San Carlo alle quattro fontane

Situación tiempo. Contexto histórico. Análisis formal. Significado

  • Enviado por: Morena
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad
publicidad

SAN CARLO ALLE QUATTRO FONTANE

Francesco Borromini s.XVII

Situació en el temps

Es troba a la Via delle Quattro Fontane a Roma.

Context històric i estil = Façana

Estil

Les construccions de Borromini són més petites i menys sumptuoses que les de Bernini, però la seva fantasia les converteix en obres d'una gran originalitat.

Anàlisi Formal

CLAUSTRE : va ser la primera obra en solitari. És rectangular amb curvatures als 4 vèrtexs, quedant transformat en octògon amb 4 costats rectes i 4 corbs. Hi ha 2 pisos amb columnes toscanes, arquitravat el superior, i amb arcs de mig punt alternant amb panys del mur inferior.

PLANTA DE L'ESGLÈSIA: anomenada San Carlino per les dimensions reduïdes, no superiors a un dels pilars de la basílica de San Pere. Té forma d'un rombe format per 2 triangles equilàters amb una base que correspon amb l'eix transversal de l'edifici. Sobre la bas, Borromini desenvolupa una línia ondulada i contínua de l'entaulament que dibuixa un el·lipse. Entre els dos eixos queden dividits 4 sectors, quedant les 16 columnes que suporten l'entaulament, agrupades de 4 en 4, a cada sector, amb intervals més grans en els eixos longitudinals i transversals.

El seu conjunt el prolonguen 2 capelles petites hexagonals situades en diagonal i els accesos a la cripta i al claustre. L'accés a la cripta és amb escala de cargol a l'esquerra de l'entrada. La cripta és un espai clar.

INTERIOR: les parets s'ondulen per accentuar el moviment continu, creant convexitats i concavitats, reforçats amb 16 columnes d'ordre compost, i intensificat amb elements decoratius com fornícules i nínxols amb estàtues.

L'ondulació i dinamisme dels murs , s'aconsegueix amb els maons revestits d'estuc blanc. L'alternança de columnes, fornícules i nínxols desmaterialitza el mur fins a l'alçada de l'entaulament.

L'entaulament és tancat per 4 arcs, amb petxines, ornades amb ovals que delimiten la transició a un oval que és la base de la cúpula i està formada per cassetons cruciformes, octogonals i hexagonals, decreixent en apropar-se al llanternó que produeixen un il·lusionisme espaial. El llanternó és ovalat i pintat amb el símbol de l'Esperit Sant.

IL·LUMINACIÓ: la de l'interior és zenital a través del llanternó i per les finestres de la base de la cúpula. És lateral per la finestra del templet de la façana. Efectes de clarobscur a les parets ondulants. La cripta rep llum per les lluernes de la vorera del carrer.

Concepció de l'espai

Cerca efectes perspectius engrandint les dimensions de l'Esglèsia: Caselles hexagonals, i accesos a la cripta i al claustre. Els clarobscurs contribueixen dinamisme a les parets., amb una contemplació continuada sense pauses visuals. La llum de les espelmes i l'olor, realcen la teatralitat. L'atmosfera del recinte impulsa l'atenció cap a l'altar.

FAÇANA: última obra de Borromini. Dividida en 2 pisos superposats i separats per un entaulament. Combina columnes petites i gegants. Cada pis té 3 carrers verticals. A l'inferior l'obertura central és convexa, i al superior són còncaves. S'han invertit les parts ofertes i tancades. A baix columnetes laterals emmarcant petites finestres ovalades i de suport als nínxols amb estàtues. A dalt columnetes emmarcant nínxols sostenint panys de mur. Les estàtues dels nínxols de l'inferior, són BORROMEU (centre), amb els àngels, i al lateral els fundadors de l'ordre.

La situació de l'edifici, va obligar a l'arquitecte a tallar la cantonada en xamfrà per augmentar la visibilitat del frontis. Rematant el xamfrà hi ha el campanar, format per columnes en forma de pagoda. El llanternó remata la part central amb l'entaulament mixtilini. Hi ha el globus terrestre i la creu, símbols cristians.

Presenta elements arquitectònics , escultòrics i pictòrics per crear conjunt unitari, teatral i escenogràfic. Organisme viu, que és transformat gràcies al clarobscur.

Significat

L'obra fou encarrregada pels Pares Trinitaris.

La façana és com un cartell anunciador i propagandístic. Les estàtues, Borromeu i els fundadors, anuncien a l'exterior, l'ambient emotiu, persuasiu i teatral que dòna lloc a l'altar.

L'entaulament tendeix simbòlicament a acollir a l'espectador com uns braços oberts.

Els elements orientalitzants i pagans exalten valors cristians.

Funció

Culte religiós. Manifestació propagandística dels valors catòlics de la Contrareforma, en concret, els valors missioners dels Trinitaris.

Vídeos relacionados