Romanticisme literari

Moviments culturals i literaris del segle XIX. Renaixença. Realisme i Naturalisme # Romanticismo literario en Cataluña

  • Enviado por: Luna
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

El romanticisme

Origen

A mitjan s XVIII va aparèixer a Alemanya un moviment cultural que es va desenvolupar per tot Europa fins ben avançat el segle XIX.

Característiques

  • exalta la fantasia, nostalgia de cara al pasta: passat del individu, estudis del folklore, amor per la tradició.

  • Propugna el subjetivismo (expressió de sentiments)

  • Rebuig de la realitat (present)

    • conseqüències

      • sentiment de nostalgia de cara al passat

      • - interés per l'història

        - interés per la tradició i folklore

        - nostalgia de la infantessa

      • ideología

        • revolució francesa

          • llibertat : de pobles, i llibertat de l'individu (considerem que el creador te tota llibertat per crear)

          • igualtat

          • tarannà democràtic

                • fraternitat

            El romanticisme Europeu

            al segle XVIII a Alemanya els germans Schlegel i el poeta Novalis constitueixen el fonament del moviment romàntic. A Anglaterra el poetes Kyats i Byron encarnen la figura del típic poeta romàntic, el “poeta maleït”: revolucionari,irreflexiu, enamoradís, soviet malalt i prematurament mort. A Espanya el Romanticismo va arribar tard i afeblit, algú autor destacat fou Bécquer, i en Catalunya aquest moviment va propiciar la Renaixença de la cultura catalana. En França Baudelaire fou un poeta simbolista que va conrear una poesia transgresora i personal, que rebutjava l'aprovació del públic i qualsevol finalitat utilitària. Durant el s XIX es produeix un cert declivi del teatre, tot i que l'òpera viu un moment d'esplendor. Ara el gènere preferit de la burguesía és la novel·la. La novel·la romàntica parteix dels models historicistes de Victor Hugo i Walter Scout.

            SEGLE XIX

            Romanticisme: apareix com a moviment oposat al Neoclassicisme; els creadors són d'extracció burgesa I també ho son els consumidors d'art I de literature. Pretén ser un corrent revolucionari, tot i que alguns escriptors van adoptar posicions més aviat conservadores. Els trets més característics d'aquest moviment són: la llibertat del creador, el subjetivisme, la valoració de la naturalesa, la reivindicació de toto allò que configura l'ànima del poble.

            Realisme: neis com a reacció als postulats romàntics i a conseqüència del desenvolupament del positivismo. Tracta també la realitat com a matèria literària, però, a diferència del Costumisme, pretén donar-ne una visió objectiva. Rebutja la fantasia i reflectéis una realitat social i col·lectiva. La llengua és directa, viva i expresiva.

            Costumisme: abandona el guts romàntic per la història medieval i proposa la realitat contemporània com a matèria literària. Reflectéis els usos i costums, la manera de viure d'una època, tipificant personatges i ambients.

            Naturalisme:és un corrent literari molt pròxim al Realisme, que parteix de l'enlluernament de la ciencia propi del segle XIX. Estudia de forma sistemàtica el comportament de totes les classes socials i n'arriba a analitzar els aspectos més sòrdids. Es basa en el rigor científic de l'escriptor, que converteix la novel·la en un camp d'experimentació. Els personatges són sotmesos al determinismo biològic i ambiental que condiciona la seva vida i els seus actes.

            El romanticisme a Catalunya

            Context històric

            Hi havia inestabilitat política, va comportar canvas constants en el govern, i va frenar el procés d'industrialització que s'estava produint a gran part d'Europa i Amèrica; aquest procés només va obrir-se camí a Catalunya i el País Basc. El desenvolupament de la indústria i el comerç, el reforçament de la burgesia catalana i el creixement de Barcelona són alguns dels factors que van determinar els canvis socials i culturals d'aquest període.

            Context literari i cultural

            L'any 1810 el moviment romàntic arriba a la península Ibèrica, i partir de la dècada dels anys vint Barcelona esdevé un important centre de difusió d'aquesta ideología. Le revista El Europeo publicada entre 1823 i 1824. dos del seus redactors van ser Ramón López Soler i Bonaventura Carles Aribau, van difondre els principis d'un Romanticisme conservador, historicista i medievalitzant, que proposava un estil literari senzill i sentimental. El Vapor, continuador d'El Europeo, va aplegar un grup d'escriptors de carácter liberl, com Joseph Andreu i Fontcoberta, a partir de 1837 tornà a imposar-se la tendència conservadora.

              • Ramón López Soler: publicà al 1830 la novel·la “los bandos de Castilla” el pròleg de la qual fou el manifest del romanticismo Català i de la novel·la històrica.

              • Bonaventura Carles Aribau: al 1833 publicà “l'Oda la patria” considerada com la fita inicial de la Renaixença.

            el romanticisme duu implícites algunes idees que fomenten la recuperació de la llengua catalana:

              • l'exaltació de l'essència naciaonal del pobles va evidenciar la convivencia de recuperar la llengua pròpia de Catalunya

              • l'admiració per l'edat mitjana va despertar l'interés per la Catalunya medieval i per l'esplendor literària d'aquesta època.

            La poesia es el primer gènere que es conrea en català. Però no és fins els anys 60 que es fa una literatura romàntica completa en català quan el romanticisme ha perdut l'agresivitat inicial. L'any 1862 Antoni de Borafull publica “l'orfeneta de Monàrguens” la primera novel·la romàntica en català.

            La renaixença

            Els jocs florals

            L'any 1859 es va restaurar la celebració dels Jocs Florals, un concurs literari (celebració: sempre el 1º diumenge de Maig al saló de Cent) que havia estat fundat al final del segle XIV i que, desaparegut el segle següent, havia deixat de convocar-se durant tota la Decadencia. Va haver dos certàmens: un de poesia bilingüe a València, presidit per Marià Aguiló, i els jocs Florals de Barcelona, oragnitzats per Milà i Fontanals. Havia tres premis: l'englantina d'or per al millor poema patriòtic ; la viola d'or i argent per al millor poema de tema religiós; i la flor natural per al millor poema Amorós. Qui obtenia els altres premis era proclamat Mestre en Gai Saber. Els jocs florals:

          • varen impulsar la literatura de la Renaixença

          • varen normalitzar la vida cultural catalana

          • van donar a conèixer autors de gran envergadura. Es van convertir en una cerimònia anquilosada i van propiciar un tipus de poesia repetitiva; els temes preferits eren les evocacions històriques, la visió idealitzada de la terra i del seu passar, la identitat lingüística. Un model de llengua literària anb trets rurals i arcaïtzants, i l'estil és tipicament romàntic

          • creació d'un públic assidu al consum literari en català

          • aparició d'una infraestructura editorial en català

          • dotació de prestigi social a la cultura en català

          • aparició de noves generacions de poetes i prosistas

          • promoció dels diversos generes literaris

          • recuperació cultural i literària

            la renaixença es un moviment de redreçament de la literatura; però també en làmbit del periodisme i en el món acadèmic. Pel que fa a les revistes, va ser la dècada dels 60, una de les primeres publicacions fou Lo Gai Saber. A la vida acadèmica destaca Manuel Milà i Fontanals , impulsor del vessant historicista i conservador del Romanticisme i fundador dels jocs Florals. El revifament literari de la Renaixença:

          • la poesia: a partir de l'any 1870 hi ha un canvi en la direció de la poesia. Els poetes comencen a distanciar-se del Romanticismo. Aquesta transformació obre el camí cap al modernisme. El poeta que millor representa la transició del Romanticisme al Modernisme és Apel·les Mestres (1854-1936)

          • el teatre: deprés de la mort de Ferran VII, es va fundar el Gran Teatre del Liceu. Amb Àngel Guimerà el teatre català assoleix la plena maduresa

          • la narrativa: fins l'any 1862 no es va escriure la primera novel·la en català, L'orfeneta de Menàrguens, d'Antoni Bofarull. En el moment que el realisme s'imposa com a model literari a seguir, la coherencia entre la realitat catalana que es vol mostrar i la llengua que parlen els homes i les dones d'aquesta comunitat fa que el català esdevengui també la llengua de la novel·la. Narcís Oller fou un autor realista.

          • Realisme i Naturalisme

            De la novel·la romàntica al Realisme

            El lector burgés entén la lectura com un divertiment, la novel·la experimenta a Europa un gran creixement, que s'inicia amb l'èxit de les novel·les romàntiques. La primera novel·la històrica en català fou L'orfeneta de Menàrguens (1862), d'Antoni de Bofarull. Van aparèixer noves tendències narratives. El quadre de costums és una narració que descriu els aspectos pintorescos de la realitat cuotidiana. L'autor més rellevant del Costumisme és Emili Vilanova

            El realisme europeu

            El realisme, un moviment cultural que posa la realitat contemporània en la base dels seus interessos. La novel·la té com a principals precursors els escriptors francesos Balzac i Stendhal. Es proposa analitzar la realitat des d'un punt de vista global i objectiu i els integra en la caracterització dels personatges, dels ambients i dels episodis que explica. Els autors realistes utilitzen un llenguatge desproveït d'oranments retòrics, natural i objectiu; s'expressen en tercera persona per tal de transmetre la sensació de neutralitat; la narració és sempre versemblant i es complau en la descripció minuciosa. El Realisme aviat es va estendre per tot Europa, a la mateixa França va destacar Flaubert, a Anglaterra, Dickens; a Rússia, Dostoievski i Tolstoi; a Espanta, Pérez Galdós i Alas Clarín.

            El realisme a la literatura catalana

            Els elements costumistes són molt presents en el Realisme català. Per influència del Costumisme, els personatges esdevenen excessivament tòpics i superficials, i només en casos excepcionals superen aquesta feblesa psicològica. El primer autor que introduí la realitat del seu temps en les seves obres fou Martí Genís i Aguilar. Josep Pin i Soler va escriure novel·les d'ambientació rural.

            El naturalisme

            La filosofia positivista veu en l'observació directa dels fenòmens, i en la seva classificació posterior, el camí vers el coneixement definitiu del món. El positivisme es va aplicar a tots els àmbits del pensament. L'escriptor francès Zola introdueix aquests postulats a la novel·la i inaugura el model narratiu anomenat Naturalismo. A Catalunya, van ser els crítics literaris Josep Yxart i Joan Sardà els principals divulgadors teòrics del Naturalismo.