Santiago Russiñol

Literatura catalana. Siglo XIX y XX. Teatro modernista. Biografía # Teatre simbolista

  • Enviado por: Paula
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad
publicidad

SANTIAGO RUSSIÑOL. (BCN 1861- Aranjuez 1931)

Era fill d'una important família de fabricants del tèxtil, orfe de molt petit va rebre una fèrria educació per part del seu avi, Jaume Rusiñol, que anava encaminada a la continuitat del negoci familiar. Però Rusiñol que aviat va descubrir la seva vocació com artista, anava a classes de pintura d'amagat. Amb disset anys ja va penjar alguns dels seus quadres a les galeries, en aquesta edat també va iniciar una relació d'amistat amb Enric Clarasó i Ramón Casas, amb el qual va recorrer Catalunya buscant bells paratjes.

'Santiago Russiñol'

Rusiñol amb Enric Clarasó i Ramon Casas

Al 1889, casat i amb un fill recent, decidí abandonar-ho tot i emprendre una vida d'artista. Marxà a estudiar a París i durant la seva estancia allí va escriure el seu primer llibre “Des de el molino” (1894), basat en un recull d'articles apareguts en el diari “La vanguardia”, algunes cròniques de l'exposició universal de 1888 i amb varis monòlegs om “L'home de l'orgue” i “ el sarau de la llotja”. Aquell mateix any va tornar a Catalunya, més concretament a Sitges.

Tots els seus textos comparteixen el to agredolç i el distanciament irònic amb el que jo s'encara a la realitat, una realitat que en plena crisis del positivisme reclama noves vies d'aproximació que superen els limits de la raó i recuperen l'emoció, la suggestió, i la intuició com a formes de coneixement.

Els primers poemes en prosa de la literatura catalana que va escriure foren “Els caminants de la terra” i “La suggestió del paisatge”. Els quals al 1896 i amb vint textos més van formar part del recull “ Anant pel món”, un llibre que perfila el model modernista compromès i defensor ultrat de la poesia contra la prosa de la moderna societat burgesa.

Al 1989 va escriure “Fulls de vida” un recull de narracions breus de factura decadentista, és a dir, de tipus decadent, dramàtic, que forma part de la gran producció d'aquest estil de l'autor. D'aquesta etapa sorgeixen llibres com : Llibertat! (1901), El malalt crònic ( 1902), Jocs florals de Can Prosa (1903)... Aquestes obres entre d' altres marquen l'entrada de Rusiñol en el món del teatre professional català, un cop desestimada l'opció del teatre simbolista de la que va crear: “L'alegria que passa”

( 1899), “el jardí abandonat” (1900), i “Cigales i formigues”.

A través de “L'auca del Sr. Esteve”, Rusiñol intenta atraure al gran públic amb l'estil que proclama a través del teatre.

Més tard, amb un procediment de selecció és van editar cròniques de viatge (“Del Born al Plata”, 1911).

De la seva reflexió sobre l'art i la cultura i en general sobre el món modern, van néixer una sèrie de compactes dedicats a Mallorca (Des de Mallorca), Eivissa (L'illa blanca), a la primera guerra mundial ( Espurnes de guerra1914-1918), al feixisme Italià ( Des d'Itàlia 1922-1923) i les glosses disperses sobre la situació del teatre i de l'estat de la cultura catalana, de rebot.

Per a Rusiñol al baròmetre de la cultura era el teatre, aquesta és una de les raons que explica la seva dedicació al gènere buscant per damunt de tot i sense desestimar cap estratègia la conexió amb el públic.

'Santiago Russiñol'