Reyes Católicos

Historia de España siglo XV. Castilla. Aragón. Religión. Descubrimiento de América. Expansión. Tordesillas. Expulsión de los judíos

  • Enviado por: Mimiko
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad

TREBALL DE SOCIALS:

HISTÒRIA

“ L´EDAT MODERNA (XV-XVII)”

ELS REIS CATÒLICS

INDEX:

1. Els reis catòlics : Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella

2. Implanten una monarquia autoritària.

3. La Santa Hermandad

4. Tribunal de la inquisició

5. Expansió peninsular i internacional.

6. Expulsen els jueus.

7. Descobriment d'Amèrica (12 d'octubre del 1492).

8."Sentència Arbitral de Guadalupe".

9. "L'acord de Tordesillas".

10. L'herència dels Reis Catòlics.

11. Bibliografia

'Reyes católicos'

1.ELS REIS CATÒLICS: Ferran II d' Aragó i Isabel I de Castella

A la península Ibèrica Ferran II d' Aragó, fill i hereu del rei Joan II d'Aragó, es va casar amb Isabel, germana d' Enric IV de Castella, l' any 1469.Isabel per accedir al tron de Castella, es va haver d' enfrontar a la seva neboda Joana que tenia el suport d'una part de la noblesa i el clergat. Es va desencadenar una guerra civil (1474-1479) que va acabar amb la victòria d' Isabel que esdevingué reina de Castella . Ferran, a la mort del seu pare (1479), es va convertir en el rei de la corona d´ Aragó. El 1474 tots dos governaven conjuntament a Castella i cinc anys més tard ho van fer també a Aragó. El matrimoni dels Reis Catòlics va unir les corones de Castella i d'Aragó. Ara bé, només era una unió dinàstica. Tots dos monarques governaven conjuntament tots els seus territoris, però cada regne va conservar la seva personalitat i la seva pròpia organització independent. Per això, quan el 1504 va morir Isabel, la unió dinàstica va perillar: el tron de Castella va passar a la seva filla Joana, anomenada també Joana la boja, casada amb Felip el bell, mentre Ferran va continuar sent rei d'Aragó.

2.IMPLANTEN UNA MONARQUIA AUTORITÀRIA

Ferran i Isabel van imposar als seus estats, és a dir, a la corona de Castella i Aragó, una monarquia autoritària . El seu poder estava per damunt de qualsevol altre, tant l'eclesiàstic com el nobiliari.

A Castella el l'autoritarisme monàrquic va triomfà , però en canvi, a Aragó , Ferran no va poder sotmetre el poder que tenia la noblesa i els burgesos de Barcelona.

Corona de Castella

Després del desordre i anarquia els reis van ser els únics que van garantir la pau i la seguretat del regne.

Per aquesta finalitat van crear :

- la Santa Hermandad : Guardia rural que perseguia i atrapava els bandits.

- la Reial Audiència: per fer eficaç la justícia i assegurar-se'n el control.

- la submissió dels nobles: van restringir el dret d'assessorar i d'acudir en defensa dels reis.

- Sistema de consells: juristes escollits i pagats pels reis.

- Exèrcit: soldats mercenaris.

- Comptaduria Reial d'Hisenda : sistema de recaptació d'impostos.

Corona d'Aragó

El model de monarquia autoritària no es va poder imposar a la corona d'Aragó, ja que la corona acabava de sortir d'una cruenta guerra civil, que havia enfrontat a Joan II a imposar la autoritat sobre els dirigents del Principat.

Per aquest motiu Ferran no va imposar el sistema autoritari, sinó el sistema pactista de govern, en que el poder del rei depenia d'un pacte amb els grups més rics i poderosos de cada regne.

A més es van mantenir les institucions tradicionals com la generalitat i el consell de cent i es van crear institucions noves com el consell d'Aragó i el càrrec de virrei.

Per posar fi a les discussions entre les classes privilegiades pel control de les institucions, Ferran va instaurar el sistema de la insaculació, que consistia en elaborar unes llistes amb el nom dels ciutadans aptes per el càrrec i posar-los en un sac i que després un nen treies una butlleta del sac.

3.LA SANTA HERMANDAD

La Santa Hermandad era un tribunal en que la seva funció es tractava de jutjar i castigar els delictes comesos a cel obert, a fora de pobles i ciutats. La reina Isabel va regularitzar i ordenar la institució al 1476, i va posar com a capdavanter del tribunal al duc de Villahermosa amb més de dos mil soldats.

Aquests soldats eren una guàrdia rural i normalment anaven amb quadrilles , grups de quatre soldats.

Aquesta mena de policia rural va ser molt eficaç durant les seves primeres èpoques i que posteriorment va anar perdent eficàcia i disciplina.

4.TRIBUNAL DE LA INQUISICIÓ

Per acabar amb les heretgies, el 1215 el Papa Innocenci III va instituir la inquisició, un tribunal eclesiàstic que, al principi, només jutjava els heretges mentre que eren les autoritats civils les que s'encarregaven d'executar els càstigs.

Les denúncies eren verbals i secretes i es comunicaven a la persona interessada, la qual havia de defensar-se personalment perquè els advocats no podien actuar en favor dels acusats d'heretgia.

Posteriorment, la inquisició va ampliar el seu camp d'acció i va perseguir altres delictes com ara la blasfèmia, la bruixeria, els pecats contra natura, l'adulteri, l'incest…

Les penes anaven des de multes, pelegrinatges, flagel·lacions, condemnes a galeres i presó perpètua fins a l'excomunió, que implicava la mort a la foguera.

Els Reis Catòlics ,per aconseguir la unitat religiosa, van reforçar el tribunal de la Inquisició.

5.EXPANSIÓ PENINSULAR I INTERNACIONAL

Expansió peninsular

Conquesta del regne musulmà de Granada

El 2 de gener de 1492 cau Granada, el darrer regne musulmà, amb el seu monarca Boabdil . La progressiva imposició  d'un model de societat que es basava en la mateixa cultura i religió va conduir les comunitats hebrea i musulmana a la conversió obligatòria al cristianisme o a l'expulsió. Finalment, el 1610 els moriscs van ser expulsats dels regnes hispànics.

Tractat de Barcelona

Carles VIII de França li restituí el Rosselló i la Cerdanya (tractat de Barcelona del 1493), a canvi de no interferir als plans del sobirà francès sobre el regne de Nàpols. Ferran II, però, s'oposà a l'entrada de Carles VIII en aquell regne (1495) amb la formació de la Lliga Santa, i el 1500 es dividí, amb Lluís XII, el regne de Nàpols, que pocs anys després (1504), fou conquerit gràcies a les accions de Gonzalo Fernández de Córdoba y de Herrera, el Gran Capità, per Ferran II.

Enllaços matrimonials

Dues filles dels Reis Catòlics, Isabel i Maria ,es van casar, successivament, amb el rei de Portugal.

Expansió internacional

Ocupació del sud d'Itàlia.

Ferran II tenia una visió política molt «peninsular», d'una banda, i, de l'altra, volia un paper important en el pla internacional. És per això que signà amb Carles VIII, el tractat de Barcelona, el 19 de gener de 1493. Carles VIII tenia la pretensió de conquerir el reialme de Nàpols i, per tant, li calia la neutralitat del rei d'Aragó. El tractat de Barcelona permetia a Ferran II de jugar aquell paper internacional de primer pla i, sobretot, a canvi de la dita neutralitat, el rei de França li tornava els Comtats sense que el deute del seu pare fos exhaurit.

Ara bé, des d'aquell moment, els Comtats esdevingueren un camp de batalla gairebé permanent entre exèrcits francesos i hispànics. Ferran es posà al costat dels adversaris del rei de França en els afers d'Itàlia ,de Nàpols, i aleshores s'inicià una lluita constant entre la casa reial de França i els sobirans hispànics.

El resultat de la guerra va ser favorable a Ferran , i al 1504 es va incorporar el regne de Nàpols als seus estats.


Les conquestes del nord d'Àfrica.

Els Reis Catòlics també van intentar controlar el Nord d'Àfrica ja que els barbers que habitaven aquesta zona practicaven la pirateria i amenaçaven la circulació de les naus catalanes i valencianes i les costes andaluses.

El 1497 els castellans van conquerir Melilla. El 1505 s'organitzaren expedicions per ocupar alguns pots d'Àfrica. Van conquistar Orà i Bugia el 1509) i van sotmetre el rei d'Alger el 1510.

 
 
 
 

6. EXPULCIÓ DELS JUEUS

El dia 31 de març de 1492 los Reis Catòlics firmaven a Granada el edicte de expulsió dels jueus de la Corona de Castella, mentrestant, un altre document amb lleugeres variacions era firmat només per Ferran per tots els jueus de la Corona .El edicte fixava las condicions de la expulsió. S' ordenava sortir definitivament y sense excepció a tots los jueus, els quals no solament eren expulsats de los regnes peninsulars, sinó de tots los dominis de los reis. El plas per marxar era de quatre mesos. S' imposava la sortida en aquell plas sota pena de mort y confiscació de bens, donant els reis el seu consentiment reial perquè en aquests quatre mesos negociessin els jueus tota la seva fortuna i se la emportessin en forma de lletres de canvi, doncs havien respectar-se las lleis que prohibien la saca de oro, plata, monedes, armes y cavalls. Encara que el edicte no feia cap al·lusió a la possibilitat de conversió al cristianisme, això era una alternativa que es sobreentenia, i van ser especialment molts individus de l' élite hebrea els que es van convertir a la religió cristiana para evitar la seva expulsió. Encara que probablement va ser molt més gran el nombre de jueus que van elegir el camí de l'exili.

7.DESCOBRIMENT D'AMÈRICA (12 D'OCTUBRE1492)

Cristòfor Colom

La historiografia actual considera evident que havia nascut a Gènova, d'una família de teixidors, que va navegar des de jove i que es va establir a Portugal el 1476. Allà es va emparentar amb una família important de mariners i es va dedicar a la navegació i el comerç.

Va ser el contacte amb mariners i comerciants el que va fer que a Colom se li acudis la idea d'aconseguir la tan buscada terra de les espècies, no vorejant l'Àfrica, com intentaven els portuguesos, si no navegant per l'Atlàntic cap a l'oest.

Projecte de Colom

Colom partia en la seva teoria de dos principis falsos: imaginava la Terra més petita que no és i, evidentment, no tenia ni la més mínima noció de l'existència del continent americà que li havia de barrar el pas cap a l'Àsia.

Quan Colom va presentar el seu projecte al rei Joan II de Portugal, fou estudiat per una comissió de geògrafs i rebutjat.

Després, va decidir venir a Espanya, on va arribar el 1485. Aquí va tenir la sort de trobar dos frares protectors i entusiastes de les seves idees al convent de La Ràbida (Huelva) i el seu projecte va arribar fins els Reis Catòlics; però era el moment de la llarga guerra de Granada i Colom exigia massa, fins que es van firmar les "Capitulacions de Santa Fe" que eren un privilegi reial pel qual els reis concedien a Colom els títols d' Almirall de la mar Oceana i Virrei de les terres que descobrís i, a més, la desena part dels beneficis que se n'obtinguessin.

El descobriment del nou món

Després d'obtenir el permís reial i els diners necessaris, que van ser avançats pel tresorer de la Corona d'Aragó, calia trobar vaixells i sobre tot mariners experts. Va tenir la sort d'aconseguir la col·laboració dels germans Pinzón i del pilot i cosmògraf Joan de la Costa, van reclutar la tripulació i els vaixells.

Per fi, el 3 d'agost de 1492 salpaven del port de Palos de la Frontera ( Huelva ) dues caravel·les, la Pinta i la Niña, i una nau la Santa Maria, amb noranta homes.

Les tres naus es van dirigir primer a les Canàries, d'on van sortir el 9 de setembre aprofitant els vents alisis i els corrents marins. La travessia va ser llarga i dura i després de trenta-tres dies quan la situació era molt difícil i la tripulació estava a punt d'amotinar-se, va descobrir terra el mariner Rodrigo de Triana des de la seva posició de guaita el 12 d'octubre de 1492. Havien arribat a les illes Bahames, Huanahaní, que Colom va batejar amb els noms de San Salvador, Santa Maria de la Concepción, Fernandina i Isabela. A continuació es van explorar les illes de Cuba i Haití i van retornar a la Península Ibèrica els primers dies de 1493 amb la Pinta i la Niña, ja que la Santa Maria havia embarrancar a Haití.

Colom i els seus homes estaven convençuts d'haver arribat a l'Àsia ( en concret al Japó) i van posar a aquelles terres el nom de l'Índies que a Espanya van perdurar durant molt de temps.

L'èxit d'aquest primer viatge va permetre la realització d'una segona expedició: 17 vaixells i 1500 homes, amb la qual es va iniciar el poblament i l'explotació de l'actual Haití, que s'anomenà Hispaniola. Però aviat va córrer el malestar entre els colons, ja que no es descobrien ni espècies ni metalls preciosos.

Conquesta d'Amèrica

Ràpidament, a mesura, que les colònies s'assentaven al nou món, les societats indígenes eren destruïdes. La nova societat que s'estava implantant al continent americà era radicalment diferent i els indígenes veien com, dia a dia, perdien terreny.
A més, els indígenes, no només s'havien d'enfrontar a armes desconegudes sinó que les malalties infeccioses dels nouvinguts esdevingueren mortals per a ells. Els indígenes, sense anticossos de la còlera, la verola o la grip queien malalts amb una rapidesa i mortaldat esgarrifosa.
L'epidèmia, que no afectava els europeus, la majoria dels quals ja estava immunitzada per múltiples infeccions. Pobles sencers desapareixien en pocs dies.
Aquest fet, agreujat per la fugida dels indígenes dels territoris conquerits, facilitaren als exèrcits espanyols la conquesta d'imperis tan poderosos com l'Inca o el Maia.
També, aquest fet fomentà que la població, de religió animista, es cristianitzés ja que veien com els seus deus eren incapaços de protegir-los de les malalties, mentre que els cristians, quan queien malalts, es curaven ràpidament. Naturalment, el canvi de religió no va servir per a curar ningú.

8.LA SENTÈNCIA ARBITRAL DE GUADALUPE

Ferran II , al monestir de Sta. Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d' abril de 1486 va donar solució als conflictes entre els pagesos de remença i els seus senyors, conflictes que havien motivat les dues guerres remences.

El monarca donava per extingits els mals usos, els abusos consuetudinaris i altres que perjudicaven els pagesos.

Va alliberà els pagesos de la seva adscripció a la terra i se'ls va permetre disposar de béns mobles,i que es mantinguessin a les seves terres emfiteutes. Els pagesos van continuar la subjectes als censos , lluïsmes, delmes, primícies i particions sobre el fruit de les collites.

La sentència va possibilitar un augment de les explotacions agrícoles i va deixar les mans lliures als pagesos per dedicar-se a altres activitats relacionades amb la indústria i el comerç.

9.L'ACORD DE TORDESILLAS

El descobriment de Colom va ser un cop dur per a Portugal que els navegants d'aquest país van arribar al cap de pocs anys a la veritable Índia.

Després del retorn de Colom, els Reis Catòlics van sol·licitar al Papa la sobirania de les terres descobertes per Colom, i ell els va concedir les terres que conquerissin i evangelitzessin més enllà d'un meridià situat a 100 llegües a l'oest de les illes de Cap Verd. Però els portuguesos es van considerar perjudicats. Així, per evitar que hi hagués més tensions, es van reunir tècnics de tot dos països i van decidir amb l'acord de Tordesillas al 1494 que la línia divisòria totes les terres situades a l'oest d'aquest meridià serien per a Espanya y les situades a l'est, per a Portugal.

10.L'HERÈNCIA DELS REIS CATÒLICS

Joana Reina de Castella i Lleó i titular de Catalunya-Aragó i de Nàpols-Sicília duquessa de Brabant i comtessa de Flandes, filla dels Reis Catòlics. El 1495 fou concertat el seu matrimoni amb l'arxiduc Felip d'Àustria, dit també Felip el Bell, hereu de l'emperador Maximilià I i de Maria de Borgonya, i el 1496 es casà a Valladolid. En morir la seva mare (1504) fou aclamada per reina de Castella i fou jurada, amb el seu marit, a les corts de Toro, on el seu pare declarà la seva incapacitat per al govern. Per la concòrdia de Salamanca (1505) convingué que regnarien plegats Joana, Felip i Ferran, i per la concòrdia de Villafáfila (1506) fou declarada la incapacitat de Joana per a regnar, i romangué com a únic rei Felip; Ferran, protestant-ho, es retirà als seus regnes. La mort del seu marit (1506) afectà granment el seu equilibri psíquic. Els partidaris del seu pare el cridaren de nou com a administrador del regne castellà. Joana es retirà, el 1509, a Tordesillas, i ja no se'n mogué. Mort el seu pare (1516), heretà les corones de Castella-Lleó, Catalunya-Aragó i Nàpols-Sicília, el govern efectiu de les quals passà al seu fill Carles.
 

11. BIBLIOGRÀFIA

www.geocities.com/CapitolHill/ Lobby/2679/expulción1.htm

www.fut.es

www.xtec.es

Llibre de socials de 4t ESO. Ed.: Vicens Vives.

www.pobladores.lycos.es

Enciclopedia Universal Sopena

Diccionario Enciclopédico Básico