Rugbi

Història. Terreny de joc. Pilota. Objectiu. Assajar. Equip. Jugadors. Tàctica. Futbol Americà # Terreno de juego. Pelota. Objetivo. Ensayar. Equipo. Jugadores. Técnica. Fútbol americano

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas

publicidad

Història del Rugbi:

La tradició explica que aquest joc ve de la imaginació d'antics grecs però va adquirir forma esportiva a França. Des de èpoques remotes es practicava a França un joc en el qual dos equips es dispotaven la pilota en l'interior de la qual hi havia introduït el premi per els guanyadors del joc.

Però de fet va ser inventat per William Webb Ellis, un estudiant anglès de la Rugby School. Durant un partit de futbol el Novembre de 1823 que es diu que, despreciant les regles del futbol de la època, va agafar una pilota amb les mans i va fugir corrents.

Així es van inventar les normes d'aquest nou esport que es va extendre rapidament per les escoles.

El 1843 es va fundar el Guy's Hospital Rugby Football Club, que es el club de rugby actual més antic que existeix.

El 1871 el rugby va tenir tant d'èxit que es va crear la Rugby Football Union ( RFU ).

El 1875 la majoria de partits es jugaven amb 15 jugadors pero les alineacions variaven molt. Per exemple hi havia 10 delanters, dos atacants ...però només va ser normal tenir de 9 a 10 delanters fins el 1880 i es va començar a parlar de la pràctica de la melé.

El 1882 es van designar àrbitres neutrals pels partits internacionals.

A partir de la II Guerra Mundial el rugby es va desarrollar moltissima en moltes parts del món y el 1954 es va celebrar els primers campionats de la FIRA.

A mitjans del segle XIX, el rugby va arribar a EE:UU però alla ja s'havia popularitzat el futbol Soccer, i va sorgir una barreja entre el Soccer i el Rugby; l'anomenat futbol Americà; el primer partit del qual es va jugar el 1874.

Durant el s XX hi va haver un gran desenvolupament de les tècniques i teories de com jugar millor al Rugby. Però el Rugby va continuar sent un esport aficionat ja que hi ha hagut nombroses discusions sobre els aventatges i inconvenients de les pagues extres i compensacios dels jugadors . ( com a casi tots els esports, els interesos comercials hi ha tingut molt a veure ).

El 1900, el Rugby va participar per primera vegada a les Olimpíades. I el 1920 va ser esport olímpic per segona vegada però el 1924, va ser la seva última participació a les olimpíades.

El 1992-1993 va tenir lloc la revisió més gran de les regles des de que es va publicar el reglament del joc modern.

El terreny de joc:

El camp ha de ser de forma rectangular. De 100 m de llargada x 70m d'amplada com a màxim. Ha de ser d'herba ( natural o artificial ) i sense obstacles.

Els pals de gol estan col·locats verticalment i units entre ells per una barra transversal

( 5,60m).

'Rugbi'

La línea del centre del camp és una línea continua transversal. Situada com és lògic de manera que divideix el camp en dos meitats.

Les línees de 10m són dos línees discontinues paral·leles a la línea del centre situades a 10m a cada costat d'aquest

Les línees de 22m són dos línees contínues, paral·leles a la línea del centre situades a 22m de cada línea marcada

Les línees de 5m son uns petits transats que creuen les línees de 15m i es dibuixen també a 5m del pal.

Les línees de marca són línees paral·leles a la del centre que marquen els límits del camp de joc i que son la meta que s'ha de passar!!

La pilota de rugby:

La pilota té forma d'ovoide i fa de 27 a 29 cm de llarg, amb una circumferència petita de 58 a 61 cm d'ampla i una de llarga de 73 a 75 cm. També cal dir que les seves mides varien en funció de l'edat dels jugadors i jugadores.

També podem dir que pot arribar a pesar d'uns 380g a uns 440 gr.

L'exterior es de cuir o de qualsevol altre material aprovat. Preferentment serà d'un color bastant clar per facilitat la búsqueda d'aquesta.

En el rugbi, la pilota es pot jugar tant amb els peus com amb les mans.

L'objectiu del joc: Assajar

L'objectiu de cada equip és marcar assaigs i alhora impedir que l'adversari en marqui.

L'assaig és l'acció d'un jugador que tinguent la pilota a la seva mà o mans i / o al seu braç o brassos, la posa en contacte amb el terra de la part del camp adversària.

Mentrestant que la pilota està al terra, li posa les mans o brassos sobre fent pressió o bé cau sobre la pilota. A condicio que es trobi sota la part superior del seu cos ( de la cintura al coll ).

Un jugador que està en joc marca un assaig quan:

  • Porta la pilota a la “zona de punt” adversària.

  • La pilota està en zona de punt adversària i fa, el primer, un toc al terra.

L'assaig ( try ) que val 5 punts, es pot considerar en els següents casos:

  • si un jugador porta, passa, projecta o impulsa la pilota a la zona de punt adversària i un adversari fa primer un toc al terra.

  • Si a un melé espontani un equip es emputxat sobre la seva línia de punt, i abans de que la pilota surti, un jugador de l'equip atacant fa, el primer, un toc a terra a la sona de punt.

  • Si per impuls, un jugador placat arriba a la zona de marca de l'adversari i fa, el primer un toc al terra.

  • Si la pilota està en contacte amb el terra i poste de gol.

  • Si un placatge passa en una posició tal que el jugador placat, cumplint amb les normeses capaç de col·locar la pilota sobre o més lluny de la línia de punt.

  • Si un jugador fa un toc a terra en la zona de marca adversàaria i recull la pilota de nou. L'assaig es realitzarà al lloc on es fa el primer tocat a terra.

L'equip: els jugadors i les seves tasques dins el joc

Els jugadors van equipats de la següent manera: camiseta, pantalons, roba interior, mitges i botes.

Un jugador pot portar:

  • protector dels llavis

  • espinilleres sempre que no tallin en cap sentit.

  • Proteccions fines i de cotó

  • Orelleres o cinta adesiva com a protecció per les orelles o els fregadissos amb el terre que estiguin fabricades amb materials lleugers o de cuiro sense relleno i sense tallants

  • Venes per tapar una ferida oberta o sangrant durant el partit en qüestió.

Un jugador no pot portar:

  • muscleres ( bulgarment dit ombreres )

  • reforssos o accesosris de material rigid o reforçat

  • cascs o proteccions pel cap ( excepte la goma )

  • guants

  • anells, collarets, braçalets...( els quals poden provocar ferides als jugadors durant el partit)

Característiques i tasques dels jugadors:

- A la primera línea hi ha 3 jugadors forts i pesants ( el taloner i els dos pilars).

- A la segona línea hi ha dos jugadors forts i alts

- A la tercera línea hi ha els tres devanters més ràpids i placadors

- Els jugadors mig melé i mig obertura son uns jugadors molt hàbils i dirigeixen el joc

- Els centres ( dos ) don potents i explosius

- Els ales son els més ràpids de l'equip; han d'intentar rebre la pilota i començar el

contraatac des de darrere

- Els jugadors que formen la devantera son els encarregats de realitzar totes les accions de força.

- El mig melé es l'encarregat d'ordenar els davanters

- El mig obertura es el directors dels tresquarts

  • Els tresquarts són els jugadors més ràpids i hàbils amb la pilota

La tècnica: com es juga la pilota, les passades, la melé, el placatge i la “touche”

Un partit comença amb una cossa a la pilota ( la qual resta parada ) des de el centre del camp.

El segon temps es comença de la mateixa manera.

A continuació, cada equip intenta guanyar la possessió de la pilota; i per mig de maniobres i passes ( a més de cosses a la pilota per guanyar terreny i posició ) fer assaigs.

La pilota es pot colpejar, tirar o passar de un jugador a un altre en qualsevol direcció excepte cap a davant si no és amb el peu. Si un jugador, sense voler, llança la pilota cap a davant, l'àrbitre pita falta ( un escrum ) que consta de dos grups de davanters que s'aproximen inclinatse uns contra altres perquè la pilota es posi al terra sota el túnel que formen tots ells. Cada grup que ho componen es de un mínim de cinc jugadors per equip, normalment vuit.

Dues de les coses més importants que es repeteixen en el joc són la melé espontània i els amontonaments.

La melé és una forma de posar la pilota en joc quan l'àrbitre assenyala falta. Està formada per 8 jugadors ( devanters ) de cada equip que han d'agafarse fort entre se formant tres línies.

La pilota s'introdueix al mig de la melé de l'equip que en té la possessió per tal que el taloner la talonegi endins i enrere.

Els jugadors que formen la primera línia són jugadors de gran força física per poder empènyer i resistir la força dels oponents. Per això han de tenir ben musculades les zones que envolten el coll. Un d'aquests, el taloner se situa entre els dos pilars.

Els que formen la segona línia constitueixen la coluna de la melé

Els que formen la tercera línia, la seva funció és controlar la sortida de la pilota. Per això han d'estar coordinats amb el mig de melé i recolzar els tresquarts, per unir llurs intencions amb les dels davanters.

Es produeix un placatge quan un jugador portador de la pilota en el camp de joc és subjectat per un o més adversaris de manera que, mentre està atrapat, és tirat sobre el terra. Si el portador del baló està amb els genolls al terra, assegut, o damunt l'altre jugador que està en el terra, és considerat com venssut al terra. Un jugador placat ha de: immediatament passar la pilota o deixar-la i aixecar-se o allunyar-se d'aquesta. Un jugador que placa i que cau al terra al costat del seu adversari per acció del placatge, ha de: immediatament deixar anar el jugador placat i aixecar-se o allunyar-se del jugador placat i de la pilota. No pot jugar la pilota fins que es trobi dempeus. Després d'un placatge, qualsevol altre jugador ha d'estar dempeus quan juga la pilota. Un jugador que cau al terra per a recollir la pilota o amb la pilota en la seva possessió però, que no està placat, immediatament ha de posar-se dempeus amb la pilota o passar-la o deixar-la i aixecar-se o allunyar-se'n.

Els jugadors dels equips, han d'usar de la mínima força per fer un touch. Un touch o servei de joc és una acció necessària per posar en joc la pilota quan ha sortit fora del camp sobrepassant les línies de banda.

Després d'un touch, el jugador en possessió de la pilota s'ha d'aturar, tornar a l'indret del gouch ( la marca ) si és que ha anar més enllà i rodar la pilota entre les seves cames sense pausa.

Si un touch es considera massa fort es xiularà falta.

El demi ( que és la persona que agafa la pilota per iniciar el joc ), no pot fer-se tocar les mentres té la possessió de la pilota a favor de l'altre equip; qui iniciarà el joc amb un rollball.

Les passades es poden fer de diverses maneres. Si la vols passar amb les mans, has de saber que s'ha de passar sempre enrere MAI ENDAVANT!!!!. I contrariament si la vols xutar amb el peu, ho has de fer endavant.

Per xutar la pilota ho pots fer de tres maneres diferents:

  • Xut de volea: els jugadors utilitzen aquesta passada en moments en que els cal avançar i al mateix temps pressionar.

  • Xut col·locat: el fan servir els jugadors quan , amb la pilota plantada al terra, despres d'un assaig fan un intent de transformacio. Si la jugada els surt bé, aconsegueixen dos punts.

  • Xut de rebot: l'utilitzen per sacar de mig camp després d'haver aconseguit una marca per la transformació d'un xut de càstig. També es pot emprar durant el joc per aconseguir tres punts fent passar la pilota entre els pals de gol.

  • LA PILOTA S'HA DE XUTAR DESPRÉS DE FER UN BOT A TERRA!!!!

    La tàctica:

    Quan un equip està en atac, el seu objectiu és marcar més assaigs que l'equip contrari. Per això s'ha d'avançar cap a la línia d'assaig contrària.

    A vegades, una molt bona tàctica és d'avançar cap a les línies laterals per obrir espais per els següents atacs.

    Una cosa que va molt bé es un recolzament al portador de la pilota que donarà més opcions d'atac i més temps de possessió d'aquesta. Reecolzar vol dir no haver de perdre metres guanyats amb una passada en darrerea a un company que se situa massa lluny.

    ( Una passada lateral es permesa i pot arribar a ser mol eficient en segons quins casos. )

    Una altre de les coses que poden facilitat l'atac és el canvi freqüent dels jugadors ja que unes cames fresques al camp poden marcar la diferència entre perdre i guanyar.

    També cal tenir en compte que després d'un assaig s'han de canviar els jugadors ja que estan cansats i s'ha de mantenir la intensitat en que s'estava portant el partit.

    En canvi, quan un equip està en defensa, ha d'intentar reduir l'espai i el temps de l'atacant: avançar cap a ell i tocant-lo.

    Quan més ràpid puja la defensa, menys camp guanyen cap a la nostre línia d'assaig.

    Rugbi - Futbol Americà:

    El futbol Americà és un esport molt popular als EUA, derivat del rugbi, bé que més violent, regit amb un reglament propi i, també, més espectacular. Cada equip té onze jugadors i el camp unes dimensions de 90 m de llargada per 52 m d'amplada, subdividit en zones de 4,5 m.

    A diferència del rugbi que es juga amb quinze jugadors com a màxim, les mides del camp son de llargada màxima de 100 m i una amplada també màxima de 70 m.

    Les competicions dels partits de rugbi, tenen dos temps de 40 minuts amb un descans de 5 minuts ( mitja part ), a diferència del futbol americà que es juga amb quatre períodes anomenats quarters de quinze minuts.

    El futbol americà és una barreja entre el futbol i el rugbi.

    Una altra característica o diferència molt destacable és que en el futbol americà s'ha de jugar molt ben protegit ( amb un casc, una protecció per les dents, i per tot el cos ). A diferència del rugbi que no cal (no és necessari ni portar casc!)