Relació jurídica i el dret subjectiu

Subjectes. Objecte. Contingut. Dret Subjectiu. Legitimació. Discrecionalitat. Càrregues

  • Enviado por: Nico
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

Tema 21. - La relació jurídica i el dret subjectiu.

  • Concepte i caràcters de la relació jurídica.

  • La relació jurídica es pot definir com aquelles situacions que es donen a la vida real que afecten a les persones i que per estar socialment reconegudes són objecte d'una regulació jurídica.

    És aquella situació jurídica en que es troben les persones, organitzada unitàriament dintre d'un ordenament jurídic per un especial principi jurídic.

    Els caràcters són:

    • Una situació jurídica sempre ha de referir-se a la persona. Quant parlem de drets patrimonials encara que siguin coses es refereixen a persones.

    • Aquesta situació jurídica està regulada. Al afectar a la societat i estar socialment recollida, l'ordenament jurídic d'un país es veu obligat a regular aquesta situació.

  • Estructura: subjectes, objecte i contingut. Classes.

  • Dintre d'una estructura s'acostuma a diferenciar diversos elements com són:

    • L'Element subjectiu. Dins d'aquest element es diferencien altres elements com són el subjecte actiu i el subjecte passiu. El subjecte actiu és aquell que a l'estructura de la relació jurídica gaudeix de la titularitat del dret subjectiu (aquell que te facultats, potestats..). El subjecte passiu és aquell que es troba en una situació de deure jurídic, es a dir, el subjecte actiu li pot reclamar alguna cosa al passiu.

    • L'Element objectiu. Aquest element no és altra cosa que l'objecte sobre el que recau la relació jurídica i aquest objecte no és altre cosa que aquelles situacions de la vida real sobre les que opera el subjecte. (en una relació jurídica de propietat, l'objecte de la propietat és la cosa, moto..)

    • L'Element del contingut de la relació jurídica. (element causat). Aquest no és altre cosa que la facultat de poder que te el subjecte actiu i la situació de deure que te el subjecte passiu obligat.

    Hi ha moltes classes de relacions jurídiques. Una de les classificacions es bassa en:

    • Relacions jurídiques Obligatòries: Les persones poden quedar obligades entre sí contractual o extracontractualment. (Art. 1758 i 1455 CC --} Obligaria i contractual) L'Extracontractual és la del segur obligatori d'un cotxe, perquè el meu segur indemnitza a la persona amb qui he xocat però no tinc cap relació jurídica amb aquest.

    • Relacions Jurídiques Reals: Afecten a les coses. Aquestes relacions són el dret d'usdefruit (Art. 467 CC) Aquest dret vol dir que un individu titular i no propietari d'aquest dret puc gaudir dels fruits que generi una cosa que pertany a un altre.

    • Relacions jurídiques familiars: És el dret de família. Són totes aquelles que deriven de la celebració del matrimoni, així com les que deriven de les relacions paterno-filials (Art. 67 CC)

    • Relacions jurídiques Successories: són totes aquelles que es produeixen des de la mort d'una persona a la que anomenarem causant. (Art. 659 CC)

    La institució jurídica: Relacionat amb la classificació de relacions jurídiques està la institució jurídica. L'Ordenament jurídic denomina a les diferents relacions jurídiques d'una determinada manera i les articula dins d'un ordenament jurídic d'una manera unitària (Art. 1758 CC ---} Institució jurídica de dipòsit). Les institucions jurídiques són: de matrimoni, de dipòsit, de cens..

  • El Dret Subjectiu: teories respecte de la seva naturalesa. Concepte, caràcters, estructura i classes. Adquisició i límits.

  • El dret subjectiu és aquella situació de poder concret, concedit a la persona com a membre actiu de la comunitat i a l'arbitri del qual es confia el seu exercici i defensa.

    Característiques:

    • Representa titularitat o domini sobre les coses, vinculades a la persona de tal manera que es poden reclamar.

    • És una relació de persona a persona en la que es pot exigir la realització d'una determinada conducta a la persona obligada o subjecte passiu. Això no passa en els drets reals, el que pot passar és que tothom s'abstingui de realitzar la conducta. En el dret de crèdit la posició activa pot exigir una conducta determinada sempre que aquesta sigui legitima.

    Estructura:

    1) El Subjecte del dret subjectiu. Intervenen dos subjectes: l'activo (ostenta la posició de poder, i poden ser un o més) i el passiu (ostenta la posició de deure, i pot ser un o més, i fins i tot indeterminat). Cadascun d'aquestes posicions pot portar-se a terme per varies persones. Dependent del dret en el qual ens trobem, el subjecte canviarà, ja que els dos poden ser subjecte actiu i passiu a la vegada (recíprocament). Pera ser titular d'un dret subjectiu es requereix capacitat jurídica.

    2) L'Objecte del dret subjectiu. La part de la realitat sobre la qual recauen els poders que atorguen les facultats que componen el dret subjectiu. En principi, pot ser-ho tot allò sobre el que d'alguna manera o en algun sentit sigui possible tenir un poder jurídic; sense que això vulgui dir que necessàriament hagi de quedar sotmès en tots els seus aspectes al domini del subjecte. A la doctrina sembla ara dominar la tesis que realment no hi ha drets sobre drets, sinó, bé transmissió a un subjecte de part de les facultats que tancava un dret pertanyent a un altre, o bé casos de cotitularitat.

    3) El Contingut del dret subjectiu. Les facultats que integren el dret subjectiu, és el contingut, que pot ser:

    • Normal. Conjunt de facultats que ordinàriament integren un dret subjectiu concreto. Poders que s'atribueixen al subjecte titular del dret.

    - (Elasticitat) De normal a essencial es passa gràcies al principi d'autonomia de la voluntat.

    • Essencial. Contingut de facultats mínimes que poden integrar el dret subjectiu. Deure general de respectar el dret dels demés.

    DRETS SENSE SUBJECTE

    No existeix un subjecte que sigui titular d'un dret subjectiu. No es sap molt bé, en ocasions, qui és el subjecte. Hi ha autors que diuen que aquells no són drets subjectius, sinó que són situacions amb expectatives. Ja que no pot haver drets sense subjecte, no s'admeten drets sense subjecte.

    Pot ser que el subjecte estigui absent, o que sigui una mera expectativa de futur. Per això, l'ordenament els recull.

    CLASES DE DERECHOS SUBJETIVOS

    Hi ha diverses classificacions:

    a) Segons el seu contingut:

    - Personals. Aquells drets subjectius no valorats en diner.

    - Patrimonials. El seu contingut és clarament valorat en diner. Hi ha dos classes:

  • Drets de crèdit, d'obligacions personals... aquests relacionen a una persona amb l'exterior, però mitjançant na altra persona..

  • Drets reals, de coses... Atorguen al seu titular facultats que poden exercitar directament sobre las coses.

  • b) Segons la seva independència de subjecte actiu:

    • Transmissibles. Es poden transmetre. Quant més econòmic sigui el dret, serà més transmissible.

    • Intransmissibles. No es poden transmetre.

    c) Segons la determinació o concreció del subjecte passiu:

    • Absoluts. Els que es poden exercitar enfront a tots perquè el subjecte passiu no ha de ser determinat (erga omnes).

    • Relatius. Són els personals. El subjecte passiu està clarament determinat.

    d) Segons la relació existent entre uns drets i uns altres:

    • Principals. Són aquells d'existència autònoma.

    • Accessoris: Necessiten de l'existència del principal, del qual depenen i estan condicionats per la trajectòria del principal.

    A l'Adquisició del dret subjectiu hem de diferencia 2 conceptes de naixement i d'adquisició. El naixement d'un dret subjectiu es dona quan neix o sorgeix una vida real, apareix per primer cop, i el fet més importa i que fa aparèixer això és l'anomenat “cicle” (contractes..). L'adquisició del dret subjectiu es dona quan sobre un dret ja preexistent hi ha un canvi de titularitat i aquell mateix dret subjectiu que ja existia simplement canvi de subjecte, però per aquell nou subjecte s'ha adquirit per primera vegada el dret subjectiu. Aquest canvi pot ser per llei, es a dir, automàtica (“ex lege”) o per desig del dret subjectiu (“ex voluntade”).

    Les classes d'adquisició del dret subjectiu són:

    • Originaria: Quan no depèn d'un dret anterior. No hi ha titular anterior que transmeti el dret subjectiu, es a dir, quan l'adquisició coincideix amb el naixement.

    • Derivativa: Aquella que si que depèn d'un titular anterior. Aquesta adquisició derivativa es pot dividir en:

    • Traslativa: Es trasllada un dret subjectiu d'una persona a una altra. Es trasllada el mateix dret que tenia.

    • Constitutiva: Sobre un dret ja preexistent s'han format diferents drets subjectius nous. Transmet un dret diferent al que tenia.

    • Instantània: N'hi ha prou en que es produeixi un sol fet per que neixi el dret subjectiu.

    • Successiva: Quan s'ha de donar una sèrie de fets successius per que neixi el subjecte.

    La modificació és qualsevol alteració en qualsevol dels elements del Dret Subjectiu. Poden ser de dos grans tipus:

    • Subjectiva: Són aquelles que atenent a qualsevol modificació del dret subjectiu a ordre del seu titular.

    • Objectiva: L'Objecte sobre el que recau el dret subjectiu experimenta alguna alteració que pot ser quantitativa i qualitativa.

    A l'Extinció del dret subjectiu hem de distingir la pèrdua i l'extinció del dret subjectiu. La pèrdua del dret subjectiu és una desaparició relativa, es a dir, quan la desaparició és subjectiva (per canvi de titular).

    El supòsit típic de la pèrdua del dret subjectiu es dona amb els anomenats negocis dispositius que són la transmissió d'una cosa a una altra persona que adquireix el dret subjectiu.

    L'Extinció del dret subjectiu és la desaparició absoluta del dret subjectiu, deixa de tenir existència l'objecte sobre el que recau el dret subjectiu.

    En quant als límits del dret subjectiu, poden classificar-se en:

    Intrínsecs o Interns:

    • Determinats pel propi dret subjectiu.

    • Derivats per la bona fe (el respecte a les normes de conducta col·lectives pròpies d'una consciència honrada i lleial)

    • Derivats per l'abús del dret (prohibició de la realització d'actes realitzats pel propietari sense profit per ell i amb la única intenció de perjudicar a l'altre.

    L'Abús del dret tradicionalment requereix que la intenció de malmetre i perjudicar i, per tant, la culpa del titular del dret subjectiu. Segons alguns autors també requereix el perjudici en un tercer.

    Extrínsecs o Externs: Que són aquells que deriven de la col·lisió que varis subjectes tenen sobre el mateix objecte i no pot ser simultani. En aquests supòsits l'ordenament jurídic es veu obligat a jerarquitzar i subordinar un dret subjectiu abans que un altre.

    Els criteris de preferència són:

    • Drets de Crèdit: Crèdits Privilegiats.

    Imputació del pagament.

    • Drets Reals: Mitjançant un criteri temporal.

  • L'Exercici del dret subjectiu: legitimació i discrecionalitat.

  • La legitimació és la relació especial entre el subjecte i el dret subjectiu que es vol exercitar.

    Existeixen 2 tipus:

    • Directa: Es refereix al titular del dret subjectiu.

    • Indirecta: Quan l'ordenament l'autoritza l'exercici d'un dret que no el pertany.

    La indirecta pot ser també de dos tipus:

    • Per representació: es legitima la utilització d'un dret en benefici d'un altre. Pot ser legal (necessària) o voluntària (una persona que si que podria exercir els seus drets no en vol fer us)

    • Per substitució: El substitut actua en interès propi, no del titular o d'alguna tercera persona.

    En alguns casos la legitimació també pot ser extraordinària en supòsits puntuals en els que quan una persona que no te legitimació l'ordenament li dona aquesta basada en una aparença objectiva (de bona fe)

  • Les situacions jurídiques secundàries: facultats de formació, expectatives de dret, càrregues.

  • CÀRREGA. Són els drets que a la vegada porten aparellats deures però no són potestats. Quan un dret subjectiu a la vegada porta un altre dret com a subjecte passiu en la relació a un altre dret subjectiu.

    És la conducta a realitza de forma sovint imposada per un altre. (Art. 797 CC)