Revolució Industrial en Gran Bretanya

Historia universal. Indústria siderúrgica y tèxtil. Economia capitalista liberal. Noves classes socials. Liberalisme econòmic

  • Enviado por: Loka
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

SOCIALS

  • La Revolució Industrial

Orígens: Gran Bretanya

1750-1850

Per què a Gran Bretanya?

  • Gent preparada per inventar, treballar, inventar, avançar. (Mentalitat burgesa)

  • Recursos minerals

  • Moltes colònies (1eres matèries (cotó) i mercats (venda))

  • Disponibilitat de diners (capital)

  • Creixement de població (+ demanda + mà d'obra)

  • 1a potència marítima (flota + gran)

Transformacions que experimenta:

  • Revolució Demogràfica:

Època entre la 2a meitat del sXVIII i principis del XIX on la població creix molt. Puja l'índex de natalitat i es manté estable i baixa el de mortalitat, la població està en procés de creixement. La gent va a treballar a les fàbriques que es troben als nuclis urbans per això creixen les ciutats. Millora el nivell de vida i no mor tanta gent.

Rev. Demogràfica: aug. N dis. M

Cicle dem. Antic: aug N aug M a vegs M > N

Cicle Modern (a partir dels 70) dis M i N

--> Causes: Les collites milloren hi ha menys epidèmies. Hi ha una millora en l'agricultura i en l'alimentació. Es desenvolupa la indústria química (sXIX), s'inventen vacunes. Hi ha més higiene.

Creixement molt gran de les ciutats

  • Revolució Agrícola:

  • Es milloren les eines (arada de Rottenham...) s'utilitza el ferro i animals de tir(cavall, bou... A partir del segle XIX també la màquina de vapor.

  • Amb la rotació quatriennal no hi ha guaret i s'utilitzen el 100% de les terres. Hi ha més diversitat d'aliments, la terra és més fèrtil i hi ha més productivitat. De 20 a 25 vegades més per llavor sembrada. S'aconsegueix poder alimentar també al ramat que a més fertilitza la terra. I en treuen llet, llana, animal de tir,... La rotació quatriennal la va introduir l'holandès Norfolk.

  • --> Conseqüècies: aug. Productivitat (el que obtenim per llavor o per unitat de superfície) aug. Producció (conjunt del que s'obté)

    Augmenta la població i hi ha més mercat, perquè es poden vendre els excedents i s'obtenen beneficis. Beneficis = + millores = + productivitat

    Molts pagesos no podran competir i s'hauran de marxar cap a les ciutats, seran mà d'obra per les fàbriques.

    • Revolució Industrial :

    Hi ha + gent i per tant més demanda. S'inicia aquesta revolució al sector tèxtil, per les indianes. A Anglaterra es comença a cultivar aquest cotó

    Indústria tèxtil:

    Filatura (filar)

    Filosa }-> energia manual “ ”

    Spinning Jenny }-> “ ” “ ” (casa)

    (Hargreaves)

    Water Frame }-> energia hidràulica

    (Arkwright) (fàbriques prop de rius)

    Mule Jenny }-> vapor (fàbriques)

    o selfactina }

    (Crompton)

    Tissatge (teixir)

    Teler amb llançadora }-> energia manual

    Teler amb llançadora volant }-> “ ” “ ”

    (John Kay)

    Teler mecànic de Cartwright }-> Vapor (fàbrica)

    (últim invent) (difusió sXX)

    Quan feien el treball a casa eren els pagesos que després de treballar al camps feien les feines tèxtils (Domestic System)

    Fàbrica:

    • Molts treballadors

    • Utilització de màquines mogudes per energies inorgàniques continues

    • Més productivitat, més producció

    • Preus més baixos

    • Els mitjans de producció són del burgès (propietari de tot)

    • El treballador no té res més que el sou

    Les 1eres màquines eren de fusta però amb la utilització del vapor(carbó)es fan de ferro. (Vapor + ferro = Indústria siderúrgica)

    Indústria siderúrgica:

    Indústria del carbó i del ferro. Es necessitava molt poder calorífic per fondre el ferro Darby va inventar un mètode per destil·lar el carbó mineral i fer coc o hulla (combustible per a la màquina de vapor)

    Abundància ferro i carbó : · Ferrocarril de Stephenson (1er = 1830)

    · Vaixell de Vapor de Fulton

    El ferrocarril crea el Mercat Nacional: intercanvi agrícola i industrial per tot el país. És possible gràcies a: --> Millores de comunicació

    --> Excedents agrícoles i industrials

    Com es va finançar la Revolució Industrial?

    Per la indústria del tèxtil la financiació no va ser gaire cara. Però si per la siderúrgia i els transports. Aquests diners sortien de les Societats Anònimes (S.A)

    Que eren un grup de socis propietaris d'una empresa, ho feien a través de les accions. Els accionistes eren els propietaris de l'empresa. Els beneficis d'aquesta es repartien en funció de les accions. Podien guanyar o perdre diners segons com anava l'empresa. L'acció es un valor de renda variable.

    Els interessos que dóna o no dóna l'acció són el dividend. Les accions es venien al mercat d'accions, la Borsa. El valor inicial de l'acció és el valor nominal, el que té al moment de l'emissió. Els brokers compraven i venien accions per la llei de l'oferta - demanda. El valor real és el valor final de l'acció, en funció de la llei de l'oferta - demanda.

    Era una economia capitalista liberal ja que l'estat no intervenia en l'economia.

    · Burgesia propietària d'empreses

    · No+ afecta la llei de la oferta - demanda.

    Liberalisme econòmic: Adam Smith

    Conseqüències de la Revolució Industrial:

    Economia Capitalista:

    • Producció destinada al mercat per aconseguir beneficis

    • Propietat privada dels mitjans de producció (terres, locals, eines, màquines, primeres matèries,...) de la Burgesia (nova classe social)

    Proletariat (“”) --> els que treballen a les fàbriques dels burgesos i tenen llargues jornades laborals.

    Aparició de dues noves classes socials: (A dalt)

    Liberalisme econòmic: (A dalt)

    Desenvolupament ciutats

    • Interpretar gràfics:

  • Fonts

  • Tipus de gràfic

  • Tendència

  • Etapes

  • Regularitat de les dades