Reus

Turismo. Modernisme. Qualitat i cultura. Casa Navàs. Ciutat de serveis. L'esport i el Lleure. Cistercencs, romans, cosmopolites i rurals

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 26 páginas
publicidad
publicidad

Índex

Índex

Reus

La ciutat de Reus s'alça al centre d'una plana litoral, les comarques del Camp, lleugerament inclinada cap al mar, en un enclavament privilegiat de la zona meridonal de Catalunya: la cruïlla entre la Serralada prelitoral i la Costa Daurada, un veïnatge enriquidor que dóna a la ciutat, la capital de la comarca del Baix Camp i als seus habitants un caràcter diferenciat.

La influència directa de la Mediterània i la protecció de les muntanyes de l'entorn fan que el clima sigui benigne al llarg de l'any, amnb una temperatura mitjana de 16º, i no excessivament humit. La lluminositat pròpia de tota la zona de les comarques del camp, esperonada pel vent de serè, troba, a Reus, la seva màxima esplendor.

Reus

CP 43201-06

Població:

Any

Població

1860

27257

1900

26681

1930

31299

1981

80710

1991

87670

Població disseminada 3,8%

Extensió 52,7 Km²

Densitat de població 1663,6 h/km²

Una àmplia xarxa de comunicacions uneix Reus amb el seu entorn i més enllà, amb els principals focus d'activitat econòmica. A través del ferrocarril de llarg recorregut, com l'Euromed i el Talgo, la ciutat està conectada amb Madrid, Bilbao, Saragossa, Lleida, Barcelona i amb els nusos internacionals de Portbou i Cervera i, des de Tarragona, amb València i el sud de l'Estat.

Per carretera, les comunicacions són diverses: l'Autopista de la mediterrània A-7 passa pel terme municipal amb les entrades/sortides per la N-240 (direcció Tarragona) i C-240 (direcció Salou), i a través de la N-240 i la C-240 és possible accedir a totes les localitats dels voltants; l'autovia de Bellissens, per la seva banda, uneix Reus amb la N-340, un total doncs, de tretze carreteres que uneixen Reus amb qualsevol punt.

Pel que fa al transport d'autobús, diverses línies regulars uneixen la ciutat amb el seu entorn més immediat i amb localitas més llunyanes.

Si parlem de transport aeri, hem de dir que Reus compta amb un aeroport amb cada com més creixemnt d'activitat pel que fa al trànsit de passatgers.

I cal remarcar també la proximitat amb el port de Tarragona que fa que Reus tingui el transport marítim més al seu abast.

Història

Els orígens de la ciutat es remunten al segle XII. La prioral de Sant Pere, amb el seu emblemàtic campanar, és l'edifici més notable del Reus antic i símbol de la ciutat juntament amb el monument del general Prim, un dels seus fills il·lustes.

Al segle XVIII, Reus experimenta un creixement demogàfic espectacular i esdevé la segona ciutat en importància del país i capital de la regió meridional de Catalunya gràcies al comerç d'aiguardent, del qual la ciutat era punt de referència internacional, com recull la cèlebre frese “Reus, París i Londres” .

Al segle XIX, amb la revolució industrial, la ciutat experimenta un nou impuls amb la puixança de la indústria téxtil, i la burgesia incipient, emmirallant-se en les pròsperes ciutats europees, transforma completament la fesomia urbana i dota la ciutat d'infraestructures bàsiques per al seu desenvolupament, com ara l'enllumenat públic o la millora de les comunicacions. Ja al segle XX, i després dels sotracs de la guerra i de la difícil postguerra, la ciutat viu cap als anys 60 un nou resorgiment econòmic conjuntament amb un canvi profund de l'esctructura social, com a resultat de l'arribada de diferents col·lectius de les zones rurals de la seva àrea tradicional d'influència com d'altres indrets de l'Estat.

El pas del temps ha deixat en la ciutat una emprenta arquitectònica important. Construccions notables són la Prioral de Sant pere i tot el conjunt del centre històric, l'antic convent de Sant Francesc, el Santuari de Misericòrdia i diversos casalicis del sege XVIII, entre els quals destaca el Palau Bofarull.

Molt més contemporani és el barri Gaudí, construït a la dècada dels 60 segons un projecte de Ricard Bofill

Reus, ciutat Modernista.

El Modernisme és un moviment artístic i cultural que sorgeix a Europa a finals del segle XIX i que es manifesta amb especial incidència en les arts plàstiques i l'arquietctura, integrant també les arts decoratives, tant en el disseny dels interiors com en el disseny gràfic i l'orfebreria.

A Catalunya, el Modernisme es desenvolupa amb força i amb una personalitat pròpia i original. Combina característiques de l'art nouveau europeu (les formes ondulants i florals inspirades en la natura, els simbolismes...) amb recuperació de trets autàctons, com el gòtic i el barroc, per crear un nou llenguatge, sorprenent i de gran expressivitat. Al mateix temps s'incorporen materials nous, com el ferro i el vidre.

La ciutat de Reus, bressol de l'universal Antoni Gaudí, màxim exponent de l'arquitectura modernista, constitueix un excel·lent exemple de la vitalitat creativa que es va viure a pricipis d'aquest segle, afavorida per l'impuls econòmic de la burgesia comercial i industiral, que va configurar Reus com una de les ciutats modernistes més importants, tant per la quantitat d'edificis (encara se'n conserven prop d'un centenar), com per la seva qualitat. Obres significatives de Lluís Domènech i Montaner hi conviuen amb esplèndides realitzacions d'aquitectes locals, com Pere Caselles, Joan Rubió i Pau Monguió, entre d'altres. Visitar la ciutat, seguint la ruta del Modernisme de Reus, és un passeig per admirar una obra àmplia d'aquest estil arquitectònic.

Modernisme

El Modernisme ha estat un dels grans moments de la història de catalunya. I no salament en el seu aspecte artístic, musical o literari, sinó, sobretot, pel seu intent de construir un país. El moment era ben triat: el final del segle XIX plantejava un món nou, modern, que trencava motllos que semblaven obsolets. Un moviment que tingué especial força a Catalunya i també en altres països europeus: Baviera, Bohèmia, o Escòcia en poden ser expemles. A Catalunya, Modernisme i Catalanisme van junts. Fins i tot hi ha noms Àngel Guimerà, Joan Maragall, Lluís Domènech i Montaner, gallissà o Puig i Cadafalch, que simbolitzen aquesta voluntat de treballar per un país nou, modern, que s'obri al món sense deixar de ser català. Però, sobretot, un país modern. D'aquí el nom de Modernisme, que encara avui té validesa.

Però no sempre va ser així. Al cap de poc temps de triomfar, el Modenisme va ser durament combatut per la nova generació que el volia succeir: el Noucentisme propugnat per Carner, D'Ors, Fabra, Pijoan, i el mateix Prat de la Riba volia eliminar el record del Modernisme. En el camp artístic, en el qual havia defensat per personalitats com Domènech i Montaner, els joves combatien despiatadament els seus antics mestres.

Pijoan atacava els “palaus de rajoletes” de Domènech i Montaner, clara al·lusió al Palau de la Música Catalana, seu de l'Orfeó Català. D'Ors defensava la mesura i l'ordre davant el geni, símbol del Modernisme, i parlava de la “tradició” i la “santa continuïtat”. Crítics com Feliu Elias sota el pseudònim de Joan Sacs eren implacables amb el “mal gust” del Modernisme, i trobaven suport en persones tan poc entusiastes com l'escèptic Josep Pla. La genialtita del Modernisme els molestava i volien un país merditerrani, a mida de la persona, sense grandiositats.

La guerra del 36 tampoc fou favorable al Modernisme. L'avantguarda i l'art revolucionari no apreciaven personatges que eren titllats de “dretans”. La impalntació del franquisme va menysprear o silenciar el Modernisme per una altra raó: la seva catalanitat. I als anys 40, no solament el llegat polític i cultural del Modernisme va estar a punt de quedar en l'oblit, sinó que fins i tot alguns edificis emblemàtics, com el Palau de la Música Catalana, van còrrer el risc de desaparèixer. Per sort, no van fallar persones que van defensar els valors del Modernisme.

Recodrem un parell de noms: l'arquitecte Josep F. Ràfols, catòlic i conservador, i Alexandre Cirici, més tard senador socialista,a utor d'un amgnífic estudi sobre “El arte modernista catalán”, publicat obligatòriament en castellà, el 1951, que obrí els ulls a molta gent jove.

Ja als anys 70, exposicions i treballs de recerca donaren nous argumets al Modernisme. El director del Museu de Barcelona, Joan Ainaud, recuperà autèntics tresors modernistes que sense la seva visió de futur haurien emigrat a l'estranger, i un jove arquitecte i estudiós de l'art, Oriol Bohigas, hi posà tot el seu entusiasme.

Avui, el patrimoni monumental modernista podem dir que s'ha salvat. Vam perdre una peça admirable, la Casa Tinxet de Puig Cadafalch, derruïda per l'especulació però hem sabut conservar els principals edificis, que comencen a formar part del Patrimoni de la Humanitat. Ara ens cal donar a conèixer al món tot el que representa per a la cultura universal la figura i l'obre de personatges com Gaudí, Domènech i Montaner, Jujol Puig i Cadafalch.

És el deure de la nsotra generació i de les nostres institucions. Ara encara hi som a temps.

Com deia el prolífic escriptor i periodista Joan Puig i ferrater (Selva del Camp, 1882- París, 1956) profund coneixedor de la vida i del paissatge reusenc, “Reus té més caires dels que a primer cop d'ull sembla” , i aquesta és la sensació que hom percep.

La visió de la ciutat forta i emprenedora que es correspon a tota la seva trajectòria històrica, continua ara, a ulls dels reusencs i vivitants, emmarcant-se en el dinamisme actual, i sobretot, en la visió de la seva excepcional arquitectura. És cert que la imatge que ofereix la ciutat delata el seu passat, la inscriu en la seva trajectòria socila i cultural, i també en el caràcter dels homes que ho han fet possible.

Reus va viure, entre l'últim terç del segle XIX i el primer del segle XX, un especial moment de “glòria” artistica i cultural que va deixar evidents mostres en la forma aquitectònica. A catalunya, igual que a tot Europa, es donava la feliç coincidència de l'inorformisme estètic i es tendia de manera general cap a la recerca de les noves propostes. El Modernisme va representar el gran mantell sota el qual s'acolliren totes les inquietuts renovadores.

Aquest fet va coincidir alhora amb un notable progrès econòmic que va situar dins una nova escala de valors socials la burgesia ascendent. L'interès que oferia un art emergent, costòs, ple de viatlisme i fortalesa decorativista, capaç de realitzar obres i objectes singulars per a clients únics, va consolidar un dels episodis més brillants de la història de l'art europeu. Dins d'aquest marc dinàmic i canviant es produïa un nou teixit urbà amb projectes arquitectònics tant de caire públic com particular ; molts d'ells encara romanen avui fidels al seu rellevant passat.

Casa Navàs

La historia de la casa Navàs de Reus s'inicia en aquest període de bonança econòmica quan el Sr. Joaquim Navàs padró, casat amb Josefa Blasco Roura, aquireix l'antiga casa cal Cardenyes, situada a la plaça Mercadal cantonada amb el carrer Jesús per reformar-la. Enquiquits per la venda al detall de tota mena d'articles per al vestir, els Navàs volien una casa que fos símbol de modernitat, en correspondència amb els ideals domèstics d'una família benestant que desitja fer partícep l'entorn dels seu abast econòmic, és a dir, els senyors Navàs i Blasco havien treballat el suficient per poder gaudir dels seus esforços, i van encarregar al projecte a qui millor ho pogués representar.

Creiem que el plaer va ser mutu: Domenèch i Montaner va crear un dels seus millors espais, quasi digne d'un conte de fades. L'edifici, projectat segons plànol del 1901, s'ubica dins la retícula de la porxada de la Plaça del mercadal, espai obert, on hi projecta la façana principal amb un estètic programa decoratiu, i la lateral totalment adequada a l'amplada del carrer jesús. En cap moment va representar un problema la singularitat del lloc, adaptant-se a un entorn urbà precedent, la qual cosa l'aquitecte va resoldre amb èxit total. La façana inscriu un bell repetori ornamental presidit per la tribuna central com a mirador privilegiat sobre la plaça, acurat treball escultòric amb motius figuratius i florals.

Espais plens d'art.

A la confluència de la cantonada, lloc d'unió de les dues façanes, l'aquitecte situa diversos elements de gir -balcó circular i torre adossada per tal d'assolir l'efecte de continuitat, com més tard ho aplicaria a la casa Lleó Morera, al Palau de la Música i a la casa Fuster a Barcelona.

A l'interior, després de sobrepassar un cancell translúcid de vitralls policroms, situals al hall de la planta baixa, arrenca una monumental artística escala que dóna accés a l'entrada del pis. Aquesta caixa d'escala suporta tota l'altura de l'edifici i es troba il·luminada per un decoratiu lluernari. Des d'aquest moment ja es reben les primeres sensacions estètiques, volumètriques dels espais comunicants i unitaris a partir de l'ús de diferents materials i composicions artístiques, com el mosaic, la ceràmica, el vitrall, el ferro, la pedra, que composa diverses formes florals i paisatgístiques. Aquest primer espai es troba totalment integrat en l'àmbit paral·lel de l'interior del pis, que des del hall torna a recordar la distribució volumètrica de l'altura total de l'edifici, repetint la ubicació d'un lluernari floral

que compon un roser. En aquest primer pis se situen les habitacions principals de la casa, amb sortida a la plaça del Mercadal; menjador amb mobiliari, saló amb mobiliari de Gaspar Homar realitzat amb diferents tipus de fusta: olivera.

Quan Doménech indica els treballs de la Navàs ja té consolidat un excel·lent equip d'artesans que treballen habitualment en els seus projectes: són els col·laboradors que també trobem a l'edifici Pere Mata i amb anterioritat al Palau Montaner,a la casa i tallers de J. Thomas i a la reforma del Seminari Pontifici de Comillas, entre altres; són el gran mobilista i decorador Gaspar Homar, que va fer tot el mobiliari i va desenvolupar el concepte general de la decoració seguint el pla de l'arquitecte; el fabricant de ceràmiques Pujol i Buasis, el mosaista Lluís Bru, Alfons Juyol pels relleus i els ornaments de pedra, Prèvia maqueta d'Eusebi Arnau, i la vidriera realitzada pel taller Rigalt i Granell.

Posats a definir o a descriure la Navàs, no hi ha prou amb dir que possiblement és una de les cases més boniques del món, perque la Navàs és , alhora, un cant a la vida, un poema musical, una visió màgica o un conte de fades on la història s'ha parat.

Una casa visible des de tot arreu

Domènecho compon la traça d'un jardí que s'inicia des de la mateixa porta d'entrasa i culmina en el lluernari del hall de l'habitatge. És una explosió de vitalisme naturalista i d'esteticisme portat a través de marbres esgrafiats, relleus de pedra, mosaics, ceràmiques, vidrieres, tot del conjunt i d'equilibri de tons, de materials i de formes; no hi ha res que hi sobri, no hi ha res que falti; una atmosfera racional i funcional: el traspàs de la caixa de l'escala al pati interior de l'habitatge pels passadissos superiors, visibles des de baix, permeten una comunicació fluïda; la casa i els seus habitants són visibles des de tot arreu.

Reus, qualitat i cultura

Amant de la cultura al llarg dels segles, com ho demostra la galeria de fills il·lustres de renom que ha donat la ciutat, com ara Antoni Gaudí, Marià Fortuny, Joan Rebull, Modest Gené, Josep Tapiró, Josep Llovera i Josep Roig i Solé, Reus és avui un indret privilegiat pel que fa al dinamisme cultural ja que són múltiples les propostes que la ciutat ofereix, una gran part de les quals gestions de l'Institud Municipal d'Acció Cultural (IMAC). Al Teatre Fortuny, un dels més importants de Catalunya, es concentra l'oferta operística, musical, i bona part de les propostes teatrals que arriben a la ciutat, les quals compten també amb el renovat Teatre Bartrina, aplegat dins l'espai d'uan de les entitats culturals més importants de la ciutat i de Catalunya, el Centre de Lectura de Reus que, entre d'altres equipaments, compta amb una important biblioteca amb més de cent vint mil volums.

Pel que fa a l'art, són diverses i variades les exposicions. El Museu Comarcal Salvador Vilaseca compta, a l'edifici de la plaça Llibertat amb una mostra permanet d'art Gòtic i amb una oferta constant d'exposicions de diverses temàtiques. També mostra, de forma permanent, una de les millors col·leccions del país sobre prehistòria i món antic a l'edifici de la raval de Santa Anna, seu també de la fototeca del Museu. Així mateix, diverses entitats culturals ofereixen habitualment programacions variades que inclouen conferències i actes de tota mena, i la ciutat compta com a activitat extraordinària amb la convocatòria anual dels Premis Reus, una iniciativa que aplega bona part des certàmens convocats per diferents entitats i institucions reusenques en àmbits diversos com ara l'arquitectura, les arts plàstiues, la investigació o la fotografia.

Cal fer esment, i encara de manera més especial, a les manifestacions de cultura popular, com les colles castelleres, que omplen de festa els carreres en diades assenyalades, la més emblemàtica de les quals és la Festa Major de Sant Pere, sempre escortada de prop per altres elements festius destacats com els Gegants, els Nans, la Mulassa o la recuperada Àliga de Reus.

Casa nostra, casa vostra

La seva singular condició de punt de trobada entre diversos itineraris ha fet de Reus un lloc de pas per als habitants dels seu entorn. Amb l'expansió del turisme, la ciutat s'ha convertit també en una destinació aconsellable per a aquells visitants desitjosos de combinar les estones de platja i sol amb llargues passejades per carrers animatsi suggerents. Tot plegat ha fet que la ciutat, acostumada a atendre el visitant amb la màxima hospitalitat, disposi d'una infraestructura adaptada a les seves necessitats que inclou una bona oferta hotelera distribuïda entre hotels moderns i equipats amb tota mena de detalls i hostals de caràcter i tratce personalitzat i cordial.

Establiments hotelers

*

*

*

*

**

*

*

*

Hotel ciutat de Reus

H ****

84

Tot l'any

10.500

12.000

1.100

A partir 2.000

A partir 4.900

Hotel Quality In

H ***

60

Tot l'any

7.500 6.900

10.300 9.900

800

1.800

4.000

Hotel Gaudí

H ***

73

Tot l'any

6.765 4.900

8.585 7.600

600

1.200

2.600

Hotel “Hostal Simonet”

H **

39

Tot l'any

4.400

7.500

650

1.875

3.880

Holal Giralt

P **

35

Juny-Set.

1.300

5.000

Pensió

J. Ollé

P **

30

Tot l'any

2.500

4.300

350

Hostes Santa Teresa

P*

15

Tot l'any

2.500

5.000

300

1.500

3.300

Pensió Pujol

P *

16

Tot l'any

1.600 1.500

4.000 3.000

Pensió Solprim

P *

20

Tot l'any

1.000

2.000

Pensió Suiza

P *

34

Tot l'any

2.100

3500

225

1.200

2.400


* Categoria

* Nombre d'habitacions

* Temporada

* Preu habitació individual

** Preu habitació doble

* Preu esmorzar

* Preu dinar o sopar

* Preu pensió alimentaria




Restaurants

Seguidament presentem un llistat de Restaurants de Reus que serveixen cuina tradiconal catalana i que es condideren “bons” gràcies a la relació qualitat-preu.


  • Cal Padrí

Plaça del Castell.

  • Can Llesques

C/ Pubill Oriol, 17

  • Celler del raïm

Raval de Sant Pere, 19

  • El castell

Plaça del Castell, 1

  • El Círcol

Plaça de Prim, 4

  • El Tupí

C/ Joan Bertran

  • Florida

C/ Metge Fortuny, 2

  • Fonda Suiza

C/ Ample, 16

  • Gaudí

Raval de Robuster 49

  • Jesús i Fina

Raval de Sant pere, 18

  • La Glorieta del Castell

Plaça del castell, 2

  • Masia Crusells

Autov. Reus-Tarragona Km, 1

  • Novecento

Av. Sant Bernat Calvó 22

  • Gran Cafè “El casino”

Plaça del Prim, 4

  • Restaurant de la Fira

Av. Sant jordi s/n

  • Rosa dels Vents

Pl. Peixateries Velles s/n

  • Simonet

Raval de Santa Anna, 18

  • L'Amagatall

Pl, Peixateries velles


El millor centre comercial

L'esperit comercial reusenc ha estat un dels puntals de la seva activitat econòmica. El centre de la ciutat, que onclou tant el centre històric com la dinàmica zona que s'estèn al voltant del tomb de ravals, s'ha convertit gràcies a la vistositat dels aparadors de les botigues i comerços en un gran centre comercial, molt diversificat i especialitzat. Algunes iniciatives realitzades en els últims anys, com ara l'habilitació de carrers estratègics com a carrers de vianants, i diverses millores urbanístiques, han contribuït força a dinamitzar el sector, tradicionalmet capdavanter de l'activitat econòmica d'una ciutat que ha fet de la figura del botiguer un dels seus tòpics més entranyables.

Nombroses activitats col·laboren, especialment les dissabtes, a fer encara més atractiu el passeig per la zona comercial, com ara les mercats d'artesania, d'antiquaris i brocanters o de productes artesans, que s'instal·len al centre i que compten amb una gran resposta per part de públic de totes les edats, amb el complement de les actuacions de grups d'artistes.

També els dilluns i els dissabtes, instal·len les seves parades als voltants del mercat Central els marxants en un gran espectacle de comerç al carrer.

En definitiva, tot un espectacle que confirma la plena vigència de l'eslògan: “Reus, el millor centre comercial.”

Ciutat de serveis

En els últims anys, Reus ha dut a terme un important esforç per adaptar-se a les necessitats dels temps i posar a disposició de la seva ciutadania una oferta de serveis cada cop més àmplia i completa, mantenint, al mateix temps, el paper de referència de la ciutat per altres localitats. En aquest sentit, cal destacar la tasca feta pel que da a l'obertura de nous carrers, l'enjardinament de noves zones verdes, la creació de nous espais d'esbarjo i el manteniment de parcs i jardins. A través de la tasca de les diverses societats anònimes municipals s'ha impulsat també la transformació de serveis bàsics com el Mercat Central i el seu entorn arquitectònic; i els aparcaments municipals, que avui compten amb les modernes instal·lacions dels pàrquings de les Oques, Plaça de la Llibertat i del Baluard, i amb tota una xarxa de zones d'estacionament repartides per la ciutat; la sanitat, amb l'Hospital de Sant Joan convertit en hospital universitari, punt de referència de tota la regió; i la gestió i control de l'aigua, amb serveis centralitzats de les dependències d'un modern edifici de nova contrucció, seu d'Aigües de Reus Empresa Municipal S.A.

Altres infrestructures han experimentst una profunda transormació que avui permet obrir un conjunt d'expectatives de cara al futur de la ciutat. D'una ciutat amb empenta i il·lusió que ha fet seu el repte de la qualitat tot posant en marxa nous projectes per mantenir el seu pes específic en el conjunt del país i millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans, La construcció d'un nou edifici dels Jutjats de Reus, la modernització del transport urbà o la millora de la recollida selectiva de residus i la seva gestió posterior són bons exemples de noves actuacions recents o ja en marxa.

Motor econòmic

Sempre atenta a les innovacions, Reus és una ciutat activa pel que fa als negocis. Diverses iniciatives, com ara la creació de la Unió de Botiguers, una entitat pionera en el conjunt del país que té com a objecte aplegar els esforços d'aquest col·lectiu a favor del seu desenvolupament, o el dinamisme de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus i del Foment Mercantil i Industrial del Baix Camp, en són els exemples inqëstionables. I sobretot les diverses fires i activitats de promoció que la ciutat organitza al llarg de l'any i que se succeeixen en l'escenari del Palau de Fires i Congressos: Antiquari's, Ambientàlia, Expo-Primavera, Jarditur, Firatast, Saló de l'automòbil d'ocasió, Saló Internacional Oleícola, Saló de la Visió, Tot Nuvis o el Parc Infantil de Nadal, sense oblidar el certamen multisectorial Expro Reus, La Fira catalana del Consumidor. Fira de Reus compta amb una ocupació mitjana de 330 dies l'any.

Històricament reus és un punt important de referència de l'oli d'oliva verge. L'oliva arbequina és la base de tots els olis DO Siurana, qualificats com el millor oli del món, i que es pot tastar a la Mostra d'Oli Nou, després de la recol·lecció.

Una convocatòria especial i anual era Hona Reus, a través de la qual les empreses i botigues de la ciutat presentaven les novetats de la temporada al llarg d'un conjunt d'actes durant tot l'any que incliïen desfilades i mostres específiques. Cal fer esment, així mateix, de la tradicional Fira de Sant Jaume, un esdeveniment que la ciutat acull any rere any amb un gran èxit de públic.

La indústria és un sector actiu de l'economia reusenca. Dins del terme municipal es troben diversos polígons especialment condicionats per a la implantació de noves empreses; destaquen el polígon AgroReus, el polígon Mas de les Ànimes i el polígon Mas Batlle.

Un nou impuls és la posada en funcionament de Reus Desenvolupament Econòmic SA (REDESA), una societat de capital públic constituïda el 1994 i participada per: Ajuntament de Reus, Cambra Oficla de Comerç Indústria i Navegació de Reus, Ajuntament de la Selva del Camp, Ajuntament de Falset i Consell Comarcal del Baix Camp amb l'objectiu de generar sinergies en el camp dels desenvolupament local i més concretament en la creació d'empreses i en la generació de llocs de treball.

En aquest sentit, el seu àmbit d'actuació depassa els límits de la ciutat de Reus i la comarca del Baix Camp.

Entre les iniciatives impulsades per REDESA i que avui ja són una realitat constatable hi ha la creació del Viver d'Empreses, una fórmula per facilitar assessorament, suport i ubicació temporal a aquelles persones emprenedores que volen tirar endavent un projecte d'empresa, i el Centre Internaconal de Negocis de Reus, que té com a objectiu incrementar el volum d'intercanvis entre la zona i l'exterior, així com facilitar la implantació d'empreses a la ciutat mitjançant unes modernes instal·lacions i serveis logístics.

Ambós projectes compten amb el cofinançament de FEDER de la Comunitat Europea.

Preparació de Futur.

La formació té un protagonisme destacat gràcies, sobretotm al fet que Reus acull diverses facultats de la Universitat Rovira i Virgili: la de Ciències Empresarials i Econòmiques i la de Medicina i Ciències de la Salut. La ciutat és alhora seu de l'únic centre de Suport de la Universitat Oberta de Catalunya a les comarques del Sud. Paral·lelament, i a banda de l'oferta que es canalitza a través dels instituts d'ensenyament secundari, cal destacar altres apostes reeixides que en els darrers anys que ha fet la ciutat pel que fa formació: l'Escola Taller Mas Carandell, una iniciativa de l'Institud Municipal de Formació i Empresa que ofereix una interessant oferta en els camps de la formació continuada, la formació laboral i la formació en el lleure, l'escola d'Horticultura, pionera en al seva especialitat.

L'esport i el Lleure

Reus és des de principis de segle una de les ciuats catalanes més receptives a l'esperit de l'esport modern i ben aviat va comptar amb dues entitats esportives destacades, el Reus Deportiu i el CN Reus Ploms, les quals, juntament amb una llarga llista d'entitats, com ara el Club de Futbol Reddis, el Club Tennis-Reus Monterols i el Club de Golf Aigüesverds, defineixen avui el panorama esportiu de la ciutat. Una ciutat que el 1992 va ser subseu d'hoquei dels Jocs Olímpics de barcelona, el 1996 va acollir una nova edició dels Special Olympics, el Campionat del Món de Patinatge Artístic el 1997 i el 1999 escenari del Campionat del Món d'hoquei Patins i que, al llarg dels darrers anys, ha donat a l'esport figures destacades tant en l'àmbit nacional com internacional.

Avui, la llarga llista d'entitats esportives privades, juntament amb escoles esportives municipals, moltes de les quals tenen la seu al Pavelló Olímpic Municipal, garanteix la pràctica de diferents disciplines: ciclisme, hípica, esports de motor, tir amb arc, excursionisme, columbofília, bàsquet, futbol, escacs, judo, futbol americà, golf, petanca, natació taekwondo, atletisme, bàdminton, hanbol patinatge, voleibol...

Oli, vi i romesco d'interior

També per als amants de la bona cuina Reus és un indret especialment atractiu ja que s'hi concentra l'esperit de la cuina sud, amb el romesco d'interior com a element característic que, gràcies al bon fer dels professionals restauradors, dóna als diferents plats un estil genuí i autèntic. Romesco per a sucar o barrejar o romesco per a coure, ja sigui aplicat a un plat d'aviram o de peix o a un entrant amb productes de la terra com les faves o els calçots; les múltiples aplicacions gatronòmiques de la fruita seca, amb l'avellana al capdavant, i ja sigui en plats dolços o salats; postres característiques de la zona com ara els bunyols o eminentment reusenc, el típic menjablanc, sense oblidar l'acompanyament d'un bon vi, són alguns dels ingredients bàsics d'aquesta cuina suggerent i innovadora dins de la tradició feta a partir de productes de gran qualitat, molts d'ells apelgants sota les diferents denominacions d'origen que es troben a la zona; des de l'oli d'oliva DO Siurana i l'avellana de Reus fins a la patata de Prades o el moscatell de Montbrió, passant obligatòriament per les tres denominacions d'origen en què s'agrupen els vins de la zona: Priorat, Terra Alta i Tarragona.

La Mediterrània

Des de Reus és fàcil gaudir de la Mediterrània. Les localitats més turístiques de la Costa Daurada ofereixen, a escassos quilòmetres, les seves platges bullicioses i el seu ambient nocturn, amb nombroses discoteques i locals que suposen un bon complement a l'oferta lúdica de la nit reusenca. Després de la visita al part temàtic de Port Aventura i Salou, la vila marinera de Cambrils, amb la seva gastronomia típica i els seus carrers estrets i recollits en contrast amb el modern port esportiu, és sempre una bona opció. I, encara, les platges gairebé paradisiaques de Mont-Roig, Miami i l'Hospitalet, fins a arribar a les portes del Delta de l'Ebre i el Parc Natural, un autèntic paradís per als amants de la natura.

A prop de la costa

Però també hi ha d'altres possibilitats per al visitant exigent. El turisme d'interior troba a Reus un ventall gairebé inesgotable d'itineraris d'interès. Ës especialment recomanable la visita als pobles de la comarca, cadascún d'ells amb els seu caràcter especial i amb les particularitats de la seva geografia i de la seva història, com la vila vermella de Prades, famosa per la seva plaça porxada i per la bellesa dels seus paissatges, o l'agradable sorpresa que constitueix la descoberta del Parc Samà, al terme de Cambrils, un indret a mig camí entre la imaginació desfermada i l'exotisme.

Cal també fer lloc per a les excursions per les muntanyes dels voltants, la serralada del Montsant i les muntanyes de Prades, per descobrir, a través dels diferents itineraris de muntanya, una altra fesomia d'aquest extens territori de la Catalunya meridional que manté intacta la bellesa excepcional del seu entorn. La roca Corbatera, punt més alt de la serra del Montsant, amb 1.116m, o el tossal de la Baltassana, que amb 1.201m és el punt més alt de les muntanyes de Prades i del Baix Camp, constitueixen fites singulars per als excusionistes.

Combinades amb les excusions són també interessantíssimes les visites d'interès especial que trobem als voltants, com ara el Castell d'Escornalbou, restaurat en bona part per obra d'Eduard Toda, la Cartoixa d'Sacala Dei , punt de referència per la formació de la comarca del Priorat.

Cistercencs, romans, cosmopolites i rurals

Reus és el centre de partida de la visita a les comarques veïnes on es pot gaudir d'itineraris especialitzats com els monuments romans, cellers modernistes... Començar amb una visita als nuclis d'Alcover i, ja a la comarca de la Conca de Barberà, a la vila de Montblanc per admirar el seu esplèndit recinte emmurallat, i deixar-se seduir per la bellesa de les construccions incloses en la ruta del Cister, en què destaquen els monestirs de Santa Maria de Poblet, declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco, el monestir de Santes Creus, al terme d'Aiguamúrcia, i, finalment, vallbona de les Monges, el monestir cistercenc femení més important de Catalunya.

I, encara, un passeig per la Tarraco romana per visitar les restes dels seu esplendorós passat imperial. O, fins i tot, aprofitant l'exel·lent xarxa de comunicacions, una visita a Barcelona, la ciutat cosmopolita i dinàmica que viu cara a la Mediterrània. Sense oblidar, per als que prefereixen els paisatges d'interior, la bellesa i l'atractiu dels pobles i viles de les comarques dels voltants, com el Priorat, la Ribera d'Ebre o la Terra Alta, zones que acullen amb hospitalitat els seus visitants i on és possible admirar, més enllà la bellesa de l'entorn, característica i única en el conjunt de Catalunya, tot un seguit de construccions de gran interès, com els cellers cooperatius de Gandesa, Pinell de Brai, falset o Cornudella de Montsant, obra de l'arquitecte modernista Cèsar Martinell.

Internet i Canal Reus TV

Reus té una presència molt destacada en la xarxa Internet: el web de la ciutat conté molta informació tant general com específica de determinats temes que poden interessara tots els usuaris mundials d'aquesta xarxa, com comunicacions, turisme, cultura, agenda d'actes i altres novetats, sempre en constant construcció i actualització. Les pàgines estàn traduïdes al catellà i a l'anglès.

La ciutat té una presència constant en el panorama audiovisual a través de canal Reus TV. Es tracta d'una televisió local de recent creació impulsada per un grup de destacats preofessionals del món de la comunicació encapçalats per Andreu Buenafuente. Informatius, magazines, debats, reportatges i programes monogràfica formen l'estructura d'una programació que té en Reus i els seus habitants els autèntics protagonistes. I tot això amb un criteri d'alta qualitat tècnica i de continguts.

Tipologies de turisme que ofereix la ciutat.

  • Turisme cultural: un dels atractiud més importants que té Reus és la Ruta del Modernisme, una ruta per visitar els edificis modernistes de la ciutat, dissenyats pels arquitectes més rellevants de l'època.

Itinerari grastonòmic: Visitant Reus es pot tastar la cuina catalana, i assaborir els gustosos olis DO que es fan en aquesta comarca. Sense deixar-nos el típic romesco, el menjablanc i les avellanes.

  • Turisme de negocis: Reus ofereix la possibilitat (amb infraestructures i serveis) de celebrar convencions, meetings i importants fires, tant públiques com especialitzades;

  • Turisme urbà: Reus com a gran ciutat ofereix la possibilitat de visitar-la com a tal i desarrollar-hi diferents activitats.

A part d'aquests tipus de turisme, la situació de Reus ens permet sense graire desplaçament disfrutar d'altres tipus de turisme, coma ara:

  • Turisme esportiu: esports nautics, caça i pesca i golf

  • Turisme d'aventura: escalada, pointing, Mountain-bike, senderisme...

  • Turisme de balneari: Termes Montbrió.

Reus

1