Revolucio fransesa

Historia contemporánea. Independecia colonias inglesas. Ámerica # Directori. Convencio. Constitucio. Imperic napoleonic. Congres de viena. Liberalisme. Nacionalisme

  • Enviado por: Domenec Mezquita Piles
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

1 ELS CANVIS POLITICS

El desig que comporta el pensament il·lustrat va acabar provocant la crisi del antic regim, es a dir, la descomposicio de l'organitzacio política, socil i economica que crakteritza gran part de les monarquies europees dels segles XVII i XVIII

Les dues manifestacions mes clares d'aquesta crisi van ser: La revolta de les colonies angleses d'america del nord i la Revolucio Francesa de 1789

La revolta i independencia de les colonies angleses

Al llarg del segle XVIII, les tensions entre les tretze colonies de la costa est D'america del nord i les autoritats de la metrópoli augmentaren. Les raons s'han de buscar en l'increment del nombre d'impostos i en la nul·la representacio dels colons en el parlament britanic

A partir de 1764, les autoritats britaniques imposaren, sense consultar als colons, nous tributs. La poblaciono acepta aquestes noves cargues i donaren lloc a nous actes de protesta. El mes important conegut com el moti del te, es produi el desembre de 1773 a Boston. Les autoritats britaniques reprimiren els actes amb duresa i limitaren les llibertats. Aixo provoca la indignacio de les colonies i aixi s'establiren les bases de la futura guerra de la independencia.(1775-1783) el 4 de juliol de 1776, aprobaren la Declaracio d'Independecia i despres de la derrota de Gran Bretanya a yorktown (1781), va haber de reconeixer aquista declaracio en la Pau de versalles

L'inici de la revolucio Francesa

Durant la segona meitat del segle XVIII, la difusio de les idees il·lustrades a França crea un ambient cada vegada mes hostil envers la monarquia absoluta, la societat estamental i els privilegis de la noblesa i del clerga. El 1788, a mes, al situacio de la monarquia era insostenible, ja que la hisenda publica havia fet fallida, i la fam s'estenia per amplies zones del pais despres d'alguns anys de males collites.

Lluis XVI, per tal de trobar solucions a tan freu situacio, ca haver de convocar els estats generals. Les primeres discussions es van iniciar sobre la forma de votacio: L'estat popular, mes nombors, demanaren que les votacions es feren individualment mentre que el clergat i la noblesa es mostraren a fer-ho per estaments

Com que es rebutjaren les reivindicacions de l'estat popular, els seus representatns es constiturien en assemblea nacional (17 de juny) i juraren no cedir fins a aconseguir una constitucio per a França. Lluis XVI, alarmat tracta de dissoldre l'asemblea, pero aquesta va continuar i atrague fins i tot a representants de la noblesa i del clergat. Mitjançant votacio, l'assemblea Nacional decidi passar a anomenar-se Assemblea constituent ( 7 de juliol). Poc despres, el poble de Paris, avalotat davant la intransigencia de la monarquia, assalta la preso de la Bastilla el 14 de Juliol de 1789

L'inici de la revolucio francesa

Una de les primeres dispocisions que aprovà l'assemblea constituent va ser la declaracio dels pret de l'home i del ciutadà, en que es reconeixien alguns dels drets fonamentals de la persona: la llibertat, la igualtat i la resistencia davant de qualsevol forma d'opressio. Dos anys despres, el 3 de setembre del 1791, s'elabora la primera constitucio francesa, que proclamaba la sobirania del poble, reconeixia les llibertats politiques, establia la separacio dels tres poders i el pret al vot

Una vegada l'assemblea Constituent va aprobar la constitucio, es va dissoldre i es forma lassemblea legislativa (1791-1792). Els nous diputats estaven dividits en diversos grups politics. Els principals van ser els girondins, de plantejaments moderats, i dels jacobins, mes radicals i disposats a acabar amb tots els prestigis de l'antic regim. Austria i Prusia reaccionaren davant la nova situacio i declararen la guerra a la frança revolucionaria.

La convencio i el directori

Les insurreccions populars i els atacs a les ptencies estrangeres radicalitzaren la revolucio. El setembre de 1792 s'elegi na nova asamblea, la convencio (1792-1795). Els jacobins qu aboliren la monarquia proclamaren la republica, procesaren Lluis XVI i l'executaren a la guillotina l'agost de 1793.

La revolucio assoli aleshoren l'etapa mes sagnant. Va ser l'epoca coneguda com el terror i Robespierre en fou el principal protagonista. En tan sols nou mesos van morir guillotinades 40.000 persones

El 1794, els girondins van donar un colp d'estat i es feren amb el poder, S'institui un directori (1795-1799) de cinc membres. Durant aquest periode s'elabora la constitucio de l'any III (1795) i frança aconsegui importants victories militars a italia, Prusia, Austria i Egipte. En aquestes campanyes va destacar un jove general anomenat napoleo

2.- EL CONSOLAT I L'IMPERI NAPOLEONIC

El consolat

El prestigi assolit per napoleo li permete donar, amb l'ajuda d'altres generals, un colp d'estat el 18 de brumari (9de novembre) de 1799. Aixi s'iniciava un nou periode de la Revolucio Francesa: el consolat (1799-1804)

Napoleo dugue a terme una política que li atorga gran popularitat. Signa un concordat amb la santa seu (1801), feu importants reformes legislatives i economiques, i centralitza l'administracio de l'estat

L'imperi napoleonic

El 1894 una proclamacio del senat i una votaci popular atorgaren a Napoleo el titol d'emperador dels francesos

Durant el transcurs del regim imperial, napoleo pressegui modernitzant les estructures politiques, economiques i socials del pais. Va promulgar lleis que afectaven la premsa, la literatura, les arts i la universitat, dona suport a la creacio de noves industries i a la construccio d'importants obres publiques.

De tota la seua obra cal destacar el codi civil (1804), tambe conegut com a codi de napoleo. Aquest consagrava allò esencial de l'esperit revolucionari: la llibertat individual, de consciencia i de treball

Les campanyes napoleoniques

Des de 1798, el govern del directori es llançà a una política d'expansio. Els seus primers objectius van ser el nord d'italia i egipte, on destacà el geni militar de Napoleo Bonaparte. Aquest va vencer els austriacs a Marengo, i al soldà turc d'egipte en la batalla de les pirámides

Les conquistes franceses es van ampliar durant l'imperi i Napoleo aconsegui estendre aixi el seu poder per gran part d'europa. Vencé entre 1805 i 1807, en succesives batalles: austerlitz, Jena, Eylau, Friedland i Ulm. Tambe establi un blocatge economic contra la gran bretanya.

El 1810, una gran part d'europa estava sota el seu domini. A partir de 1812, no obstant aixo, els greus revessos patits a espanya i a Russia el derrotaren i fou desterrat a l'illa d'elba. Despres de fugir de l'illa i desembarcar a França aconsegui fer-se amb el poder (imperi dels 100 dies). Fou derrotat definitivament, en la batalla de waterloo (1815)

El congres de viena i la santa aliança

El 1815, les potencies vencedores de Napoleo (Austria, Prusia, Russia i la Gran Bretanya) es reuniren en l'anomenat Congres de Viena. Els objectius principals d'aquesta reunio foren la restauracio de l'antic regim i dels monarques o dinasties derrocats per les guerres revolucionaries i napoleoniques, i la recomposicio del mapa politic d'Europa.

Altres resultats del congres van ser la constitucio de la Santa Aliança, un pacte d'ajuda reciproca entre les nacions (austria, Russia i Prusia), i la signatura de la quadruple aliança, una coaliccio integrada per Gran Bretanya, Austria, Prusia i Russia. En aquesta, els quatre paisos es comprometien a defender el nou ordre europeu i a conduir les relacions internacionals.

Liberalisme i nacionalisme

L'antic regim entra en una crisi profunda malgrat els intents dels monarques absoluts per mantindre'l. Gran part d'aquesta crisi va ser obra de la Revolucioo Francesa, que van fer sorgir noves idees i valors, com ara el liberalisme i el nacionalisme.

-El liberalisme s'estengue, sobretot, entre els burguesos i les classes populats de les grans ciutats. Els liberals creien en la llibertat individual, rebutjaven el poder absolut de les monarquies i la societat estamental, i defeien la sobirania popular, la separacio de poders, la torelancia religiosa i la implantacio de regims constitucionals

Vídeos relacionados