Revolució industrial anglesa

Historia universal. Máquina de vapor # Creixement de la població. Urbanització

  • Enviado por: Esther
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas

publicidad
cursos destacados
Graba audio con Apple Logic Pro 9
Graba audio con Apple Logic Pro 9
En este curso aprenderemos a realizar grabaciones de audio de calidad utilizando Apple Logic Pro 9. Exploraremos todo...
Ver más información

Iníciate en LOGIC PRO 9
Iníciate en LOGIC PRO 9
Vamos a ver de manera muy sencilla y en un breve paseo de poco más de una hora como funciona uno de los...
Ver más información

publicidad

La revolució industrial anglesa

1.- Aspectes tecnològics

2.- Aspectes sòcio-econòmics

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Aspectes tecnològics

Definició i situació

Va tenir lloc desde mitjans s. XVIII a mitjans s.XIX (1750-1850).

Es tracta d'un conjunt de canvis que van fer possible la desaparició de l'Antic Règim econòmic i la implantació del capitalisme industrial. És el pas d'una societat agrícola a una d'industrial.

Va ser el resultat d'una sèrie de revolucions paral.leles que, conectades entre elles, van incidir en tots els àmbits de la vida social, econòmica i política d'Europa. Revolucions paral.leles:

  • Revolució demogràfica. Increment de la població i urbanització creixent.

  • Revolució agrícola. Va significar l'augmente d ela producció d'aliments.

  • Revolució tecnològica. Va fer possible l'úes de noves fonts d'energia i noves màquines.

  • Revolució en el transport i el comerç. Va permetre que la producció es destinés a un mercat d'àmbit nacional o internacional.

  • Revolució en el sistema industrial. Primer en el tèxtil i després en la siderúrgia.

1.-Revolució demogràfica. Fenòmens o causes:

  • El creixement de la població

  • A partir de la segona meitat del s. XVIII la població europea va sortir de l'estancament demogràfic que havia patit en l'Antic Règim i va iniciar un procés de creixement ininterromput.

    Aquesta revolució va ser molt important a la Gran Bretanya on la població es va duplicar com a resultat d'un moviment doble:

    • Reducció de la taxa de mortalitat.

    • Mantaniment de les taxes de natalitat.

    L'augment de la producció alimentària a mitjan segle XVIII, com a resultat de la revolució agrícola, va millorar les condicions de vida de la població i va afavorir la natalitat alhora que disminuia la mortalitat per la desaparició de les fams que assolaven Europa periòdicament i perque amb una bona alimentació les persones es fèien més resistents a les malalties i les epidèmies i pestes retrocedien.

    L'esperança de vida va anar augmentat progressivament fins arribar, a la fi del s. XIX als països indsutrialitzats, als 50 anys.

    1.2.- Èxode rural i urbanització

    L'increment de població al camp i la mecanització dels conreus va fer que molts camperols fossin expulsats de les terres que treballaven i es van haver de traslladar a les ciutats com a mà d'obra industriall. La societat, que era rural, va passar a ser industrial.

    Les ciutats van concentrar una gran allau humana per la qual no estavan preparades. Londres tenia gairebé 1 milió d'habitants a principis del s. XIX.

    • La ciutat. Centre de la vida econòmica amb bancs, fàbriques, oficines..., el centre era ocupat per la burgesia i el treball industrial es fèia a les fàbriques dels voltants de la ciutat. L'emigració en massa va convertir els barris obrers en llocs inhumans, la manca d'habitatges va provocar el barrquisme i l'especulació del sòl, els carrers sense asfaltar, sense clavegueram, la brutícia i el fum provocaven malalties i epidèmies.

    1.3-Contribució de la revolució demogràfica al conjunt de la Rev. Industrial

    • Mà d'obra abundant per a la indústria.

    • Augmenta la demanda de productes agrícoles i industrials.

    • L'augment de la demanda fa augmentar els preus i incita els productors perquè s'expandeixin.

    L'augment demogràfic ha d'anar acompanyat de l'augment de la producció perquè d'altra manera es crearia fam i migracions. I aquest augment de la producció ha d'anar acompanyat de les millores tècniques necessàries.

    2.- Revolució agrícola

    La producció augmenta per dos motius:

    • Augment d ela demanda de productes agrícoles.

    • La puja de preus dels productes.

    Dificultats que va tenir la revolució:

    • La parcel.lació excessiva de les terres

    • Obligatorietat dels conreus.

    • Els drets comunitaris.

    • L'ús d'un utillatge i tècniques de conreu molt enderrerides.

    Superació de les dificultats:

    • El tancament de les propietats

    • Tècniques i mètodes de conreu nous.

    2.1- Canvis en la propietat de les terres. Tancament de les propietats (enclosures)

    Per fer fornt a l'augment de producció necessària, els grans propeitaris agrícoles van demanar al Parlament el permís per encerclar terres. És a dir, reconvertir els camps oberts i les terres comunals en terres tancades i privades. Es va acceptar la sol.licitud i entre el 1700 i el 1810 es va procedir a les enclosures.:

    • Beneficiaris. Grans propietaris. Eren els únics amb el capital necessari per dur-les a terme. Es van apropiar terres comunals.

    • Perdedors. Petits propietaris sense mitjans que van haber de vendre les terres i els pagesos pobres que van perdre els drets sobre les terres comunals i van haber d'abandonar terres que conreaven des d'antic. La seva sortida va ser emigrar a les ciutats.

    Els propietaris van poder disposar lliurement de la terra per introduir-hi millores tècniques, per contractar mà d'obra i establir-hi nous conreus.

    2.2.-Noves tècniques i nous mètodes de conreu

    • L'abandonament de la rotació triennal i la substitució del guaret pel conreu de llegums i cultius herbacis.(Sistema Norfolk):

    1750 Sembrar blat. S'utilitza per fer pa.

    1751 Sembrar naps. S'utilitza pel menjar dels animals

    1752 Sembrar ordi S'utilitza per a cervesa, farina i menajr dels animals.

    1753 Els trèvols regeneren la terra i els animals l'adoben.

    1754 Terra a punt per plantar-hi.

    El sistema Norfolk va aportar millores:

    • Augment de la producció.

    • Aliments per als ramats durant tot l'any

    • Increment de la ramaderia degut al punt anterior.

    • Utilització d'adobs animals, degut a l'augment ramader, que constituïen la riquesa nutritiva del sòl i en milloraven la productivitat.

    • Mètode de Jethro Tull. Sembrar blat en solcs disposats en fileres rectes a una distància suficient per passar-hi l'arada tirada per 2 cavalls. Significava sembrar i treure les males herbes mitjançant un procediment mecànic.

    • Noves arades. Permetien remoure la terra amb facilitat i enfonsar-hi més la llavor.

    • Productes nous. Patates i blat de moro van millorar la dieta alimentària.

    Aquestes millores van provocar un canvi en la mentalitat dels empresaris que van destinar els seus productes més enllà del consum domèstic, van obrir nous mercats (ciutats, regionals, nacionals...) i això va contribuir a l'especialització dels conreus i a la desaparició progressiva del pagès autosuficient de l'Antic Règim.

    3 Revolució Tecnològica

    Van ser invents poc complicats tecnològicament parlant però molt efectius a l'hora d'augmentar la producció. Es van multiplicar els rendiments amb unes despeses reduïdes.

    Si era tant senzil per què no s'havia fet abans?. Perquè no hi havia necessitat. Va ser a partir del moment en que l'augment demogràfic va propiciar l'augment de demanda i els empresaris van innovar per augmentar la producció, reduir costos i ampliar els mercats; és a dir per vendre i guanyar més diners.

    3.1- L'energia de vapor

    • Fonts d'eneriga tradicional. Animal, humana o eòlica. Primer escull que els industrials anglesos van haver de superar a finals del s.XVIII per augmentar la producció.

    • Energia hidràulica. Primera avenç significatiu tot i que es coneixia des de l'edat mitjana. Aprofitava la força motriu proporcionada per l'aigua dels rius per moure les primeres màquines.

    • Màquina de vapor. Patentada per James Watt l'any 1769. Va permetre abandonar les fonts tradicionals d'energia. Els seus orígens estan en les necessitats de la indústria d'extracció del carbó. Des de principis del s. XVIII, per bombar l'aigua de les mines es feia servir un precedent d'aquest aparell: la màquina de Newcomen. Watt la va millorar i associat amb un industrial (Boulton) la va construir i distribuir. De seguida va trobar un bon mercat entre els industrials. L'any 1800 ja funcionaven a anglaterra 500 màquines de vapor. L'aplicació del vapor a la indústria va facilitar l'augment de la producció i va abaratir els costos. També va revolucionar el transport perquè es feia servir com a força motriu per a ferrocarrils i vaixells.

    3.2- Maquinisme i sistema fabril

    La mecanització del sistema productiu va transformar les formes de treball i cada vegada eren més els empresaris que innovaven en els instruments de treball per obtenir més productivitat. Les màquines van substituir al treball manual.

    • Treballadors a domicili. La indústria tèxtil va ser on es van introduir les primeres innovacions al voltant de 1730. Les primeres filadores mecàniques van abaratir els costos i van augmentar la producció.Encara s'accionaven per la força humana.

    • La fàbrica. Substitueix al taller artesà. La generalització de l'energia hidràulica i del vapor va imposar la necessitat de concentrar els operaris i les màquines en establiments prou grans per fer rendibles les despeses d'energia.

    • Ludisme. Moviment de protesta de pagesos i obrers, a principis del s. XIX, empentats per les males condicions de treball i l'atur que comportava la maquinització. Es van destruir màquines i incendiar fàbriques i va assolir força importància a Anglaterra.

    EXPLICACIÓ DETALLADA DE L'EVOLUCIÓ DE LA MÀQUINA DE VAPOR

    Desaguliers introdueix varies millores en la màquina de Savery, aplicant-hi la vàlvula de Papin que aportava més seguretat, peró el rendiment era el mateix.

    Newcomen repren la idea d'utilitzar el vapor per al bombeig d'aigua però no mitjançant l'acció directa del buit produit pel refredament del vapor, sinó a través de la intervenció d'aquest sobre un pistó mòbil. L'any 1705, en associació amb Savery patenten la seva màquina que reunia tots els principis i algunes solucions tècniques de les màquines precedents de Papin i Savery.

    Funcionament: Hi ha una caldera on s'escalfa l'aigua. El vapor d'aquesta aigua entra per una vàlvula dins d'un cilindre i mitjançant la pressió del vapor fa pujar l'embol. Dins d'un altre dipòsit es fa entrar aigua freda que a l'entrar mateix cilindre condensa el vapor (el fa desparèixer) i l'embol mancat de la pressió del vapor, baixa.

    Durant 70 anys l'obra de Newcomen va ser perfeccionada en detalls, però bàsicament era igual fins que Smeaton la perfecciona i la introdueix en indústries fora de l'àmbit miner (l'únic que l'havia aplicat).

    L'any 1763 un mecànic anomenat Watt rep l'encàrreg de reparar una màquina de Newcomen i l'estudia en profunditat desde un punt de vista científic: vol saber les lleis per les quals es regeixen els moviments mecànics de les màquines en general, no d'una en particular. Aviat troba la solució pels errors: el condensador independent. Per produir el buit que necessitava el moviment el vapor es debia condensar el més ràpidament possible, peró a la vegada, el refredament del cilindre impedia que la nova càrrega de vapor desenvolupés tota la seva efectivitat perque la major part de la nova càrrega es condensava a l'entrar en contacte amb les parets refrigerades. Watt va comprendre que la solució era realitzar el procés de refredament en una càmara independent, solucionant algunes de les deficiències del model de Newcomen:

    • La pèrdua de la força del vapor quan s'hi injectava aigua preda per condensar-lo.

    • Les avaries del cilindre, que es trencava molt sovint a causa del contrast que hi havia entre l'aigua freda i la calenta.

    L'any 1765 neix la màquina Watt d'efecte simple. Busca un soci econòmic, Boulton, amb qui desenvolupa la seva maquinaria. Aquesta màquina, però, era cara i els propietaris de les velles màquines eren reacis a invertir en novetats que encara havien de demostar la seva eficàcia. Boulton els va proposar:

    • Montar el nou invent sense cap despesa.

    • Manteniment sense càrreg.

    • Recompra de la vella màquina a un preu superior al de compra.

    En contrapartida només rebria un terç del que estalviaria en combustible. L'estalvi era tant gran que aviat es va disparar la venda de màquines.

    20 anys més tard( 1785)Watt va obtenir la que es pot anomenar la primera màquina de vapor. Era la màquina del doble efecte: el vapor, entrava alternativament per cada un dels extrems del pistó, aconseguint un moviment continuat, uniforme i aplicable a totes les necessitats industrials. Va permanéixer pràcticament inalterada fins l'invent del motor d' explosió.

    4.- La revolució comercial

    Va servir per canalitzar a mercats nous l'augment de la producció agrícola i industrial.

    4.1- Mercat nacional i comerç exterior

    Va caldre ampliar els mercats locals i comarcals de l'Antic Règim i consolidar un mercat més ampli per donar sortida a tota la producció. Parlem del mercat nacional. Causes:

    • El creixement de la població. Va generar més compradors.

    • Augment de la capacitat adquisitiva dels pagesos.

    • Millores en el transport.

    Fins que no es va desenvolupar el mercat nacional, Gran Bretanya va aprofitar les oportunitats del comerç exterior. Característiques:

    • Comerç exterior orientat cap a les colònies i no cap a Europa.

    • Venda de productes propis. Ja no reexporta productes d'ultramar.

    • El Govern britànic va contribuir en l'augment del comerç exterior finançant la conquesta de mercats exteriors i exportant-hi productesd manufacturats britànics.

    La demanda interior creixia però l'exterior es multiplicava. (Ex. El cotó va augmentar en el comerç nacional un 7% mentre que en el comerç exterior era un 70%).

    Doc. 1

    Mercat comarcal. Agricultura de subsistència, amb una proporció important d'autoconsum, que intercanviava els minsos excedents pels productes d'una petita indústria artesanal i local, exercida per homes que sovint continuaven sent mig pagesos.

    Mercat nacional. S'intensifica la divisió del treball: les diverses branques de la producció econòmica es separen de l'agricultura. La nova indústria especialitazada i dotada d'uns mitjans de producció nous, va treure al mercat un volum més important d'articles a preus més baixos que els dels artesans. També l'agricultura va obtenir més excedents per fer intercanvis.

    4.2- Lliurecanvisme i proteccionisme

    Lliurecanvisme. Es fixa la llibertat de comerç internacional i la supressió o disminució d'aranzels que a l'encarir el producte disminuien les vendes i es dificultava el creixement de la producció. Com que els anglesos eren els primers pel que fa a la indústria, els economistes i industrials van propugnar la desaparició de la protecció duanera.

    Proteccionisme. Els estats més endarrerits en el procés industrialitzador es van adonar que el lliure canvi beneficiava anglaterra perquè la competència de la producció estrangera dificultava el creixement de la indústria pròpia. Per això van defensar el proteccionisme com l'instrument ideal per protegir la indústria nacional davant la competència.

    5.- Revolució en el transport

    L'ampliació del comerç local a un de nacional o internacional va exigir nous mitjans de transport més ràpids i econòmics.

    5.1- Carreteres i canals

    Les millores en la xarxa de carreteres va succeir gràcies a la iniciativa privada, interessada en el seu bon estat per transportar-hi les seves mercaderies a qualsevol època de l'any.

    On van avançar molt els anglesos va ser en el transport fluvial. Van aprofitar la xarxa hidrogràfica que ja tenien per construir una xarxa de canals artificials que enllaçava rius entre ells i el mar. La construcció de canals va començar l'any 1760.

    5.2- El ferrocarril

    La verdadera revolució del transport va venir amb la incorporació de la màquina de vapor al transport marítim i terrestre.

    Des del s. XVIII ja es col.locaven rails de ferro per on circulaven vagonetes de carbó i l'any 1767 Reynols va construir un carril de ferro colat proveït d'una pestanya que l'unia a les rodes de les vagonetes.

    Quan del vapor en van fer una energia, de seguida es va voler aprofitar per al transport. L'any 1829 Stephenson va inventar la locomotora que de seguida es va aplicar als trens miners que unien les mines de carbó amb els ports. Els ferrocarrils de vapor es van convertir ràpidament en l'eis vertebredor del mercat interior perquè va permetre augmentar la rapidesa i la capacitat de transport.

    Els vaixells de vela també van ser substituïts pels de vapor (1807) i l'any 1842 per primera vegada un vaixell de vapor va fer la volta al món.

    Aquests nous sistemes de transport van apropar les persones, van permetre la fluïdesa del correu i de la premsa i, en definitiva, van donar lloc a la creació d'un àmbit de circulació cada cop menys local i més internacional.

    6.- Revolució en el sistema industrial.

    6.1- El desenvolupament de la indústria tèxtil

    Gran Bretanya es va convertir en el "taller del món" gràcies als primers canvis revolucionaris de la tecnologia (mecanització) i de l'organització econòmica (sistema fabril). Aquests canvis es van donar a la primera meitat del s. XIXa la indústria tèxtil i a la segona meitat a la siderúrgia.

    A.- La indústria del cotó.

    Fins a principis del s. XVIII els teixits de cotó venuts a Europa provenien de l'Índia. Els manufacturars de la llana temien la competència del cotó i van aconseguir que el govern prohibís pels volts de 1700 la importació d'indianes (teixits de cotó estampats). Aquesta prohibició va ser aprofitada pels cotoners anglesos que van començar a estampar el teixit de cotó i i a itjans de segle ja s'encarregaven de tota la producció. A finals de segle importaven la materia primera no ja de l'Índia sinó de les plantacions esclavistes des Estats Units. Així, van anar produint un cotó de bona qualitat i més barat que acabà desbancant la indústria de la llana. Gairebé tota la producció de cotó s'exportava.

    B.- La mecanització de la indústria tèxtil.

    • Aplicació de la llançadora volant al teler manual. 1733. Va permetre fer peces de més amplada i a més velocitat.

    • Canvis en el filat. Van ser necessaris per equilibrar la rapidesa amb que es teixia. Si no es produïen canvis en l'elaboració del fil, aquest no era produit en quantitats suficients per teixir:

    • La spinning jenny. 1760. Va permetre augmentar la quantitat de fil que fèia un sol operari. Sistema de fusos múltiples.

    • Water frame. 1768. Funcionava amb energia hidràulica i per tant de forma continuada.

    • Mule jenny. 1779. Va funcionar amb vapor.

    • El teler mecànic. 1785. Els canvis en el filat van augmentar la producció de fil en tal quantitat que els antics telers manuals no corrien prou. Amb el teler mecànic la producció augmentava molt.

    La mecanització va aportar les carecterístiques bàsiques per fer que el cotó britànic conquerís els mercats internacionals:

    • La qualitat.

    • L'elevada producció.

    • El cost.

    C.- Fianançament de les indústries

    • Finançament exterior.Capital provinent dels guanys acumulats gràcies al comerç ultramarí dels 2 segles anteriors.

    • Autofinançament. Capital provinent dels guanys de les empreses agrícoles, gràcies l'evolució que havien experimentat. Això es pot explicar perquè al principi del procés de mecanització la tecnologia i les instal.lacions de la indústria del cotó eren senzilles i de baix cost. Per tant el capital necessari per endegar-les no era elevat. Els ràpids beneficis que va aportar el cotó van permetre seguir invertint en posteriors mecanitzacions.

    6.2.- El creixement de la siderúrgia.

    Va representar el segon esglaó en el procés de mecanització de la indústria. Va tenir lloc a la 2 meitat del s. XIX.

    A.- Ferro i carbó.

    • Època pre-industrial. El ferro es produïan fent servir carbó vegetal, que era molt car i amb un poder calorífic baix.

    • Carbó de coc. L'any 1732 Darby va ser el primera a fer servir el carbó de coc en un alt forn de carbó, donant el primer impuls a la indústria siderúrgica unint carbó i ferro.

    • L'ús de bigues de ferro en els pous de les mines va fer possible penetrar més endins, i la introducció de rails i de vagonetes de ferro va facilitar el trasllat del carbó. A partir d'aleshores el consum del carbó vegetal va augmentar molt i el carbó va esdevenir la gran font d'energia del s. XIX.(1ª innovació en la siderúrgia)

    • Segona innovació en la siderúrgia. Pudelació i laminatge.. 1783. Permet, gràcies a un procés de fosa i de batement, eliminar les escòries del ferro i laminar-lo.

    • Tercera innovació en la siderúrgia. Forn d'injecció d'aire calent. 1829. Permet convertir el ferro en hacer (material dur i flexible, ideal per construir rails, locomotores, etc. L'impuls del ferrocarril a la siderúrgia i la indústria del carbó va ser definitiu: gran demanda per a la xarxa ferroviària i el trasllat del carbó i el ferro a més velocitat i per tant amb menys costos.

    B Nous sistemes de finançament.

    • Societats anònimes. Surgeixen de la necessitat de concentrar grans capitals per part d'empreses petites i familiars que volen innovar els seus negocis. El capital de l'empresa és fraccionat en accions que es venen al públic. L'accionista és propietari de l'empresa en un apart proporcional al nombre d'accions que té. I rep la part proporcional de beneficis. També es creen les obligacions. En aquest cas el comprador no posseix ninguna part de l'empresa però sí rebrà un interès anual fix fins a l'amortització del capital que hagi aportat.

    • Borses de valors. Es converteixen en un veritable mercat de capitals a través de la compra venda d'accions i obligacions.

    • La banca.. Al llarg del s XIX, la banca es va consolidar com a intermediària entre els posseïdors de capital, que volien invertir-lo, i els que necessitaven un préstec per finançar alguna activitat industrial. Es van dividir en 2 categories:

    • Bancs d'inversió. Invertien en préstecs a llarg termini i participaven en el capital de les empreses a través de la compra d'accions.

    • Bancs de dipòsit. Els diners guardats podien ser retirats en qualsevol moment, per tant no es podien fer inversions a llarg termini.

    • Paper de la banca:

    • Subministradors de capital a les indústries.

    • Emissors de paper moneda.

    • Agilitzadors dels pagaments a través de xecs, pagarés...


    LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

    Aspectes sòcio-econòmics

    El sistema fabril va comportar l'aparició del capitalisme industrial i d'una societat de classes.

    1.- Liberalisme econòmic

    El nou sistema econòmic(capitalisme industrial) i la clase social dominant (la burgesia), van necessitar un cos ideològic que expressés les seves opinions i interessos: L'escola de Manchester.

    Escola de Manchester. A finals del s. XVIII va definir els principis del liberalisme. La seva màxima figura era Adam Smith que l'any 1776 va publicar "Assaig sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions". Idees bàsiques:

    • L'interès personal s'identifica am l'interès general. Tot i que els industrials busquen el seu propi interès particular, els negocis comporten millores socials que l'individu no havia previst.

    • Oferta i demanda. Equilibren el mercat. Si l'oferta és superior a la demanda hi ha producció escessiva i els preus baixen igual que els beneficis; una demanda superior a l'oferta fa augmentar el spreus i incita als empresaris a produir més fins que s'arriba a la situació anterior. Per tant és necessari que hi hagi equilibri entre l'oferta i la demanda.

    • L'Estat s'ha d'abstenir de fer qualsevol intervenció en matèria econòmica i ha de treure les barreres proteccionistes i els monopolis que frenen el desenvolupament del lliure comerç.

    • Visió d'Adam Smith: Molt optimista. Considera el sistema capitalista com un mecanisme perfecte que funciona molt bé si no se li posen obstacles.

    Altres autors de l'Escola de Manchester són més pessimistes:

    • David Ricardo. El treball és una mercaderia més dins del sistema capitalista. Per tant, si els treballadors augmenten, els saliris disminueixen i a l'inrevés. Per tant, com més alta sigui la natalitat, més mà d'obra haurà i els salaris seràn més minsos. El capitalisme només és possible si la població augmenta menys que el capital.

    • Robert Malthus. La població creix a un ritme superior al dels recursos, per tant cal reduir la natalitat si no es vol agreujar la misèria social.

    2.- Capitalisme i societat de classes.

    Trets bàsics del sistema capitalista:

    • Els instruments de producció (fàbriques, estocs...) són bàsicament de propietat privada.

    • Propietat privada concentrada en poques mans. Gran part de la població no té propietats només es val del seu treball que ven a canvi d'un salari.

    • Els capitalistes viuen de les seves propietats. Per fer això possible, els treballadors han de produir més del que guanyen amb el seu sou, un excedent que és l'element bàsic del benefici capitalista.

    • El capitalisme és un sistema d'iniciativa lliure, no planificat, que té com a objectiu el màxim benefici. És un sistema de competència lliure entre particulars, sense la intervenció de l'Estat, el mercat es regula mitjançant la llei de l'oferta i la demanda. La competència empresarial per conquerir mercats provoca una cursa per aconseguir reduir costos i preus i per tant s'ha d'estar innovant constantment.A la pràctica la manca de planificació i l'augment progressiu de producció comporten crisis cícliques que tenen com a part més dramàtica l'acomiadament de l'obrer.

    • Nou tipus de societat. Jerarquitazada en funció de la propietat. Significa el pas de la societat estamental a la societat de classes contemporània.

    • Burgesia. Posseeix els mitjans de producció.

    • Proletariat. Ven la seva força de treball a canvi d'un salari.

    1

    7

    Vídeos relacionados