Romanticismo y realismo

Contexto histórico. Libertad. Subjetivismo. Realidad cotidiana. Denuncia. Victor Hugo. Gustavo Coubert # Biografia

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

SUTUACIÓ HISTÒRICA:

El romanticisme es va desaroolar durant la primera meitat de segle XIX.

Hi ha dos esveniments bèlics que van marcar l'inici i el final d'aquesta segle: La guerra de l'indepèndencia i la guerra colonial.

La guerra de l'indepèndencia va sorgir entre l'any 1808 i 1814. Napoleon va entrar a Espanya amb l'idea d'invair Portugal. Aquesta situació va que esclate la guerra que va acabar amb l'expulsió dels francesosi la pujada al trono de Ferran VII. Aquest rei reinstaura la monarquia absolutista.

La guerra colonial va sorgir al 1898 quan es sublemen les colonies espanyoles: Cuba i Filipines. L'origen d'aquest conflicte és a la política que porten els partits dinàsticsi a l'interès expansioniste dels EE.UU. Desprès d'aquesta penosa guerra, qualificada com desastre, Espanya va perdre les seves ùltimes posesions a Amèrica. La perdua de l'imperi va provocar una crisi económica i cultural.

Entre aquests esveniments, a Espanya hi ha 4 regnats, representats pels absolutistes i els liberals.

Respecta a l'àmbit social, la població sobretot viu al camp; però a la primera meitat del segle s'inicia l'industralitzacó, en la segona meitat del segle hiha diferents invents que donen lloc a que la majoria de la població abandoni el camp per viure del comerç i de la industria. Doncs la burgesia es va imponer com a classe dominant i va imposar una nova economia capitalista; la nobleza va perdent les seves posesions i el protagonisme. La classe trabajadora està costituida per 2 grups: el jornalistes( cultiven les terres dels burgesos) i el proletariat ( fabriques ).

La situació cultural és molt mala perquè hi ha un atràs cultural molt greu, sobretot perquè la gent, com que nessecita diners s'en van a treballar al camp. Però al 1857, la llei de Moyano va impulsar l'escolaritat obligatòria entre els sis anysy els nou anys.

És un moviment que va afectar a totes les arts: pintura, arquitectura, literatura… Va sorgir en la primera meitat del segle XIX en tota Europa i va arribar a Espanya desprès de la mort de Ferran VII. Va sorgir com a reacció contra el Classicisme i el Barroc. El seu major explendor va ser entreel 1825 i el 1875.

Les caracterìstiques sòn:

  • La libertat:El romàntic s'opose a tota norma que li impideix l'expresió del propi jo. A nivell literari no acepta les normes mètriques habituals i al teatre va rexazar le llei de les tres unitats.

  • El subjetivisme: es busca expressar a l'art els sentiments, les pasions de l'ànima, els somnis, l'imaginació…

  • El pesimisme i la melancolia: sòn el frut de l'enfrontament entre els ideals del romàntici la realitat d'un mòn insensible que no ès correspondit.

  • El nacionalisme: el romàntic valora tot això que tè el pais: autèntic, tipic, genuino,folcloric… Aquest nacionalisme conlleva a l'actualització de les llenguas gallega, euskera i catalanaa la literatura.

  • Valor de l'individu.

  • Reacciona contra l'industralització: va promoure la natureza , el paisatge i els animals, a mès la recerca de lo divino.

  • Respecte a lo exòtic: busca el passat gloriòs y misteriòs, des de Grècia fins l'edat mitjana, especialment el gótic.

  • La fantasia: l'obsesió per la mort, la nit i les ruines. Tambè van descriure monstruos i criatures anormals.

  • Els temes: sòn molt diferents:

    • L'amor : pot ser un amor apassionat però que tè un destì tràgic; o un amor melancòlic que causa una tristesa i dolor molt gran.

    • La natureza: el paisatge es valora coma un refleix de l'estat anìmic del poeta.

    • La fuga: el pesimsme porta al romàntic a la fugida: que es va refugiar a les èpoques pasades i exòtiques que es va idealitzar.

    A la segona meitat del segle XIX els canvis socials i les noves corrents ideològiques van influir al pensament de les persones. Va sorgir el Realisme com a oposició al subjetivisme i a l'indivualisme del Romanticisme. Es va centrar als problemes polìtics i socials que va portar la Revolució Industral.

    Les caracterìstiques sòn:

  • La realitat quotidiana: l'artista parla de la realitat en que es viu.

  • Es denuncien: els defectes i els mals que afecten a la societat

  • Psicològic: destaca l'interès pel psicològic i els problemes de l'existència humana.

  • L'observació: és la base per poder contar les coses com sòn a la realitat.

  • L'objectivitat: l'autor narra les coses sense implicar-se ni reflecjar els seus sentiments. Elimina els aspectes subjectius, imaginatius o fantàstics. L'autor realitza un anàlisi molt rigurós de la realitat.

  • Els temes: són problemes de l'existència humana, sobretot que afecten a la classe humana: pobresa, explotació, analfabetisme…

  • Els personatges: són sobretot de la burgesia i la classe obrera.

  • Els ambients: ocupen un loc molt important, perquè volen reproduir la realitat; és molt rigurosa i detallada, amb ambients molt refinats i elegants ( burgesia ) i tambè de zones industrials o barris marginats ( classe obrera ).

  • Estil: és sobrio, volen reproduir la realitat de forma sencilla.

  • A finals d'aquest segle va sorgir un nou moviment, el Naturalisme, on es va reflectir amb intenció crítica els aspectes més desagradables de la societat. Tambè a l'ùltim quart del segle va sorgir l'impressionisme, el Modernisme i el Neoclassicisme…

    Va ser un escritor francès romàntic. Va nèixer a Besançon el 1802 i va morir el 1885. Les campanyes napoleòniques van obligar a la seva familia a continuos desplaçaments; van viure a Itàlia, a Espanya.

    Entre el 1811 i el 1812, a Paris va asistir a les continues desaveniències dels seus pares, i desprès de preparar-se per a ingresar a l'escola politècnica va decidir consagrar-se a la literatura. Al 1817 va obtenir una menció de l'Acadèmia frances, i dos anys mès tard la mès alta recompensa dels Jocs Florals de Toulouse; però el seu primer llibrepoètic no va aparèixer fins el 1822; en aquest any tambè va contraer matrimoni amb Adèle Fouchet.

    Mès tard, Victor Hugo, que no hi havia sigut bautizado i que s'havia educat sense religió, va deixar d'anomenar-se catòlic, i es va fer liberal. Tambè per aquestes dates, es va produir un crisi al seu matrimoni, que li va conducir a l'inici d'una llarga unió amb Juliette Drouet ( que va durar fins la mort d'ella, al 1883 ). Va tenir una època molt bona al 1830 on destaquen algunes de les seves obres com “EL REY SE DIVIERTE”, “ANGELO” , “NUESTRA SEÑORA DE PARÍS”…

    Li va seguir una època d'estancament, al qual el jove antiburgès va tenir relacions amb la cort, disfrutant de la protecció real.

    Dels 40 als 50 anys, casi no va escriure, amb alguna excepció .

    La tràgedia que li va portar la mort de la seva filla, li va fer seguir amb una novel·la ambiciosa anomenada “Les miseries”.

    Entre els 1848-1851 va ser diputat a l'assamblea constitugent i desprès a la legislativa; a mès va fundar el periòdic L' évènement. Va ser apuntat a la llista de proscrits i va marxar a Bruseles, a Jersey i a Guernesey. Aquest no va tornar a Paris fins l'any 1870. Però en aquest temps s'havia produit un canvi a la seva personalitat i havia adquirit una decidida voluntat de testimoni. Va escriure temes com les violèntisimes sàtires, la madurez expressiva i conceptual. Respecte a la aparició de la seva novel·la “els miserables” va representar un èxit de primer ordre.

    Al 1878 va sofrir una congestió cerebral que li va impedir escriure, els seus ùltims anys de vida van ser estèrils. En maio de l'any 1885 va morir d'una congestió pulmonar. Va ser inhumà al Panteó i l'estat li va fer un grandioso funeral.

    Va nèixer a Ornans el 1819 i va morir a Suiza el 1877. Ès un pintor francès. Va ser enviat a París per a estudiar dret, es va tornar un asiduo del Louvrei es va dedicar aviat a la pintura. Encara que ès amigo de Proudhon i socializant, va contar amb la burgesia, el que li va permetre establir la seva pròpia galeria.

    Va aprender del realisme dels pintors barrocs espanyols i holandesses, però va pretender representar la realitat amb fidelitat i en ocasions va treballar fora. Desprès del seu viatje als Paisos Baixos, va treballar a París i a Ornans, agafant definitivamentuna oposició polèmica davant dels temes religiosos, mitològics, històrics i literaris; des de llavors va escogir els seus asunts del món que li va rodear.

    Courbet va proposar desmontar la columna Vendôme, per trasladar els invalit. Va ser declarat responsable del deterioro d'aquest monument i condenat, al 1871, a sis mesos de presó i a pagar 10000 francos d'indemnització. Tras cumplir la seva condena es va trasladar a Suiza al 1873. L'art de Courbet va senyalar la cima del realisme del segle XIX i va tenir un influjo decisiu a l'art del seu temps.

    Uno dels seus temes favoritos va ser la dignitat del treball: es pot observar a “Las Cribadoras”, i a “Los picapedreros”. Es va interesar tambè pels temes considerats trivials com al cas del “Entieero en Ornans” al qual va escandalitzar.

    Dóna una especial importància a la solidez de la matèria ( “ Las muchachas del pueblo” ) i la composició. El quadre mès llamatiu va ser “Taller del pintor”: el món del pintor, central, separa la societat a la esquerra i les amistats a la dereta. El quadre va sugerir una alegoria del cicle de la vida humana a la presència i disposició de personatges de diferents edats al centre del quadre. El realisme es va acoplar al simbolisme.

    5