ROmeo i Julieta; William Shakespeare

Argumento. Personajes. Espacio. Lenguaje. Figuras Literarias. Estructura

  • Enviado por: William
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

TREBALL DE ROMEO I JULIETA. ANÀLISI DE L'OBRA

PERSONATGES

Caracteritza els personatges principals. Quines són les seves motivacions? Quina paper desenvolupen a l'obra?

Romeo. Estima Julieta i vol casar-se amb ella. A més, ha abandonat Rosalina perquè ja no l'estima i perquè prefereix deixar les coses clares i no enganyar-la.

Julileta. És de la família Capulet i s'enamora de Romeo a una festa de disfresses. Es casarà amb ell d'amagat.

La dida. És qui fa possible l'amor entre Romeo i Julieta. Té el paper de “celestina”. Engresca Julieta a casar-se amb Romeo.

ESPAI

En quin/s espai/s es situa l'acció?

L'acciió de situa a Verona, a Florència i a Siena.

LLENGUATGE

El llenguatge dels protagonistes per parlar entre ells és, sens dubte, la major contribució estilística de l'obra. Alhora líric i realista, apassionat i pragmàtic, greu i lleuger, evita el perill dels excessos. Rellegeix l'escena de la separació dels amants (III.v.1-66). Anota les imatge líriques d'aquest diàleg i analitza com s'hi expressen els sentiments, en quins termes es produeix la discussió i quina resolució acaben adoptant; fixa't també en l'espontaneïtat amb tocs còmics, o en les intuïcions i presagis tràgics. Al costat de l'atmosfera poètica, observa com tot plegat contribueix a caracteritzar els personatges.

Caracteritza el llenguatge. S'utilitza un registre col·loquial, vulgar, literari, científic? Justifica la teva resposta amb exemples extrets de l'obra.

Els personatges utilitzen un lèxic paupèrrim; en relació a la seva condició social. Fan servir moltes figures retòriques com metàfores, plagis, comparacions, amputacions de les síl·labes, personificacions, etc. William Shackespeare va saber reflectir perfectament l'amor eternament sentit per els dos protagonistes de la història. Crec, que encara, havent passat els corrents anys, encara es troba una relació amb Romeu i Julieta. Actualment i constantment, es poden trobar fets sense cap desigualtat en el que es demostra en la obra, això em resulta extremadament sorprenent ja que la obra es va descriure fa molt temps, amb un estil d'amor cortès, però fins i tot, avui en dia l'ésser es pot trobar en aquesta situació.

D'UNA MANERA GENERAL, EN LES OBRES DE Shackespeare, els personatges no parlen de la mateixa manera. Es caracteritzen per uns registres lingüístics que els diferencien, com també, en la manera de parlar. Es pot veure en personatges com:

  • MERCUTIO: Llenguatge enginyiós, a voltes obscè i en altres situacions líric.

  • DIDA: Llenguatge popular, culte però a la vegada coloquial.

  • FRÀ LLORENÇ: Provoca un to sentenciós, clar i concís. Mostran sempre opinió.

Aquest fenomen també es dóna en la resta dels personatges. Amb la particularitat, però, que alguns fins i tot canvien de registre a mesura que passa l'acció.

A partir d'aquesta consideració, es troba un llenguatge en que William Shackespeare referma en la seva època i segueix mantenint-lo, les editorials d'avui en dia. És un llenguatge únic, format en paraules trobades en el principi de la llengua. Com Miquel Desclot, el traductor del llibre, ha seguit mantenint aquest llenguatge avui en dia. Crec que així, es més fàcil que el lector s'introdueixi més en la situació, saber i intentar imaginar-se en l'amor cortès dels protagonistes i sentir d'alguna manera o altre, el que sentien els personatges en el moment concret.

METAFORA: Al llarg de tot el context, es poden trobar a grans quantitats de metàfores. Quasi sempre que hi ha una alteració en el sentiment del personatge, es produeix un clar exemple de metàfora:

(exemple: quan ROMEU es dirigeix a la tomba de Julieta, pensant-se que ha mort)

HIPERBOLE: Apareixen nombroses exageracions de paraules, més en la situació quan Romeu i Julieta conversen en la seva circumstància.

(exemple: quan Romeu es dirigeix a Julieta quan es van a separar)

IRONIA : La ironia s'utilitza molt en els trossos de fragments on hi ha disputes entre les famílies Copulet i Montagut, si més no, el Fra Llorenç en els seus consells.

(exemple: quan s'enfronten Romeu amb Tribald)

PARADOXA:

No es tan freqüent en el text, però m'ha sobtat trobar una paradoxa. Es presenta en Romeu al referir-se a ell, mostrant qualitats pròpies

(exemple: quan Romeu diu:ho he copiat, però no ho he plagiat” a l'inici de la obra)

Crec que William Shackespeare va ser un dels promotors en escriure la història sobre l'amor contraposat per un fet totalment inútil i desproporcionat. Era un amor que s'oposava a la situació en que es trobaven els protagonistes de la obra, era un amor, que per sentir-lo, s'havia de lluitar contra situacions que els impedia poder avançar. William Shackespeare va saber relacionar aquests dos fets i fer d'això un llibre conegut universalment en totes les èpoques.

ESTRUCTURA

Estructura de la trama. L'obra està estructurada en diferents actes? Divideix la història en diferents parts i resumeix-les breument.

L'estructura d'aquest és en diferents actes. Cada acte té un sentit propi que complementa els altres: com si fos una partida d'escas. Els personatges mateixos intervenen en la història i es troben damunt dels fets i circumstancies que passen al llarg del context. Aquest tipus d'estructura, és molt sexual en tots els casos, però aquest conté quelcom important que el destaca. Dintre de l'estructura interna, en la meva opinió, és com si se'n trobessin moltes més. William Shackespeare ha sabut reflectir tan exactament els sentiments de tots els personatges, ha sabut concloure tan bé les accions d'aquests, que et sembla que tu també participis en aquest drama, i t'involucris dins de la vida de cada personatge.

La història transcorre només en un sol fet. Intervenen moltes interrupcions i problemes que eviten que l'amor entre Romeu i Julieta prosperi, és així que, he decidit escollir la línia argumentativa discontínua. Amb un sol tram que és la història, però amb interjeccions en el mig.