Salvador Dalí

Vanguardias artísticas. Arte contemporáneo del siglo XX. Surrealismo. Pintura surrealista. El gran masturbador

  • Enviado por: Gerard Pascual
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad
publicidad

EL GRAN MASTURBADOR

El gran Masturbador és una obra pictòrica de Salvor Dalí que data del 1929. Es tracta d'una obra surrealista que es troba al Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia de Madrid.

Dalí era pintor, creador plàstic i escriptor espanyol nascut i mort a Figueres. Es va formar inicialment a l'escola de dibuix de la seva ciutat natal juntament amb el mestre Juan Núñez el 1921 es va traslladar a Madrid matriculan-se a la Escuela de Belleas Artes de San Fernando. A la residencia d'estudiants va establir amistat amb Frederico Garcia Lorca i altres artistes i escriptors.

Al 1929 va establir-se a Paris on va entrar en contacte amb el grup Surrealista, l'obra del qual ja coneixia.

La figura principal del quadre és l'autoretrat del pintor, un autoretrat estilitzat, però amb els trets més característics de Dalí: la cara groga com la cera, un nas enorme i el rostre allargat. Un autoretrat que a partir d'ara repetiria constantment. Adherits a l'autoretrat hi ha uns objectes:una llagosta gegant amb el ventre ple de formigues, un ham un cap de lleó, unes pedres, curculles de platja, etc. Emergint d'aquest autoretrat ,del que seria el coll, hi ha una figura femenina de trets molt modernistes, la cara s'acosta a uns genitals masculins posats dins d'uns calçotets molt cenyits.

Tots els elements són simbòlics. Les llagostes aterroritzaven a Dalí des de la seva infància i en aquest cas s'ha emfatitzat la forma de penis que té la llagosta.Dalí tenia grans problemes sexuals de definició, Lorca es va enamorar d'ell i mai va quedar clara la implicació de la seva relació, que per Dalí ,com tot el sexual, tenia un component d'amenaça, l'anonisme és la manera de solucionar aquesta implicació amenaçadora a on la dona devora l'home . La implicació del desig sexual es representa amb el cap del lleó, que es troba en la “fantasia fellatoria” que ara s'encarna en forma de dona, al costat d'un lliri, que tradicionalment encarna la puresa, és a dir, la masturbació com la forma pura de la relació sexual. L'ham pot significar els intents de la seva família per retendre'l al seu costat, i tornar-lo a un estil de vida tradicional , del que ell donava mostres de voler despendres definitivament. La seva relació amb la Gala està present en aquestes figures que al fons del quadre s'abracen, que serien el record dels passeigs que van fer per la platja, els dies que ella es va quedar a Cadaqués sense Paul Eluard, aquesta idea es reafirma amb la presencia de pedres, es el seu record del passat. El present, la soledat que provoca aquest ensonyament que seta representat en la figura solitària de l'esquerra. Les pestanyes de l' autoretrat representarien la contraposició entre el somni d'una consumació física irremeiable i el somni esperançador de que els nostres desitjos es compleixin.

Les formigues del ventre de la llagosta poden veures com una elusió a la mort, on l' impuls sexual seria la forma de superació.

Es un quadre que davant la diversitat d'elements que conte aconsegueix una gran sensació d'unitat, aquesta sensació l'ajuda el tractament espacial que crea Dalí en el quadre i que serà habitual d'ara endavant. Fons immensos, amb una línia de l'horitzó baixa o alta en el quadre, però sempre dos espais que o es divideixen de forma tallant sinó que son una prolongació del cel i la terra cap a un entorn profund, cap a un horitzó de profunditat inconmesurable, un espai que el francès Ives Tanguy porta fins a les seves ultimes conseqüències aconseguint plasmar horitzons infinits sense per això amagar la plenitud del quadre.

Aquest quadre seguint la classificació de Santos Torroella seria el quadre que tanca l'etapa Lorquiana. Es tracta d'un oli sobre tela de 110x150'5 cm. Es un quadre que, com la major part de l'obra de Dalí, respon a un estímul biogràfic exterior, tota la seva obra cera una contemplació de si mateix.

Aquest quadre es el resum de totes les obsessions de Dalí qui coneixia l'obra de Freud i ha afiançat ja la seca relació amb els Surrealistes per això es permet utilitzar, encara que transformant-ho al seu gust i per la seva conveniència les idees de Freud doncs, en elles s'hi troba les explicacions a la seva personalitat, els seus problemes i obsessions sexuals. Aquest quadre es una autoafirmació, es el quadre que treu a la llum pública les seves més intimes preocupacions, fins arribar a la gosadia que cap altre membre del grup Surrealista s'havia atrevit a mostrar. És el Dalí que perdura fins la seva mort i al que els propis Surrealistes acabarien per expulsar del seu cercle.

El quadre juga, sobretot, amb l'ambigüitat de les imatges. Aquesta ambigüitat que en principi passa desapercebuda per la contundència del dibuix, la claredat de les imatges utilitzades etc. Però en realitat res es el que sembla. Aquesta ambigüitat culmina amb la creació del mètode paranoic-critic que seta apunt de sorgir i que aquest quadre pot considerar-se antecedent.