Revolución rusa

Historia universal. Revolución de 1905 y 1917. Consecuencias. Bolcheviques. Lenin. Política económica. Ascenso de Stalin # Revolució de 1905 y 1917. Conseqüencies. Bolxevics. Estaliniste econòmic

  • Enviado por: Olimpia
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

La Revolució Russa

Esquema cronològic

1900 Guerra Rùssia i Japò, perd Rùssia

La derrota va afectar

1905 % 1ª revolta de grans dimencions contra la política del tsar

% Obliguen al tsar a prometre canvis polítics.

% Va impulsar la Duma (parlament)

Poder legislatiu

% Convis de lleis

% Hi va haver sufragi molt restringit

1908 Res va canviar i el Tsar va donar llargues amb les reformes politiques, no va complir-les.

1914 1ª Guerra mundial, el Tsar decideix entar a la guerra, aquesta entrada a la guerra es important.

1917 Revolució, el poble s'alça contra el Tsar.

Revolució de febrer tipus burgès i occidental

Govern Kerenski

D'acord contiuetat Russia a la Guerra

Revolució d'octubre El poble fa caure el govern de Kerenski

Sistema socialista (Lenin)

Tractat de pau amb Alemanya i Russia surt de la Guerra.

1917-1921 Guerra civil Russa, s'enfronten Lenin i Kerenski

Exercit blanc

Guenya la guerra l'exercit roig.

1. La Revolució de 1905

L'ascens al tron de Nicolau II el 1895 havia reforçat aquesta situació. Noves forces socials nascudes del creixement industrial can començar a exigir transformacions en tots els sentits.

  • Una fràgil burgesia plantejava la necessitat d'un control més gran sobre les decisions de l'Estat, es a dir, el naixement d'un sistema polític representatiu per tímid que fos.

  • Els pagesos seguien descontents per la falta de terres, peró estaven desorganitzats i no tenien partits polítics propis.

  • La industrialització va incrementar el nombre d'obrers fabrils, que a principis del segle XX s'avaluaven aproximadament en dos milions. Aquesta xifra era encara insignificant per a una població que superava els cent milions d'habitants, però politicament era molt important, ja que entre ells van sorgir les primeres organitzacions obreres de classe. El 1898 va nèixer el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus; la seva incidència encara era molt limitada el 1904 i es va fraccionar en dues tendències, el menxevics i els bolxevics.

La guerra russojaponesa de 1904-1905 va complicar a situació. Amb aquesta guerra el tsar pretenia reafimar el seu poder.

  • Les fases de la revolució

  • La revolució de 1905 va presentar dues fases succesies clarament diferenciades:

    • Fins a finals d'octubre van col·laborar els sector burgesos liberals i l'incipient moviment obrer. El 30 d'octubre el tsar va atorgar algunes concessions, intentat frenar el moviment revolucionari: instauració del sufragi universal, reconeixement d'algunes llibertats cíviques i creació d'una cambra representativa, la Duma.

    • Des del mes d'octubre el protagonisme revolucionari va passar al moviment obrer, que va constituir una cèl·lula organitzativa de vital importància en la història posterior de Rússia: el soviet. A partir d'octubre es van succeir les vagues obreres aplacades el desembre.

  • Les conseqüències de 1905

  • La revolució va tenir importants conseqüències de diferent signe:

    • La figura del tsar en va sortir deteriorada. En la mentalitat popular va començar a ensorrar-se un mite: el tsar que, com un pare, vetllava per la prosperitat dels sues súbdits, però que era enganyat pels sues ministres, que representaven el mal govern

    • Va servir d'ensenyament per la revolució de 1917. va aclarir l'estratègia del moviment obrer i, en concret, dels bolxevics

    Els bolxevics van prendre nota de diversoso factors. En primer lloc, la burgesia liberal s'havia retirat una vegada aconseguides unes millores limitades; en segon lloc, l'exèrcit, compost sobretot de pagesos, s'havia mantingut majoritàriament fidel al tsar; en tercer lloc els pagesos s'havien quedat passius; finalment no s'havia donat una unitat d'acció entre els obrers, sinó que aquests estaven dividits entres menxevics, bolxevics, socialistes revolucionaris, i una majoria encara no organitzada en paritis.

    2. La Frustració de les reformes

    El 1905 el tsar havia acceptat alguenes reformes polítiques. Però, entre els anys 1906 i 1914, dos processos van aprofundir encara més la cirsi del tsarisme. D'una banda, la instal·lació d'un règim parlamentari es va frustrar amb l'enfortiment de l'autocràcia i les mamarilles palatines. D'altra banda, la fam de terres va aguditzar el descontentament de la pagesia.

    3. Els efectes de la Guerra Mundial

    En termes polítics, la camarilla de palau esperava que la Primera Guerra Mundial fos l'instrument que aglutinés el poble rus entorn de la figura del tsar. No obstant això, va succeir tot el contrar. Els recessos militars i la prolongació del conflicte van alterar la disciplina en el fron. El reclutament de pagesos va paralitzar el camp. La fam va fer efecte a les ciutats. El desproveïment va ensorrar la moral de la població en general.

    4. La Revolució de 1917

    4.1 La revolució de febrer i la caiguda del tsar.

    La manifestació espontània el 23 de febrer a Sant Petersburg en demanda de pau i pa va ser el punt de partida de la revolució. La vaga general del 25 de febrer va posar de manifest la presència del moviment obrer. El 26 els símptomes de rebel·lia es van estendre a les vasernes.

    En la revolució de 1917 es presentaven dues fórmules alternatives al tsarisme:

    • El govern provisional representava els sector de la burgesia liberal, que tenia per objectiu polític l'establiment d'una república parlamentària de tipus occidental. En aquesta línia es va moure un sectctor del moviment obrer, sobretot els menxevics.

    • L'altre poder emergent, els soviets, entreveia, de forma poc definida, una solució política més avanáda. Els sues protagonistes van ser els bolxevics, o més aviat un secotr d'aquests liderat per Lenin.

    4.2 Lenin, teòric de la revolució

    En les seves tesis d'abril, Lebib va plantejar que l'objectiu últim bolxevic era la revolució socialista, que tindria dues premisses fonamentals d'actuació: el rebuig a la guerra i el repartiment de terres per forçar l'aliança entre els obrers i els pagesos i, com a pràctia políticam la negatica a quealsevol col·laboració amb el govern provisional i amb la Duma.

    4.3 El viratge conservador i la contunuació de la guerra

    Durant el 1917 l'evolució política russa va estar sumpre mediatitzada per la guerra. El sector més moderat no mantenia les postures contundents de Lenin per acabar la guerra.

    El govern provisional desitjava respectar els compromisos bèl·lics amb els aliats. Les ofencives de l'estiu van provocar la insurrecció popular del 3 de juliol a Petrograd, encapçalada pels bolxevics. Despres del fracàs, Lenin s'exilia.

    Les Derrotes militars, que van culminar amb l'ocupació alemanya de Riga el 21 d'agost, can plantejar l'enfrontament entre el govern provisional, dirifit per Kerenski, i el nicli de l'oficialitat conservaora, en la cúspide de la qual se situava el genaral Kornilov. Aquesta confrontació torna a col·locar els bolxevics en primer pla del procès revolucionari.

    4.4 La revolució bolxevic d'octubre

    Lenin prepara des de principis d'octubre l'assalt fina. El 9 d'octubre el Comitè central bolxevic, es pronuncia a favor de la insurrecció armada. El 15 es forma el Comite Militar Revolucionari a Petrograd, liderat per Trotski.

    L'espurna definitiva va esclatar quan Kerenski va decidir enviar al front nous regiments acantonats a la ciutat. El 25 d'octubre els bolxevics van prendre els punts neuràlgics de Petrograd. A la matinada del dia següent va culminar l'assalt al poder amb la presa del Plau d'Hivern i la fugida de Kerenski

    Fins al 2 de novembre els soviets no van obtenir el control difinitiu de Moscau. Durant els dos mesos següents la revolució es va propagar pels principals centres urbans de la Rússia europea.

    4.5 els bolxevics al poder

    Lenin

    Economia economia mixta (una política ecónomica ! NEP)

    Programa polític

    Estat federl

    % Unió de

    repúbliques

    Política exterior

    1919 IIIª internacional de treballadors

    Exportar la revolució

    PCUS parit únic càrrecs estatals

    1. Els primers anys

  • Els problema de les nacionalitats

  • Els bolxevics van admetre el principi d'autodeterminació dels pobles per possibilitar l'expansió de la revolució a escala mundial. De de la primavera de 1918 l'Estat soviètic va adopatr una estructura federal, sancionada per la Constitució de 1923, per la qual es va constituir la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), formada per la República Russa, la Transcaucàsica, Ucraïna i Bielorúsia. El 1924 s'i van incorporar l'Uzbekistan i el Turkmenistan, i el 1929 el Tadjikistan.

    Aquesta estructua federal, en teoria preveia l'autogovern de les repúbliques encara que es mantenia el predomini de Moscou.

    El respecte a les nacionalitats va decaure a l'època de Stalin, a mesura que s'accentuaven els processos de centralització política, les col·lectivitzacions forçoses i les transferències de població russa a les diferents repúbliques.

    2. L'època de la NEP

    Des de 1921 fins a 1928 es va obrir el període més cratiu de la Revolució russa, durant el qual es van intentar conciliar opcions oposades que van desembocar en contextos contradictoris.

    • En el terreny polític, l'exemple més clar d'aquest joc de contraris ca ser l'oposició entre l'increment de la centralització del poder i l'obertura d'un debat en el si del Partit Comunista sobre la construcció del socialisme.

    • En terreny econòmic, s'hi van oposar els que plantejaven una lenta transició i els defensors de la socialització accelerada.

    2.1 La Nova Política Econòmica (NEP)

    El març de 1921, el X Congrés del Partit Comunista va imposar la substitució del comunisme de guerra. Els costos de la guerra civil levelaven uns indexs econòmics angixants. Pel que fa als valors de 1913 la producció agrària amb prou feines arribava a un terç, la industrial un 13% i el trànsit ferroviari a penes arribava a un 12%. Una situació agreujada pels brots de protesta social.

    La NEP va desenvolupar un sitema mixt en el qual convergien capitalistes i socialistes. Així es va permetre la propietat privada camperola es van incorporar mecanismes de mecat, es va reconstruir la circulació monetaria per superar la hiperinflació i es van corregur les previsions industrials.

    En el terreny industrial es va assistir a un doble procés durant la NEP.

    • La desnacionalització de les petites unitats de producció

    • La incorporació de certes dosis d'autogestió administrativa en la gran indústria, que va seguir en mans del'Estat.

    L'any 1926 l'economia soviètica havia recuperat els nivells de 1913.

    1. L'Ascens de Stalin

    Col·lectivització planificació de l'economia

    totes les terres industries i comerços són propietat de l'estat

    Planificació de l'economia

    Plans quinquenals

    5 anys objectius

    • producció: Colites, industris i comerç

    • Preus prductes

    • Selaris treballadors

    Repressió sobre les persones

    Purgues stalinistes (execucions desteerraments penes de pressó) milions de persones.

    Trotski en l'organització de l'Exercit Roig i va arribar 1922, a la secretaria general del partit. El 1925 va destituir Trotski com a comissari de Guerra, el qual va ser expulsat de la Unió Soviètica el 1929 i assassinat per agents de Stalin el 1940 a Mèxic. Zinoviev, com a abanderat de l'ala esquerra del partit, també va ser exclòs. Finalment, l'oposició de dretes encapçalada per Bukharin va ser derrotada el 1929. aquest any després de la purga dels principals opositors va començar la dictadura estalinista.

    3. L'Estaliniste econòmic

    3.1 L'estructura econòmica

    L'economia soviètica va configurar una estructura amb les següents característiques:

    • Planificació imperativa, controlada pel partit que regulava els nivells de producció, estalvi, inversió, consum, preus i salaris.

    • Rebuig de qualsevol forma d'autogestió obrera i administrativa de les empreses.

    • Atesa les condicions d'aïllament respecte al mercat mundial, l'excedent havia de ser obtingut necessàriament en el mercat interior.

    • El sector agrari finançava el creixement industrial proposat. Els excedents agrícoles no s'invertien en el camp, sinó a les fàbriques. Per això la indústria va créixer ràpidament mentre que l'agricultura es va quedar endarrerida.

    • Foment de la indústria pesant davant de la industria de béns de consum privat.

    3.2 Les col·lectivitzacions agràries

    • Violència en la col·lectivització agrària

    • Rendiments agràris

    • Es va vèncer mitjançant la deportació de pobles sencers i fins i tot l'eliminació física.

    • Els rendiments agràris van ser molt reduïts. La cabanya soviètica encara no havia recuperat el 1935 els nivells del 1928.

    3.3 La socialització de la indústria

    L'estalinisme va reforçar les tendències que preveien des del 1928 la desparició de l'artesanat. El 1926 va disminuir en progressió constant l'aportació del sector privat al creixament industrial soviètic, que el 1932 era pràcticament inapreciable, amb tan sols el 0,5%. El mateix es pot dir del comerç privat que va ser totalment prohibit el 1932.

    Sector Públic

    - Gran industria estractiva, pesant.

    - Sectors de béns de consum

    - Comerç internacional

    Sector Privat

    - Petita explotació agrària

    - petit comerç