Romeo y Julieta; William Shakespeare

Literatura universal inglesa. Siglo de Oro. XVII. Teatro barroco Isabelino. Argumento. Temas. Estilo. Personajes. Tragedia. Estructura. Amor. Contexto histórico

  • Enviado por: Kamaka
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad
publicidad

ANGLATERRA I LONDRES A FINALS DEL SEGLE XVI

Edat Mitjana: reis anglesos van conservar a França al llarg de molts segles

Anglaterra es va anar marginant d'Europa

Renaixement: el gran humanista Erasme, no es va molestar a aprendre una llengua considerada tan poc important com l'anglès.

Regnat d'Elisabet I (1557-1603) inaugura, un període de pau estable i d'unitat nacional. Anglaterra era un dels països menys poblats de tot Europa, i Londres la ciutat més gran d'Europa.

Els espectacles de lluites entre animals eren populars en els suburbis pobres de la riba sud del riu.

EL TEATRE ELISABETIÀ

El teatre religiós medieval anglès, era molt popular.

Hi havia moltes ciutats que tenien els seus temes que explicaven la història de la humanitat des d'Adam i Eva fins al Judici Final. Les representacions els feien els gremis, que recorrien els carrers en dies assenyalats actuant dalt de carruatges. Els monarques Tudor van ordenar que es fessin representacions privades al seu palau, i va ser així com van néixer els primers grups d'actors professionals. Alguns d'ells van arribar a ser famosos i tot com el pallasso Dick Tarlton i Edward Alleyn.

Primer teatre modern descobert, només es podia utilitzar a l'estiu, sinó plovia i en les hores de sol, no hi havia ni teló ni decorats a l'escenari; els espectadors, també formaven part de l'espectacle. A l'hivern, les companyies actuaven als hostals del mateix suburbi.

Ben Jonson, dramaturg oposat a Shakespeare. Shakespeare, en qualitat d'actor i autor, posseïa dues parts, un 10% del total. A partir de 1608 la companyia de Shakespeare actua, a l'hivern, en un teatre tancat, per a un públic més exclusiu.

WILLIAM SHAKESPEARE

  • No va tenir cap interès a deixar constància de si mateix.

  • Va néixer el 1564 a Stratford on Avon.

  • Família catòlica, i William segurament va ser educat, doncs, en una religió no oficialment prohibida però si mal vista i severament perseguida.

  • Assisteix a l'escola secundària, on els professors acostumen a ser joves llicenciats de Cambridge que gairebé només ensenyen autors llatins.

  • Va deixar l'escola, la seva família acabava d'iniciar un declivi econòmic que acabaria carregant el seu pare de deutes, així doncs no cursa estudis universitaris.

  • És obligat a casar-se amb Anne Hathaway, vuit anys més gran que ell.

  • 1583: neix la Susanna, filla seva.

  • 1585: neixen Hamnet i Judith, els bessons; Hamnet va morir als 11 anys, i Judith va ser un maldecap constant per a ell.

UN ESTIL TEATRAL NOU

Shakespeare, s'associa a la companyia de Lord Chamberlain, que era cosí de la reina.

Amb poc més de dos anys, Shakespeare escriu: Romeo i Julieta, El somni d'una nit d'estiu, Ricard II, El mercader de Venècia i l'Amansiment de la fúria.

1596: mor a Stratford, d'accident, el seu fill Hamnet.

Rigidesa burocràtica.

El govern només autoritza les representacions infantils (època de censura).

ÚLTIMS ANYS

El 23 d'abril de 1616, mor William Shakespeare, en què mor, en una coincidència prodigiosa, de Miguel de Cervantes.

ORÍGENS DE L'ARGUMENT

Versió més antiga que coneixem, Les Efesíaques, del segle III d.C., de Xenofont: la casada Antia és raptada per uns lladres i rescatada per Perilao, que pretén fer-la la seva esposa. Per evitar-ho, ella demana un verí a un metge, que li dóna un estupefaent. Creient-la morta, l'enterren i, quan es desperta a la tomba, torna a caure en mans d'uns lladres de sepulcres…

1476 Masuccio Salernitano: Cinquante Novelle: història de Mariotto, el qual soborna un frare per poder-se casar en secret amb Giannozza. Poc temps després del matrimoni s'embolica en un baralla i mata un ciutadà important, per la qual cos és desterrat a Alexandria. Giannozza, torna a subornar el mateix frare, que li dóna un beuratge que la farà passar per morta; després que l'hagin enterrada. Mariotto l'anirà a treure de la tomba i l'embarcarà cap al port egipci. Però el missatger que havia de fer saber aquest pla a Mariotto acaba en mans d'uns pirates, i l'única nova que li arriba és que Giannozza ha mort. Torna a Siena disfressat de pelegrí, i és decapitat. Giannozza torna a Siena i mor de dolor en un convent.

Luigi de Porto 1530 Historia Novellamente ritrovata di dui nobili amanti: Verona, durant el govern de Bartolomeo della Scala. Romeo, disfressat de nimfa, es presenta al ball de carnaval dels seus enemics a al recerca d'una noia que li agrada. En veure'l, Giuletta se n'enamora. A partir d'aquell dia Romeo la visitarà sovint al balcó, fins que una nit li prega que el deixi entrar. Ella no li ho permet, però afegeix que quan estiguin casats el seguirà a tot arreu. Amb la intenció de reconciliar les dues famílies, el frare els casa secretament. Però es produeix una nova baralla i Romeo mata un Cappelletti. És desterrat a Màntua, i les mostres de dolor consegüents de Giuletta, que té 18 anys, són interpretades pels seus pares com a desigs de casar-se. Per evitar aquest matrimoni, el frare li dóna un somnífer que la fa passar per morta. Quan la falsa noticia arriba a orella de Romeo, aquest pren un verí i aconsegueix arribar fins a la tomba de Giuletta per acomiadar-se. Ella es nega a seguir el frare marit: una mort doble probablement.

1554 Matteo Bandello: és una nova versió de Romeo e Giuletta, amb nous detalls. Romeo és desterrat, Giulietta vol seguir-lo disfressada de patge, però Romeo no li ho permet; la pesta és la responsable qu8e el missatger del frare no arribi; Romeo torna disfressat d'estranger i espanta Giuletta, que, com que s'acaba de despertar, pensa que el frare l'ha enganyada; Romeo mor i aconsella Giulietta que continuï vivint.

Arthur Brooke (1562) servirà a Shakespeare com a base per a la seva obra. Brooke hi introdueix el poder voluble i tràgic de la deessa Fortuna. El dramaturg concentra l'acció i la dissenya segons un conjunt de formes més complexes, per tal que el seu impacte sigui major. Shakespeare, introdueix tots els personatges importants des del començament, i així pot concretar més els contrastos que mantenen.

Els canvis que hi introdueix Shakespeare, tot comptat, per bé que no són gaire nombrosos, són, sens dubte, molt significatius. Les escenes que transcorren al carrer, i així la història privada pren, també una dimensió pública.

ESTRUCTURA

L'obra avança mecànicament com damunt d'un eix: la distància que al començament separa els protagonistes deia pas a una trobada, un enamorament i un casament sobtats i acaba amb una separació definitiva (molt ràpida) prèvia al retrobament final en la mort. La presència del Príncep en escena fa possible que la història íntima de la passió amorosa del s protagonistes s'integri, també, en un marc públic <<objectiu>>.

Cinc moments.

ELS PERSONATGES

  • La major part de personatges de l'obra són figures convencionals.

  • Es poden dividir els personatges en tres grups: joves, pares i gent corrent.

  • Mercutio: creació gairebé exclusiva de Shakespeare, personatge extraordinàriament àgil i atractiu.

  • Benvolio: va perdent a poc a poc protagonisme en tant que amic íntim de Romeo.

  • Tibald i el comte Paris: dos tipus diferents de joves de posició elevada: en tant que el primer no fa altra cosa que evidenciar el seu caràcter agressiu, que es basa en un sentit de l'honor mal entès, el segon representa un esperit convencional, però de noblesa gran, que se sent sincerament atret per Julieta, la qual cosa el fa mereixedor de morir defensant-la i reposar al seu costat.

  • Romeo: un home malenconiosament enamorat de Rosalina que no seria feliç fins a trobar en Julieta el final de la seva peregrinació.

  • Julieta: nena silenciosa i submisa i la que es troba amb Romeo. Decisió ferma revela des del començament una gran estabilitat i maduresa. El seu amor és espontani, apassionat, físic i espiritual alhora, sense fissures.

  • Dida: personatge més atractiu que els altres. Ella sembla conseqüència d'una natura instintiva i calculadora, afectuosa i obscena.

  • Fra Llorenç: és sentenciós i moralitzant, s'hi barregen a parts iguals sensatesa i decisions arriscadíssimes i qüestionables.

  • Capulet: sembla que respon de manera autèntica als canvis de l'acció reflecteix, actitud afectuosa inicial com en la seva posterior reacció cruel i irada.

  • Príncep Escalus: superioritat respecte als seus súbdits, per la seva autoritat i equanimitat, així com per la seva compassió.

AMOR I MATRIMONI

L'amor és el tema central de Romeo i Julieta.

L'AMOR CONTRA L'ODI

La impossibilitat de ser correspost, característica de l'amor cortès, s'ha substituït aquí per la greu dificultat que suposa la relació entre dos amants que pertanyen a famílies secularment enfrontades per un odi irracional.

L'odi, l'agressivitat, la violència, la gresca, l'energia desbordant, la fesa, els detalls infinits de la realitat quotidiana són alguns dels elements que integren l'entorn social dels protagonistes.

Els pares de Julieta entenen l'amor i el matrimoni com una forma d'ascendir socialment, per la qual cosa no els preocupa què en pugui pensar la seva filla. Per a Fra Llorenç, el matrimoni és un instrument perfecte per reconciliar les dues famílies enemistades. Té la institució matrimonial de consagrar el vincle amorós i afectiu.

DESTÍ O ATZAR, RESPONSABILITAT

Alguns crítics l'han atribuït a allò que consideren la confrontació heroica entre un amor humà pur i un destí sobrehumà cec i cruel. Aquest destí tràgic, es materialitza en l'encadenament d'uns fets fortuïts que sembla que es conjurin contra els protagonistes: les morts de Mercutio i Tibald. L'atzar només deixa una sortida als protagonistes, perquè aquests en cap cas no volen trair el seu amor: la mort.

UNA CURSA CONTRA EL TEMPS

Shakespeare la concentra en quatre dies. La reducció espacial i temporal és habitual en el gènere dramàtic.

La precipitació empeny els amants de forma irremissible, com un instrument del destí.

La brevetat de l'acció s'accentua a través del contrast amb la immobilitat de la vida a Verona, on els fets sembla que tenen una llarga història: l'enemistat entre les famílies.

LA IRONIA TRÀGICA

La invitació a la festa dels Capulet arriba a Romeo.

Romeo va a la festa epr veure Rosalina i hi troba Julieta; una vegada promès amb aquesta, els seus amics se'n burlen creient-lo enamorat de l'altra…

Les bones intencions del frare i l'afany pacificador de Romeo acaben en tragèdia; els suïcidis.

L'obra, està plena de frases amb un sentit que els personatges pretenen que sigui metafòric… però que l'espectador pressent que és real. La proliferació d'aquestes premonicions.