Regeneració de Ecosistemes Marins al Maresme

Barcelona. Mediterrani. Ports. Platges. Espigons. Dics. Drenatge de Sorra. Contaminació. Sediments. Shoreface. Foreshore. Backshore. Offshore. Talús. Plataforma continental

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

Regeneració i ports: efectes sobre els ecosistemes marins

  • Zones de costa existents al maresme.

Hi ha tres grans zones:

  • la més distal al mar, que és un cordó de dunes litorals formades per l'acció del vent de Llevant.

  • el Foreshore i el Backshore.

  • el Shoreface.

  • Què és el Shoreface? I el Foreshore?

El Shoreface és la zona de la costa que hi ha per sota del nivell de la marea baixa. El Foreshore és també una zona de la costa que està delimitada per la marea alta i la marea baixa.

  • Què passa al Backshore? Com es diu el límit entre la plataforma continental i el talús?

El Backshore és l'àrea que només forma part de l'ambient marí durant grans tempestes. És característic l'existència de petits esglaons anomenats bermes, produïts pels temporals. Les onades mouen el sediment del Shorefore, acumulant-lo en ocasions en barreres que migren cap el Foreshore fins que es formen crestes i finalment arriben fins a les bermes del Backshore, donant un perfil de progradació costanera.

L' Offshore limita la plataforma continental amb el talús.

  • D'on procedeixen els sediments d'aquesta costa? De quina classe són?

L'àrea font de sediments de les platges és tota la zona del Mediterrani Occidental, situada al Nord del riu Besòs. De tota manera té especial importància el gran batòlit granític de la Serralada Litoral i Prelitoral. Per això, els sediments són siliciclàstics, i formats per grans de quars de grandària mitjana a gran.

  • Quan es produeix l'erosió de les platges? I la contaminació?

Durant l'estiu i la primavera, el calor fa que el granit de les muntanyes es degradi a una terra anomenada sauló, feta de grans de quars i una matriu lliure d'argiles i caolí. Els processos gravitacionals i l'erosió fan que aquests materials s'acumulin al peu de les muntanyes formant una plana costanera (molt ocupada per l'home). Durant les pluges de la tardor, una part important d'aquests sediments van a parar al mar.

A l'estiu és quan més es contamina el mar, encara que és bastant constant durant tot l'any.

  • Què és el corrent de deriva? En quina direcció actua al Mediterrani? Quines en són les causes?

És un corrent que corre paral·lel a la costa. Es forma per dos processos associats i diferents. A nivell regional el Mediterrani té un corrent convectiu causat per diferències de temperatura. Grans masses d'aigua van cap al Nord des de les costes d'Àfrica i una vegada refredades tornen al Sud. A la costa catalana, aquest corrent marxa de Nord a Sud. A més les onades empentades pel vent de Llevant, quan arriben a la costa es descomponen en dos vectors, un paral·lel a la platja i que s'afegeix al corrent de deriva i un altre de retorn, perpendicular a la costa. Aquest corrent té capacitat d'erosió o de sedimentació en funció del seu grau de saturació de sediments i juga un paper de cinta transportadora de sediments de Nord a Sud.

  • Quines són les principals accions antròpiques que s'han realitzat a les nostres costes?

L'ocupació de l'espai, la col·locació d'infraestructures expressament per modificar els equilibris (dics, espigons, ports ...), la contaminació i la pressió constant sobre el medi biòtic.

  • Cita les causes que fan disminuir les aportacions de sediments cap al mar.

L'elevada ocupació del territori ha modificat l'erosió del batòlit granític del litoral. A més, per evitar inundacions, s'han canalitzat rieres, dotant-les de pendents diferents de les naturals i modificant el cicle de transport i sedimentació, alhora que s'estan efectuant continus moviments de terres, neteges del fons de les rieres, col·locació de ffiltres a les entrades de les canonades de conducció de les rieres a mar, etc.

Als rius que ens afecten (Tordera, Ter, Besòs, etc.) s'han construït preses a les capçaleres dels cursos, de manera que un volum molt important de sediments queden retinguts als pantans.

  • Nombra les formes de destrucció interna de les platges.

Destrucció del cordó de dunes, destrucció de les bermes, destrucció de les barreres del Shoreface i desaparició dels herbeis de posidònia.

  • Impactes provocats per la construcció de ports, dics i espigons.

El resultat de la ubicació d'espigons és que en la zona nord es produeix un efecte de pèrdua de càrrega que fa que els sòlids en suspensió decantin, de manera que la zona va prodegradant-se contínuament. A la zona de sotacorrent hi ha certa tranquil·litat i es diposita també certa quantitat de sediments, però més enllà el flux d'aigua torna a prendre velocitat i té de nou capacitat de transport, com que va net de sòlids en suspensió erosiona els que troba fins que es satura. Així, alguns metres més al Sud dels espigons, les platges estan en franca erosió si no han desaparegut completament. Als ports, la situació és totalment similar al cas dels espigons però a major escala. A una banda del port s'acumulen les sorres i en l'altre banda, la manca dels sediments normals que circulaven fan que l'onatge tingui la seva capacitat màxima d'erosió i transport, de manera que la línia de costa entra en un procés de regressió, a cops dramàtic, ja que posa en perill fins i tot béns molt valuosos ( en la comarca, les vies de comunicació - RENFE i N-II - ). Tot això, també obliga a continuats i costosos dragats de la bocana del port.

La contaminació també incideix indirectament en la regulació de la morfologia costanera. Per exemple, les praderies de fanerògames tenen un important paper en la fixació dels sediments i en la conservació de les estructures preformades, de manera que si desapareixessin degut a la contaminació, amb molta probabilitat tindríem modificacions de l'afaiçonament litoral que coneixem.

  • Què és la regeneració d'una platja?

Segons els diccionaris, és “un conjunt de processos que menen a la restitució...” o també “ aportació contínua d'elements que són periòdicament destruïts i renovats...” .

  • Per què desapareix la sorra d'una platja?

La desaparició de la sorra en una platja és sempre deguda a un desequilibri entre l'aportació i l'exportació. La disminució en l'aport de sorres en bona mesura és degut a que els rius ja no aporten els volums de sorra que aportaven en altres temps, això és degut a que els cabals, cada dia més escassos, estan més regulats. A més a més, els embassaments actuen com a decantadors i fan que la poca sorra que transpora es dipositi en el seu fons. Un factor important també és l'extracció d'àrids de les lleres dels rius que la major part de l'any estan secs o quasi secs, i tota aquesta sorra que s'extreu tampoc va a parar a la mar i a les platges.

  • Estudis que s'haurien de fer previs a la regenaració de les platges.

  • Estudi geològic general del fons de la mar per detectar bancs de sorra no consolidada, s'estudia la batimetria, morfologia de la sorra i l'estatigrafia.

  • Estudi geològic acurat de les zones seleccionades, aixecament de mapes topogràfics i batimètrics amb posicionament exacte, presa de mostres i estudi dels perfils batimètrics mitjançant vibrocorer.

  • Estudi biològic que comprèn l'aigua, el sediment i les comunitats naturals. A l'aigua es mira la matèria en suspensió (M.E.S.), turbidesa, contingut de nutrients i la penetració de la llum. En el sediment es mira la granulometria, la anòxia superficial, el contingut en matèria i nutrients i els microcontaminats. En les comunitats naturals es duu a terme una cartografia de detall i una descripció de l'estat en què es troben les comunitats.

  • De la valoració global de tots aquests estudis surt la zona on es duran a terme els dragatges, i al llarg de tot el procés de dragatge es du a terme un control biològic on s'estudia la granulometria de la sorra, el contingut de matèria orgànica, la presència excessiva d'espècies vives, així com el percentatge de closques que hi ha. El biòleg que duu a terme aquest seguiment té la potestat de rebutjar una càrrega o bé d'aturar el dragatge si ho creu convenient.

  • Comunitats marines que són ameneçades en el drenatge de sorra cap a les platges.

Les comunitats marines tenen característiques diferents, i un dels factors que determina amb més força aquestes característiques és el substrat: com més inestable i mòbil sigui el substrat (sorres i fangs) més senzilles seran les comunitats i més capacitat tindran d'adaptar-se als canvis inesperats (dragat). Per contra les comunitats establertes sobre substrats immòbils (roca) són més complexes, amb un grau elevat de relacions interespecífiques i tenen menys capacitat de respondre i superar situacions de catàstrofe (dragat).

Per les característiques de la nostra costa són especialment sensibles al dragatge els herbassars de fanerògames marines, sobretot de l'espècie Posidonia oceanica i també de Cymodocea nodosa. Les comunitats de roca són més aviat escasses en el cas que ens ocupa, però en cas d'existir s'ha d'extremar la seva protecció, doncs el dragatge pot produir una suspensió molt elevada de partícules que poden ofegar pràcticment els éssers que viuen en aquests indrets, ja que molts d'ells viuen filtrant l'aigua (filtradors) o bé capturant partícules que es troben en suspenció a la columna d'aigua (suspensívors). Un aport excessiu pot produir un colapse dels seus òrgans i provocar la mort.

  • Opinió personal sobre la regeneració de platges.

He arribat a la conclusió que aquest problema mediambiental és el mateix que tots els altres. La Naturalesa és un conjunt de cicles que mantenen un equilibri; l'home, per la seva comoditat, produeix impactes en aquests cicles que es desequilibren i provoquen desastres, a curt o llarg termini. Amb les platges passa exactament això. L'home ha incidit en el cicle de regeneració natural de les platges, amb la construcció de ports, dics i espigons, i per tant aquest procés de regeneració s'ha de fer artificialment.

Jo entenc que en el passat, és a dir, quan van començar a construir mar endins, no tinguéssin tants coneixements sobre els impactes que allò produïa sobre els ecosistemes marins; però ara s'ha avançat molt, i jo crec que es podrien modificar alguns dels errors del passat; com ara la redistribució dels ports.

1