Romeo i Julieta; William Shakespeare

Literatura universal del siglo XVII. Teatro barroco inglés. Tragedia amorosa. Obra shakespeariana # Argument. Personatges. Significat. Temes i subtemes

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 18 páginas
publicidad
publicidad

APROXIMACIÓ AL TEATRE DE SHAKESPEARE

L'ENTORN DE WILLIAM SHAKESPEARE

1. Sobre la biografia de William Shakespeare se n'han escrit obres, se n'han fet pel·lícules... i, sovint, ens han presentat una figura de l'escriptor una mica esbiaixada. Si consulteu qualsevol obra biogràfica sobre William Shakespeare, podreu omplir els espais blancs d'aquest text:

Va néixer el 1564 a Stratford on Avon al sud d'Anglaterra; era fill de John Shakespeare, que es dedicava al comerç, i de Mary Arden; es casà amb Anne Hathaway l'any 1582 i va tenir tres fills. El 1588 es traslladà a Londres on treballà com a actor en un teatre que es deia The Theatre, en el qual actuava la companyia The Curtain. Més endavant es va constituir la companyia del Camarlenc de la qual Shakespeare era soci i que sota el regnat de Jacob I va canviar el nom per Els homes del rei, amb la qual van actuar definitivament en el teatre del Globe, que fou construït l'any 1599. La major part de les seves obres foren escrites per ser representades per la seva companyia. Es va retirar del teatre l'any 1613 i se'n tornà a Stratford on morí el 23 d'abril de 1616, el mateix dia i any que Miguel de Cervantes, autor del Quixot.

2. La Gran Enciclopèdia Catalana, en l'entrada que dedica a William Shakespeare, diu que era poeta, dramaturg, comediògraf, actor i empresari teatral. Busqueu el significat de cada una d'aquestes activitats, mireu quins són els trets comuns entre elles i expliqueu sintèticament quins aspectes literaris corresponien al seu ofici.

POETA: Persona que es dedica a la poesia, que compon versos, que s'expressa mitjançant versos.

DRAMATURG: Autor de peces teatrals.

COMEDIÒGRAF: Autor de comèdies

ACTOR: Persona que interpreta personatges al teatre, al cinema, a la ràdio o a la televisió.

EMPRESARI TEATRAL: Persona que negocia els contractes d'un artista mitjançant un percentatge sobre la remuneració obtinguda (es diu també de la persona que explota una sala d'espectacles).

William Shakespeare es dedicava a escriure poesia, comèdia i teatre. També interpretava les obres de teatre, i s'encarregava de negociar els contractes dels actors i d'explotar les sales d'espectacle.

3. William Shakespeare és una de les figures més emblemàtiques de la literatura universal. Tots n'hem sentit a parlar, però a vegades no coneixem prou bé els aspectes del món en què li va tocar viure. Així, tothom sap que William Shakespeare és un autor anglès, però:

a) Qui governava Anglaterra durant la seva vida i quins fets històrics més rellevants es van produir?

Durant la vida de Shakespeare va regnar el país Elisabet I (del 1557 al 1603).

A mitjan segle XVI es van produir nombroses persecucions entre catòlics i protestants. Durant el regnat d'Elisabet I, es va iniciar un període de pau i unitat nacional. Anglaterra va tornar a comercialitzar i establir contactes mercantils amb l'estranger.

b) Sota el regnat de quin monarca va escriure:

  • El somni d'una nit d'estiu

  • Hamlet

  • Romeo i Julieta

Shakespeare va escriure aquestes obres sota el regnat d'Elisabet I.

c) Quins monarques governaven Europa en aquesta època? Associeu cada monarca amb el país corresponent:

  • França: Enric IV

  • Holanda: Guillem d'Orange

  • Espanya: Felip II

  • Imperi Alemany: Maximilià II i Rodalf II

  • Imperi Turc: Selim II

  • Estat Pontifici: Sixte V

d) Completeu les columnes amb els fets històrics, països, personatges i governants que hi corresponguin:

PAÏSOS

GOVERNANTS

FET HISTÒRIC

PERSONATGES

Espanya

Felip II

Batalla de Lepant

Joan d'Àustria

Anglaterra

Elisabet I

Pirateria

Drake

Portugal

Felip II

Unió Espanya - Portugal

El bastard d'Avís

Alemanya

Maximilià I

Reforma protestant

Martí Luter

Estats Pontificis

Pius IV

Concili de Trento

Companyia de Jesús

4. Els corrents artístics en l'època shakespeariana eren el Renaixement i el Barroc. Esmenteu tres característiques essencials de cadascun:

RENAIXEMENT

- Antropologia filosòfica

- Fonts greco-llatines

- Ideal clàssic de bellesa

BARROC

- Sensibilitat per damunt la raó

- El que és obscur, decadent

- No clàssic

5. Consulteu en una història d'Anglaterra els fets socials més importants que van ocórrer en els segles XVI i XVII i responeu les preguntes següents:

a) Quins fets històrics van propiciar canvis en l'estructura social anglesa d'aquella època?

L'antiga noblesa havia estat gairebé anihilada amb les lluites civils, i una nova mena d'aristocràcia de cortesans, funcionaris enriquits i burgesos ennoblits l'havia substituïda.

b) La societat anglesa estava composta per diversos estaments socials. Quins eren?

Monarquia, burgesia, aristocràcia i poble.

c) Compareu aquesta estructura social amb la dels estats catòlics europeus i digueu quines diferències hi ha.

A la resta d'Europa no s'havien produït les lluites civils, i per tant, encara hi continuava havent la noblesa.

d) De quin estament social solien provenir els autors teatrals?

Normalment provenien de les classes benestants de la burgesia d'aquell temps.

6. El teatre anglès dels segles XVI i XVII es feia a la cort, per encàrrec d'algun noble o bé en teatres. Busqueu informació en la bibliografia i digueu com es deia el primer teatre que es va construir a Londres.

El primer teatre que es va construir a Londres s'anomenava “The Theatre”. El va construir James Burbage, el 1577 i era de fusta i tenia la mateixa forma poligonal que el pati dels hostals. L'escenari només el constituïa una plataforma, i el públic gairebé l'envoltava totalment. Era descobert i, per tant, només es podia utilitzar a l'estiu, si no plovia, i en hores de sol; no hi havia ni teló ni decorats a l'escenari: una cadira amb braços representava un tron, una taula per una taverna,… No hi havia el realisme actual i els espectadors, com en el circ, tenien d'altres espectadors al davant; ells també formaven part de l'espectacle, ja que expressaven les seves emocions i no callaven, com actualment passa.

7. Londres, que aleshores ja era una ciutat força gran, de seguida va comptar amb diversos teatres. Sabríeu dir on eren ubicats? Per què?

A la riba sud del riu Tàmesi i a les afores de la ciutat.

Perquè les representacions teatrals tenien mala premsa entre els predicadors, especialment els influïts pel nou puritanisme protestant. Les autoritats burgeses tampoc toleraven l'èxit dels teatres.

8. En l'època de Shakespeare les representacions teatrals responien a unes característiques concretes. Digueu:

a) A quins elements materials i humans de les representacions donaven més importància? Raoneu la resposta.

Hi havia una manca d'escenografia i els actors havien d'especificar en quin lloc es trobaven.

Els espectadors també formaven part de l'obra.

b) Quina era la contribució que va fer Shakespeare respecte a aquests elements?

El seu profund coneixement de l'ànima humana i la seva capacitat per imaginar personatges que reflecteixen meravellosament les qualitats i misèries dels homes.

c) Quina consideració social tenien els actors? I els autors de les obres que es representaven?

Els actors tenien molt baixa consideració social. Per viatjar i actuar havien de comptar amb l'autorització de dos jutges de pau. Si no complien aquests requisits, podien ser perseguits com a captaires: s'exposaven a ser assotats o marcats al ferro ardent en el lòbul de l'orella dreta, i això si no eren condemnats a mort.

d) A quins estatus social pertanyia l'espectador mitjà de les obres shakespearianes?

Segons les autoritats burgeses, els teatres eren freqüentats per l'element popular: comerciants, mariners...

e) Dins dels teatres hi havia diferenciació entre els llocs que podien ocupar els diferents estaments socials? Expliqueu-vos.

Els teatres normalment eren freqüentats per gent de classe de l'element popular, i es situaven tots al voltant del l'escenari, sense distincions.

9. La programació dels teatres era diversa i les companyies es feien la competència. Informeu-vos-en i digueu:

a) El nom d'algun teatre de l'època shakespeariana.

The Curtain, The Rose, The Swam, The Globe.

b) Quins autors i quines companyies hi havia.

Les companyies Lord Armiral, que tenia com a autor a Ben Jonson, i la companyia Lord Chamberlain, format per una companyia d'autors entre els quals hi havia Shakespeare.

c) Quin horari feien els teatres.

Durant l'hivern, els teatres obrien les seves portes de 2 a 4 h, i durant l'estiu de 3 a 5 h.

d) Quan durava una obra en cartell.

Una obra en cartell durava aproximadament uns deu dies.

EL TEXT TEATRAL

1. Col·loqueu la lletra de la definició que correspongui a cada un dels gèneres teatrals següents:

GÈNERE

LLETRA

GÈNERE

LLETRA

GÈNERE

LLETRA

Tragèdia

A

Drama

C

Sainet

F

Òpera

D

Comèdia

B

Opereta

E

A Obra dramàtica que tracta d'assumptes greus i seriosos. Els temes, que poden ser diversos, són tractats en un to seriós i en un estil elevat. Els personatges són éssers importants que afronten els conflictes que els assetgen sense poder-los vèncer: hi sucumbeix tràgicament.

B La història que tracta aquesta forma dramàtica té sempre un final feliç. Una altra característica és la intenció crítica, moralitzadora o satírica, amb la qual intenta provocar la rialla del públic i fer-li passar una bona estona. Els temes provenen del món de l'experiència concreta.

C És un gènere teatral mixt entre la comèdia i la tragèdia, que presenta la caiguda de l'heroi protagonista com a inevitable. L'heroi del drama dominarà el conflicte que se li plantegi i no serà arrossegat fatalment a cap destí tràgic. També fa un tractament seriós i greu dels personatges.

D Representació d'un drama amb el text cantat, acompanyament d'orquestra i amb els elements escènics habituals. El cant, en lloc de parla, és el mitjà d'expressió dels personatges.

E Peça teatral amb una part dialogada i una altra cantada, i amb acompanyament orquestral. La música es basa, generalment, en ritmes lleugers, de danses i, en alguna ocasió, en el folklore. Els temes tractats solen ser sentimentals amb un toc de frivolitat.

F Peça teatral molt curta formada per un sol acte. Està pensada per intercalar-se entre els actes d'una obra major per distreure el públic. Té un to còmic i popular.

2. Quins corrents literaris eren vigents a Europa en el temps en què es van publicar i representar les obres de Shakespeare?

Majoritàriament, el renaixement i el barroc eren els corrents literaris vigents a Europa en el temps de Shakespeare.

3. Quines eren les característiques més importants del teatre europeu durant els segles XVI i XVII?

El teatre s'impregnava d'un esperit nacionalista i religiós, amb un gran perfeccionisme i exigint un gran domini de la tècnica que acabarà per atrapar a la poesia. L'estructura de les obres, però, era encara molt rudimentària, les escenes es succeïen sense cap ordre íntim d'enllaç, era possible que el final fos precipitat. Hi havia dos classes de teatre: el religiós, amb una tradició medieval il·limitada; i el teatre humanístic, destinat principalment a la lectura i sense arribar a ser un gran èxit.

4. Completeu el quadre següent:

Obra Teatral

Autor

Tipus d'obra

Corrent literari

País

La Celestina (Calisto y Melibea)

Fernando de Rojas

Tragicomèdia

Renaixement

Espanya

El retablo de las maravillas

Cervantes

Entremès

Barroc

Espanya

L'avar

Molière

Comèdia

Barroc

França

Lo desengany

F. Fontanella

Tragicomèdia

Barroc

Catalunya

El vell gelós

Anònim

Comèdia

Commedia dell'arte

Itàlia

5. Quines són les fonts dels referents culturals que hi ha a les obres de Shakespeare?

Les fonts referents culturals són diferents en una bona part dels seus llibres i obres de teatre. Shakespeare escriu de diferent manera segons els estats d'ànim de la societat i d'ell mateix. Algunes obres literàries com “Romeo i Julieta, El somni d'una nit d'estiu, Ricard II, El mercader de Venècia i L'amansiment de la Fúria” són obres elaborades en temps pròspers per al teatre, i per tant, amb una gran sortida. Un cas diferent és el d'“Enric IV”, aquesta obra teatral fou escrita en forma de crítica per a una època fosca, una època en la qual Shakespeare va perdre un fill, i també un moment en que la societat passava per una etapa de cinisme i de rigidesa burocràtica. Però, finalment i al cap d'un cert temps, Shakespeare, retorna a les comèdies romàntiques com “Molt soroll per res, Al vostre gust i Nit de reis”. Aquesta última etapa fou escrita a finals del segle XVI, però a pesar d'haver escrit aquestes comèdies, el nou segle comença amb mal peu i William acaba per escriure obres que reflectien un estat d'ànim perplex, un humor molt negre i una gran falta de claredat, aquest cas és el de “Hamlet, Mesura per mesura i Tot va bé si acaba bé”. Després dels fets ocorreguts en aquelles dates, mor Elisabet I, amb aquesta mort, passa a regnar Jacob I i Shakespeare, passa a escriure tragèdies com “Otel·lo, Macbeth, El rei Lear, Timó d'Atenes, Antoni i Cleopatra, Coriolà”. Finalment, però, Shakespeare escriu les seves últimes obres en solitari, en un estil anomenat “Romance” i en el qual s'hi engloben “Cimbelí, Conte d'hivern i La tempesta”. La resta d'obres les va escriure en col·laboració amb altres escriptors joves: “Enric VIII i Els dos nobles cosins”.

6. Les obres d'aquest autor s'inclouen dintre de les tendències i característiques del teatre elisabetià. Sabríeu dir quines són?

  • Estilització del decorat

  • Imbricació del tràgic i del bufó

  • Predilecció per la violència i pel tema de la venjança

  • Angoixa dissimulada sota un anhel forassenyat de fruïció i de coneixença

  • Barreja de truculència verbal i de refinament poètic.

7. Uniu les dues parts per aconseguir els títols de les obres de teatre de Shakespeare següents:

El rei Lear

Timon d'Atenes

El rei Joan

Coriolà

Enric IV (Primera part)

Enric IV (Segona part)

Les alegres casades de Windsor

Otel·lo el moro de Venècia

El mercader de Venècia

Al vostre gust

Penes d'amor perdudes

Hamlet príncep de Dinamarca

Mesura per mesura

Els dos cavallers de Verona

Cimbelí

Enric VI (Primera part)

Enric VI (Segona part)

Enric VI (Tercera part)

Juli Cèsar

La tragèdia de Macbeth

La comèdia dels errors

8. Feu el mateix amb aquestes altres obres:

El somni d'una nit d'estiu

Enric V

La tempesta

Molt soroll per res

Tot va bé si acaba bé

Conte d'hivern

Pèricles príncep de Tiro

Ricard III

Antoni i Cleopatra

Nit de reis

L'amansiment de la fúria

Titus Andrònic

Troilus i Cressida

Enric VIII

Romeo i Julieta

Ricard II

ROMEO I JULIETA

EL TEMA I ELS SUBTEMES

Romeo i Julieta és la primera obra de Shakespeare que desenvolupa un tema independent de la història d'Anglaterra. Aquest canvi és un exemple de la influència del teatre renaixentista italià a Anglaterra.

Comenta el tema global més significatiu de Romeo i Julieta i comenta, també, els elements subtemàtics més rellevants. Proposa un text representatiu de cada un d'aquests elements.

El tema general de Romeo i Julieta és l'amor. Primer Romeo està enamorat de Rosalina, però després s'enamora de Julieta i, encara que les seves famílies estan enfrontades, demostren el gran amor que es tenen casant-se d'amagat. Aquest amor els porta a la tomba.

Acte I. Escena I

ROMEO: Sense l'amor de la que em té l'amor!

Acte I. Escena V

JULIETA: Si és casat, la tombà haurà de ser el meu llit de noces.

Acte II. Escena II

ROMEO: Amb un sol nom no sé dir-te qui sóc; el meu nom estimada, el detesto perquè t'és enemic. I si el tingués escrit, l'esquinçaria.

Els subtemes més representatius que es veuen reflectits en l'obra són:

La mort. Es poden distingir dos punts de vista segons les diverses morts que ocorren en l'obra:

  • Les morts per l'odi i la venjança que es tenen entre els Capulet i els Montagú.

  • Les morts per l'amor que senten els personatges, en aquest cas Romeo i Julieta, que acaben morint com a demostració del seu amor. Ells, s'estimen més morir els dos que no pas viure separats un de l'altre.

Acte V. Escena III

ROMEO: Brindo pel meu amor!

(Beu el verí)

Honest apotecari!

La teva droga és ràpida, i jo moro amb un bes.

Acte V. Escena III

JULIETA: Soroll? Doncs seré breu. Feliç punyal!

(Agafa el punyal de ROMEO)

Això és la teva beina. Enfonsa-t'hi.

Deixa'm morir.

L'odi. Durant el transcurs de l'obra, es poden observar diferents mostres de l'odi entre les dos famílies enemigues, des de baralles entre criats a lluites que desencadenen en més morts.

Acte I. Escena V

TIBALD: Oncle, aquest és un Montagú, enemic nostre; un rufià, que ha vingut per despit a riure's de la nostra festa.

La relació mort-odi es veu profundament lligada, ja que una és conseqüència de l'altra.

També hi podem apreciar altres elements, però de menor importància:

El destí, els suïcidis, els somnis, les premonicions, ...

L'ESTRUCTURA

1. Tenint en compte que la divisió en actes i escenes es va produir a finals del segle XVII. Comenta l'estructura interna de l'obra, la que realment vertebra Romeo i Julieta.

L'obra s'estructura segons les trobades que s'efectuen entre els amants.

Primer podem trobar una introducció sobre l'anterior vida de cadascun dels amants, quan Romeo estava enamorat de Rosalina, i Julieta estava disposada a casar-se amb Paris, però un cop es troben a les festa que es celebra a casa dels Capulet, comença la seva història d'amor.

Els amants es troben en cinc moments de l'obra:

  • A la festa dels Capulet. Es el primer cop que es veuen, i s'enamoren instantàniament un de l'altre.

  • Al balcó de Julieta. Quan es confessen el seu profund amor i decideixen casar-se l'endemà.

  • A la cel·la del frare. Es casen d'amagat.

  • A la cambra de Julieta. Quan al matí Romeo ha de marxar, després de passar la nit junts.

  • Al cementiri. Romeo va a la tomba a morir al costat de Julieta (encara que aquesta no està morta), i es suïcida. Julieta, quan es desperta i veu a Romeo mort, prefereix quedar-se i morir al seu costat que no pas escapar amb el frare.

Quan els dos amants ja estan morts, el príncep apareix, i les dos famílies fan les paus i arreglen les coses entre ells. Així sembla que el final de l'obra no sigui tan tràgic com el que havia quedat amb les morts dels protagonistes.

Quina missió acompleixen les tres aparicions del Príncep Escalus?

El Príncep apareix quan hi ha les baralles entre els Capulet i els Montagú.

El que fa és imposar la pau entre les dos famílies enfrontades i castigar als qui es barallen i es maten.

Al final de l'obra fa que les dues famílies se n'adonin del que han provocat i així s'acabi la seva enemistat.

2. Com es reflecteixen en l'obra les característiques de la tragèdia?

  • Una situació vitalment tancada.

  • Romeo és desterrat, i els dos amants s'adonen de que no es podran veure més.

  • Uns éssers condemnats a morir.

  • Romeo, al veure a Julieta morta, va a morir al seu costat, però Julieta no estava realment morta, i quan aquesta es desperta i veu a Romeo al seu costat, decideix suïcidar-se.

  • Aquests éssers desitgen una felicitat.

  • Quan Romeo i Julieta s'enamoren, volen estar junts, i fan tot el possible per tenir el que desitgen, encara que els acabi costant la vida.

  • Aquesta felicitat, almenys en un sentit de plenitud, sempre els és negada.

  • Els dos enamorats es casen, però mai no poden estar junts ni mostrar el seu amor en públic, ja que les seves famílies estan enfrontades i els hi prohibirien que es veiessin. A mes, Romeo al cap de molt poc temps de casats, és desterrat.

  • Aquests éssers, a vegades, s'interroguen sobre el destí i sobre la culpa per què són castigats.

  • Des de bon principi, estan marcats pel destí, i Romeo te la premonició de que alguna mort pròxima els afectarà.

  • És una lluita en què la vida humana és sempre derrotada.

  • Al final de l'obra, els protagonistes acaben morint, ja sigui pel tràgic destí o per la seva dificultat a l'hora de mantenir la seva relació.

    3. El principal element estructurador de Romeo i Julieta és la tècnica del contrast. Comenta alguns dels contrastos més notoris (visions de l'amor i del matrimoni, odi i amor, passió i raó, joves i adults, idealisme i materialisme, amor passional i amor social, vida pública i vida privada, resplendor i obscuritat, saber i ignorar, forma i fons del llenguatge del príncep i dels criats, llenguatge de la Dida i de la mare, somni de Mercutio, entre llenguatges i actituds).

    L'amor que senten Romeo i Julieta s'enfronta a una sèrie de problemes deguts a dificultat que tenen els dos amants per mantenir una relació, ja que pertanyen a dos famílies clarament enfrontades, i que s'odien a mort.

    El llenguatge que utilitzen els criats, un llenguatge col·loquial, es veu contrastat amb el llenguatge culte i refinat, utilitzant el vers en tot moment, del príncep.

    El llenguatge de la Dida i de la senyora Capulet també es veuen contrastats. La Dida utilitza un registre col·loquial, espontani i amb referències obscenes, mentre que la senyora Capulet utilitza un llenguatge metafòric, artificiós i ridícul.

    ELS PERSONATGES

    1. Segons la següent classificació de personatges, fes una llista amb els personatges de l'obra i adjudica'ls la tipologia que creus que els correspon.

    ROMEO: rodó, principal, agent, protagonista

    JULIETA: rodó, principal, agent, protagonista

    MERCUTIO: rodó, principal, agent, protagonista

    BENVOLIO: rodo, secundari, pacient, antagonista

    TIBALD: pla, secundari, agent, protagonista

    COMPTE PARIS: rodo, secundari, pacient, antagonista

    DIDA: rodó, principal, agent, protagonista

    CAPULET: rodo, secundari, agent, antagonista

    SRA. CAPULET: pla, secundari, pacient, antagonista

    MONTAGÚ: pla, secundari, pacient, antagonista

    SRA. MONTAGÚ: pla, secundari, pacient, antagonista

    PRÍNCEP ESCALUS: pla, secundari, pacient, antagonista

    FRA LLORENÇ: rodó, principal, agent, protagonista

    FRA JOAN: pla, secundari, pacient, antagonista

    PATGE PARIS: pla, decoratiu, pacient, antagonista

    ABRAHAM: pla, decoratiu, pacient, antagonista

    BALTASAR: pla, decoratiu, pacient, antagonista

    COSÍ CAPULET: pla, decoratiu, pacient, antagonista

    PERE: pla, decoratiu, pacient, antagonista

    GREGORI I SAMSÓ: pla, decoratiu, pacient, antagonista

    APOTECARI, MÚSICS i CIUTADANS: pla, decoratiu, pacient, antagonista

    2. Estudia la simetria que es dóna en cada una de les famílies en relació als personatges. Hi ha, també, personatges que estan a part de l'esfera d'influència de cada una de les famílies. Quins són? Hi ha una simetria entre ells? Són simètrics a altres personatges de l'esfera familiar?

    Els personatges que estan lligats amb la família Montagú són: Romeo, el senyor Montagú, la senyora Montagú,, Benvolio, Mercutio, Abraham i Baltasar.

    Els personatges que estan lligats amb la família Capulet són: Julieta, el senyor Capulet, la senyora Capulet, Paris, la Dida, Tibald, el cosí de Capulet, Gregori i Samsó. (i el patge i Pere, criats de Paris i de la Dida, respectivament).

    Es troben fora del cercle d'ambdós famílies els següents personatges: El príncep Escalus, que és qui mana a la ciutat, i qui té autoritat per dir que hi hagi pau entre les dos famílies.

    Entre les dos famílies notem una certa simetria en alguns dels seus components: Romeo amb Julieta, el senyor Montagú i la senyora amb el senyor Capulet i la senyora, la Dida amb Mercutio i entre els criats de les dos famílies.

    3. Busca fragments que parlin dels trets físics més característics de Julieta.

    En l'obra no s'enumeren els trets físics de Julieta de manera directa, però si que s'hi observen algunes al·lusions a la seva gran bellesa.

    Acte II. Escena II

    ”Què pot ser aquell esclat a la finestra?

    És l'orient, i Julieta el sol.”

    “El discurs dels seus ulls, jo el respondré.

    Vaig massa enllà. No és pas a mi a qui parla;

    dues estrelles, les millors del cel,

    tenen feina per fer, i han suplicat

    als seus ulls que brillessin al seu lloc.

    O han canviat de lloc els ulls i els astres?

    la claror del seu rostre faria avergonyir

    l'esclat de les estrelles, tal com la llum del dia

    avergonyeix la claror d'una torxa.

    Té uns ulls que, al cel, resplendirien tant

    que els ocells pensarien que és de dia.”

    “Oh, àngel radiant, torna a parlar,

    perquè, essent allí dalt, fas que la nit

    sigui tan gloriosa com ho és un missatger

    alat del paradís damunt d'uns ulls mortals {...}”

    4. Socialment, s'esperava que el comportament de Julieta s'adeqüés a les normes d'una donzella de l'època en què ocorre la història i el rang que li corresponia. Creus que Julieta respecta les normes? Quines respecta? Quines transgredeix? Per què?

    Julieta no segueix les normes que hauria de seguir per l'època en que esta. Es casa d'amagat amb Romeo, un membre de la família enemiga a la seva, i no fa cas del que els pares li diuen, que es casar-se amb Paris.

    Tot i això, el comportament de Julieta davant dels seus pares es bo, ja que reacciona bé quan l'escridassen.

    5. Descriu l'amor que senten els 2 protagonistes. Aquest amor va madurant al llarg del drama? Comenta aquesta evolució amorosa. La conducta inicial de Romeo es correspon a la d'un amant cortès? Canvia després de conèixer Julieta?

    Els dos amants senten un amor molt intens i apassionat. Per això, decideixen casar-se. Aquest amor des del principi és molt profund i es reflecteix al final de l'obra, ja que s'estimen més morir que viure allunyats un de l'altre.

    L'amor amb Rosalina és un amor cortès, perquè l'estima però no pot mantenir-hi una relació.

    Després de conèixer Julieta canvia, ja que el seu amor és correspost, i fins i tot arriba a casar-se amb ella.

    6. Julieta, al principi, quan tot just acaba de conèixer Romeo, s'expressa així: “... Si és casat la tomba haurà de ser el meu llit de noces”. Digues:

    • Quin concepte té, en aquest moment, de la mort? Canvia a mesura que va evolucionant el drama?

    Julieta, en aquest moment, sent la mort com a rebuig de l'amor que sent.

    Sí, el concepte que té de la mort va canviant, ja que al final veu la mort com un alliberament, i com a mostra de l'amor cap a Romeo.

    7. A mesura que va evolucionant la història es produeixen diverses morts:

    • Quin sentiment manifesta Julieta davant la mort de familiars?

    Julieta no es mostra gaire pertorbada per la mor de familiars seu, com en el cas de Tibald, encara que a casa seva es pensin que es mostra trista per això, Julieta en el fons ho està per l'exili de Romeo, que per a ella és molt més important.

    • Com reacciona davant les restes dels seus avantpassats?

    En un principi, no se sent segura de poder aguantar en un lloc com és una tomba, plena de les restes d'avantpassats i del cos encara ple de sang de Tibald, mort feia poc, però quan s'hi troba no li afecten gaire.

    • Té el mateix sentiment envers la mort de persones del seu entorn davant la mort relacionada amb Romeo?

    No, la mort de Romeo és un cop molt més dur per ella que la mort d'altres persones, i això la porta a suïcidar-se en el final tràgic de l'obra.

    8. Expressa la teva opinió sobre l'actitud que pren Romeo davant la mort:

    • Com reacciona davant la mort d'un amic?

    Romeo es sent culpable del que ha passat i es venja matant a l'assassí del seu amic, a Tibald.

    • Creu que és lícit venjar-se amb la mort?

    Sí, Romeo creu que és una acció justa. Segons creu, és la millor manera de castigar l'assassí.

    • Té el mateix concepte de mort quan es refereix als altres que quan l'associa a les seves relacions amb Julieta?

    No, les altres morts les veu com apart de la lluita que hi ha entre les dos famílies, en els enfrontaments el que volen és matar-se uns als altres.

    Però el seu amor envers Julieta el porta a veure la mort d'aquesta com el final de tot, en que ell també ha de morir, ja que no suportaria quedar-se en vida sense ella.

    • Quantes vegades intenta suïcidar-se? Per què?

    Romeo es suïcida una vegada, i no intenta fer-ho abans, encara que parla de que voldria morir molts cops: quan veu que no pot estar amb Julieta, quan el desterren, quan l'amor que sent per Rosalina no és correspost.

    9. Quin sentit donen a la mort els dos amants? Quin significat últim té la mort per als dos amants?

    Veuen la mort com el final en que els dos podran estar junts per sempre més, com una alliberació a tots els sofriments.

    10. Busca fragments del text o episodis en què s'hi reflecteixin la impetuositat, la impulsivitat i la precipitació de Romeo. Creus que aquestes característiques són un factor que condueix els dos amants capa a la fi dramàtica?

    Acte V. Escena III

    Romeo es suïcida en un impuls per reunir-se amb la seva enamorada, de manera inconscient. Però si hagués esperat, si primer hagués parlat amb el frare o amb la dida, probablement no s'hauria suïcidat cap dels dos, i el final tràgic del llibre esdevindria un final més feliç.

    11. Explica i raona la participació en la trama de Fra Llorenç, la Dida i Mercutio.

    Fra Llorenç: És un personatge essencial en el desenvolupament de l'obra. Ell és qui casa als enamorats i qui dona el verí a Julieta per així no haver-se de casar amb Paris. També facilita les coses a Romeo en el seu retorn, i l'informa de les novetats, encara que no hi és a temps.

    Dida: La Dida també és molt 9important, sobretot per a Julieta. És qui ha criat a la noia des de petita, i per això l'ajuda a veure a Romeo i a que la seva mare no se n'adoni.

    Mercutio: és l'amic de Romeo. En morir assassinat per Tibald, fa que Romeo mati a aquest, i així Romeo és desterrat. Des d'aquí, els amants ja tenen el camí marcat cap a la mort.