Roma

Art. L'art de Roma. Monuments. Civilització romana. Colosseu. Columna Trajana. Panteó. Maison Carrée. August de prima porta. Sacrifici d'ifigènia

  • Enviado por: Abardou
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 19 páginas
publicidad
publicidad

TEMA 2: ROMA

La civilització romana s'estudia per etapes. Va desde el s.VIII a.C. fins al segle V d.C., quan cau l'imperi, encara que l'imperi romà d'orient dura fins el s.XV. L'imperi romà occidental està dividit en dos períodes.

Etapa republicana: (segle III a.C. fins al segle I a.C.)

- Al iniciar-se l'etapa republicana, s'instauren organismes polítics, socials, econòmics.

- Art molt influenciat pels:

  • Grecs (ho asimilen tot, els consideren supeiors)

  • Etrusc (nord peninsula itàlica, antecedent directe de l'art romà)

Aquests són grans coneixedors del bronze.

D'ells incorporen: el realisme, l'arc, la volta, la columa toscana, les pintures murals, els retrats no idealitzats I sarfòfags amb relleus dels difunts.

Etapa imperial: (meitat del segle I a.C. fins V d.C. el d'occident)

(Fins XV d.C. el d'orient)

Quan desapareix l'occidental, l'oriental es caracteritza per:

- Aconseguir un art propi, sense influencies de l'extranger

- Pràctic, funcional: al servei de l'empeador.

- Es divideix segons dinesties d'emperadors

Característiques art romà:

- Art funcional, més pràctic

- Art propagandistic.

- Eclèctic: fusiona aracterístiques de cultures diferents

- Gran capacitat dels romans per resoldre els problemas constructius, urbanístics, i representatius; es tracta d'una arquitectura molt superior a la grega.

- Poca elaboració teòrica

- Clara tendència al realisme

- Mitjà de repreentació i glorificacióel poder

Arquitectura romana:

- Utilització dels tres ordres de l'arquitectura grega, encara que s'afegeixen 2 més: el toscà i el compost.

- Toscà: base amb fust llis (semblant al dòric)

- Compost: barreja jònic i coríntic

'Roma'

Hi ha un total de cinc ordres: dòric, jònic, coríntic, toscà i compost

- Es pot utilitzar més d'un ordre en un edifici

- Materials: Pedra i marbre (com a materials nobles) i maons o toves més formigó o morter (que s'utilitzava per a les construccions grans i ràpides; va sopesar una gran aportació dels romans) CIMENT: calç, pedra, sorra, aigua.

- Se situen al forum

- S'utilitzen murs de 4 tipus:

  • OPUSQUADRATUM: carreus ben escairats amb encoixinat

  • OPUS CAEMENTICIUM: morter barrejat amb pedra

  • OPUS INCERTUM: maçoneria amb morter

  • OPUS METICULATUM: aspecto de zarza de rombes

  • - Es tracta d'una arquitectura religiosa

    - Tipus: termes (pels banys), monuments funeraris, circs (on corrien els cavalls), teatres, ambiteatres (guita de gladiadors)…

    - Tipologia: administratius i monuments commemoratius.

    - Ús de:

    'Roma'

    Arc de mig punt Volta de canó Volta d'aresta

    - Gràcies a l'utilització dels arcs és posible elevar els pisos en alçada, ara amb superposició de pisos.

    - Construien edificis amb grans espais interiors, que era el que més els interesava, aquests eren luxosos.

    - Contrasta interiors molt luxosos, mentre que lexterior era ric i sobri, es recobria amb pintures.

    - Tots els edificis s'ubicaven a les ciutats amb una dstribució estudiada, es basa en una planificació rectangular.

    CASTRE γ cardo (nord, sud) i decomanus (est, oest)

    - C O L O S S E U -

    'Roma'

    Dades generals de l'obra:

    Nom: Colosseu o ambiteatre Flavi, construcció arquitectònica de carácter públic on s'oferien espectacles gratuïts de lluita entre gladiadors i feres salvatges (circ). Tenia una capacitat de 50 mil persones (espectadors).

    Arquitecte: desconegut

    Cronologia: es construeix el 70 d.C. encara que s'innagura el 80 d.C

    Localizació: vall del Colossu, a Roma; on hi havia el palau de l'emperador Naó

    Estil: romà imperial

    Materials utilitzats: morter cobet de maó i recobert de marbre, tova i pedra

    Sistema constructiu: arquitravat i voltat

    Estat de conservació: ruinós i en estat de restauració.

    Anàlisi formal:

    Es pot definir en tres espais

  • L'arena: espai central de l'edifici que es el resultat de la unió de dos teatres per la orquestra, on es desenvolupa l'espectacle. Està delimitada per un mur baix per salva-guardar els espectadors. En el subsol d'aquest amfiteatre s'han trobat pasadisos i cambres que servien com a celdes pels animals que farien l'espectacle; s'accedia a través d'un ascenor o unes escales. En el subsol de l'arena, abans d'haver-hi les habitacions i pasadissos hi havia clavagueres que provenien del llac de Naó.

  • La càbea o graderia, que envolta tot el que és l'arena. És on hi ha seients pels espectadors. Hi havia espais tancats per salva-guardar les persones: tribuna sacerdotal i tribuna de l'alta burguesia. Anava de baix a dalt, de millor a pitjor estatus social

  • La façana exterior, es tractava d'una façana amb pisos superposats (en alçat). La façana està alçada sobre una plataforma a la qual accedim per unes crepis (escales).

  • Espai exterior: el podem dividir en tres pisos més un posterior.

    - 1r pis: té 80 arc de mig punt sostinguts per pilastres (columnes) adosats d'ordre toscà (fust llis més base) que serveixen per accedir a l'interior o surtir de l'edifici.

    - 2n pis: està separat del primer per un entaulament. Trobem 80 arcaderies d'arc de mig punt d'ordre jònic.

    - 3r pis: separat del segon per un entaulament. Es troben 80 arcadries d'arc de mig punt d'ordre coríntic (+ esvelt, + base complexa…)

    - 4t pis: separat del tercer per un altre enteulament. Aquest pis no té res a veure amb els anteriors. Trobem més finestres allinades. El fragmentd el mur delimita unes columnes(escenas) adosades, com a element decoratiu. En el mur exterior hi ha tres forats en pedra en els que hi col·locaven pals de fusta, molt més alts. Aquests tenien un tros de tela de avela (velarium) entre els tres.

    Espai interior: la cabea presenta passadissos semicirculars, presenten sostres en voltes anulars. D'aquests n'hi havia uns que quedaven tallats perpendicularment per uns altres que conduien a l'exterior de la càbea, anomenats “bomitoria”. Com a estructura exempta necesitaba en fonaments formigó (material resistent), això explica que aquest edifici aguanta la graderia.

    Materials de construcció:

    • Graderies: de pedra calcària

    • Tribunes + 1 filera: marbre blanc

    • L'arena

    • Fassana: formigó, toba, pedra

    • Fassanes interiors revestits per mosaics

    • Exterior: l'estocaven, el pintaven (formigó)

    Elements decoratius: les 240 escultures de bronze dins dels arcs de mig punt, representaven atletes i d'altres… També les inscripcions (data de construcció, qui la manat construir…)

    Significat:

    L'emperador Favi Vespesià va intentar construir i donar a Roma grans edificis civils de lliure per a intentar esborrar la imatge de l'emperador (César). En el Colisseu hi havia l'antic palau de Neró (domus aurea) i tenia el llac artificial que ajudava a inundar l'arena, que después es van treure per a er un altre edifici públic (el circ); marketing per Vespesià (edifici de propaganda política). Tots van al matei lloc però no es barregen (edificidividit en estatus social). La inaguració d'aquest durarà 100 dies, van matar a més de 11 milions de persones i animals.

    Arquitectura civil:

    Monuents conmemoratius: normalment celebren victòries militars de l'exèrcit romà. Són de dos tipus:

    1. Columna (perden la funció de soport, de grans dimensions, ubicada al mig de la plaça). Són mot realistes, amb clara intensió de ser retrat, és una de les aportacions de l'art romà.

    2. Arc de triomf (estructura allindada amb un arc de triomf (a l'interior); fassanes decorades amb relleus, tenien al·lusió a la victòria). Li feien a l'emperador.

    Aquests es troben a les principals vies d'accés a la ciutat, als fòrums, loc svisibles on passava molta gent. Solien ser monments de propaganda política.

    - C O L U M N A T R A J A N A -


    Dades generals de l'obra:

    Nom: columna de Trajà, que va ser erigida per lloar les dues grans vicòries militarde les legions de Trajà a la Dàcia.

    Autor: Apol·lodor de Damasc (s.I-II)

    Cronologia: 107-113

    Estil: romà imperial

    Material: marbre de Luni o de Carrara

    Formes: baix relleu

    Cromatismo: policromat

    Localitzaió: al centre del fòrum de Trajà, Roma

    Conservació: monument més antic que es conserva intacte, és una font d'informació històrica.

    Dimensions: el fust té 200 metres de logitud.

    Arquitectura civil.

    Anàlisi formal:

    Espais:

    1. Base amb forma cuadrada. Té elements decoratius que fan referència a la batalla. En un costat hi ha la porta que donava lloc a on es guardaven hurnes funeràries de l'emperador i esposa. A l'espai interior hi havia una escala de cargol que permet accedir a la part de dalt.

    2. Fust, que és un element decoratiu on hi ha els relleus històrics, decorat com una cinta helicoidal, que té 200 metres de longitud. Aparèixen tots els relleus que narren les dos batalles, intenten aconseguir perspectiva fent més gran el primer dibuix i més petit l'altre, com en els barrils dispsats un al COSAT de l'altre com si estiguessin superposats (perspectiva frontal); també hi ha una nova perspeciva, la perspectiva panoràmica (a vista d'ocell), que s'aconsegueix difuminant alguns elements que et donen sensació de llunyania. A la primera part del fust hi ha una corona de llaurel, almig una altre i a dalt una altre expressant victòria. Els relleus són retrats realistes, ecepte el de l'emperador que és idealitzat, el fan més atractiu i més gran.

    Característiques estilístiques:

    Horror vacui (al vacío), ja que no hi ha ningún espai en blanc, buit. Tot a d'estar decorat. També una seqüència narrativa, explicant les fases de la guerra, com a exemple en el moment en que pensen com creuar el riu i posen barres per creuar-lo, en forma de pont; també com passat el Danubi construyesen el campament… Surten els temes de la guerra, de la vida quotidana (com preparen el menjar, com es dutxen…), temes de política (la diplomacia), escena paisatgistiques (arbres, rius…). Hi ha l'aparició de més de 2500 persones en diferents tamanys i de 155 escenes. Apliquen una perspectiva frontal, fent més gran el primer dibuix i més petit l'altre (com en els barrils que semblen superposats); i la perspectiva panoràmica, a la vista d'ocell, difuminant alguns elements donant la sensació de llunyania. En el capitell hi havia una figura de bronze, encara que actualment ja no hi és.

    Significat:

    Va ser erigida per lloar les dues grans vicòries militarde les legions de Trajà a la Dàcia, actual Romania. La columna de Trajàha estat descrita com una pel·licula de l'antiguitat; s'inicia amb el pas de l'exècit pel Danubi mitjançant un pont de barques i aaba amb la deportació dels dacis fets presoners, que va posar fi a la guerra. L'última escena recull la figura d'una Victòria col·locada entre dos trofeos. Malgrat el seu carecer heroic també expressa sentiments negatius.

    Arquitectura religiosa:

    Temple amb gran influència grega (repetició del temple amb modificacions). Com a influències gregues a l'arquitectura romana religiosa, el temple s'alça sobre una altísima plataforma o podium. Es manté la planta rectangular però desapareix l'opistodom. Aquest no està dedicat a un únic Déu sinó que a moltes divinitats. Ja no és simètica ja que els romans feien larquitectura per veure-la frontalment, solament era important la fassana occidental. Sol hi ha una entrada d'accés a través d'un escalinata (escales). Hi haurà una divisió igual al interior en les escenes o naos com Deus. Es mantenen els murs isòdums.

    Materials: pedra calcària o marbre, toba toxana el morté formigó i fusta.

    Les ceremònies segueixen sent a l'exterior, on se segueixen els tres ordres grecs: dòric, jònic i coríntic, però no la proporció d'aquests. Sistema de construcció arquitravat. La estètica serà la mateixa de l'estil grec amb columnes completament incloses al mur. En el temples es barregen plantes, anomenades plantes mixtes, és un sistema de construcció diferent, rquitravat i voltat. No sigifica que no els interessi l'exterior però li donen més importancia a l'espai interior. Exteriors relativament austers i interiors luxosos.

    - P A N T E Ó -

    'Roma'

    Dades generals de l'obra:

    Nom: Panteó, temple religiós dedicat a tots els Deus.

    Arquitecte: desconegut

    Comitent i posible inspirador de l'obra: l'emperador Adrià

    Cronologia: etapa imperial

    Estil: romà imperial

    Localització: Camp de Mart, a Roma

    Materials: pedra, marbre, formigó, maons, fusta amb esocat a l'exterior. Aquests convinen materials luxosos (nobles) ab d'altres barats i ràpids, ja que l'imperi necesitava molts edificis.

    Sistema constructiu: voltat i arquitravat

    Dimensions: col·losals que impresionen a la població.

    Estat de consevació: ha estat reconstruït varies vegades a l'època romana per dos incendis per Domicià Vespià i per Autripa (últim emperador que demana que es reconstrueixi).

    Anàlisi formal:

    L'exterior: la planta és mixta en la qual hi ha un rectangle que és el pòrtic d'entrada, és octàstil en la primera filera, més 8 columnes que té que estan separades formant tres espais delimitats per aquestes columnes. És d'orde coríntic amb fust llis amb la ase de pedra blanca, donant un contrast cromètic, les columnes són fetes d'un sol bloc de pedra de graní. L'espai central permet entrar a l'espai interior, a la naos, i els espais laterals acaben amb un mur n no hi ha comunicació amb l'interior. Aquests espais laterals presenten fornaquines (petites cavitats en el mur, no profundes), que era on hi havia la imatge dels emperadors o divinitats. El frontó triangular amb un timpà completament un de decoracio. Falten els acrotèris, però sabem que eren de bronze daurat. La naos en alçat, presenta un tambó cilíndric que sobresurt pels laterals de banda i banda. Cada tambó està delimitat per una filera imposta. Gracies a que no es conserva l'estocat final, podem veure els arcs de descàrrega. També hi podem veure moltes finestres petites que iluminen l'interior. És fantàstic perquè tots els matrials estan pensats en el límit de laseva resitència. El tambó està en un nivel inferior al sol en el moment de construcció.

    Interior: a dins del Panteó hiha un cercle, un espai circular que correspon a la naos o cel·la. És un espai molt gran. Hi veiem 8 pilar a l'interior i els seus corresponents espais. La seva funció é allotjar els petits altars. El tema és a base de figures geomètriques amb un paviment geometritzat. A dalt de la cúpula hi ha una finestra rodona anomenada òcul, amb nou metres de diàmetre (molt impressionant per l'època). Aquesta és l'única font d'iluminció directa a l'interior. A la part posterior d'aquesta hi ha uns espais però no se sap perquè eren.

    Decoració exterior:

    En el mu hi ha decoracions que imiten però que realment no existeix el que està pintat allà. Els espais estan distriuits per columnes. La cúpula està decorada en 5 cassetons. Els hem vist a la tribuna de les cariàtides, que són el resultat de les anelles concèntriques i dels nervis que baixen de la cúpula. Això fa que tingui un significat simbòlic.

    Decoració interior: els luxos, policromat, contrastat…

    Significat:

    És la tercera reconstrucció que se'n fa després dels dos incendis que van obligar als emperadors Domicià i Agripa a reconstruir-lo. Entre els anys 118 i 125 Adrià va fer que el reconstruissin pero fent girar l'entrada uns 180º per a poder construir una plaça porticada que resaltés la façana. El Panteó estava dedicat a tots els Déus i el seu interior és una al·lusió constant a la cosmología romana. Els nínxols que envoltaven la cel·la esten dedicats als cinc planetes que els romans coneixien i al Sol i a la Lluna.

    - M A I S O N C A R R É E -

    'Roma'

    Dades generals de l'obra:

    Nom: Maison Carrée, temple religiós, dedicate a August a la seva família I alters personatges com els nets d'August, els númens (divinitats de la natura)…

    Arquitecte: desconegut, encara que el fa construir Agripa.

    Cronologia: 16 aC

    Localització: Nimes (França), al mig d'una plaça, no permet la seva visió frontal, que és la que es pretenia.

    Estil: Romà imperial

    Materials utilitzas: pedra calcària blanca, amb el temps s'ha tornat vermellosa.

    Sistema constructiu: arquitravat

    Tipologia: temple de clara influència grega

    Estat de consrvació: bo, només s'ha perdut la seva estructura interior original.

    Anàlisi formal:

    Edifici de planta rectangular amb un únic accés que ens el marca la gran escalinata (a la fassana principal o occidental). El dividim en dos espais:

    1r espai: el pòrtic, format per sis columnes, hexàstil; amb tres columnes exemptes a banda i banda que sostenen el sostre allindat o arquitravat del temple.

    2n espai: la naos o cel·la, espai amb columnes adosades a la paret que perden la seva funció de suport i serveixen de decoració. Dsapareix l'opistòdom de la part posterior. Hi ha la repechillo d'un element, és a dir, marca ritme. Les columnes són d'ordre coríntic. L'arquitrau està dividit en tres patabandes. El fris sense decoració amb una cornissa molt decorada i un frontó triangular. No es conserva la divisió original de l'espai interior, no important. És posible que a les parts altes hi haguéssin acrotèris. No es conserva la divisió columnària original. Ens fa entendre que l'espai interior estava més dividit, la cel·la es compartia amb moltes divinitats. És d'estil romà impeial; la escassa decoració del timpà ens indica que és d'estil romà.

    Significat:

    Temple dedicat als núens romans i a Gai i Luci Cèsar, nets d'August i fills de la seva filla Júlia i d'Agripa. Fou erigit en honor l'emperador i de la seva familia. Malgrat això crida l'atenció l'escassetat d'escultures, la manca de relleus al·lussius i l'absència de representacions al frontó.L¡ornamentació frontal resulta una mica carretada. El fris tampoc presenta decoració dels temples grecs perquè els romans donaven mes importancia a l'interior que a l'exterior. Aquest santuari el vafer construir Agripa, mà dreta de l'emperador August, que es va encarregar d'organitzar la infrastructura pública de la Gàl·lia.

    - A U G U S T D E P R I M A P O R T A -

    Nom: August de Prima Porta

    Autor: desconegut

    Comitent: el Senat romà

    Cronologia: 19 aC

    Estil: romà imperial

    Tècnica: fosa (còpia: talla)

    Material: bronze (còpia: marbre de Luni o Carrara)

    Formes: escultura exempta

    Tipologia: dempeus

    Cromatismo: policroma

    Dimensions: una mica més gran de lo real

    Localització original: a la vil·la romana Ad Gallinas Albas de Prima Porta, a Roma

    Localització acual: Musei Vaticani, a Roma

    Tema: August és representat com a emperador en tota la seva glòria: com a home, amb un rostre molt més jove que el que li corresponda quan va morir, i com a militar genial: a la cuirassa hi ha datallats els èxits a hispana i a la Gàl·lia, que ell pacificà.

    Origen: d'origen etrusc, ja que aquests tenien un costum funerari.

    Anàlisi formal i etilístic:

    En aquesta copia s'utilitza la tècnica de la talla, en l'original la fosa.

    Escultura romana que serveix de propaganda política. Es tracta d'un retrat realista encara que en aquest casidealitzat, quan es tractavade divinitats de l'emperador. No s'acosta a la realitat, sinó que intenta treure el màxim de bellesa possible. Materia: bronze que a la roma no es policoma. S'utiltza la tècnica de la cera perduda. Formes de relleu, exemptes… de tot tipus. És tracta d'una composició vertical, representa el cap inclinat i sembla que es dirigeixi a un posible exèrcit. La mà dreta està demanant la paraula, en canvi a l'esquerra porta una llança. Observant el cos: està vestit amb una cuirassa amb relleus que expliquen fets històric dels romans que cal recordar. La cuirassa: en la que se li marquen els pits, l'anatomia, encara que vagi vestit ens permet deduir el cos atlètic. Cames: posició de contraposto amb les cames i peus nus. En aquesta còpia apareix un nen amb ales i un dolí que no estaven en l'original. Tenm una visió frontal ja que l'interés central està enla cuirassa. En la cuirassa apareix un personatge masculí amb barba que sembla que porti un vel (al mig, a dalt). Sobre la viga, un personatge femení, i a la dreta a dalt un personatge masculí. En el centre 2 personatges masculins: un sembla extranger perquè duu una gorra i l'laltre que rep un estandar (banderola): porta una llova. En els extrems inferors, dos igures cedents (asentadse) que represenen dos provincias mirant el que esta passant. Al centre de la part inferior hi ha un personatge femení.

    És d'estil romà imperial.

    Anàlisi estilístic:

    Represena un emperador, és una còpia d'August un copja mort. Divinitzen a August, i l'encarregada de fer-ho es Lívia, la seva dona; ella demana questa escultura. Són relleus historiats en la qual ha guanyat roma. El retrat és idealitzat, el fa més atractiu. Seguéis un cànon amb `antecedent directe, Dorífor de Policlet però els vesteixen i cambien la mirada. En els braços hi ha un canvi d'orientació perquè és una escultura honorífica.

    Context històric:

    Els romans creien que la història era en cicles, creien que hi havia un període de plenitud. August va coincidir amb l'època “ekpirosi”.

    És una escultura propagandística ja que aquesta està en els relleus històrics que expliquen fets propagandístics, cuirassa. Amb August d'aconsegueix la pau.

    Característiques del mosaic:

    Els romans decoraven els terres i parets amb mosics. Representaven escenes d'animals o figuratives. S'utilitzava una tècnica complexa:

  • S'anivellava el sol amb sorra fina

  • Es posa capa gruixuda de morter molt bast amb grumolls, serveix d'aïllant.

  • Después una segona capa de morter mlt fi

  • Intentant que no s'assequi, es col·loquen les petites tessel·les (fragmnets de pedra , ceràmica o vidre; a tamanys regulars (quadrats: opus tesselatum)o irregulars). No sempre es col·loquen planes, varien les inclinacions segons la incidència del sol.

  • Entre tessel·la i tesel·la a vegades hi posaven claus per aguantar més.

  • A sobre, una capa de guix perquè les tessel·les quedssin ajuntades.

  • - S A C R I F I C I D ` I F I G È N I A -

    Nom: Sacrifici d'Ifigènia (personatge grec)

    Autor: desconegut

    Cronologia: Segle I

    Estil: romà imperial

    Tècnica: mosaic

    Localització original: Empuréis

    Localització actual: Museu Arqueològic, a BCN

    Tema: Agamènmon, rei de Micenes i cap de les forces gregues a la guerra de Troia, està a punt de sacrificar la seva filla Ifigenia a la deesa Àrtemis.

    Descripció:

    Mosaic fet amb opus tesselatum (utilitzen tessel·les petites i regulars). Es veuen personatges centras, la majoria masculins, del qual destaquem un que va vestit de blanc, amb una diadema. Un apareix completament un(tamany més petit). Hi apareixen tres personatges femenins: Diana (una escultura, una dona) i Ifigènia, víctima del sacrifici i filla d'Agamènmon, verstida de verge. També hi ha soldats grecs. Observem un moviment contingut. Imatge que desprèn esteticismo tot i que esan en moviment. L'escena passa davant d'un campament (ho indiquen els arbres). Es veu també, la representació del deu Apol·lo.

    Interpretació:

    Agamènmon és l'encarregat de portar les topes a Troya. Agamènmon demana que s'interpreti aquest temporal. Diana a provocat aquest temporal. Té que fer un sacrifici pel bé d'Emiscenes. Té que sacrificar algúa a qui estimi per a que la mala mar s'envagi. A l'últimmoment, Diana li diu que és igual i sacrifiquen una cèrvola.

    Anàlisi estilístic:

    Tot i que a Roma van esdevenir mosaics impressionants, aquest no és un mosaic romà que domini la perspectiva, la tècnica…

    És un tema d'inspiració grega. No hi ha n domini de l'anatomia, encara que sí que hi ha interés per aquest, el cos humà.no hi ha un interés per la perspectiva. Hi ha una desproporció. Aquest mosaic té doble funció: decorativa i ilustrativa; ja que narra i explica.

    - 19 -

    Vídeos relacionados