T.6 L'ESPANYA DEL S. XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC

L'Espanya del s. XVIII es caracteritza, per la pervivència d'un sistema econòmic i social, l'Àntic Règim. Defineix una societat, amb economia rural i senyorial, la jerarquització en estaments privilegiats i no privilegiats.

La societat estava dividida en tres ordres o estaments, tenia com a característica la desigualtat jurídica i l'inmobilisme.

-Privilegiats- noblesa i clergat- Tenien la major part de la propietat, no pagaven impostos I ocupaven els càrrecs pùblics.

Clergat- 2%, controlava més del 40% de la propietat territorial, Gaudia de cobrar el delme, la decena part de la collita, a tots els llauradors.

Noblesa- Es formava part per naixement o nomenament reial, 5%, posseïa propietats territorials extenses i tenia en poder senyories juridiccionals, on s'administrava justicia i s'extreïen rendes abundants.

El tercer estament el formaven llauradors, la burguesía i les classes populars de la ciutat. Suportava una gran part de les càrregues econòmiques de lEspanya, havia dividit els territories peninsulars. Castella es mostrà fidel a Felip V, excepte gran part de la noblesa, per por de pedre poder.

La Corona d'Aragó, especialm. València i Catalunya, classes populars i institucions es va posar al costat del candidat austríac: el mal record per les tropes franceses a Catalunya durant l'alçament de 1640, i el temor de pedre el poder.

L'enfrontament entre els dos candidats, derivà en una guerra civil, durant quasi una década.

Els expercits de Felip V controlaren la majoria del territori, nomé una part de Catalunya resestí l'ocupació desprès de 1707. En l'àmbit internacional, els Borbons eren incapaços de derrotar les forces aliades que donaven suport a Carles d'Hadsburg. L'any 1711, moría l'emperador d'Àustria, Josep I, i ocupava el tron l'arxiduc Carles.

Els anglesos i els holandesos van manifestar l'interés per acabar la guerra i reconèixer Felip V com a monarca espanyol. Tractat d'Ultrecht 1713, se signà la pau a canvi d'importants concessions a Àustria, que ews va quedar amb Milanesat, Flandes, Nàpols i Sardenya, i a la Gran Bretanya, que va rebre Gibraltar i Menoría com a compensació.

Les Corts reunides a Barcelona, decidiren resistir i l'11 de setembre de 1714, les tropes de Felip V, van prendre Barcelona.

ABSOLUTISME MONÀRQUIC

En la monarquia autoritària, el rei controlava i governava els diferents territoris i se situava al capdavant de les diverses institucions i de les corts.

El monarca absolut constituïa l'encarnació mateixa de l'Estat. Tenia un poder pràcticament il.límitat, autoritat màxima del govern i el cap de la justicia.

A la Corona d'Aragó i el País Basc, s'havien conservat institucions pròpies, com les Corts, i un cert grau de sobirania.

Els Borbons imosaren el model d'absolutisme monàrquic implantat a França. Felip V i Ferran VI amb consellers fidels, van combatre les poques limitacions.

Van assumir la tasca d'unificar i reorganitzar, la Corona d'Aragó passà a ser integrada en un model uniformitzador i centralista.

CENTRALITZACIÓ I UNIFORMALITZACIÓ

Felip V, per mitjà dels Decrets de Nova Planta (València i Aragó 1707, Mallorca 1715 i Catalunya 1716), imposà l'organització politicoadministrativa de Castella als territoris de l'antiga Corona d'Aragó, llevat de Navarra i el País Basc, tot el territori es va constituir com una única estructura de cràcter uniforme.

Va abolir les Corts i les integrà en les de Castella, es va convertir en les Corts d'Espanya.

Les Corts només es reunien quan ho demanava el rei i per jurar l'hereu. El consell de Castella es va convertir en l'òrgan esencial del país, tenia facultats legislatives i judicials i actuava com a Tribunal Suprem de Justicia.

El monarca intervenia en tots els afers de l'Estat, auxiliada per les secretaries. 1714 es crearen les Secretaries d'estat i afers estrangers, afers eclesiàstics i justícia, Guerra I Marina. En 1754 es va crear l'Hisenda.

Els secretaris eren elegits pel rei, els ajudava, eren funcionaris encarregats d'executar les ordres del rei i de l'administració.

ELS INTENTS DE RACIONALITZACIÓ I MODERNITZACIÓ

Els Borbons van intentar organitzar de manera uniforme per a tot el territori l'administració (eliminar els birregnats) i van crear demarcacions provincials, nomenare un capità general amb atribucions militars i administratives, que exercia com a governador. També s'implantaren reials audiències, tenien competències judicials, es va estendre la institució dels corregidors castellans, per poder controlar les principals ciutats.

Els intendents, funcionaris, investits d'amplis poders, com a missió, la recaptació d'impostos i la dinamització econòmica del país, s'ocupaven de controlar les autoritats local, tenir cura de les Reials fàbriques, impulsar el desenvolupament de l'agricultrura i la ramaderia, fer mapes, realitzar censos, atendre les qúestions d'urbanisme…

La preocupació: en els intents de reorganitzció de la Hisenda. El Borbons comprenden que si no es procurara que tots el habitant pagaren en relació amb la seua riqueza, incloent-hi els privilegiats, els anejament econòmic era imposible. Ho intentaren en la corona d'Aragó, es va implantar l'equivalent a València, l'única contribució a Aragó, la talla a Mallorca i el cadastre a Catalunya.

Era una quota fixa, que es repartia proporcionalment entre els seus habitants. L'èxit del cadastre a Catalunya, es recaptava més i el sistema era més àgil i menys onerós per al conjunt de la població, s'intenta oposar per tota la població però la imposicó dels privilegiats va fer feïna imposible.

LA POLÍTICA EXTERIOR

El regant dels Borbons va començar amb una pèrdua important de poder el context internacional. Els Tractats d'Ultrecht i Rastatt van permetre a Felip V salvar el tron, però a canvi de cerdir totes les possessions a Europa.

Haches fou un segle de relativa pau i estabilitat. Els enfrontaments principals, per l'interès de defensar l'accés al tron de Nàpols, Toscana i Parma, de Carles, el fill gran d'Isabel de Farnese, la segona esposa de Felip V. La defensa dels interesaos espanyols a Italia, dugué a tenir alguns conflictos amb països com Austria. Buscant aliats, Felip V signà una sèrie de pactes amb França (Pactes de Família) que lligaren els interessos d'ambdues monarquies.

Ferran VI inaugurà una època de neutralitat en la política exterior espanyola, la reestructuració de l'exèrcit i a la construcció de la flota amb l'ojectiu de mantenir bones línies de comunicació amb els territoris americans, per minorar i racionalitzar tant l'administració com el comerç colonial.

Amb Carles III, Espanta intervindrà en la guerra dels Set anys al costat de França 1769, contra Inglaterra i perdrà les possessions americanes de Florida que li serà restituïda per la pau de Versalles 1783 juntament amb Menorca i la colònia de Sacramento.

EL REFORMISME BORBÒNIC

Carles III va accedir al tron espanyol en morir el seu germà Feran VI sense descendencia directa. 1759-88. Carles III ja havia regnat a Nàpols i havia entrat en contacte amb les idees il.lustrades.

Es mostra partidari de seguir algunes idees de progrés i racionalització, sempre que no atemptaren contra el poder de la monarquia absoluta. -Despotisme il.lustrat- es va produir on els il.lustrats van aceptar que la feblesa de la burgesia i la ignorància de les classes populars feien imposible qualsevol programa de canvi.

LES NOVES IDEES ILUSTRADES

El model economicsocial i polític de l'Antic Règim va ser durament criticat per pensadors il.lustrats.

S'expandí ràpidament arreu d'Europa, el s. XVIII es conegut com “el segle de les llums”. Característica bàsica_ Confiança il.limitada en la raó.

Els il.lustrats creïen que els homes, conduïts per la seua intel.ligència, podrien assolir el coneixement que era per a ells la base de la felicitat.

Eren partidaris de l'educació i del progrés.

Els il.lustrats feïen crítica a la societat estamental. Van afirmar la igualtat i el pret a la llibertat de tots els homes. Van críticar l'organitzció econòmica, la manca de llibertat per comprat, vendre, establir-se o progresar i defensaren la propietat i la llibertat de comerç i d'indústria.

Sense negar l'existència de Déu, s'oposaren al domini ideològic de l'Esglèsia, es va enfrontar a l'absolutisme monàrquic, defensant els drets bàsics de l'individu. Montesquieu va defensar la separació de poders i Rousseau va plantejar el principi de soberania nacional.

LA IL.LUSTRACIÓ ESPANYOLA

Va ser lenta i difícil. Hi hagué un retard. L'absència d'amplis grups burgesos, l'inmobilisme i conservadorismo dels medis intel.lectuals universitaris, l'enorme pes de l'Esglèsia i la inexistencia de classes mitjanes formades, van impedir la difusió.

A partir dels anys 1750-60, pensadors espanyols comencen a críticar el model espanyol del s.XVIII: Feijóo, Campomanes, Cadalso Jovellanos, Aranda, Floridablanca, Olavide Capmany…

La majoria coincidien en l'interés per la ciencia, l'esperit crític i la idea de progrés.

Van tenir l'educació com a objectiu prioritari, convençuts que tan sols la millota del nivell cultural podria traure'l del seu endarriment, lluitaren contra els ordres religiosos i contra els estaments privilegiats i van defensar la necessitat d'imposar un ensenyament útil i pràctic, obligatori, els primers nivells, comú a tots dos sexes i amarat dels nous coneixements.

L'altra preocupació la qüestió econòmica, eren conscients que l'endarriment del país, provenia de la pervivència del fort predomini de la propietat nobiliària i eclesiàstica i del desconeixement de noves tècniques, invents i avanços.

S'esforçaren a estudiar la situació ral del país i a propasar un seguit de reformes.

EL DESPOTISME IL.LUSTRAT: CARLES III

Carles III s'enfrontá amb una forta oposició dels grups privilegiats al seu programa de reformes.

El motí de Squillace 1766 s'uniren el malestar de la població per la carestía i el preu dels aliments i la resistencia dels privilegiats. Va confluir en una revolea popular a Madrid contra les mesures de sanejament i ordre públic preses pel ministre Squillace: neteja urbana, enllumenat i les prohibicions dels jocs d'atzar i ús d'armes.

Carles III destituí Squillace, frenà algunes de les reformes i va abaixar el preu del productes de primera necessitat.

Els motins van acabar ràpidament, CarlesIII amb ministres espanyols continuà el seu programa de reformes que tenien l'objectiu d'abolir alguns dels privilegis propis de la societat. L'any 1783 es declararen honestes totes les professions.

En el terreny religiós, defensor de l'autoritat i les prerrogativas del rei davant de l'Església. Carles III reclamà el pret de nominar càrrecs eclesiàstics, de controlar la Inquisició i de fundar monestirs. L'expulsió dels jesuïtes 1766, un ordre que tenia molt de poder.

EL REFORMISME ECONÒMIC

Per tirar endavant el seu programa de reformes, Carles II va tenir una sèrie de col.laboradors, destaca Campomanes, Floridablanca i Aranda, il.lustrats com Olavide, Cabarrús o Jovellanos estudiaren, informaren i posaren mesures de modernització i racionalització de l'Estat.

Van adoptar una sèrie de mesures econòmiques:

-Limitar els privilegis de la Mesta, colonització de noves terres i impulsar els proyectes de reforma agrària per augmentar el nombre de propietaris i arrendataris.

-Crear mercats de béns i capitals, per fomentar a l'interior, infraestructuras de transport i la lliure circulació de mercaderies i en el comerç colonial, establir una certa liberalització.

-Donar suport a l'activitat industrial, liberalitzant gradualment el procés de fabricació, es van establir aranzels i es van firmar tractats comercials per defensar la indústria nacional de la competència exterior.

Estabilitzar i moderar la política impositiva amb l'objectiu de fomentar la producció associada a l'estabilitat de la despesa pública.

Un dels esforços més interessants va ser el suport donat a la creació de les Societats Econòmiques d'Amics del País, fundada per Peñaflorida 1765, amb l'objectiu d'estudiar i determinar la situació de cadascuna d'elles, fomentar l'agricultura, el comerç i la indústria, traduir i publicar llibres estraners i impulsar la difusió de les ides fisiòcrates i liberals.

Govern i il.lustrats van considerar l'agricultura com problema més important de l'economia. Per les noves idees fisiòcrates que la terra i l'agricultura eren la font de riquesa principal d'un país.

Les traves eren l'amortització, el qual la seva eliminació era indispensable.

Van criticar el règim senyorial, les formes de propietat de l'Esglèsia, els mayorazgos i la propietat comunal. Jovellanos va informar l'Expedient de llei agrària format per ordre del consell de Castella.

Recull una encertada visió del problema i proposta de solucions, però quasi no es va posar en pràctica. El pes de la noblesa i de l'Esglèsia va fer que la reforma resultara impossible.

ELS LÍMITS DEL REFORMISME BORBÒNIC

El despotismo il.lustrat representat per Carles III, va fer un balanç positiu. Es va limitar el nepotismo i la corrupció en l'administració, s'impulsaren reformes eonòmiques, es donà suport a propostes i proyectes per al progrés de la institució pública, per al sanejament de les ciutats o per a la millota de la xarxa de carreteres.

Els intents de reforma agrària implicaven capgirar el poder dels privilegiats. Enfrontar-se amb la noblesa significava, en el fons, destruir la base de desigualdad civil la qual reposafva la monarquia absoluta.

La Revolució Francesa anunciaren la fi del vell ordre, el nou monarca Carles IV, van ser els primers en mirar amb horrors els efectes que les idees ilustrades havien provocat en França.

LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES

A l'Europa nord -occidental, el s. XVIII, representa la consolidació d'una nova estructura de l'economia, vinculada a una alteració de les relacions socials. La revolució industrial o la Revolució Francesa en el terreny polític simbolitzen haches procés, pero no l'esgote.

Espanta va participar molt poc d'aquestes transformacions. L'especialització del treball i les noves formes de produir, sobretot a Catalunya, van progressar cap a una equiparació amb les de les nacions més avançades, l'economia va continuar dominada per unes institucions incompatibles amb el creixement econòmic modern.

EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC

El s. XVIII significà a Europa el començ d'un cicle demogràfic caracteritzat perl creixement ininterromput de la població.

-final de les pestes

-millora de les tècniques agrícoles i la introducció de nous cultius

-época de relativa pau,

- mortalitat elevada i alta natalitat, va crèixer molt més en la periferia.

-absència de greus períodes de fam

Els monaques i els dèspotes il.lustrats convençuts que una augment de la població era indispensable per promoure el desenvolupament de l'agricultura i la indústria, adoptaren polítiques poblacionistes, oferien incentius a les famílies nombroses i acolliren immigrants catòlics.

El creixement de la població espanyola es va mantenir limitat a causa de la persistència de les crisis periòdiques de subsistencia. La manca d'aliments o el fet de que es van encarar els preus, va provocar períodes de fam cíclics. Aquestes poblacions famolenques, a més eren castigades per malalties i epidèmies, així augmentava la mortalitat.

Ni la política de poblaciotalitat dels Borbons, ni el creixement demogràfic, no van anar acompanyats d'una millota dels rendiments i la comercialització de l'agricultura.

TENSIONS DELS SECTOR AGRARI

Les reformes que es van posar en pràctica durant el regnat de Carles III no pogueren resoldre la creixent tensió provocada per un augment de la població superior al de l'oferta d'aliments.

Té diverses causes: les condicions climàtiques i agronòmiques desfavorables. Malgrat les tècniques conegudes, limitaven de manera molt important els productes que es podien cultivar.

L'increment de la producció per mitjà del augment de la superfície cultivada no era possible en una gran part d'Espanya. Mes de la meitat de la terra estava amortizada, a les mans de l'Esglèsia, els ajuntaments o la noblesa. Els qual rebien gran part de la producció obtinguda.

L'escassetat de les terres obligava a cultivar les de pitjor qualitat o les dedicaven a la pastura, això provocava el descens dels rendiments.

El fet d'apujar els preus, agreujat per les necessitats de la Hisenda, i l'augment de les crisis de subsistència en foren les conseqüències.

Aquesta situació fou compatible amb la transformació productiva en algunes zones, especialment en el litoral.

-Cornisa cantàbrica- es va difondre el cultiu de Blas de les Indies, i es generalitas la creïlla com aliment humà.

-Biscaia: producció siderúrgica, reduïa els costos.

-Litoral valencià: es va expandir la producció de vi, aguardent i seda i es van assolir en el regadiu uns rendiments favorables.

MANUFACTURES

Els primers Borbons impulsaren la creació de manufactures reials, per tal de frenar les importacions de productes de luxe.

Però l'escassesa i la poca rentabilitat van orientar-la cap a establiments privats. Van començar una política de reducció dels privilegis gremials.

Les noves formes de producció es desenvoluparen arreu d'Espanya, nuclis més actius: València, País Basc i Cataluña.

València- Creixement indústria seda, instal.lació de factories màquines modernes.

País Basc: incrementar producció ferro, sobretot prohibició ferro estrangers.

Catalunya: especialització treball, difusió de la nova organització de la producció va asolir un desenvolupament més important. Avanç de la centuria, es produí creixement epecialització en zones agràries i manufactureres a les comarques interiors, filatura i teixit de llana gremis. En el litoral especialitz. Agrària i comercial vinya, vi i aguardent.

L'expansió de la manufactura va ser afavorida per l'ampliació del mercat a Castella a causa de l'abolició de gran part de les fronteres i per l'augment de la demanda.