Renaixement # Renacimiento

Arte renacentista. Literatura. Poetas. Barroco. Teatro # Poetes. Barroc. Poesia. Teatre. Segle de les Llums

  • Enviado por: Montse
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad
publicidad

EL RENAIXEMENT

  • La visió antropomórfica: es base en que l'home és el centre de la terra, perquè es considerava molt poderós per fet del què volia ho podia aconseguir; és el centre de l'univers, per ser el més poderós i arribar a plantejar-se, fer i conèixer noves coses, i també per ser optimista en la seva visió de l'home. Creure que el què és voler és poder, i cada individu ha de ser el què vol ser.

  • El dibuix de Leonardo Da Vinci, del home un enmig d'un cercle, simbolitza que l'home és el centre de tot, de la terra, i que té un gran cercle que gira al seu voltant; ho domina tot i pot fer tot el què es proposi.

  • En el Renaixement Ens. trobem, amb una monarquia autoritària que tenen la figura de la cort i el cortesà com a eix central.

  • La pèrdua de poder de la noblesa rural, a favor del rei debilità el sistema feudal i deixà pas a la creació dels grans estats moderns.

    Amb l'evolució del precapitalisme consolidà lentament la burgesia com a classe emergent

    El descobriment d'Amèrica portà a una conquesta de nous imperis mundials. El mediterrani era dominat pels turcs.

  • Característiques literàries:

  • - Es respectaven les idees platòniques sobre el bé i la bellesa. L'art representava un ideal de forma i una utopia per la humanitat.

    - Part de l'esperit platònic es concentra en el tema amorós. El petrarquisme es difon per Europa.

    - La Poètica d'Aristòtil, és una gran influència en el teatre. Amb estils elevats (tragèdia) i baix (comèdia) i les 3 unitats lloc, temps i acció.

    - Influències de l'Ars poètica d'Horaci.

    - La natura, s'exaltà i tendia a valorar la percepció i el món de la sensació.

    - La concepció de la vida passà a un enfocament més positiu.

    - Recuperació de gèneres clàssics, el gènere del diàleg i ús de la prosa erudita i pensament.

    - Importants l'ègloga, els motius pastoral i arcàdic.

    - Novel·la picaresca.

    • Diferents tradicions literàries aportaren autors.

  • POETES:

  • Ludovico Ariosto:

    Arrelat a la cort Ferrara, on va viure els valors cavallerescos del coratge, la virtut i l'honor.

    La seva obra és Orland furiós, amb uns trets:

    • poema epicocavalleresc

    • els seus cavallers no solament lluiten per la fe i la pàtria, sinó per un sentit d'aventura personal. Valora l'home amb les seves grandeses i misèries.

    • Recerca de l'harmonia i l'orquestració d'un gran ritme dins l'obra la converteixen en representant de la literatura renaixentista.

    Niccolò Machiavell: (Maquiavel)

    • va ocupar diversos càrrecs com a secretari primer de la república florentina, i més tard va desenvolupar missions diplomàtiques per al condenal Juli II de Mèdici. La seva experiència amb la política el va dur a escriure un dels tractats de més influència en la història de la literatura i del pensament -> El príncep (1513)

    • el seu pensament combina la utopia amb l'acció política. La distinció entre política i moral el va dur a afirmar que el príncep ha d'encarnar l'interès comú de l'estat.

    • Ha de fer servir l'astúcia i amargar la seva manera de ser.

    • Maquiavel·lisme -> aconseguir els objectius sense que els mitjans importin.

  • Mite d'Ícar:

  • Aquest mite dóna a conèixer en quan un està enamora, i ho veu tot com si fos meravellós, com si estès al cel; i quan no ho aconsegueix, ho veu tot negre, llavors és el moment en què cau.

    · La lírica amorosa sempre pren el mite d'Ícard com a símbol amorós, l'amant s'exposa excessivament i perd el joc amorós.

    · El poema de Tansillo, doncs, evoca el mite en un sentit positiu, que mor arriscant-se, perd la vida però no la gosaria.

  • La novel·la picaresca en la literatura castellana sorgeix a mitjans del segle XVI, amb l'aparició del Lazarillo de Tormes, obra anònima, que tracta d'un gènere realista que reflecteix la vida de l'època, sobretot dels ambients més humils i pobres.

  • Episodi de Lazarillo de Tormes:

  • Arriba a Toledo i la ferida tarda 15 dies més a tancar-se-li. Durant aquest temps demana caritat, però durant aquest temps li recomanen que es busqui un amo. Es troba un escuder, ben vestit i pentinat, que li demana si busca amo i se'n va amb ell. Per anar a casa passen per mercats, ell es creia que anaven a comprar, però no. Quan arriben a casa el Lazarillo espera que li doni alguna cosa per a menjar, com a dinar, però l'escuder li diu que ella abans de trobar-se'l ja havia menjat i no torna a menjar fins a la nit; ell en veure aquesta situació decideix treure el seus tres pans que li quedaven, i sense donar-se compte l'escuder li pren un i se'l menja. Li ofereix una gerra que el Lazarillo pensa que és de vi però realment és ple d'aigua. Quan acaben fan el llit, una espècie de matalàs i una manta dolenta. Aquella nit dorm molt incomoda.

    El dia següent l'escuder marxa i deixa al noi encarregat de fer el llit, anar al riu a omplir el gerro i encarregar-se la casa. Més tard el Lázaro va per les cases a demanar, i aconsegueix un pa i una pota de vaca. Quan torna es troba amb l'amo ja a casa, i veu tot el que ha portat i ell el convida.

    Lázaro s'adona que va d'amos de dolents a pitjors, aquest no tenia ni un tros de pa per donar-li de menjar.

    Un temps més enllà, un dia arriba una dona a demanar-li el què li ha de pagar de lloguer de la casa, ell li respon que torni a la tarda que no te canvi, i així ho fa; però a la tarda l'escuder ja ha desaparegut, i deixa al pobre noi allà a la casa sol que li cauen totes les culpes en ell, sort de les seves veïnes que el defensen; resulta que el seu amo estava molt endeutat.

    Aquesta vegada resulta que és l'amo qui el deixa en ell.

  • Valoració de l'home

  • Situa a l'home en el centre de la terra. L'home tindrà i posseirà tot el que ell vulgui, serà el què vol ser; per això té la seva llibertat. L'home situat enmig de tot així ho pot observar, aconseguirà si accepta tal i com és, els seus límits...

    L'amor mena la intel·ligència, primer és deforme i després famosa, sense ell no es pot viure. Així doncs, l'amor és arrossegar cap a la bellesa i unir el que és deforme amb el que és bell. L'amor, no tot és el físic, sinó que es troba en l'interior.

    EL BARROC

  • Període comprès entre el Renaixement i el Neoclassicisme. En el segle XVII coma epicentre del seu desenvolupament.

  • Característiques literàries:

  • El pas del Renaixement al Barroc va esdevenir especialment important amb les figures de Miguel de Cervantes i William Shakespeare. Segle XVII, és el moment més brillant de la literatura castellana, conegut com el “siglo de oro”. El barroc planteja, sobretot, moviments, infinitud, paradoxa i transgressió de gèneres i arts; amb un caràcter dramàtic i exuberant que marcà el nou estil.

    El barroc desconfia de la raó, i apel·la a l'instint , la fantasia i la sensibilitat. L'art barroc tractava d'impressionar els creients amb la seva magnitud, riquesa i majestat. És un art dinàmic i contrast.

  • Miguel de Cervantes:

  • Fill d'un cirurgià, a causa de la feina del pare i de les penúries econòmiques hagué de viatjar per tota la Península. Començà una carrera de militar que el portà a Itàlia on va prendre contacte amb l'ambient renaixentista, cosa que marcà la seva obra, la seva dedicació militar fou participació en al batalla de Lepant, on va perdre la mobilitat de la mà esquerre. Això feu que se l'anomenés el “manc de Lepant”. Captiu dels barbarescos i deportat a Alger duran cinc anys, va veure truncada al seva aspiració d'arribar a ser capità. En ser alliberat començà la seva carrera literària amb la novel·la pastoral La Galatea (1585). La manca d'èxit va fer que es traslladés a Sevilla per fer e recaptador de taxes. La fallida el 1595 del banquer en el qual havia dipositat part de la recaptació el portà a la presó durant uns quants mesos el 1597-> El Quixot.

    El 1605, es publicà la primera part d'El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha. Se'n va fer diverses edicions i es va traduir en vida de l'autor a l'anglès i al francès. Instal·lat a Madrid, es dedicà de ple a la creació literària. El 1615 publicà la segona part d'El Quixot.

  • POESIA:

  • Luís de Góngora:gran representant de la poesia barroca castellana, anomenat culteranisme, és a dir, culte a la forma. Va treballar des de la mitologia clàssica i els sentits al·legòrics fins a l'hermetisme; amb estructures sintàctiques complexes i metàfores de gran poder imaginatiu. Després d'una primera etapa de composicions breus, el 1612 en va emprendre una altra en què destaquen dos grans poemes: Soledades i Fábula de Polifemo y Galatea. Rebé atacs d'escriptors contemporanis, com Quevedo i Lope. Al segle XX ha estat objecte d'una àmplia revaloració que té el seu punt culminant en la celebració del tercer centenari de la seva mort el 1927.

  • TEATRE:

  • Pedro Calderón de la Barca: autor vinculat a la cort i influït per Lope de Vega, el seu teatre representa el cim de l'estètica barroca. Va concebre el món comú teatre, aprofundís en el concepte de realitat. Metafísic i moralitzant, les seves temàtiques greus van ser del gust del Romanticisme alemany, que el va prendre com a bandera, especialment per l'influx d'A.W.Shlegel. Entre les seves obres , destaquen: La vida es sueño, El gran teatro del mundo i El alcalde de Zalamanca.

  • Don Quijote de la Mancha:

  • Don Quijote crea la seva pròpia realitat, té voluntat de ser el que vol ser, i això representa una gran originalitat en el panorama de les lletres del moment.

    Don Quijote acaba els seus dies recuperant el seny; tot i que anteriorment el que tenia seny era Sancho i acaba a l'inrevés. Sempre creu que tots son enemics, com per exemple en el moment que es troba amb unes botes de vi, creu que són enemics i les comença a trencar, i el vi diu que és la sang. Contràriament, Sancho Panza té una visió molt realista, representa el seny, equilibri, toca de peus a terra i intenta fer veure que les visions del Quixot són equivocades, intenta fer veure la realitat.

    Al final de l'obra el Quixot quan ja està apunt de morir recobra el seny, s'adona del què ha fet; en canvi en Sancho Panza influenciat pel Quixot cada cop té la visió més idealista.

  • William Shakespeare:

  • Stratford-on-Avon, 1564-1616.

    Shakespeare sempre va ser considerat un poeta que escrivia teatre per viure, va posar esforç, talent i energia per excel·lir en l'art dramàtic. El seu nom era Shakespear. Amb posterioritat s'afegí la e, per reforçar el sentit en anglès de <<sacseja-llança>>. A l'escola va aprendre la gramàtica llatina i llegí obres de Sèneca. El 1582 es casà amb una dona més gran que ell. El 1587 se'n va anar a Londres, a partir de llavors el trobem coma actor, autor i coempresari. El 1590 estrenà la primera part de les tres que componen Enric VI, en col·laboració amb Marlowe. El 1598, va colpir el públic amb Treball d'amor perdut. El 1600 estrenà Hamlet i el 1605, Macbeth. El 1609, publicà els seus sonets, un total de 154. el 1610 es va retirar a Stratford, on seguí escrivint, el 1611 estrenà La tempesta, d'alguna manera una obre de comiat. Es jubilà a 50 anys, i morí el 23 d'abril de 1616, com Cervantes. Va acabar enriquit.

    EL SEGLE DE LES LLUMS

  • Què vol dir la metàfora “Segle de les llums” ?

  • Es tracta d'expressar la claredat que damunt el coneixement i la consciència humana exerceix la raó. Tot es basa amb la raó.

  • La Il·lustració es relaciona amb el projecte renaixentista i amb les teories empíriques desenvolupades en filosofia al llarg del segle XVII. Té com a eix central la raó, i es confia d'ella per arribar al coneixement de la realitat i a la seva ordenació, i es bandegen les explicacions irracionals de l'univers. Això provoca un optimisme humanista que es basa en la idea de progrés, es tracta d'una ideologia que va triomfar amb les aspiracions de la burgesia, que va accedir al poder política la fi de segle, tant a França coma altres països.

  • La Il·lustració té com a epicentre el pensament filosòfic britànic, desenvolupat per Locke, Hume i Newton; es va estructurant i difondre al voltant de l'enciclopedisme, entre 1751 i 1772.

  • Els principals autors són: Montesquieu, Voltaire, Diderot, D'Alabert i Rousseau.

  • La figura de intel·lectual per excel·lència és la del “filòsof” i de “l'home de lletres”, que duran a terme l'encuny del terme “lliurepensador” -> està vinculat a la dimensió crítica que exerceix la raó. El cristicisme es va desenvolupar al llarg de tota la Il·lustració.

  • Immanuel Kant: descobridor del límit de la raó en el procés cognoscitiu, i van dur a terme l'anomenat despotisme il·lustrat.

  • Voltaire: important crítica social, religiosa i política.

    Rousseau: democràcia moderna.

  • El text de Rousseau ens dóna a conèixer el què és l'ensenyament , com afrontar-la i que amb els llibres hi pots descobrir infinitat de coses i dubtes, o moments que et pots trobar al llarg de la vida, però no tot són els llibres, sinó també dia a dia.

  • Planteja com educarà el seu fill, tot i que alhora pot ser que s'equivoqui. Voldria que el seu fill estes aïllat de tothom per no rebre males influències.

  • IDEA DE L'EDUCACIÓ:

  • L'autor creu que un nen la millor educació que podria rebre seria la de aïllar-se de tothom, i així no rebria males influències, vicis de la societat, així l'ajudaria a diferenciar el bé del mal, i mantenir-se al marge dels vicis o maldats. Dins la pràctica amb un contacte amb la natura; que els aprenentatges siguin significatius.

    Ell potenciava la llibertat del nen, això desenvolupava autoestima, confiança amb ell; els únics límits a aquesta llibertat més es no fer mal als altres.

    La naturalesa es troba com a punt de partida de la educació. L'home és bo per naturalesa.

    L'aprenentatge robinsonià és tan valuós perquè dóna a conèixer una educació sense influències d'altres, així sempre actuarà tal i com correspon, sense deixar-se portar per males accions.

    És un assaig, perquè parteix d'una tesi, plantejament i ho va raonant.