Resistència i Flexibilitat

Cualidades físicas. Entrenamiento # Qualitats físiques bàsiques. Tipus. Fondaments biológics. Mesuras

  • Enviado por: Yu
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad

Institut La Pineda

Badalona

  • Concepte de qualitats físiques bàsiques.

  • La interpretació de la especificada és clara quan consideren el perfil físic requerit per un estil de vida determinat. Mentre que el atleta treballa per augmentar la seva bona forma física cap a un nivell excel·lent, el no-atleta pot treballa per compensar els seus danys ocasionats per el seu estil de vida.

    La definició de la carrega fixada per el entrenador depèn de las qualitats físiques particulars que precisen ser desenvolupat. Per exemple:

    1. Força: el treball força-resistencia és la mateixa carrega (de pes).

    2. Es suposa un augment de: el treball esta utilitzant una carrega, amb lo qual imposa algunes exigències sobre la força, y augmentar el nombre de repeticions del exercici.

    3. Resistència cardiovascular: la sobrecarrega esta augmentada la duració del temps durant la qual una persona pot continuar un ritme sostingut de esforç que imposa demandes molt lleugeres sobre la força.

    4. Resistència anaeróbica: la sobrecarrega esta augmentant el nombre de repeticions d'un exercici per unitat de temps en presencia de factors de resistència.

    5. Velocitat: el treball esta senzillament executant un exercici més ràpid.

    6. Força explosiva: el treball es el augment d'una carrega mentre que es mantenen la velocitat del moviment.

    7. Flexibilitat: el treball suposa una acció de las articulacions forçant els límits presents.

  • La resistència.

  • 2.1- Concepte de resistència.

    "La resistència es la capacitat per mantenir un esforç eficaç durant el major període de temps possible"

    El cor es el òrgan central del sistema circulatori de la sang. Es, por així dir-li, el motor del cos. Per mitjan de la sang circula per tot el cos, per lo que actuà com a una bomba subministradora d'energia. El pulmó es el òrgan encarregat de realitzar la respiració del ésser humà i dels vertebrats que viuen fora de l'aigua.

    Estos dos òrgans son el sustent de la resistència física.

    2.2- Tipus de resistència.

    1 .- Resistència general aerobi.

    Es el tipus de resistència en la que el oxigen disponible es suficient per la combustió dels substrats energètics necessaris per la contracció muscular.

    2.- Resistència general anaeròbia.

    Resistència condicionada por un aport insuficient d'oxigen en els músculs. Se dona en els exercicis amb los quals la frecuencia de moviments es molt elevada, o de exercicis que implica la força muscular. Al no donar-se la combustió oxidant dels substrats energètics en la practica, o al ser esta incompleta durant l'esforç, l'energia te de ser mobilitzada per la oxidació.

    2.3- Fonaments biològics de la resistència, sistemes energètics.

    El cos humà esta format per un motor, on es troba com peces claus el cor, el pulmó el fetge i altres sistemes importants. Tots aquests òrgans no poden funcionar sinó se les subministra energia.

    La energia en el cos humà, el combustible, es emmagatzema en el fetge i el conjunt dels músculs en forma de glucogeno. El glucogeno per si sol no pot realitzar funció alguna, aquests processos es realitzen per combustió de cada un dels combustibles. En el cos humà es combustió es produeix en la cèl·lula. Per que es realitzi aquesta combustió es precís que hi hagi oxigen.

    En el cos humà la mescla per la combustió es realitza per una prefusió con la sang que es troba en el pulmó, que desprès es reparteix per tot el cos a as diferents cèl·lules.

    En el cos humà es ell mateix qui regula el glucogen emmagatzemat en el fetge, les sobres es desfà o es emmagatzemà en el deposit en forma de grassa.

    2.4 Test per mesurar la resistència.

    Per mesurar la resistència se els sotmet al “test de Cooper”. Es una forma de mesurar la resistència un tant “cruel” sobre tot per nosaltres els corredors, ja que es passa mal corrent quan fa calor. Consisteix en corre un temps determinat, per exemple dotze minuts, a lo llarg d'una pista, i contar les voltes que dones.

    2.5 Sistemes d'entrenament de la resistència.

    Per que es pugui haver una elevació significativa de la capacitat del rendiment d'aquests tipus de resistència es precís utilitzar mètodes i mitjans d'entrenament. Nen a desenvolupar tres mètodes de treball per el entrenament de la resistència general.

    a.- Sistemes fraccionades - Es un sistema que utilitza el fraccionament del esforç en benefici d'un major volum de entrenament i a un ritme més ràpid, inclous produint menys cansanci.

    b.- Interval training. - La base científica del treball fraccionada es la millor que es rep en lo que es coneix com " terci rentable" o període de recuperació, que es on realment es produeix la adaptació.

    C.- Mètode de entrenament continuo, de llarga duració.

    2.6 Exemples d'exercicis per la millora de la resistència (dels dos tipus de resistència).

    1 .- Resistència general aerobi - corre 100 metres lliures.

    2.- Resistència general anaeròbia. - anar a corre a la platge cada matí.

  • La flexibilitat.

  • 3.1 Concepte de flexibilitat.

    La flexibilitat és una qualitat física que ens permet realitzar els moviments en la seva màxima amplitud, ja sigui d'una part específica o de tot el cos.

    3.2 Tipus de flexibilitat

    • L'elasticitat muscular, capacitat que té el múscul d'estirar-se i escurçar-se sense que es deformi i pugui tornar a la seva posició original.

    • La mobilitat articular, que és el grau de moviment que té cada articulació, i que varia en cada articulació.

    3.3 Component de la flexibilitat o factors dels que depèn la flexibilitat

    El desenvolupament d'aquesta qualitat física és fonamental per qualsevol pràctica esportiva, però encara ho és més per mantenir una vida el més saludable possible. Cal destacar alguns factors que influeixen en la flexibilitat:

    • Herència: les característiques genètiques condicionen, en primer lloc, la flexibilitat.

    • Sexe: Hi ha factors fisiològics que són diferents en els dos sexes i que fan que les dones siguin més flexibles.

    • Edat: Tots tenim el major índex de flexibilitat en els primers anys de la nostre vida.

    • Activitat habitual: les postures i els moviments que realitzem habitualment (treball, estudi, ...) influeixen en el nostre grau de flexibilitat.

    3.4 Test per mesurar la flexibilitat

    Para mesurar la flexibilitat es situa el alumne en posició encongit amb les cames separades y con un tac de fusta en la punta dels dits, te que portarlo fins on pugui, sobre un metre situa en el terra.

    3.5 Mètodes d'entrenament de la flexibilitat

    • En petit grup, el més divers possible, cadascú farà el test següent de  flexibilitat:

    • Material: un banc suec i un regla adossada.

    • Cal fer un escalfament previ per tal d'evitar possibles lesions.

    • No doblegar les cames durant l'execució.

    • No obrir les cames.

    • No realitzar rebots.

    • Cal mantenir la posició almenys 2 segons.

    3.6 Exemples d'exercicis per la millora de flexibilitat

  • La gimnàstica artística.

  • Capoeira.

  • Break Dance.

  • Índex

  • Concepte de qualitats de resistència (pág. 3)

  • La resistència (pág. 4 - 5)

  • 2.1 Concepte de resistència

    2.2 Tipus de resistència

    2.3 Fonaments biològics de la resistència, sistemes energètics

    2.4 Test per mesurar la resistència

    2.5 Sistemes d'entrenament de la resistències

    2.6 exemples d'exercicis per la millora de la resistència

  • La Flexibilitat (pág 6 - 7)

  • 3.1 Concepte de flexibilitat

    3.2 Tipus de flexibilitat

    3.3 Component de la flexibilitat o factors dels que depèn la flexibilitat

    3.4 Test per mesurar la flexibilitat

    3.5 Mètodes d'entrenament de la flexibilitat

    3.6 Exemples d'exercicis per la millora de la flexibilitat