Romanticisme i Renaixença

Literatura española contemporánea del siglo XIX. Narrativa y poesía catalana # Aribau. Verdaguer. Bofarull. Teatre: Robrenyo. Naturalisme: Guimerà

  • Enviado por: Indreams
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

Departament de Llengua

i Literatura Catalana

Literatura

Apunts: El Romanticisme i la Renaixença

El Romanticisme és un moviment literari que va nèixer a Anglaterra al S.XIX, tenia una sèrie de valors:

  • l'artista és un ésser superior

  • l'art s'entén com a relació entre la natura i l'home (els temes de paisatges són molt importants), la natura porta a l'home una riquesa: capacitat de reflexió, que seria ja un pre-naturalisme.

  • es revalora l'Edat Mitjana: es dóna importància a les faules i històries anecdòtiques.

  • les obres es troben en llocs exòtics i màgics, l'home vol evadir-se; una evasió de la realitat.

  • és molt important el sentiment de poble i les arrels de tradició

  • la intuició està per sobre de la raó

  • l'artista ha de ser lliure per crear, per això està en contra de la norma.

Paral·lelament al Romanticisme va sorgir la Renaixença, que torna a donar importància a la tradició (instauració dels Jocs Florals).

Publicacions: -La Revista de Catalunya

-Calendari Català

-La Renaixença

-L'avenç

Les publicacions, juntament amb la instauració dels Jocs Florals, fan la Renaixença a Catalunya.

Poesia de la Renaixença:

Tot i ser complicada, abarca a un públic molt més ample que algun altre gènere, és el gènere més treballat a la Renaixença sobretot gràcies a la Restauració dels Jocs Florals.

Per què molts autors novells tenien una oportunitat per ser reconeguts, això representa una revolució: la gent del poble té oportunitats.

Autors de la poesia

Bonaventura Carles Aribau:

(Barcelona, 1798-1862) Va fer de periodista i es dedicà a activitats literàries, va escriure en quatre idiomes: català, castellà, llatí i italià.

La seva obra més coneguda és La Pàtria, que va ser un model pels altres literats de la Renaixença.

Jacint Verdaguer:

(Osona, 1845-1902) Amb vint anys guanya per primera vegada els Jocs Florals.

-Figura més important del Romanticisme català

-Família pobra, per això es va fer capellà i li interessa la literatura, ja que va conèixer els autors clàssics i va començar a escriure poemes

-Durant un temps es va instalar en una ermita

-El metge li va dir que li anirien bé els aires del mar i va embarcar en un vaixell, fent de capellà (va fer Catalunya-Amèrica 9 vegades)

-Quan ja va estar millor, va tornar a fer de capellà a terra ferma

-Va tenir una crisi espiritual perquè va veure la situació dels pobres i va donar més almoines del normal i va començar a practicar exorcismes, per això va ser destituït. Però al final el Bisbe el perdona i el deixa tornar a donar missa.

Etapes de la seva vida i obres

-Capellà (vaixell): L'Atlàntida (com el continent d'Atlàntida va desaparèixer)

-Capellà (Barcelona): Canigó (origens llegendaris de Catalunya, l'acció es situa a l'any 1000 i és un poema èpic)

-Crisi espiritual: En defensa pròpia (explica el seu comportament)

Flors de Calvari (explica el patiment que va tenir quan estava al santuari)

Característiques de les seves obres

  • dóna molta importància al fet de ser poeta

  • crea una llengua amb molts elements de la natura

  • té una constant enyorança al passat, la pàtria perduda

Temàtica de les seves obres

Es poden dividir en dos grans temes les seves obres:

Poesia narrativa: es centra en la natura i el paisatge català

(ex: Atlàntida i Canigó)

Poesia lírica: temes religiosos i patriòtics

Prosa del Romanticisme

Hi existeixen dos tipus de novel·les:

  • Històrica: està molt treballada perquè permet fer servir protagonistes de temps passats. El seu màxim representant és Antoni Bofarull (L'Orfeneta de Menarques). L'Orfeneta de Menarques narra un fet amorós en un moment històric determinat: “el compromís de Casp”.

  • Romàntica: adquireix les característiques pròpies del romanticisme i té una finalitat moralitzadora que comença a acostar-se al realisme. El seu màxim representant és Martí Genís i Aguilar (Julita).

Teatre del Romanticisme

El teatre romàntic s'inicia amb la comedia i el drama. Va tenir molta importància el sainet.

Sainet: peça teatral de curta durada que presenta situacions còmiques de tipus polític, social... amb la intenció d'entretenir. L'autor més representatiu del sainet fóu Josep Robrenyo.

La burgesia va començar a interesar-se pel teatre i pel drama romàntic

Característiques del drama romàntic

-temàtica: l'amor és un desencadenament d'un tràgic destí

-personatges: són retrets d'un passat històric

-forma: s'alterna la prosa i el vers

-finalitat: commoure a l'espectador

Un dels autors més representatius del drama romàntic és Frederic Soler, més conegut amb el sobrenom de Serafí Pitarra, el qual a les seves primeres obres va mostrar una actitud molt crítica a la societat.

Però el seu màxim exponent fóu Angel Guimerà.

Angel Guimerà

Mallorca 1845- Barcelona 1924.

Fundador del diari La Renaixença.

Va participar en els Jocs Florals i va guanyar vàries vegades.

Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres

Es dedicava a escriure teatre patriòtic i constumista.

La seva obra es pot dividir en quatre etapes:

1ª etapa

S'inicia amb un drama romàntic: “Gal·la Placídia” (1879), on s'hi aprecien els conflictes interns dels personatges.

2ª etapa

Es comença a acostar cap al romanticisme: reflecteix les tensions socials de l'època. Tots els personatges pateixen un amor que acaba en la realització d'aquest amor o en la mort.

obres: -La Festa del Blat

-Maria Rosa

-Terra Baixa

3ª etapa

Intenta deixar l'època romàntica i realista per acostar-se al naturalisme.

obres: -Arran de Terra

-L'Aranya

-La Santa Espina

(Entre la tercera i la quarta etapa va haver-hi un temps de silenci.)

4ª etapa

Publica Ala Blanca.