Revolución soviética

Historia mundial contemporánea. Siglo XX. URSS (Unión de Repúblicas Socialistas Soviéticas). Rusia zarista. Zares. Lenin. Stalin

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 15 páginas
publicidad

LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L'URSS

ÍNDEX

  • La Rússia tsarista

  • La Revolució de Febrer

  • La Revolució d'octubre

  • De Lenin a Stalin

  • L'època de Stalin

  • SÍNTESI

    La revolució Soviètica del 1917 constitueix un dels Esdeveniments de major importància del segle XX. Neix un nou Estat i també va concebre una societat diferent, la comunista. Duu a la creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, l'URSS, el primer i més potent Estat socialista del món, l'existència del qual s'ha prolongat fins al seu esfondrament el 1991.

    Les transformacions a la Rússia tsarista que es va iniciar amb la revolució del 1905 va culminar amb el doble procés revolucionari de l'any 1917. La primera va significar un intent del tsarisme d'introduir algunes pràctiques liberals, però les reformes van ser totalment insuficients i Rússia va participar en la Primera Guerra Mundial malgrat el descontentament generalitzat de la població. Els desastres de la guerra van provocar una revolta el mes de febrer de 1917 que va fer caure el règim dels tsars i a l'octubre, es va produir una segona revolució que va originar el règim comunista.

    Quant es va morir Lenin es va iniciar un període de lluites internes pel poder. Josif Djugaixvili va sortir guanyant. Stalin va governar l'URSS pràcticament amb poder absolut fins a la seva mort, el 1953.

  • La Rússia tsarista

  • L'imperi dels tsars era, al principi del segle XX, un país en el qual encara pervivia l'absolutisme polític.

    La concentració de la propietat agrícola van provocar que l'imperi es veiés sovint sotragat per nombroses revoltes camperoles.

    A la part occidental de l'imperi, la vida econòmica i les formes socials estaven una mica més evolucionades. Al final del segle XIX s'havia anat produint una industrialització limitada.

    Políticament, l'imperi era una autocràcia en la qual el tsar estava investit d'un poder absolut que provenia de Déu i en el qual l'arbitrarietat era la norma de l'Estat. Una burocràcia fidel i un exèrcit poderós asseguraven el control de l'imperi, mentre que l'Església ortodoxa era un dels grans puntuals ideològics del règim.

    Els populistes (narodniki) defensaven la transformació de la societat camperola tradicional i que es presentaven com a radicalment enemics del tsar. L'anarquisme també va arrelar profundament a Rússia, on van proliferar organitzacions com Terra i Llibertat, que va concentrar els seus esforços en l'acció directa i va arribar a practicar el terrorisme.

    1898 es va fundar el partit obrer socialdemòcrata rus (POSDR).

    Al principi del segle XX, el partit es va escindir en dues ales, la bolxevic (o majoritaris) i la menxevic (o minoritaris), a causa de les diferents concepcions sobre el partit i sobre la revolució burgesa. El bolxevics afirmaven que aquesta havia de tenir un caràcter socialista i que havia d'estar dirigida pel proletariat.

    Al començament del segle XX apareix partits liberals( partit constitucionalista demòcrata, KDT, partit socialista revolucionari, SR)

    Els canvis econòmics, la difusió de les idees liberals i la influència de l'anarquisme, el populisme i, en menor mesura, el marxisme van començar a erosionar les estructures de l'Imperi.

    L'agitació social i política a Rússia va augmentar i es va mantenir durant tot el regnat del tsar Nicolau II, que havia començat el 1894. La derrota militar a la guerra contra el Japó i la crisi econòmica derivada de la situació bèl·lica van ser els detonants perquè esclatés un moviment revolucionari el 1905. Es va iniciar davant del Palau d'Hivern amb una manifestació pacífica, en conseqüència va deixar 300 morts i més de mil ferits, “Diumenge Sagnant”. Durant aquesta revolta del 1905 es van crear els soviets (consellers)

    Després de la revolució del 1905, els governs del tsar Nicolau II van emprendre algunes tímides reformes. Es va convocar una duma o assemblea legislativa i el ministre Stolypin va proposar reformes de la propietat agrària. Però aquestes iniciatives no van ser suficients per transformar les estructures socials i polítiques del vell Imperi.

  • La Revolució de Febrer

  • Rússia en la Primera Guerra Mundial estava al costat d'Anglaterra i de França. Però va ser un desastre per que estaven mal preparats, mal equipats i patien grues dificultats econòmiques. Les derrotes davant d'alemanya no van trigar a produir-se i les pèrdues territorials, econòmiques i demogràfiques van ser molt importants. El desastre militar i l'enfonsament econòmic van provocar un intens descontentament entre la població civil i militar.

    La revolució va començar a Petrograd el 23 de febrer de 1917 (març segons el calendari gregorià occidental), s'hi van reflectir totes les dificultats de la modernització de l'Imperi i la ineficàcia de les reformes. El seu origen immediat va ser la situació desastrosa de la població i dels combatents, derivada de la guerra, la manca d'aliments, les derrotes militars i l'elevat nombres de víctimes en el camp de batalla.

    El dia 27 de febrer es va produir una vaga general. La negativa del tsar i del seu govern a abandonar la guerra va ser decisiva i el tsar va decidir abdicar.

    La duma va ser llavors l'organisme principal i, d'acord amb el soviet, va impulsar un govern provisional que estava presidit pel príncep Livov que va prometre reformes polítiques i socials i també es comprometia a convocar una assamblea constituent per decidir el destí polític de Rússia.

    La pressió antibel·licista dels soviets va començar a perfilar l'existència d'un doble poder, el del govern i el dels soviets, sobretot el de Petrograd, que tenia una gran influència entre la població obrera.

    Els moviments demanaven l'aprofundiment de les reformes i la retirada de la guerra. En el mes d'abril el conflicte es va agreujar.

    Lenin havia viscut exiliat a suïssa des de la revolució del 1905. El seu retorn a Rússia es va produir el 3 d'abril d'aquell 1917. Lenin en un article conegut amb el nom de Tesis d'abril va mantenir en tot moment que la Revolució havia de superar la seva fase burgesa per convertir-se en una revolució del proletariat. Va fer una crida en favor de la sortida immediata de la guerra i es va mostrar partidari de retirar el suport dels soviets al govern provisional.

    Les reformes promeses no avançaven i el govern de Livov va anar perdent popularitat i el poble exigia subsidis per als soldats, repartiment de terres, abandó de la guerra i construcció efectiva d'una república. Livov va ser substituït per Alexis Kerenski que es va enfrontar al soviet, i particularment amb els bolxevics. Lenin va haver de fugir i amagar-se . El mes d'agost, Kornilov va intentar un cop d'Estat. Kerenski va aconseguir vèncer aquella temptativa amb el suport del soviet i, aquell suport va augmentar enormement la influència dels bolxevics sobre les masses.

    El prestigi de Kerenski s'havia afeblit. La seva cèlebre consigna “tot el poder als soviets!” defensava la necessitat de posar fi al govern provisional i crear un nou poder obrer que tingués com a fonament els soviets.

    El 10 d'octubre el partit bolxevic, es va enfrontar la tesi de Lenin i la de Kamenev, que era partidari de continuar la col·laboració amb els menxevics i els socialrevolucionaris. Els bolxevics van aconseguir augmentar enormement la seva influència als soviets de Petrograd i de Moscou.

  • La Revolució d'Octubre

  • La Revolució d'Octubre (novembre en el nostre calendari occidental) va ser el moment culminant de la transformació de l'imperi tsarista en el primer Estat socialista del món.

    La decisió bolxevic de promoure la insurrecció con l'única via possible per a la revolució proletària va precipitar els esdeveniments. Lev Davidovitx Trotski va accedir a la presidència del soviet de Petrograd, aquest es va convertir en el centre de l''posició al règim republicà. Kerenski va convocar una reunió de l'anomenat Consell de la República, perquè es fes càrrec de la situació fins a l'obertura de la nova Assamblea constituent, que havia de sortir de les eleccions convocades el 12 de novembre. Però va boicotejar aquella reunió perquè pensava com la majoria dels bolxevics, que havia arribat el moment de la immediata presa del poder per part dels òrgans populars.

    El 25 d'octubre (7 de novembre segons el calendari occidental), quan estava convocada la reunió del II Congrés dels Soviets de tot Rússia, va ser el dia escollit per a la insurrecció. Els mariners de la base de Kronstadt es van aixecar seguint la crida de Lenin. L'últim i decisiu acte en la presa del poder va ser l'assalt al Palau d'Hivern, on residia el govern provisional.

    La Revolució es va consumar finalment per la ràpida acció de les masses armades i pel suport d¡'organitzacions decisives com els soviets, els comitès de fàbrica i els bolxevics, tot i que també hi van intervenir els menxevics i els asserites.

    L'Assamblea Constituent, que era l'organisme previst pel govern provisional per transformar el règim, va celebrar una única sessió i el 1918 va ser dissolta. En aquesta reunió es va discutir el primer document de tipus constitucional, la Declaració dels drets del poble treballador i explotat, que va ser aprovada posteriorment pel III Congrés dels Soviets. La tasca d'establir les noves institucions de l'Estat s'encomanaria al Congrés dels Soviets.

    El govern de la nova Rússia soviètica format pel Consell de Comissaris del Poble, presidit per Lenin.

    Al principi al Consell hi figuraven no només els bolxevics sinó també els més favorables a la revolució entre els menxevics i els social-revolucionaris.

    Les institucions de l'Estat van quedar establertes en un congrés dels soviets, anomenat Soviet Suprem, format per dues cambres i que exercia el poder legislatiu votaven al Presídium, òrgan màxim del Soviet Suprem. El poder executiu era exercit pel Consell de Comissaris del Poble o ministres.

    Les primeres grans mesures revolucionàries de transformació social que el nou govern va prendre es van referir principalment a la terra i a les nacionalitats. El Consell de Comissaris va decretar:

    • L'expropiació de les terres de la Corona, de l'Esglèsia i de la noblesa

    • Als diversos pobles que integraven l'Imperi, s'expressava el desig que s'associessin, com a repúbliques, al govern de Rússia; però se'ls reconeixia el dret a l'autodeterminació

    • Es va establir el control obrer sobre les empreses que tenien més de cinc treballadors i la nacionalitatzació de la banca

    Un altre dels primers decrets bolxevics va ser la retirada del país de la Primera Guerra Mundial i l'establiment de la pau, que Lenin considerava imprescindible per poder avançar en la revolució. Al novembre, una delegació soviètica presidida per Lev Trotski es va dirigir a la ciutat polonesa de Brest-Litovsk, on es va signar un armistici i hi va haver les primeres converses.

    El febrer de 1918 es va desencadenar una gran ofensiva alemanya que va ocupar els països bàltics.

    Finalment es va signar el tractat a Brest-Litovsk, el 3 de març de 1918. Rússia acceptava les exigències d'Alemanya i perdia els països bàltics i Finlàndia, mentre que Ucraïna es declarava independent.

    La revolució havia triomfat en una bona part de l'Imperi però en àmplies zones del país el triomf era dubtós. La resistència contra els bolxevics va estar inspirada i dirigida per una fracció del vell exèrcit tsarista, per membres de les antigues classes privilegiades i de la pagesia propietària, i per unes determinades ètnies, com els cosacs de la conca del riu don, van formar l'anomenat Exèrcit Blanc per oposició l'Exèrcit Roig o revolució.

    A la Rússia revolucionària va haver de fer front a un bloqueig internacional i a la intervenció de les tropes franceses, angleses, poloneses, americanes i japoneses.

    Basat en la disciplina i els graus militars clàssics, presentava la novetat que la ideologia i la fermesa dels combatents eren estimulats i vigilats pels comissaris polítics.

    La pressió de l'Exèrcit Blanc durant els primers mesos va ser molt forta, i el 1918 els bolxevics van prendre la decisió d'executar el tsar i la seva família, presoners als Urals. Els èxits de l'Exèrcit Roig van anar augmentar fins que el 1921, després de la victòria a Ucraïna, es va declarar vencedor de la guerra.

    El desenvolupament de la cortesa també va influir en la vida civil. Va activar el procés de control de l'economia per part de l'Estat com una condició important per poder mantenir l'esforç bèl·lic i accelerar la desaparició de la propietat privada. Aquest procés se li coneix amb el nom de comunisme de guerra.

    Les mesures rígides i dràstiques van topar amb la resistència d'un gran sector de la pagesia i de l'empresariat industrial, i la Revolució soviètica va haver d'imposar les mesures per la força.

    La manca de proveïment a les ciutats va provocar la rebel·lió dels mariners al port de Kronstadt.

    La nova orientació econòmica es va basar sobretot en la idea d'endegar una nova política econòmica (NEP), que consistia a fer marxa enrere o, almenys, aturar i ajornar alguns dels grans canvis socials:

    • La desaparició fulminant de la propietat privada

    • El control estatal de la indústria i l'agricultura.

    Això va significar el retorn a una economia de mercat que permitia la propietat i la iniciativa privada.

    La NEP tenia com a objectiu augmentar ràpidament la producció i millorar les condicions de vida de la població. Es van aconseguir afeblir les resistències al procés revolucionari i captar més els adeptes a la Revolució. El resultat va ser la producció agrícola i industrial va millorar notablement, van reaparèixer els petits empresaris de la indústria i els pagesos propietaris acomodats o kulaks.

    La nova política econòmica propugnada per Lenin va tenir un debat en el si del partit molt seriós entre les tendències més conservadores.

    Abans de la mort de Lenin l'Estat es va convertir en una unió federativa de repúbliques. En 1922, un cop acabada la guerra civil, es va arribar a la fundació de la Unió de Repùbliques Socialistes Soviètiques, l'URSS, mitjançant en tractat de la unió,

    La revolució va incidir en moltes llibertats bàsiques que van parit grans limitacions.

    L'Esglèsia ortodoxa russa va veure restringides les seves llibertats. Va sorgir un nou art revolucionari, el realisme socialista, que es va estendre en la literatura i les arts plàstiques.

  • De Lenin a Stalin

  • Lenin i Trotski defensaven que la Revolució soviètica no es podia sustentar si no s'escampava més enllà de Rússia.

    L'objectiu immediat era expandir la Revolució a uns altres països del món però no es va arribar a realitzar.

    Tot i que la Revolució Russa no va ser la guspira de la revolció mundial, tal com Lenin havia anunciat, a tot Europa hi va haver grans moviments revolucionaris. Al 1919 es va esdevenir una revolució a Hongria que va imposar un sistema comunista efímer dirigit per Béla Kun. Els espartistes, una ala radical de la socialdemocràcia alemanya, van protagonitzar una insurrecció sonada per aconseguir el poder i instaurar un règim comunista.

    L'estratègia de Lenin el va dur a posar en marxa una forma d'expansió exterior, la creació d'una nova Internacional Obrera que aplegués tots els parits revolucionaris disposats a donar suport a la Rússia soviètica i seguir-ne l'exemple. El mes de març de 1919 es va fundar la Tercera Internacional a Moscou. Tots els partits van acceptar les 21 condicions que va imposar el nou organisme, es coneix amb el nom de partits comunistes.

    En morir Lenin es va desenvolupar un gran debat intern al Partit (1924-28) per decidir qui havia d'ocupar la direcció. El que més destacava de tots era, sens dubte, Lev Trotski i Stalin (que treballava com a secretari del partit).

    En els últim anys de la vida de Lenin s'havia mostrat partidari d'imposar un ritme més pausat a la Revolució. Una altra qüestió era el manteniment d'algunes estructures democràtiques enfront de l'acumulació de poder entre els diversos òrgans de l'Estat i del Partit.

    El resultat de la lluita va ser el tomb de la Revolució cap a l'establiment d'un poder autoritari. L'home que es va fer càrrec de ser el president del partit va ser Stalin, que va aconseguir derrotar a l'oposició d'esquerra i Trotski en va ser el més perjudicat. La derrota de Trotski va comportar la seva separació del parit i el seu desterrament a Sibèria el 1927; el 1929 va ser expulsat definitivament del país.

    La concentració del poder en mans de pocs dirigents i després d'un de sol, va ser enorme.

    La política de Stalin es va orientar cap a la construcció d'una societat sense propietat privada, també va donar importància del mandat de Stalin rau també en els nous mètodes que la Revolució Soviètica i el Partit Comunista van adoptar des d'aleshores.

  • L'època de Stalin

  • La primera gran tasca de l'era de Stalin va ser la imposició de l'economia i la societat socialistes. Això comportava la col·lectivització dels sectors de la producció i la distribució de la riquesa. L'Estat va desenvolupar una planificació econòmica que tenia com a objectiu prioritari convertir l'URSS en un país plenament industrial.

    La col·lectivització massiva de l'agricultura va començar el 1929. Els kulaks van ser expropiats i liquidats físicament. Els problemes en el món agrari:

    • la producció mai no va créixer al ritme que es pretenia

    • la mecanització de l'agricultura va ser lenta

    • el control absolut de l'Estat sobre la producció va trobar resistències.

    Al començament dels anys 30 hi va haver moments d'escassetat durissims. Una pressió politica enorme i un immens aparell de propaganda es va posar al servei de la col·lectivització.

    El primer pla quinquennal va ser la planificació de l'economia. L'objectiu era doble:

  • convertir l'URSS en un país plenament industrial

  • fer del seu sector agrari un nucli de producció extraordinari a través de l'explotació col·lectivitzada.

  • Es va donar l'absoluta prioritat al foment de la industria pesada.

    La revolució va afirmar la seva voluntat de crear un home nou i el procés industrialitazador va donar a llum a nous tècnics.

    La revolució es va desenvolupar i es va consolidar sobre la base d'una opressió política terrible en un règim pràcticament de dictadura i amb unes estructures polítiques i socials que es van anar fent gradualment més rígides.

    Stalin va eliminar vells líders memorables de la revolució. La policia de l'Estat va esdevenir un graó essencial en tota aquesta política. Els bolxevics havien creta una policia anomenada Txeca. Entre 1936 i el 1938 es va desenvolupar els tristament cèlebres processos de Moscou, que van causar la mort de milers de persones.

    La clau d'aquesta recessió va ser la lluita interna pel poder. Aquesta era una de les conseqüències del socialisme en un únic país. Stalin va ser objecte d'un gran culte a la personalitat.

    El febrer de 1935, el Congrés dels Sovits de tot Rússia va procedir a elaborar una nova constitució de l'URSS que es va promulgar l'any 1936.

    Les eleccions a diputats als soviets, a les quals només es podien presentar els candidats oficials del Partit Comunista, va esdevenir un element més de la burocratització.

    Hitler va arribar al poder el 1933. Tant Hitler con Stalin van entendre que les seves respectives concepcions del món i les seves estratègies globals eres incompatibles.

    Els dirigents soviètics van comprendre la importància de la Guerra Civil espanyola, que va ser el primer gran combat internacional contra el feixisme.

    Hitler va envair Polònia l'1 de setembre de 1939, cosa que va fer esclatar la Segona Guerra Mundial.

    FOTOGRAFIES

    'Revolución soviética'

    Lenin a Petrograd després de la revolució de Febrer, el 1917

    'Revolución soviética'

    Una imatge de pagesos russos al principi del segle XX.

    'Revolución soviética'

    Una processó a la Rússia tsarista

    'Revolución soviética'

    Manifestació de dones a Petrograd sol·licitant la “pau i el pa”, el 23 de Febrer de 1917

    'Revolución soviética'

    Lenin parlant a les masses a l'estació de Finlàndia (Petrograd) quan va retornar de l'exili el 1917

    'Revolución soviética'

    Assalt al Palau d'Hivern a Petrograd, 25 d¡octubre del 1917

    'Revolución soviética'

    La Guerra Civil Russa, 1917-1921