Ciencias Empresariales


Resultat intern


  • Diferents models de resultats

  • Entre les funcions i els objectius de la comptabilitat de costos, hi ha la mesura de la productivitat i la rendibilitat de l'empresa. Per això, és important conèixer alguns conceptes com ara el marge i el resultat analític.

    El marge és un instrument de comparació entre els ingressos i determinats costos. De marges n'hi ha de diferents tipus: el marge industrial, el marge comercial, el de cobertura, ...

    El concepte de marge també es pot determinar per a cada producte, línia de producte, zona de venda, ...

    Exemple:

    • Compres 10 unitats a 200 €/unitat = 2.000 €.

    • Vendes 5 unitats a 300 €/unitat = 1.500 €.

    • Resultat = Ingressos - Despeses = 1.500 € - 2.000 € = -500 € Pèrdues de 500 € Això no es pot fer.

    • Resultat = Ingressos - Despeses (Despeses necessàries que han generat els ingressos Principi de correlació entre ingressos i despeses)

    • Resultat = (5 unitats * 300 €/unitat) - (5 unitats * 200 €/unitat) = 1.500 € - 1.000 € = 500 €

    El resultat analític és la comparació entre els ingressos i una part important dels costos obtenint resultats de l'activitat, resultats del període, ...

    Hem d'entendre que poden haver-hi diferents models que ens portin a obtenir el resultat analític, entre els que destaquen: el model de full - cost, el model del direct - cost simple i el model del direct - cost evolucionat.

    7.1.1 Model Full - Cost

    El model Full - Cost parteix de càlcul del valor de les vendes, és a dir, els ingressos, entesos com el nombre d'unitats venudes multiplicat pel preu de venda unitari. D'aquest valor es resta el cost de les vendes, és a dir, el nombre d'unitats venudes multiplicat pel preu de cost unitari.

    En aquest cost, que bàsicament és un cost de producció, hi ha inclosos tots els factors relacionats amb el cicle de producció de l'empresa, és a dir, principalment, el cost de les matèries primeres, el cost dels proveïments i el cost de les transformacions. El problema pot sorgir quan el preu de cost de les unitats venudes no sigui homogeni.

    En aquest cas, caldrà utilitzar algun dels mètodes de valoració ja coneguts: fifo, lifo, pmp, ...

    Amb la diferència entre aquests dos valors esmentats, s'obté el marge industrial que ens dóna una primera referència: acaba esdevenint-se un marge bàsic.

    Posteriorment, calculem el cost comercial que està relacionat amb el procés de comercialització de l'empresa tenint en compte des dels costos de distribució, màrqueting, merchandising, ...

    La diferència entre el marga industrial i el cost comercial ens dóna el marge comercial. Més endavant, calculem el cost d'administració relacionat amb l'organització i direcció de l'empresa en el seu àmbit global. Inclou factors relacionats amb la gestió dels recursos humans, la comptabilitat, la fiscalitat, les finances, ...

    La diferència entre el marge comercial i el cost d'administració és el resultat analític de l'activitat que ens explica el rendiment de l'empresa tenint en compte la seva activitat independent de la capacitat productiva.

    El cost de subactivitat és aquell cost d'algun factor o secció pel fet de no utilitzar tota la capacitat productiva de l'empresa.

    La diferència entre el resultat analític de l'activitat i el cost de subactivitat dóna el resultat analític del període, que exposa el rendiment de l'empresa en un període determinat una vegada s'han tingut en compte tots els factors consumits.

    Aquest primer model de resultat és més fàcil d'aplicar en un model orgànic que en un d'inorgànic.

    + VENDES

    - COST DE VENDES

    = MARGE INDUSTRIAL

    - COST COMERCIAL

    = MARGE COMERCIAL

    - COST D'ADMINISTRACIÓ

    = RESULTAT ANALÍTIC DE L'ACTIVITAT

    - COST DE SUBACTIVITAT

    = RESULTAT ANALÍTIC DEL PERÍODE

    7.1.2 Model Direct - Cost simple

    Es parteix, igualment, del valor de les vendes però apareixen conceptes més característics dels models de costos parcials.

    En primer lloc, cal restar els costos variables de vendes, és a dir, el mateix concepte de cost de vendes comentat anteriorment però només referit als costos variables. En el mateix nivell, cal restar tots els altres costos variables; és a dir, els costos variables que no formen part del cicle de producció.

    La diferència entre el valor de les vendes i els dos conceptes esmentats ens permet conèixer el marge de cobertura que no és res més que el marge de maniobra que tenim una vegada em absorbit tots els costos variables.

    Posteriorment, apareix el concepte genèric de costos fixos que serveis per conèixer el resultat analític una vegada es resta del marge de cobertura. En aquest model podem veure que no es distingeix entre costos d'activitat i de subactivitat.

    + VENDES

    - COSTOS VARIABLES DE VENDES

    - ALTRES COSTOS VARIABLES

    = MARGE DE COBERTURA

    - COSTOS FIXOS

    = RESULTAT ANALÍTIC

    7.1.3 Model Direct - Cost evolucionat

    En aquest cas, es torna a partir del valor de les vendes del qual es resta el cost variable de vendes per obtenir el marge de cobertura industrial que es queda a mig camí entre el marge industrial del primer model i el marge de cobertura del segon.

    Posteriorment, calculem el cost variable comercial referit als costos que van lligats a la comercialització i que tenen relació amb les variables producció o vendes.

    Si a aquest es resta el marge de cobertura industrial s'obté el marge de cobertura comercial.


    Més tard, es calculen els costos fixos directes, és a dir, aquells costos fixos que poden relacionar-se fàcilment amb un portador de cost. La diferencia entre el marge de cobertura comercial i els costos fixos directes s'anomena marge de cobertura net.

    Finalment, poden trobar els costos fixos indirectes, és a dir, aquells costos d'estructura que no tenen relació ni amb els nivells de producció ni amb cap portador de cost concret. La diferencia entre el marge de cobertura net i els costos fixos indirectes dóna el resultat analític.

    + VENDES

    - COST VARIABLE DE VENDES

    = MARGE COBERTURA INDUSTRIAL

    - COST VARIABLE COMERCIAL

    = MARGE COBERTURA COMERCIAL

    - COSTOS FIXOS DIRECTES

    = MARGE DE COBERTURA NET

    - COSTOS FIXOS INDIRECTES

    = RESULTAT ANALÍTIC

  • La normativa espanyola

  • Caldria matisar que més que de normativa s'hauria de parlar de normalització perquè la majoria dels aspectes dels quals parlarem són més una proposta orientativa que una sèrie de normes rígides. Aquestes propostes tenen la voluntat de poder comparar diferents dades relacionades amb la comptabilitat de costos.

    A nivell estatal l'aeca (Associació Espanyola de Comptabilitat i Administració d'empreses) fundada en 1.979 va crear una comissió de principis de comptabilitat de gestió l'any 1.988. Aquesta comissió formada per professors d'universitat i professionals del sector varen presentar diferents documentes entre els que destaquen: el numero 0 que és el glossari de la comptabilitat de gestió, el numero 11 que són els costos de qualitat i el numero 18 que és el de sistemes de costos per activitats. Un dels seus objectius és servir de resposta a la demanda de diferents sectors que assenyalaven la necessitat de pautes comunes i d'actuació a nivell estatal relacionats amb la comptabilitat de gestió. La tasca no és senzilla per la diversitat d'elements i de realitats en cadascun dels àmbits però cal cercar el màxim de consens possible.

    Més tard, l'any 1.990 es va crear l'acodi (Associació espanyola de Comptabilitat Directiva) la qual l'any 1.992 va publicar el seu document més important on explicava que la comptabilitat directiva havia d'ésser un control de l'activitat econòmica i havia de donar alternatives als resultats provinents de la comptabilitat financera que anava més dirigida als usuaris externs deixant clar que els resultats interns són els realment útils per a la gestió i la presa de decisions. D'altra banda si analitzem l'últim pla general comptable (1.978) espanyol on hi havia comptabilitat interna podem veure que s'insistia en el repartiment de tots els costos; per tant, full - cost entre els diferents centres de responsabilitat i la necessitat d'utilitzar pressupostos i costos estàndards. En es diferenciaven els ingressos dels productes principals i dels subproductes, també, existia un apartat d'ingressos per a treballs efectuats per l'empresa a d'altres empreses. En l'apartat de marges es destacaven el marge industrial i el marge comercial, mentre que, respecte els resultats es distingeix el de l'activitat respecte al del període. Apareixent també un resultat econòmic una vegada s'havien descomptat els costos d'oportunitat.


  • Altres normatives internacionals

  • Respecte als organismes normalitzadors de caire internacional; podem destacar: la unió europea d'experts comptables creada l'any 1.951 coma a òrgan consultiu de la unió europea, l'any 1.976 crea un grup encarregat d'emetre les conegudes nic (normes internacionals de comptabilitat) l'any 1.973 és crea iasc (comitè estàndard internacional de comptabilitat) amb la finalitat d'harmonitzar les normes comptables dels diferents països.

    L'any 1.957 és crea als eua el fasb, més dirigit a la comptabilitat financera que a la comptabilitat de costos.

    L'any 1.970 és crea també als eua una entitat molt influent en la comptabilitat de costos, las casb, té com a missió emetre normes de costos obligatòries per a l'empresa de l'estat a nivell privat a Anglaterra existeix la cima (chartered institute of management accountant) fundada l'any 1.919 per un grup d'industrials que volien renovar la comptabilitat de costos, amb aquell document de gran interessos sobre pràctiques que cal seguir en la comptabilitat de gestió.

    La referència més propera que tenim respecte a la normalització en comptabilitat de costos, és el pla general francès del 1.986 on apareix un grup de comptes destinats a dur el control de la comptabilitat interna, respecte als ingressos diferència entre els ingressos dels productes acabats i els dels subproductes i residus. En referència als marges permet calcular marges de cobertura de costos directes o marges industrials dels costos de la producció venuda.

    Per últim, respecte al resultat dóna tanta importància al resultat des d'un punt de vista històric com des del punt de vista predeterminat insistent però en l'anàlisi de la subactivitat.

    tema 7. EL RESULTAT INTERN

    -Pàgina 101-




    Descargar
    Enviado por:Isapama
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar