC i els 140ºC, durant uns quants segons o minuts.

Refrigeració i congelació: El fred atura l'activitat dels bacteris i manté el valor nutritiu.

Refrigeració: Entre 4ºC i 8ºC. Els alimenten es conserven uns quants dies.

Congelació: Entre -5ºC i -18ºC. Els aliments es poden conservar fins a tres mesos.

Ultracongelació: Temperatures inferiors a -18ºC. Els aliments es poden conservar fins a un any.

PROCEDIMENTS QUÍMICS DE CONSERVACIÓ

Salaó: Consisteix a cobrir de sal els aliments per reduir-ne la humitat i frenar la proliferació de bacteris.

Ensucrat / Almívar: Consisteix a tenir els aliments en una solució saturada de sucre després de haver-la esterilitzat.

Fermentació: Es basa en el creixement i l'acció selectiva de certs microorganismes desitjables sobre els aliments que impedeixen el creixement nocius.

Conserves en vinagre / oli: Es conserven dins una solució àcida. Es coneix com a acidificació. El medi àcid elimina i retarda la proliferació dels gèrmens patògens. L'oli també s'utilitza com a conservant.

Addició de conservants químics: Consisteix a afegir substàncies químiques als aliments envasants per facilitar-ne la conservació.

ELS ADDITIUS

Els additius són substàncies d'origen natural o artificual que s'utilitzen en petites quantitats en la preparació dels aliments per canviar-ne les característiques organolèptiques o millorar-ne el procés d'elaboracio i/o conservació.

- Colorants.

- Antioxidants.

- Estabilitzadors.

- Antiaglomerants.

- Aromatitzants.

- Edulcorants.

L'ENVASAMENT DELS ALIMENTS

L'envàs és un recipient dins del qual es posa el producte per conservar-lo, protegir-lo i transportar-lo. Té, també, una funció comercial, ja que millora la presentació dels aliments.

Materials:

Vidre: Es un dels materials més tradicionals per a l'envasament i té moltes qualitats. (transparent, higiènic, indeformable i es pot reciclar).

Plàstic: És un dels més utilitzats. (preu baix, lleuger, facilita el transport i l'emmagatzematge).

Paper i cartó: Permeten la transpiració dels aliments. Són biodegradables i fàcils de reciclar.

Llauna: Envasos d'acer dolç recoberts interiorment d'estany, vernís, esmalt o plàstic per evitar l'oxidació. (preserven els aliments de la llum i resisteixen els cops).

Alumini: Es tracta d'un material lleuger i inoxidable, molt resistent a l'atac de certs líquids.

Comercialització:

Inclou l'emmagatzematge, el transport i la distribució fins als punts de venda.

Es important mantenir les condicions higièniques i de conservació apropiades.

EL CODI DE BARRES

Tot va començar cap allà al 1970, quan un grup de comerciants d'Estats Units van decidir crear un codi de barres per poder identificar els seus productes. Actualment, la codificació s'utilitza arreu del món en la majoria d'envasos. Aquest codi de barres representa una sèrie de nombres, que són els que surten escrits a la part inferior.

El codi de barres és llegit mitjançant un lector. Aquest perifèric projecta un raig làser sobre la zona del diagrama de barres i en rep la llum reflectida, la qual es transforma en el codi que rep l'ordinador. L'ordinador compara el nom del producte amb una llista de preus, introduïda anteriorment pel comerciant i indica a la pantalla el preu del producte. A més del preu, l'ordinador porta un compte del nombre de productes venuts i, també, el nombre de productes que queden en el magatzem, avisant al propietari abans que se li acabi, estalviant temps i diners al comerciant.

UNITAT 5 - EL CIRCUIT ELÈCTRIC

NECESSITATS D'ENERGIA: L'ELECTRICITAT

L' energia no és quelcom material que es pugui veure o tocar; l'únic que podem percebre són els seus efectes.

L'energia es pot obtenir de moltes maneres, que anomenem fonts o recursos energètics.

El Sol és la font d'energia més important de la qual gaudim.

L' energia és allò que permet fer funcionar totes les coses.

QUÈ ÉS L'ELECTRICITAT?

S'obté dels fenòmens elèctrics. L' anomenem energia elèctrica o simplement electricitat.

És relativament fàcil de produir, de transportar i de transformar en altres energies sense generar residus, ni fums, ni fer gaire soroll.

L'electricitat és una de les font d'energia sense la qual no ens seria possible gaudir dels avantatges d'una societat desenvolupada.

Un dels inconvenients de l'electricitat és el fet que només es pot emmagatzemar en petites quantitats.

El Corrent Elèctric

Els materials estan formats per molècules, les quals estan formades per àtoms.

Els àtoms estan formats per tres partícules elementals: protons, neutrons i electrons, que es diferencien per la seva naturalesa elèctrica, la càrrega. Els protons tenen càrrega elèctrica positiva, els electrons negativa i els neutrons no en tenen.

El corrent elèctric és el moviment dels electrons a través d'un material.

El pas és degut al fet que els àtoms tenen uns electrons anomenats lliures, els quals poden desplaçar-se a través de l'estructura amb una acció exterior. S'anomenen conductors.

COM ES GENERA I ES DISTRIBUEIX L'ELECTRICITAT

El procés comença a les centrals elèctriques, que són instal·lacions on es genera electricitat a partir de la transformació d'una energia primària.

L'energia elèctrica generada a les centrals arriba als consumidors a través de la xarxa de transport i de la xarxa de distribució.

Xarxa de transport: Línies formades per cables suspesos de grans torres metàl·liques, que transporten l' electricitat, la qual recorre grans distàncies amb poques pèrdues d'energia.

Xarxa de distribució: És la que uneix les subestacions amb les instal·lacions dels usuaris.

Per utilitzar l'electricitat només ens cal connectar els aparells a la instal·lació.

EL CIRCUIT ELÈCTRIC

Un circuit és un recorregut que es tanca sobre ell mateix, sempre té un lloc on comença i un on acaba, i per on circula alguna cosa. En el circuit elèctric i circulen els electrons, que formen un corrent elèctric.

Un circuit elèctric és un conjunt d'elements enllaçats que permeten el pas del corrent elèctric.

L'enllaç dels diferents elements s'anomena connexió.

COM FUNCIONA UN CIRCUIT ELÈCTRIC?

El pol negatiu impulsa els electrons cap al pol positiu a través del cable. A l'interior de la pila, els electrons arriben al pol positiu i són retornats al negatiu, per tornar a iniciat el camí. La pila s'esgota quan deixa d'impulsar els electrons.

La continuïtat en el circuit elèctric

Quan el camí està interromput, el circuit està obert. Si el camí no està interromput, el circuit està tancat i el corrent elèctric por circular.

Camí interromput Circuit obert no hi ha corrent

Camí no interromput Circuit tancat hi ha corrent

Perquè es produeixi el corrent en un circuit:

  • Tots els components han d'estar connectats entre ells

  • El camí que segueixen els electrons no ha d'estar interromput.

  • El circuit ha de començar en un pol del generador i acabar en l'altre.

Representació gràfica dels circuits

Per simplificar la representació dels elements d'un circuit s'utilitzen símbols.

Un esquema elèctric és una representació gràfica del circuit, on es mostren les connexions dels elements representats per símbols.

CLASSES I SENTIT DEL CORRENT

Corrent continu (CC)

Al principi, es va considerar que el corrent es desplaçava de + a -. Com que aquest fet no altera el funcionament, mentre es mantingui sempre el mateix criteri, se segueix utilitzant de manera convencional.

Es simbolitza amb la sigla CC.

El corrent que es desplaça pel circuit es sempre en el mateix sentit és el corrent continu. El sentit convencional del CC es de + a -.

Corrent altern (CA)

El corrent altern és aquell que canvia contínuament de sentit.

Els avantatges del CA respecte al CC, sobretot pel transport i la distribució, expliquen que sigui el més utilitzat.

COMPONENTS D'UN CIRCUIT ELÈCTRIC

Els elements mínims per muntar un circuit simple són: un generador, uns conductors i un receptor.

ELS GENERADORS

Els generadors són els elements responsables de subministrar l'energia als circuits. S'ho obté a partir de la transformació d'un altre tipus d'energia.

Per escollir-ne un per alimentar un circuit hem de tenir en compte el tipus de corrent que generen i la tensió que subministren.

Generadors de CC

Piles, acumuladors i dinamos.

Les piles són generadors de CC que transformen energia química en elèctrica.

Els acumuladors són generadors de CC semblants a les piles, a diferència de que es poden recarregar.

Si s'agrupen diverses piles o acumuladors formen bateries.

En les dinamos el CC s'obté movent una bobina dins d'un camp magnètic. La dinamo transforma energia mecànica en elèctrica.

Generadors de CA

Les màquines de les quals s'obté el CA s'anomenen alternadors. Transformen energia mecànica en elèctrica.

Tensió

L'energia amb la qual un generador és capaç d'impulsar electrons a través d'un circuit s'anomena tensió.

També rep el nom de voltatge i es mesura en volts (V).

ELS CONDUCTORS

Són els camins pels quals circula el corrent elèctric.

En general, estan formats per un cable metàl·lic que transporta el corrent i una coberta de material aïllant. S'anomenen fils i cables elèctrics.

Segons el nombre de conductors protegits per la mateixa coberta, poden ser: unipolars, bipolars, tripolars i multipolars.

Intensitat elèctrica

La intensitat elèctrica és el nombre de càrregues que travessa el circuit per una unitat de temps. Es mesura en ampers (A).

La unitat de càrrega elèctrica és el coulomb (C).

1 A = 1C/1s

Resistència elèctrica

La resistència elèctrica és la dificultat que ofereixen els materials al pas del corrent elèctric. La seva unitat és l'ohm.

Es poden classificar en:

  • Conductors: Deixen passar el corrent amb facilitat.

  • Aïllants: No permeten el pas del corrent.

  • Semiconductors: Són materials que si en modifiquem les característiques es poden convertir en conductors o aïllants.

Els materials utilitzats en la fabricació dels fins i cables són el coure i l'alumini.

ELS RECEPTORS

El receptor és l'element que transforma l'energia elèctrica que rep del generador en un altre tipus d'energia.

La potència

La potència ens indica la capacitat d'una màquina per realitzar la seva funció amb més o menys rapidesa.

Es mesura en watts (W). També s'utilitza el quilowatt (kW), que equival a 1000 W.

LA LLEI D'OHM

La intensitat del corrent elèctric que circula per un circuit és directament proporcional a la tensió que hi apliquem i inversament proporcional a la resistència que ofereix.

EFECTES TÈRMICS DEL CORRENT ELÈCTRIC

Qualsevol aparell que està molt de temps funcionant s'escalfa. Aquest fenomen és l' efecte Joule.

El despreniment de calor que provoca depèn de tres factors: el valor del quadrat de la intensitat, la resistència i el temps durant el qual el circuit funciona.

El curtcircuit

Un curtcircuit és un accident que es produeix quan, per falta de resistència, es provoca un augment sobtat de la intensitat, que provoca un despreniment d'escalfor.

Els fusibles

Els fusibles són els elements de protecció més antics utilitzats en els circuits. Es fonamenten en l'efecte Joule.

FÓRMULES DE CÀLCUL

P = I·V I = P/V I = V/R V= P/I R = V/I V = P/R V = I·R

UNITAT 6 - OPERADORS ELÈCTRICS

APARELLS DE COMANDAMENT

Tot element que compleix i realitza una funció determinada en un circuit elèctric és un operador elèctric.

Els aparells de comandament són operadors elèctrics que serveixen per controlar els circuits.

Com funcionen els aparells de comandament?

Disposen de dos o més terminals per connectar-se al circuit i d'un mecanisme d'accionament que permet diferents connexions.

ELS INTERRUPTORS

L'interruptor és un aparell que té la funció d'obrir i tancar un circuit, i de deixar-lo en qualsevol dels dos estats fins que s'acciona un altre cop.

Com funciona un interruptor?

Té dues posicions estables: repòs, o posició <<0>> o <<OFF>>, i de treball, posició <<1>> o <<ON>>.

ELS POLSADORS

Els polsadors fan la mateixa funció que un interruptor, però només executen la seva funció mentre estan accionats i tornen automaticament a l'estat inicial.

Com funcionen els polsadors?

El polsador NO (normalment obert), manté el circuit obert en estat de repòs i només el tanca quan premem el polsador.

El polsador NT (normalment tancat) manté el circuit tancat en estat de repòs i obre el circuit quan premem el polsador.

ELS COMMUTADORS

El commutador és un aparell de comandament que té tres borns de connexió: una entrada i dos sortides. Permet tancar o obrir un circuit des de dos punts diferents.

Com funciona un commutador?

Disposa de tres borns: el d'entrada és el born comú, ja que és únic per les dues sortides o borns commutats.

El fet de desconnectar una sortida per connectar l'altra s'anomena commutar.

EL COMMUTADOR d'ENCREUAMENT

El commutador d'encreuament és un commutador que té quatre borns, dues entrades i dues sortides, i dues posicions de funcionament que permeten invertir la connexió.

Com funciona un commutador d'encreuament?

Posició <<0>>: l'entrada a està en contacte amb la sortida c i l'entrada b amb la sortida d.

Posició <<1>>: l'entrada a està en contacte amb la sortida d i l'entrada b amb la sortida c. (S'encreuen les ..........................sortides).

Aplicacions:

Es fa servir en els circuits d'enllumenat que s'han de commandar de dos punts.

CIRCUITS EN SÈRIE, PARAL·LEL I CONNEXIÓ MIXTA

Hi ha circuits que disposen de diferents receptors alimentats per un o més d'un generador. Poden estar connectats de maneres diferents: connexió en sèrie, connexió en paral·lel i connexió mixta.

CONNEXIÓ EN SÈRIE

Els elements estan connectats un darrere l'altre i hi circula el mateix corrent elèctric.

Connexió en sèrie de receptors

  • La intensitat que circula per cada receptor és la mateixa. Si es desconnecta un receptor, el circuit queda obert.

  • La tensió del generador es reparteix entre tots els receptors.

  • Els receptors han de tenir les mateixes característiques elèctriques.

  • La tensió ha de ser la suma de les tensions de cada receptor.

Connexió de piles en sèrie

Es connecten una darrere l'altre.

El corrent ha de passar per cada pila, per tant, rebrà l'energia de cada una d'elles.

La tensió subministrada al circuit serà la sua de la de cada una de les piles.

La connexió en sèrie de piles es fa servir per augmentar la tensió.

Connexió en sèrie d'interruptors i polsadors

Si connectem en sèrie polsadors NO, per tancar el circuit cal que tots estiguin en posició de treball.

Si els polsadors són NT, el circuit queda obert quan premem qualsevol dels polsadors.

CONNEXIÓ EN PARAL·LEL

Hi ha elements que es connecten de manera que a partir d'un punt de connexió el corrent es reparteix entre ells es torna a unir a la sortida. Els elements estan connectats en paral·lel.

Connexió en paral·lel de receptors

Aquests receptors estan connectats en paral·lel si el corrent es reparteix entre tots ells, de manera que es pot tancar el circuit per cadascun dels receptors.

  • Quan un deixa de funcionar, els altres continuen funcionant.

  • Cada receptor rep la mateixa tensió (la del generador).

  • Cada receptor pot ser de potència diferent ja que el corrent que circula per cada receptor és independent dels altres.

Connexió de piles en paral·lel

Si connectem dues o més piles de manera que unim tots els pols positius i tots els negatius les haurem connectat en paral·lel. La tensió serà la d'una pila però el corrent que consumeix el circuit el subministren totes.

El circuit alimentat per una associació de piles en paral·lel, augmenta la durada de les piles, ja que l'energia consumida per circuit la subministren entre totes a parts iguals.

Connexió en paral·lel d'interruptors i polsadors

Quan connectem en paral·lel dos o més interruptors o polsadors NO, el circuit es tanca si qualsevol està en posició de treball. Per obrir el circuit, si es tracta de polsadors NO, només caldrà deixar de prémer.

Si tenim polsadors NT, mentre n'hi hagi un en repòs, el circuit quedarà tancat. Per obrir el circuit cal que tots estiguin accionats.

CONNEXIÓ MIXTA (sèrie paral·lela)

Només s'utilitza en la connexió de resistències en els circuits electrònics.

També es fa servir per augmentar la tensió d'alimentació i la durada de les piles.

Cal que la tensió de cada branca sigui la mateixa.

MESURA DE MAGNITUDS ELÈCTRIQUES

Els aparells de mesura poden ser analògics o digitals.

En els analògics , el valor de la lectura el dóna una agulla que es desplaça sobre una escala graduada. En els digitals, s'indica amb nombres que apareixen en una pantalla.

VOLÍMETRE

Per mesurar la tensió utilitzem els voltímetres.

AMPERÍMETRE

Per mesurar la intensitat que travessa un circuit es fa servir l'amperímetre.

OHMÍMETRE

L'ohmímetre s'utilitza per mesurar la resistència elèctrica d'un circuit, receptor o resistor.

MULTÍMETRE o polímetre

Per mesurar tensions i intensitats, els tècnics empren el multímetre o polímetre, també conegut com a téster.

Es pot utilitzar tant en circuits de CC com de CA. N'hi ha d'analògics i digitals.

CIRCUITS PER A MOTORS

Per invertir el sentit del gir en els petits motors de CC, hem d'invertir la polaritat dels seus terminals.

camp

Dígit Verificador.

TRANSFORMACIÓ

OBTENCIÓ

N. Producte

COMERCIALITZACIÓ

SECTOR PRIMARI

SECTOR SECUNDARI

Empresa

País

7 7 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 8

agricultura

fens per adobar les terres de conreu.

força animal per fer les tasques agrícoles i el transport.

fens per adobar les terres de conreu.

ramaderia

..................................................................................................- béns de consum

............................................... - béns econòmics

..................................................................................................- béns de producció

.................Productes

................................................- serveis

Recursos Naturals

Treball

Capital

Organització industrial

Indústria

Producte

Residus

Sectors productius

agricultura

obtenció de matèries primeres d'origen vegetal.

ramaderia

obtenció de matèries primeres d'origen animal

mineria

obtenció de primeres matèries d'origen mineral.

fàbriques o indústries

transformació de primeres matèries en productes.

constructores

construcció d'edificis, vies de comunicació, etc.

serveis

producció de tots els serveis.

Sector primari

Sector secundari

Sector terciari

...........................................................................................................................- extractives

.............................................................. segons el tipus d'activitat ...................- energètiques

...........................................................................................................................- manufactureres

......................Tipus d'indústries

...........................................................................................................................- pesants

............................................................... segons el destí dels ........................... - lleugeres

.............................................................. productes elaborats .............................- puntes

Netejar

elimina les restes vegetals o la brutícia.

Pentinar

aconsegueix que quedin totes paral·leles.

Estirar

aprima la massa fibrosa.

Torçar o cargolar

dóna resistència i cohesió.

SECTOR TERCIARI

SECTOR SECUNDARI

SECTOR PRIMARI

vestit

alimentació

pantalons

fil

pa

farina

cotó

blat

COMERCIALITZACIÓ

TRANSFORMACIÓ

OBTENCIÓ

SECTOR TERCIARI

Agricultura

Ramaderia

Pesca

Elaboració

Conservació

Envasament

Emmagatzematge

Transport

Distribució

DDDDD