Rondaies Mallorquines; Jordi Des Racó y Antoni Maria Alcover

Literatura catalana del siglo XIX. Literatura tradicional de Mallorca. Cuentos populares. Escritores mallorquines. Biografía # Argument. Estructura. Recursos estilístics. Figures literàries. Personatges

  • Enviado por: Klaritaaaaahhhh
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 18 páginas
publicidad
publicidad

Índex

1-Informació del llibe P.2

2-Biografia de l'autor P.3

3-Arguments P.5

Els set ceros P.5

El segador i sa beata P.7

En Salom i es batle P.8

N'Agraciat P.9

Es castell d'iràs i no tornaràs P.10

N'Espardanyeta P.11

Es port de sa cibolla blanca P.12

En Pere poca-por P.13

Els quatre germans P.14

4-Estructura P.15

5-Recursos estilístics P.20

6-Figures literàries P.21

7-Temps verbal que predomina P.22

8-Espai i temp P.22

9-Personatges P.23

Principals P.23

Secundaris P.25

10-Opinió personal P.26

1-Informació del llibre

Títol: Rondaies Mallorquines

Autor: Jordi des Racó (Antoni Maria Alcocer Sureda)

Editorial: Moll

Col·lecció: Tom VII

2-Biografia de l'autor

Va néixer el 1862 a Santa Cirga, possesió situada entre Manacor i Porto Cristo, fill d'Antoni Alcover i Catalina Sureda, pagesos benestants. Després d'estudiar llatinitat es traslladà, als 15 anys a Palma per estudiar al seminari. Molt prest es donà a conèixer com a polemista intransigent, ja que el seu caràcter fort el féu intervenir en furioses polèmiques.

La seva vocació literària es despertà primer en castellà, i a partir del 1879 en català. A partir d'aquest any inicià la tasca de recollir en el català col·loquial de Mallorca les rondalles, que començà a publicar el 1880 amb el pseudònim de "Jordi des Racó". La primera rondalla apareix a la revista L'ignorància. El 1885 publica contarelles, un aplec de narracions de tema popular. El 1886 fou ordenat prevere. Fou vicari de la parròquia de Manacor, i el 1888 obtingué la càtedra d'Història Eclesiàstica al Seminari. Més envant arribà a ser Vicari General i Canonge de la Seu de Mallorca.

El 1906, per iniciativa seva, i sota la seva presidència es celebrà el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Quan es constituí la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans en fou nomenat president. A causa de la ferotge disputa que mantingué amb els membres de l'Institut, aquesta relació es va acabar prest .

La seva obra magna fou el Diccionari català-valencià-balear, que no va veure llest, i que acabà el seu col·laborador Francesc de Borja i Moll.

Entre d'altres, va tenir el càrrecs de corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona.

Obra

La seva producció literària, dirigida a la investigació lingüística, la història, la descripció de costums populars, el recull de materials folklòrics, quan no es dedica a la polèmica, és de pocs artificis, prosa sense voluntat estètica, es redueix al Aplec de Rondaies Mallorquines d'en Jordi d'es Racó, algunes biografies, com la Vida abreviada de Santa Catalina Tomassa, una novel·la de to costumista (N'Arnau), i els dietaris dels seus viatges.

Cal dir que fou l'impulsor del Diccionari català-valencià-balear, obra lexicogràfica que recull el conjunt del lèxic català en tots els dialectes i totes les èpoques, i que troba obres comparables en molt poques llengües del món.

Morí a Ciutat de Mallorca l'any 01932.

3-Arguments

Els set ceros

Aquesta rondaia tracta d'un rei que tenia set fills, però volia tenir una filla. Un dia la reina va donar l'aununci de que estava embarassada, però encara no savia si seria nin o nina. El rei amb moltes ganes de que fos nina va anunciar al castell: Si el fill que esper no és una nina, faré matar als set fills que tenc.

Quan la reina va escoltar aquesta notícia sobre els seus fills els va dir que s'ananesin molt lluny al camp perquè no els matàs. Si a la fi el nascut era nin, ella posaria una espasa ben lluenta a la torre del castell, en canvi si era una nina posaria una filoeta ben encerregada, així els fills sabríen si podien tornar al castell o no.

A la fi va néixer una nina,es deia Aina, així que la reina va manar a una de les criades a posar a sa torre una filoeta, però com que aqeusta era un desastre va posar una espasa, la reina es va adonar tard, però així i tot va fer fora a la criada.

Pasaren els anys i Aineta va créixer, quan un dia, per accident, va acabar al bosc i de sobte es va trobar amb els seus set germans.

Al veure que no podien valer-se per si mateixos es va quedar a cuidar-los i a viure amb ells.

Na Joana, que era aquella criada que va fer fora la reina no va assimilar bé que la fessin fora així, que encara que haguéssin pasat els anys, volia vengar-se. Així que els trobà i va enganyar a n'Aineta i va acabar convertint als set gemans en set ceros. Per matar-los na Joana va tornar al castell fent-se pasar per Aineta i, a aquesta, la va llençar al pou.

Na Joana demanava els fetges dels ceros, per matar-los, però n'Aineta, desde el pou va cridar als ceros i ells la descobriren... El rei estava molt avergonyit per haver-se confundit així que va

fer el que volia n'Aineta; i ella demanà que els ceros es menjassin el fetge de na Joana, així que ho feren així... I tornaren a ser PERSONES!

Es segador i sa beata

Aquesta rondaia tracta d'una beata que tenia un troç de camp de blat sense segar, i necesitaba algú que li segàs, així que va contractar a un segador. Amb tanta mala sort que li va tocar un

segador molt mandròs, que només li prenia es pél a sa beata. Un dia el segador li va dir a sa beata que havia trobat eixam mentre que segava al seu terreny i que, com se l'havia trobat ell tenia dret a quedarse'l, però en realitat no era un eixam, només eren

escarabats. Van discutir a veure de qui era l'eixam i acavaren anant a discutir-ho a l'ajuntament a parlar amb el batle per a veure quie el se quedaria. El batle li donà la raó a la beata, així

que el segador va cobrarels seus doblers i se'n va anar maldeint-le que al arribar a ca seva no hi ahuria res segat.

La beata va arribar i es va trobar que no havia segat res i que l'eixam no existia... Així desde aquell dia la beata es seia a veure com els seus segadors segaven el seu blat.

En Salom i es batle

En Salom era un home que no tenia per menjar res, era cap d'una família pobre i necessitava cuidar-la.

Un dia en Salom va anar a parlar amb el batle per demanar-li alguna cosa per menjar. El batle amb molta superioritat li digué que ell no li donaria res, que ja era gran i que si volia menjar

hauria de robar. Així que en Salom va anar i li va robar els bous al batle. El batle li va demanar que el tornès els bous, però en Salom es va negar, i li va prometer que també el robarà els doblers.

El batle li va fer una trampa amb uns cans, però en Salom, més viu que ningú va aconseguir robar els doblers.

Després d'això li va prometre que també li prendria la dona. El batle, un altre cop va posar-hi una trampa, però en Salom, amb un nin de palla l'enredà de nou. Robà la donai la va vendre al dimoni. A la fi es batle va demanar que li tornàs la dona, així que va donar molts de doblers a en Salom i va tornar a tenir

la seva dona.

N'Agraciat

Aqueixa rondaia tracta d'un al·lot que es deia Agraciat. Quan n'Agraciat va cumplir els 13 anys els lladres se'l varen endur i el tractaren com un esclau: el feien escurar, granar etc.

Després d'uns dies uns caçadors se'l enduren amb el rei, i va ser el seu page.

Un dia el rei li va proposar que si volia anar a cercar a la princesa dels cabells d'or per casar-se amb ella, n'Agraciat va dir que si. Pel camí, al bosc, es trobava amb molts d'animals en perill,

i com que era tan bon al·lot salvà a tots. Va haver-hi un moment que n'Agraciat es va perdre fins que un pastoret li va dir on era el castell.

El va trobar però arribar fins a la princesa era casi imposible, n'Agraciat es va hundir però de sobte arrivaren tots els animals que abans havia ajudat i l'ajudaren a ell. Va aconseguir el que necessitava i se la va endur al castell. Allà es casaren i van viure feliços.

El castell d'iràs i no tornaràs

Aquesta rondaia tracta d'un home que perdia moles de doblers amb el joc. Un dia es quedà sense cap centau i, de sobte, se'l va aparéixer un personatge que el va dir que si el prometia dur al seu fill Bernadet quan cumplís el disset anys al castell “d'iràs i no tornaràs” mai més li faria falta doblers.

L'home va accedir i quan el seu fill Bernadet va cumplir els disset anys no li quedà una altra opció que cumplir la seva promesa: duur-lo al castell.

Quan en Bernadet anava cap al castell va passar per varies casetes de poble, parant-se en elles acceptant les seves invitacions. A la fi un àguila el trobà i el va dur volant fins al castell.

Allà es trobà amb na Rosa, na Fadeta i na Margalida, les filles del rei. Aquestes li varen posar proves pero poder entrar al castell i en bernadet les va superar.

Quan conseguí entrar el rei li va fer treballar molt, però les seves filles , na Rosa, Fadeta i Margalida l'ajudaven en tot.

En Bernadet i na Fadeta, durant l'estància al castell es varen enamorar, i acavaren escapant-se junts i , afora, es casaren i varen viure junts sempre.

N'Espardenyeta

Aquesta rondaia tracta de tres germanes fadrines, Mangalida era la major, n'Antònia la segona, i Espardenyeta, era la més petita. Aquesta anava cada matí a fer costura, i cada dia es trobava amb el rei.

El rei i n'Espardanyeta sempre es feien males passades disfrassant-se. Un dia per fer caure ompliren ses escales de sabó , és a dir, sempre es feien moltes coses mutuament.

N'Espardenyeta com que era molt mé siesta que el rei el va descobrir i el va llençar per la finestra. El rei molt enfadat va anar a cercar a n'Espardenyeta i anà a ca seva.

Va entrar, però n'Espardenyeta estava amagada sota el llit, quan el va veure entrar va tirar d'una cordellina que havia preparat i va surtir una nina de pedal, el rei, creient que era ella la va matar.

Instants después es va posar a plorar, no es creia el que havia fet, n'Espardenyeta, va sortir de devall del llit i el rei va veure no estava morta.

A la fi es van donar que en el fons s'estimaven així que es van casar i van viure junts per sempre, i mai més es varen fer passar males pasades.

Es port de sa cibolla blanca

Aquesta rondaia tracta d'un home major. Haches home un bon dia es va adonar que ja s'estava fent vell així que va deixar el càrrec de patró al seu fill jove,però el va avisar que mai s'acostàs al port de sa cibolla blanca .

El nou patró va navegar molt i molt i va guanyar molt i molt de doblers , com que es creia molt bo li va picar el cuc de la curiositat i va anar al port de la cibolla blanca.

En arribar varen veure molta gent escupitjant a un mort que tenia deutes , el jove patró per que no li passàs això va pagar totes les deutes d'aquell home i es va quedar sense res.

Va torna a ca seva i el pare es va enfadar moltíssim per no haver-li fet cas. Va tornar a la mar però aquesta vegada si no feia cas al seu pare haches no el voldria veure mai més. Durant la travessia un cop més va guanyar molts de doblers i va voler tornar al port de la cibolla blanca, i així ho feren.

Van arribar i van veure molta gente utilitzant d'esclava a una al·lota, al patró li va fer llàstima i la va voler salvar.

A la fi es casaren i van anar a fer moltes voltes pel món en vaixell. En una d'aquestes els asaltaren i els llançaren a la mar. L'al·lota es va colpetjar molt foro i quedà incoscient. Els duren a casa del pare de l'al·lota que era rei, ell va tocar la seva guitarreta i es despertà.

Varen viure junts per sempre però a terra firme.

En Pere poca-por

Aquesta rondaia tracta d'un nin que es deia Pere, que mai tenia por de res, però ell volia saber qué era aquesta sentiment.

Va intentar-ho de moltes maneres: va anar a una casa encantada, però es va a posar a parlar amb els esperits i tot els va espantar, però ell, por, no tenia.

Estava fart de no trobar la por així que va començar a parlar amb la gent per demanar on podia trobar la por, però la gent el mirava com si estigués boig.

Va passar moltes aventures però no va tenir cap tipus de por.

Però un dia va veure a un home amb sa cara girada, i va començar a tremolar… PER FI PODIA SABER COM ERA SENTIR POR!!!

Els quatre germans

Aquesta rondaia tracta d'un pare que tenia quatre fills. Quan morí va repartir els seus béns entre els seus fills:

A en bernat li deixà un corb, a n'Antoni li deixà un gall, a en Miquel li deixà un moix i a en Joan li deixà un fauç.

En Bernadet va agafar es corb i va anar per ses cases dient que el seu corb era esdevinador, però en veritat no ho era. Però amb aquesta mentida va guanyar molts doblers ja que el cambia per or.

El altres germans al veure això es varen inventar altres menitdes i al final tots es feren rics gràcies a els animalets que els seus pares els deixà.

4-Estructura

Els set ceros

Introducció:

P.7,8,9,10

Parla de la situació del castell, les intencions del rei i el creixement de n'Aineta fins que va al bosc.

Desenvolupament:

P.11,12,13,14

És desde que n'Aineta troba als seus germans, na Joana l'enganya i la llança pel pou.

Desenllaç:

P. 16,17,18,19,20

És desde que els ceros troben a n'Aineta fins que es mengen el fetge de na Joana i tornen a ser persones.

Es segador i sa beata

Introducció:

P.21

La presentació del segador, i quan enganya a la beata sense segar res.

Desenvolupament:

P.22,23

És quan la beata discuteix per l'eixam fins que van al batle

Desenllaç:

P.24

És quan sa beata troba l'engany del segador

En Salom i es batle

Introducció:

P.25

És quan en Salom demana a es batle menjar i ell li mana a robar

Desenvolupament:

P.26,27,28,29,30,31,32,33,34,35,36

És quan en Salom li pren els bous , els diners i la dona al batle.

Desenllaç:

P.37,38,39

És quan es batle vol recuperar la seva dóna.

N'Agraciat

Introducció:

P.41

És quan s'enduen a l'al·lot els lladres i quan el rei se'l troba al bosc i el fa page.

Desenvopulament:

P.42,43,44,45

És quan el rei li propasa que vagi a per la princesa i també toto el camí per cercar-la.

Desenllaç:

P.46,47,48

És quan l'al·lot aconseguiex l'anell i l'aigua i es casen.

El castell d'aniràs i no tornaràs

Introducció:

P.49,50

És desde quan es veu l'estat econòmic de l'home i el tracte amb el personatge aquell.

Desenvolupament:

P.51,52,53,54

És desde que en bernadet va al castell fins que passa les proves i entra al castell.

Desenllaç:

P.60,61,62,63,64 a 86

És desde que entra i começa a treballar fins que se'n va amb na Fadeta i es casen.

N'espardenyeta

Introducció:

P.87,88,89

És desde la presentació de les germanes fins que acava l'explicació de les travesuras que fan el rei i n'Espardenyeta.

Desenvolupament:

P.90,91,92,93,94,95

És desde que n'Espardenyeta llança per la finestra al rei fins que el rei va a casa de n'Espardenyeta i mata al ninot de palla.

Desenllaç:

P.96,97,98,99

Es reconeixen el seu amor, es casen i viuen junts.

Es port de sa cibolla blanca.

Introducció:

P. 101,102,103,104

És desde que l'home li deixà el seu títol al fill fins que arriven al port de la cibolla blanca.

Desenvolumpament:

P.105,106,107,108,109,110,111

És desde que el patró torna a ca seva sense res , fins que torna a agafar a l'al·lota del port de la cibolla blanca.

Desenllaç:

P.112,113 a 120

És desde l'accident fins que la al·lota es recupera.

En Pere poca-por.

Introducció:

P.121,122 a 136

És desde que en Pere cerca la por fins que es va a la casa dels esperits.

Desenvolupament:

P.137,138,139

És quan en Pere parla amb la gent del poble.

Desenllaç:

P.140,141

És, ja, quan troba la por en la cara girada d'un home.

Els quatre germans

Introducció:

P.143

És l'explicació del repartiment de béns.

Desenvolupament:

P.144,145,146,147,148

És tota la mentida d'en Bernadet fins que ven el corb

Desenllaç:

P.149,150,151,152,153,154,155,156

És desde que els germans d'en Bernadet s'enadonen del que ha fet, l'imiten i guanyen tots molts de doblers.

5-Recursos estilístics

Génere:

Narrativa. ( Recull de contes populars)

Persona:

3ª persona del singular i plural del pasta indicatiu

Narrador:

No es presenta en es llibre, sols narra les històries.

6-Figures literàries

Metàfores:

Amb una braça d'espatles. P25

Hipérbols:

Més viu que una centella. P.25

Més blanc que sa paret. P.26

Comparancions:

Creixia més amb una setmana que ses altres amb un any. P.9

Era com una santeta. P.9

Hi va romandre, com una beneita. P.24

Sentia una ponyida dins es cor, com si un puntal l'hi atravessàs de part a part. P.49

Llenegà i rodolant com un tronc. P.92

Més pobre que un ropit. P.25

7-Temps verbal que predomina.

-Llegendes populars escrites en forma dialectal de gran riquesa lingüística, escrita en 3ª persona.

Adjectius:

Pobre, afavorit, descuidat, beneïta, grossos, blanc, negre, llargs, revenguts, curt, bona, satisfeta, encerregada, etc.

Paraules cultes:

Glopet, serreta, malanots, porer-se, aigo, mos, entrellum, tauleta, restaurava, etc.

-LLenguatge informal

-Català antic

-Hi ha molts diàlegs.

8-Espai i temps

-L'espai en la majoria de les històries es mesclat, obert i tancat.

Les històries solen ocurrir a castells, cases, terrenys, boscos i pobles.

9-Personatges

Principals

Els set ceros.

  • Set germans: Es van anar del castell perquè son pare havia dit que si tenia un altre fill els mataria.

  • Aineta: Filla dels reis. Era l'alegria del rei fins que es va anar al bosc i es va quedar cuidant als seus germans.

  • Joaneta: La criada dels reis que va ser despatxada per un error i después per vengar-se converteix als germans en ceros i acava morta.

Es segador i sa beata

  • Beata: Contracta a un segador per que li segui es blat, però acava enganyada.

  • Segador:Treballa per la beata, però l'enganya fingint que es troba un eixam i sense segar res.

N'Agraciat

  • N'Agraciat: És un al·lot que als tretze anys se l'enduen per fer-lo servir d'esclau, però a la fi acava a un castell casant-se amb una princesa preciosa.

  • Princesa: És resacata per n'Agraciat d'el castell on es presa i acava casant-se amb ell.

El castell d'iràs i no tornaràs

  • Es pare: Fa un tracte amb un personatge comprometint-se que el seu fill, a l'edat dels disset anys anirà al castell.

  • Bernadet: El fill que va al castell i acava casant-se amb una filla del rei.

N'Espardenyeta

  • Espardenyeta: Al·lota que es fa jugadotes amb es rei.

  • Rei: Ell també juga amb n'Espardanyeta i acaven casant-se.

Es port de sa cibolla blanca.

  • Patró: És el pare de'n Robert, li pasa el seu títol de patró.

  • Robert: Es va fer patró i va anar a es port de sa cibolla blanca.

En Pere poca-por

  • Pere: És un nin que no té por de res, i vol cerca la por per qualque lloc.

Els quatre germans

  • Pare: En morí va deixar els seus tres animals als seus fills

  • Bernadet : Va ser el fill espavilat que va guanyar molt d'or en canviar el corb.

Secundaris

  • Els set ceros: rei i reina

  • Es segador i sa beata: batle

  • En Salom i es batle: Domoni i policíes del batle

  • N'Agraciat: lladres, rei, caçadors, animals.

  • Es port de sa cibolla blanca: mare, madrina

  • En Pere poca-por: els esperits, i la gent del poble

  • Els quatre germans: els altres dos germans i la gent del poble.

10-Opinió personal

Aquestes rondaies m'han parescut molt divertides i entretingudes, però hi havia algunes com “En Salom i es batle” “El segador i sa beata” i “Es port de sa cibolla blanca” eren una mica avorrides i no m'agradaren massa.

Les que més m'agradaren van ser “Els set ceros” “N'Agraciat” i “En Pere pca-por”.

Aquest llibre està escrit en un català antic i es vocabulari no era molt bò d'entendre, he hagut de consultar varies vegades es diccionari i això era una mica avorrit.

Es pot apreciar que totes les rondaies tenen la mateixa estructura i casi els mateixos personatges sempre, i també solen coincidir molt els nombres del protagonistes de les rondaies.

En si em pareix un llibre bò ja que recoeix llegendes catalanes, que si no es fessin llibres, jo crec que acabarien per perdudes.

9