Historia


Revolució Francessa


LA REVOLUCIÓ FRANCESSA

També conegut com el fet més important dela história contemporanea. Es una ruptura de tot l'anterior en la que s'inicia una nova época: la de la história contemporanea. Deixen de éxixtir, la monarquia absoluta, el sistema económic feudal i la societat estamental. Pero en aixó no podem dir que hi siga justa la societat de classes. Es reconeix la propietat privada que duu al capitalisme modern.

LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ,

Va ser el primer pas el de le revolució nordamericana, els gastos d'aquesta guerra arruinaren el país.Es convoquen els Estats Generals, hi ha dos grans causes: el malestar general “prerevolucionari”( els gremis s'aferren als seus privilegis) i els priviliejats es negen a la reforma fiscal que es volia fer.

La hisenda reial anava de mal en pijor, hi teníen immensoso gastos a la cort, molts nobles vivien a la cort a costa del rei, els gastos de la guerra de l'independencia en le que l'estat va tindre que demanar dinés prestats.

Si les coses ja no hi anven prou mal també hi teníen el problema de lse males collites(1785).En les que pujen els preus dels productes.

Un any després el govern firma un acordament comercial en Inglaterra; els productes inglessos podien entrar açó afectà molt a l'escasa industria francessa i als seus obrers.

Els nobles fan resurgir els impostos feudals.

A tot açó suma-li que hi havía gran quantitat d'analfabets, no s'hi sentien netzecitats d'aprendre. I no interesva al feudals , per tal de que no és sublevaren.

FASES DE LA REVOLUCIÓ

1.- REVOLTA DEL PRIVILEGIATS

Hi havia dos tipus de impostos, el directes i els indirectes. Els directes va sobre els bens i les rentes. Els indirectes sobre la dirculació de productes; els impostos recauien sempre sobre el poble.

Els nobles reaccionaren en força al intenten de Calonne de imposar impsotos a la noblesa i al clero. Aleshores Calone dimiteix i arriva Brienne, un clerig que cre asamblees provincial formades per delegats del clero, la noblesa i el poble. Intenta limitar el poder dels parlaments a traves de aqueste asamblees.

Els parlaments protesten davant la situació economica que impijora per que ningú paga els impostos.

Brienne dimiteix, pero proposa la convocatoria dels estat generals, al 1.789.

Entre un nou ministre, Necker.

La burguesia i la noblesa es separen.

2.- REVOLUCIÓ MODERADA

* Estats Generals

Necker aconsegueix que el Tercer Estat tinga tants diputas como la noblesa i el clero junts; tots estàn a favor del rei.

En els cuaderns més interesant del Tercer Estat es distingeixen tres clars punts:

1er. Abolició del drets feudals.

2º. Abolició dels impostos de la esglesis i del estat.

3er. Es demana una constitució al estil anglés.

Els privilegiats es negen a aplicar-hi un nou regim, volem continuar amb el antic.

En el tercer estat no hi ha cap de campesi ni artesá, només burguesos.

Després de distintes queixes cap a Necker, deixen de existir el Estats Generals.

* Asamblea Nacional

Es realitsen nombroses asamblees en les que el poble demana la elaboració de una constitució, en contra de la opinió de la noblesa i el rei.

Necker estava d'acord amb el poble, i en vore que no podia lluitar en contra de la noblesa acava dimitin.

La noblesa i el clero no estan dispotats a reunier-se en asamblees, pero a pesar de tot les asamblees reunides comencen a elaborar una nova constitució, amb el qual la anarquia va expandin-se.

* Asamblea Constituien.

El poble, influit per les declaracions de Desmoulins, comença a lluitar en contra de la noblesa la qual consideren que está organitzan-se contra del poble.

Comencen a organizarse les revoltes, les quals el ejercit del rei intenta disoldre, pero no ho aconsegueixen.

Es crea una milicia urbana, al front de la qual es coloca Lafayette.

Es produeix el asalt a La Bastilla (la prisió estatal), la seua caiguda simbolitza al caiguda del antic regim.

El rei demana ajuda a la Asamblea constituien, aquesta accedeix en dues condicions. Que retire les tropes i que torne Necker.

Amb la caiguda de la Bastilla el nobles comencen a emigra (1ª EMIGRACIÓ) se inicia una etapa de caos “le gran peur”. Els camperols inicien una revolució pel seu compte.

La asamblea comenca a gobernar, suprimeixen el privilegis fuedals, el clero renuncia als “diezmos” i als drets d'estola.

En una sola nit desapareixen una historia amb segles de antiguetat.

A finals d'agost la constitució està quasi acavada, es proclamen els Drets del Home i el cituadà, a prosposta de Lafaytte:

1 Els homes naixen lliures e igulas davant les lleis.

2 Els drets naturals son : llibertat, igualtat, dret de propietat, dret de resistirse a la opresió i seguretat de la persona

3 La sobirania resideix a la nació.

4 Llibertat de cociencia i de pensament.

El rei no firma aquestos manifestos, i com a consecuencia la Asamblea es divideix en grups.

En asaltar el Palau de Versalles, la familia reial es traslada a París i es feta presonera. Es produeix la segona oleada de EMIGRANTS.

Disminueix la nobleza i el clero, i augmenta el poder de la burguesi.

Es formen tres partits: Aristocrates

Constitucionals (Lafayette)

Democrates (Robespierre)

Es promulga la constitució al 1791, té dos punts claus. LLIBERTAT E IGUALTAT.

Els poders es divideixen: Poder executiu

Poder legislatiu

Poder judicial

Se obliga al rei i al clero a signar la constitució.

La asamblea constituien es disol per a formar un altra.

* Asamblea legislativa

Aquest asamblea está totalment dominada per la burguesia está constituida per:

Dreta

(Lafayette)

Monarquia consticional

Esquerra moderada

(Condorcet, Brisot)

Girondinos

Extrema esquerra

(Carnot, Robespierre, Danton, Marat, Saint-Just)

Jacobinos

Grup sense ideologia concreta

En total 345 diputats.

S'enfronten a 2 problemes:

1.- El moviment revolucionari popular (provocat per la miseria que pateix el poble)

2.- Una guerra exterior provacada per la presió del emigrats sobre els goberns de altres nacions i el desitg d'expansió de la revolucó dels revolucionaris.

3.- CAIGUDA DE LA MONARQUIA: LA CONVENCIÓ

3.1.- LA CONVENCIÓ GIRONDINA (sep.1792-jun.1793)

La convenció vol abolir la monarqui i proclamar la republica.

Al llarg de aquest periode es produeixen 3 aconteciments improtants:

  • Judici i condena del rei

  • Guerra exterior: Coal.licó europea en contra de França.

  • Crisis de 1793,la revolta del poble parisí y el enforntamente entre el girondinos y el jacobinos. La major part dels girondinos van a la GUILLOTINA.

  • 3.2.- LA CONVENCIÓ MONTAÑESA O JACOBINA (jun.1793-jul.1794)

    S'elabora una nova constitució per a la Republica, pero aquesta constitució no arrivà a entrar en vigor.

    Mentre duren les guerres queden suspeses les llibertats, gobernen el comités:

    1.- Comité de salut pública

    2.- Comité de seguretat general

    ROBESPIERRE, intenta establir un gober democratic autoritari, a la qual cosa els membres de la Asamble s'oposen.

    Es comdenat a la GUILLOTINA.

    3.2.- LA CONVENCIÓ TERMIDORIANA (fins al oct. 1795)

    Trionfa la burguesia més moderada.

    4.- EL DIRECTORI (oct.1795-nov.1799)

    Es decreta el tancament dels Clubs Jacobinos, es produeix una etapa de restauració i ordre, encara que son anys dificils per les guerres externes i perque el Jacobinos i Monarquics tenen més llibertats.

    S'ELABORA LA CONSTITUCIÓN DE 1975:

    1.- Poder legislatiu (2 cámeres: dels 500 i dels ancians)

    2.- Poder executiu (DIRECTORI- 5 membres)

    3.- Poder judicial

    El Directori demana ajuda al exercit per aplastar les manifestacions, al front de aquest exercit es troba NAPOLEON BONAPARTE el qual sofoca les sofoca rapida cruelment.

    El Directori li encarrega la lluita contra el austriacs, i després s'en va a Egipte.

    En tornar a França dona un “cop de estat” el 9 de novembre de 1799.

    Es proclamat CONSUL junt a altres dos.

    5.- EL CONSULAT

    Es la etapa pacificadora de Napoleón, en el 1801 es signa el tractat de pau amb Austria y es signa el Concordat amb la Santa Sede (la denominada PAU d'Amiens (Napoleó manté els clerics).

    En 1802 Napoleón es proclama consul unic y vitalici.

    6.- EL IMPERI NAPOLEONIC (1804-1815)

    El 2 de desembre de 1804 es coronat emperador “Napoleó I”.

    Comença la monarquia amb una gran derrota del exercit frances i espanyol front al exercit anglés, en la batalla de TRAFALGAR.

    Despres va seguida de una serie de victories importans per al emperador:

    1805- Autelitz (Asutria)

    1806- Jena (Prusia)

    1806- Friendland (Russia)

    1807- Pau de Tilsit (Russia)

    Després comença una campanya per Espanya, amb la intenció de arrivar a Portugal per tal de detindre el comerç amb Gran Bretanya.

    En el 1803 Espanya empresona a Carles IV i el seu ministre Godoy, i els obliga a abdicar i renunciar.

    En Espanya es casa amb María Lusia de Austria, i tenen un fill.

    Ocupa tot el pasi, i en el temps domina tota la penisula, posa en el tro al seu germà José Bonaparte.

    Es en Espany on es produeix el primer enfrontament popular a les ropes napoleoniques (2 de maig de 1808, els madrilens es subleven, la Guerra de la Independencia Espanyola durá del 1808 al 1814).

    Es també en Espanya, en la batalla de Balién on es va rendir el primer exercit napoleonic.

    El 22 de juny de l 1812 inicia campanya a Russia, sense resistencia, pero la retirada fou catastrofica (per culpa del fred) i el exercit mai es recuperà.

    Totes les potencies es coalicionen, i vençen a Napoleó en la batalla e LEIPZIG (1813), Napoleó es capturar i enviat a l'illa de Elba (costa italiana).

    Consegueix fugir i arriva a París on reorganitza l'exercit, i novamente l'agafen presoner en la batalla de WATERLOO (1815).

    El 22 de juny l'obliguen a abdicar com a emperadori es confinat a l'illa de Santa Helena (en el Sur del Atlantic, allunyada de les costes, imposible escapar).

    Va morir el 5 de maig de 1821, malalt en l'illa.




    Descargar
    Enviado por:El remitente no desea revelar su nombre
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar