Renacimiento histórico

Historia universal. Reforma # Anglicanisme. Concili de Trento. Luter

  • Enviado por: Cristina Rius
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad
publicidad

EL RENAIXAMENT

El fenomen  que coneixem amb el nom de Reforma
Protestant, fou una resposta religiosa a la gran
angoixa de finals de l'edat mitjana, quan tot seguit
de catastròfics esdeveniments s'accejeren i
desorientaren les ànimes dels cristians; que foren els
següents:
§ Guerra dels 100 anys.
§ La pesta negra.
§ Les freqüents fams.
§ Cisma d'Occident, que esperllongà durant 39 anys
davant l'indignada sorpresa del món cristià.
§ Amenaça turca a la Mediterrània.
Davant d'aquests fets els homes i les societats varen
prendre consciència  de la seva maldat i es varen
sentir culpables i, van pensar l'origen i causes de
les calamitats era que havien pecat contra Déu i Ell
els castigava.
Precisament perquè la gent havia patit molt, tothom
esperava patir encara més. S'esperava que el món
desapareixeria d'un moment a un altre. Predicadors
exaltats profetitzaven la arribada imminent de l'anti
Crist, la bèstia estava a les portes. Només es
salvarien els fidels.
Però com saber qui es salvaria? En aquest context
molts cristians van buscar refugi a la dolça Mare de
Jesús, a la Verge Maria, que protegia dels mals eterns
i del infern. Mai com a finals del segle XV i
principis del segle XVI s'escampà tant el culte als
Sants i a les Verges, imatges i relíquies dels quals
consideraven com a talismans es multiplicaren
miraculosament.
L'obsessió per la fi del món i per la mort provocà que
aquesta (la mort) fou el gran tema de la iconografia
(representació pictòrica) de la baixa edat mitjana
durant tots aquests una frases ressonava per tot
arreu: "MEMENTO MORI" (recorda que moriràs). A
qualsevol mena de representació artística, la mort va
ser el tema central, es representava com un home vell
amb barba, a la mà esquerra un rellotge de sorra i a
la dreta una dalla com a símbol de la collita eterna.
En aquest context apareixen les danses de la mort en
les quals la mort, reina de la terra, s'emporta els
papes, els reis, els homes i les dones, als pobres i
als rics, a tothom, ja que la mort és la gran
igualadora, davant seu ningú no es diferent;
característica aquesta que explica la gran popularitat
de les danses de la mort entre el poble.
En una societat obsessionada per la mort, l'església
es va esforçar en destacar el moment en el qual hom
lliurava en el darrer combat, el moment en que es
decidia la sort de l'ànima això explica les nombroses
edicions que es varen fer d'un llibre 2L'ARS MORENDI"
(l'art de morir) en el qual es detallaven totes les
pregaries, rituals i comportaments que havia  de
seguir un fidel moribund per tal de no condemnar-se en
l'últim moment.
L'èxit d'aquest tipus de llibre demostrava de forma
evident fins quin punt es preocupaven els fidels per
la salvació de la seva ànima. Fins el segle XIII
s'havia viscut d'acord amb el concepte comunitari de
l'església que donava més importància a la salvació
col·lectiva però individual a finals del segle XV,
cada fidel es preguntava angoixat com podia salvar-se
del turments eterns, del infern. La gent buscava
respostes, en un altre temps l'església l'hagués donat
però en aquell moment, quan les masses necessitaven
més que mai els seus sagraments i la seva disciplina,
l'església no va estar a la l'alçada de les
circumstàncies. En efecte, durant el gran Cisma
d'Occident, l'església es dividí en dos fins i tot en
tres grups que s'enfrontaren durant 30 anys bé
mitjançant armes bé amb l'excomunió mútua (situació
aquesta que provoca més conseqüències fonamentals per
l'historia posterior de l'església i el continent).

CONSEQÜÈNCIES

1. A canvi del recolzament prestat a un dels papes,
els diferents monarques europeus aconseguiren diversos
beneficis que enfortiren la seva autoritat, territoris
a l'hora que debilitaven l a de l'església.
2. Segons alguns pensadors propers al Emperador
Alemany, el rei com a suprem legislador i regulador de
la societat humana només era responsable davant Déu, i
en conseqüència no estava sotmès al papat.
3. Com a resultat de l'anarquia provocada pel Cisma la
teoria que afirmava que el Papa no era el cap suprem
de l'església  sinó que estava subordinat al Concili
de Bisbes i Cardenals, fou adquirint importància i
defensada pels reis per amenaçar el Papa cada cop que
aquest es negava a duu a terme les reformes
eclesiàstiques que ells reclamaven.
4. Un cop acabat el Cisma, el papat esdevingué
bàsicament italià i es comporta com qualsevol altre
regne de l'època, és a dir, lluitava en funció dels
seus drets terrenals en comptes de defensar els drets
de l'església.
5. El fet de veure que diferents papes lluitaven entre
ells al camp de batalla comportant-se com a persones
no religioses i excomunicant-se mútuament provocà el
descrèdit moral del papat i entre masses cristianes la
desvalorització dels sagraments i de la doctrina
Pontifícia.
En aquesta atmosfera de confusió dels fidels ja no
eren capaços de distingir entre el bé i el mal. Es
preguntaven si l'església que havia tingut dos i tres
papes al mateix temps durant el Cisma d'Occident, i
que havia fet cremar a persones, tant Sants, com Joana
d'Arc seguia mantenint la veritat.  La salvació del
homes estava en mans de l'església?
La vida quotidiana semblava afegir una resposta per
aquesta pregunta. L'església no donava una imatge
moral excessivament edificant, tots els càrrecs
eclesiàstics estaven a la venda. El nepotisme (passar
els càrrecs a familiars) era un visi freqüent i
tolerat, la moralitat de la cúria (boticaria) no
impresentable.
Pel que fa a l'alt clergat la situació era horrible.
Els membres d'origen noble, eren vertaders senyors
feudals. Les grans famílies nobles acostumaven a
reservar algun dels seus fills per ocupar un càrrec
d'alt eclesiàstic, càrrec que compraven. Era freqüent
que una persona acumules diferents càrrecs
eclesiàstics, la qual cosa implicava que sovint un
Bisbe  tenia responsabilitat de més d'una diòcesi,
això provocava que algunes no les visites mai.
Pel que fa el baix clergat, destinat a l'evengilació i
l'administració dels sagraments, deixava molt que
desitjar en l'àmbit de la seva preparació
religioso-cultural i el comportament moral.
Provenia majoritàriament de les classes més humils,
era ignorant fins a la superstició, sovint no sabia
llegir ni escriure i memoritzaven les formes rituals
sense entendreles, no tenia capacitat per la formació
del poble cristià del qual era el responsable. D'altre
banda sobrevivia dels delmes i de l'almoina dels seus
feligresos que sovint havia de recórrer a treballs no
gaire evidents amb la seva dignitat, diguem que en
moltes ocasions ja que era malmesa perquè sovint els
capellans vivien amb dones.
Aquesta situació no era unànime però si generalitzada,
la qual cosa va causar el desprestigi del sacerdoci
davant de la massa dels fidels, sovint la gent passava
de la critica a un capella a la critica de la
institució. En aquesta situació la gent dubte de tot i
sentia la necessitat de recolzar-se en una autoritat
infal·lible, però on trobar-la quan un sacerdot ja no
era respectat i l'església ja havia perdut els seu
prestigi? En Déu,sense intermediaris.La lectura de la
Bíblia esdevenia l'últim recurs.
En aquest context trobem el moviment humanista:

IDEES MEDIEVALS IDEES HUMANISTES
Teocentrisme: Déu era el centre de tot , i tot  gira
al seu voltant. Antropocentrisme: l'ésser humà esdevé
el centre de l'univers.
Déu jutge sever ens castigaria Déu és Pare bo i
misericordiós
L'home és dolent per naturalesa L'Home és bo per
naturalesa, creat a semblança i imatge de Déu
La vida és una vall de llàgrimes. La vida és bella
La mort era la fi del patiment terrenal. La mort no és
el final: les obres de les persones continua present
en la ment
El treball era necessari com a mitjà de subsistència.
El treball és una font de riquesa ja que és bo.

La influència del moviment humanista en concepcions
religioses de l'època fou molt important sobretot en
els tres aspectes següents:

I. Són la crítica bibliogràfica de la Bíblia. Els
humanistes volen conèixer el sentit de la paraula de
Déu tal i com va ser dita, i estudiant la Bíblia
s'adonen que hi ha errors bé per una mala traducció o
mala copia. Això té unes conseqüències per una banda
afavoreix l'individualisme ja que el fidel que llegeix
 la Bíblia (l'imperi afavorí la difusió) ja no
necessita la figura del sacerdot.
II. La critica filològica que es fa de la Bíblia posa
en dubte l'autoritat de la versió llatina de
l'església. Critica dels vicis eclesiàstics amb la
qual cosa van contribuir al descrèdit del clergat i de
retruc al de l'església.
III. Els humanistes aspiraven a una religió senzilla,
sense dogmes, en la qual els fidels trobarien la pau
espiritual i la solució tot imitant Jesús. Defenses
una religió interior força espiritual, que deixa de
banda les processons el cultes als Sants, etc.

Les acadèmies van ser les impulsores del pensament
humanista. Estaven formades per erudits que, sota la
protecció econòmica o mecenatge d'un príncep, es
dedicaven a la traducció de manuscrits i a
l'intercanvi de coneixements, teories i opinions. I la
impremta facilità molt la difusió dels textos antics
i, juntament amb aquests, la de les idees humanistes.




MARTÍ LUTER

Monjo alemany, professor de teologia a Wittenberg.
Les seves critiques negaven el valor de les
indulgències i el poder de l'església per concedir-les
i va acabar elaborant una doctrina anomenada Reforma
Luterana:
§ Justificació de la fe: tenir fe intensa en Déu sense
mitjançà l'església
§ Sacerdoci Universal: el creient es pot salvar amb la
seva fer i fent-se els seu propi sacerdot
§ L'autoritat de la Bíblia: única font d'inspiració
cristiana.
Va tenir el suport de molts prínceps alemanys.

CATÒLICS
· Salvació: fe i bones obres.
· 7 Sagraments: Baptisme, comunió, confessió,
confirmació, matrimoni, orde sagrat i extremunció.
· Veneren la Mare de Déu i els Sants
· Celebracions fastuoses.
· Esglésies amb altar i imatges
· Culte fet per sacerdots cèlibes
· Papa de Roma: cap suprem de l'església
· Jerarquia eclesiàstica amb bisbes i cardenals

LUTERANS I CALVINISTES
· Salvació Luterans: fe
· Salvació Calvinistes: predestinació
· Sagraments: Baptisme i Comunió
· NO veneren ni la Mare de Déu ni Sants.
· Lectura de la Bíblia, sermó i cants
· Cerimònies molt senzilles
· Temples austers, sense altar ni imatges.
· Guiats pel Pastor, pot contraure matrimoni
· No tenen obediència a ningú
· No hi ha bisbes ni cardenals


ANGLICANISME
· Salvació: fe
· Sagraments: Baptisme i Comunió
· NO veneren ni la Mare de Déu ni Sants.
· Lectura de la Bíblia, sermó i cants
· Fastuositat a les cerimoniós
· Temples sense altar ni imatges, però no tan austers
· Guiats pel Pastor, pot contraure matrimoni
· El rei és la màxima autoritat
· Manteniment dels bisbes

CONTRAREFORMA
 
Va ser un moviment de renovació per donar resposta al
protestantisme i frenar-ne l'expansió. Va sorgir de
l'església per corregir els seus errors i per defensar
els dogmes d'aquesta.

Mesures repressives que es varen prendre:
Reorganitzar la Inquisició, un tribunal eclesiàstic es
va encarregar de perseguir i castigar els heretges, i
es va crear la Congregació de l'Índex, organització
eclesiàstica encarregada de publicar la llista dels
llibres contraris a la doctrina catòlica la lectura
dels quals era prohibida als creients.

COMPANYIA DE JESUS

Ordre creat per Ignasi de Loiola. Va ser l'instrument
de lluita més important lluita contra el
Protestantisme. Aquest es caracteritzava per la
organització militar (soldats de Crist), la seva
rígida disciplina i la seva dependència directa del
Papa.

CONCILI DE TRENTO

Va ser proposat a Itàlia per tal de posar fi a la
crisi del catolisisme. Sessions del qual es van fer
entre els anys 1545 i 1563.
Dogmes:
o La salvació s'aconseguia de la fe i les bones obres
o Confirmació de set sagraments
o Vulgata: única interpretació vàlida de la Bíblia, el
seu ensenyament s'havia de completar amb la Tradició.
Mesures:
o Creació de seminaris per la bona formació del
clergat
o Obligació de residència dels Bisbes a la seva
diòcesi i els sacerdots a les parròquies
o Clergat tenia que portar una vida exemplar i
s'obligà el celibat.