RECURSOS TECNOLÒGICS EN UNITATS D'INFORMACIÓ

Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Universitat de Barcelona

Curs 1999-2000

RECURSOS TECNOLÒGICS EN UNITATS D'INFORMACIÓ

TEMA 1: INFORMÀTICA DOCUMENTAL + TECNOLOGIA DEL PROGRAMARI +

XARXES VERSUS TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ (TICS)

La societat de la informació. Recursos i premisses

Recursos electrònics

- Internet Society : la única regulació de "facto" són dos premisses, el protocol

(TCP/IP) i l'adreça IP (de l'ordinador). L'organisme que ho regula i proposa (la In-

ternet 2), investiga l'entorn d'internet és la Internet Society amb seu als EUA, pe-

rò sense cap lligam a l'administració americana, ja que és un organisme mundial.

Se la coneix com ISOC amb adreça < http://www.isoc.org> De la ISOC treballarem

els vincles que expliquen com està organitzada... i la història d'Internet (en an-

glès); també un apartat molt important per nosaltres és com s'organitza la ISOC a

nivell mundial, o sigui en capítols (chapters) territorials que no és sempre igual al

concepte d'estat ja que no hi creu en les fronteres. Les informacions dels chapters

estan en les diferents llengües que es parlen al territori. Mirarem alguns vincles

que donen pistes sobre cap a on va l'internet el projecte Babel : per fer una

interfície basat en una intel·ligència artificial que sigui traductor i elimini el col·lo-

nialisme de l'anglès.

Aquest recurs ens serveix :

si volem estar al dia hem d'estar els professionals de la informació a l'Internet

Society. Hauria de ser membre.

com a professionals és gairebé segur que el necessitarem per recórrer a infor-

mació sobre internet que formulen els usuaris.

per cultura perquè hi ha una tendència a que tot es condueixi per la xarxa (co-

merç, bancs...)

- ISOCCAT: la internet amb molta força a Catalunya i es va consensuar un capítol

territorial on també hi són el valencià, aragonès, basc i andalús. Des de qualsevol

capítol territorial hi ha vincles que comuniquen amb els altres. Ser membre de la

ISOCCAT no s'ha de pagar i et posen en la seva llista de distribució. Adreça:

< http://cat.isoc.org>

- Next Generation Internet Initiative: És un recurs del govern federal nord-

americà. Està penjada la proposta del vicepresident Al Gore. Hi ha una informació

estratègica dels portals i operadors telefònics. Grans centres d'informació hi parti-

cipen. És un dels recursos més potents. < http://www.ngi.gov >

- INTERNET 2:Totes les propostes que han fet els àmbits tecnològics i projectes

per canviar-la. Hi trobarem els diferents projectes de protocol amb tots els docu-

ments. < http://www.internet2.edu >

- CERN (World Wide Web): és el millor recurs. Van crear tota la presentació de la

informació de forma multimèdia i hipertextual. Trobarem els millors "links" a tot.

< http://www.echo.lu >

- Espanya (CSIC) : < http://www.rediris.es >

- "Comissionat per a la societat de la informació" de la Generalitat de Cat.

< www.gencat.es/csi/csi.html >

La societat de la informació

A mitjans dels 80 el cicle econòmic de 1r món de la societat industrial s'acaba i que passem a la societat del benestar. El món industrial es fragmenta i apareix el món de la mecanització i la robòtica. En aquesta etapa comença a sorgir la idea que la informació és poder. Es comença a fer certa, es necessita informació tan immendia-

ta i s'accepta que s'arribi a pagar com a mercaderia. Es va consolidar aquest concepte al món anglosaxó i en els països nòrdics (Dinamarca, Islàndia, Suècia, No-

ruega). Es bateja aquest concepte i assumeix a Europa a l'any 1994 quan el Consell

Europeu publica Europa i la societat global de la informació que és la base de totes les polítiques europees en matèria d'informació electrònica. És important perquè la

Unió Europea defineix que entén per societat de la informació i és un tòtem de les seves línies d'acció. Simultàniament el món de les xarxes es va desenvolupant i desplegant, qualsevol persona pot accedir-hi. El món empressarial privat comença a interessar-se. L'evolució de la societat de la informació ja no és geomètrica sinó

exponencial, és inabarcable. El 1995 (31 de maig) es produeix un trencament total en el món de la informació electrònica, el govern federal americà desconnecta tots els ordinadors governamentals que feien d'espina dorsal de la Internet. Fins a aquell moment el 80 % de la informació de internet era ".edu", però es va capgirar fins al 20 % en front el 80 % del ".com" . És una informació que s'ha de pagar.

PREMISSES QUE CARACTERITZEN LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

Pel creixement exponencial de la informació = creixement exponencial de la informació que supera la informació. Ex: les revistes especialitzades superen els 100.000 tipus.

Actualment, en les xarxes d'internet hi ha uns documents que nosaltres no sabem que hi són. Trobem documents que reflexen tots els estudis del coneixement humà, són més nombrosos que els documents finals.

Possibilita a qualsevol persona a produir i difondre informació. O sigui que, no necessites estar en els centres elitistes tradicionals per difondre informació.

Ha afavorit l'aparició de nous suports físics de la informació. O sigui que, el predomini del paper ha quedat apartada a un segon nivell.

Ha generat la creació de nous tipus de documents (documents electrònics)

Ha fet evolucionar els sistemes de recuperació de la informació. Recuperació lineal de la informació -> recuperació interactiva (directa, complexa i associativa) Ja no és una recuperació linial, pautada sinó que ara naveguem, recuperem la informació lincant.

Ha generat la creació de nous serveis de difusió de la informació. Fins ara a les biblioteques hi havia: prèstec, difusió selectiva... Aquesta és una tecnologia (pull) perquè l'hem de demanar. Ara, els nous serveis s'anomenen tecnologia push perquè ara et subscrius i t'envien la informació puntualment sense dema-nar-la.

La societat de la informació ha afavorit nous comportaments dels usuaris de la informació: autonomia, desaparició dels intermediaris pèrdua en el caos de la informació.

Ha afavorit l'aparició de noves formes d'organitzar i gestionar la informació: tre-ball en grup (intranets, etc.)

Ha creat noves formes de comunicar la informació: autopistes de la informació (serveis de la internet) Cada servei electrònic té uns canals físics específics. Aquí a Espanya encara no existeixen perquè tot va per allà mateix: fax, telèfon, internet...

Ha forçat l'aparició de nous sistemes de tractament i processament de la infor-mació: informació estructurada a la informació en text complert, i després a la informació multimèdia.

Ha creat noves formes i nous mètodes de treball: organització, eficàcia, reduc-ció del temps.

La societat de la informació ha afavorit l'aparició de nous perfils de professio-nals.

---------------------------------------------------------------------------------------------

Pràctiques:

El navegador més extens en el seu ús és el NETSCAPE, però també s'està expandint

l'INTERNET EXPLORER. Un cop obert s'ha posat en funcionament el sistema opera-

tiu que amaga 3 nivells

-1r nivell: MS/DOS el sistema per excel·lència del món de la microinformà-

tica.

-2n nivell: xarxa local permet treballar a la vegada en temps compartit tots

els ordinadors : NOVELL que funciona amb un sistema

que es diu NETWARE.

-3r nivell: WINDOWS altre sistema operatiu.

Comercialment se l'anomena "navegador", però professionalment es diu "interfície":

s'accedeix a les xarxes de la informació que permet enviar i rebre informació fora de l'aula. Hem de tenir configurades les normes de telecomunicacions per poder accedir-hi PROTOCOLS DE COMUNICACIONS :és un programa que comp-

tabilitza tots els ordinadors per tal de consultar i enviar informació. El que nosaltres

hem posat en marxa és el protocol que domina a Internet TCP/IP (és mundial-

ment famós) "Transfer Control Protocol/Internet Protocol" Cada un dels serveis d'Internet està controlat per una part del programa (TCP). L'adreça IP són tota una

colla de números de l'ordinador on anem.

Pàgina prinp. homepage

tenim activa la pàgina. Com estem a NOVELL no la podem

canviar, però es pot configurar una pàgina principal diferent.

barra d'estat: en quin estat està la pàgina. Té una caracte-

rística molt important i és que mentre no digui "Document fet"

el navegador i el TCP/IP encara estan treballant i és millor no

fer res per no bloquejar-lo.

Si passat molt temps no s'ha carregat només hi ha dues opcions:

1) punxar "atura": el TCP/IP et baixa tota la informació carregada fins aquell mo-

ment.

punxar "actualitza/reload": el sistema tornarà a demanar la informació.

minimitzar: la pantalla baixa a sota de la barra d'estat

restaurar i ampliar// tancar: el navegador o les pàgines ober-

tes. Per tancar correctament el navegador es va a la seva icona i es selecciona l'op-

ció de tancament.

línia de comandaments:

"FITXER": funciona per menús desplegables.

"obre la pàgina" demana el nom de la URL o el fitxer local. Serveix per demanar la informació dins el programa. URL ( Uniform Resource Locator)

Capturar fitxers

1)assegurar-se que a la barra d'estat hi diu "document:fet"

2)"anomena i desa"/"save as"

3)"guardar com tipus" el format dels documents és molt important perquè

l'ordinador el pugui llegir.

"envia la pàgina"

"edita la pàgina"

-pots enviar una informació i la pots documentar com una web adjuntada. Dins el missatge la URL esdevé un link directe.

-et permet manipular i treballar la pàgina. Funciona a base de marques. tots els

html es poden manipular. Es queda en local.

"desconexió": treballa desconnectat

sincronitza

1)pots treballar sense conexió

"configura la pàgina"

la part d'un processador de textos que permet ubicar i estructurar les parts de la

pàgina.

"previsualització" i "imprimeix"

"EDITA" :funciona per menús desplegables

"selecciona-ho tot"

"busca a la pàgina" :es posa el nom de la pàgina o URL. Actua com a buscador intern d'una pàgina.

cerca a Internet: tots els navegadors tenen per defecte un buscador

amb diferents portals i buscadors.

"preferències": la part del navegador que permet configurar-lo i per-

sonalitzar.

"AJUDA" Els navegadors d'internet són anglosaxons i per tant l'ajuda en anglès.

El document electrònic

Concepte: s'entén producte que comunica informació mitjançant l'ús de programes d'ordinador que estructuren la informació mitjançant uns llenguatges i uns formats.

Un document electrònic és també un producte que pot fixar i comunicar informació en qualsevol suport i canal de difusió electrònics.

Tipus: s'estableixen per tipologia d'informació. Segons la IFLA aquests són molt di-

fícils de recuperar.

Format: els formats són per documents que contenen informació textual, multimè-

dia, textual comprimida, documents multimèdia també comprimits. Els formats més

habituals:

món textual RTF, PDF, .text

multimèdia Tiff, Gif, Jpeg

si afegim hipertext i hipermèdia

HTML, SGML, XML (món internet)

Postscrip(es pot llegir en una aplicació que treballi PDF)

La informació multimèdia només té 20 anys en un mateix docuement et pots trobar informació en diferents formats (Tiff, Gif, Jpeg) i si està treballada en el món inter-

net amb els seus formats (HTML, SGML, XML). Un (Probin) és un programa connec-

tor entre un altre format que nosaltres no tenim. Les bases de dades bibliogràfiques es transmeten amb un altre format ASCII.

En els últims 10 anys es transmet tota mena d'informació. Per consultar et pot arri-

bar comprimit (menys temps,menys cost) Si la informació és només textual posarà

".zip". Necessitem el "winzip" un programa descompressor que serveix gairebé per a tots que és el "winrar"

(Si cliquem el botó dret del ratolí (en el web) clicar visualitza l'origen ens diu el for-

mat).

Les tecnologies són de quatre tipus

• les que ens permeten fer el tractament de la informació

• les que ens permenten emmagatzemar la informació tractada

• les que ens permeten la transmissió

tractament + emmagatzematge + transmissió

(una que pot ser de tractament, emmagatzematge i transmissió que està en fase de disseny) tecnologies puntes/emergents/intel·ligència artificial

Són habitualment llenguatges i paquets de programes

1. TECNOLOGIES DE TRACTAMENT

Tractament que ens permetin capturar dades i processar-les

Té 2 nivells la part física (machine)

la part intel·ligent (logiciel)

Programari (part intel·ligent software))

SGBD, SISTEMES D'AUTOMATITZACIÓ DE BIBLIOTEQUES

PAQUETS DE COMUNICACIÓ, [ofimàtica]

Maquinari (part física hardware))

El segon nivell és el maquinari, hardware o machine. Amb el que treballem són pe-rifèrics, targetes, cablejats, interficis... Quan parlem d'ordinador parlem del CPU, plaques, etc.

-ordinadors (microordinador, mini, mainframe)

-perifèrics

-cablejat

-targetes (mòdem)

-interfícies

No es pot treballar amb cintes magnètiques

Es reconeix que és un miniordinador perquè quan es ven és monolloc (una estació de treball) un miniordinador desplegat pot ocupar un aula.

el mainframe sense ampliar-lo equival a una nau d'un edifici gòtic.

El cablejat no sempre és elèctric, també n'hi ha de telecomunicacions i informàtics. Dintre de la disketera hi ha una tarjeta que és un mòdem (interfícies entre l'exterior i l'ordinador) =modulador de modelador. De mòdems n'hi ha d'interns i n'hi ha d'externs.

Hi ha targetes de tot tipus i se les anomena així per que tenen un exterior similar a les targetes.

Les interfícies són adaptadors i comptabilitzadors de diferents formats i marques.

Els llenguatges de programació són per crear programes, organitzar processos hu-mans intelectuals en diferents àrees del coneixement.

Software / programari específic

Software / programari específic estàndard

(a nivell específic general)

2. TECNOLOGIES D'EMMAGATZEMATGE

Les tecnologies d'emmagatzematge també conegudes com memòries tenen una doble vertent física i lògica.

El concepte de memòries vol dir suport físic on s'emmagatzemen les dades i dispo-sitius que ens permeten editar-les i recuperar-les.

Tipus:

• Magnètiques: Són les que existeixen des de la gènesi de la informàtica

-Cintes magnètiques

-Disc dur

-Disc removibles

-Disquets

• les cintes magnètiques (magnetic tape) són molt similars als cartuxos de pel·lícu-les, rodó amb una cinta, però la patina és magnètica electrònica.

• El disc dur, que de dur no n'és gens ara, però sí que ho va ser en el seu mo-ment.

• Els discos removibles és una unitat de disc i que funcionen en vertical amb unes rentadores de carga superior.

• Els disquets van aparéixer amb la microinformàtica, fins a finals dels 70 per a recolzar la comercialització de software, per compartir arxius, documents entre diferents usuaris dins la microinformaciño, la tercera funció és força li-mitada que és guardar arxius i documents electrònics.

Aquest tipus de memòries són utilitzades en la gestió documental:

* les cintes en aquests moments només s'utilitzen per fer “back up” (còpies de se-guretat) i per recolzar l'intercanvi intern de registres bibliogràfics (regulat per ISO)

* el disc dur ha quedat com a memòria autònoma d'un microordinador.

* les cintes magnètiques han estat substituïdes pels discos perquè és més ràpid buscar dades als discos. L'accés a la informació en cinta magnètica és seqüencial i en disc és sel·lectiu.

2) Al 1985/6 Phillips i Sony anuncien que han dissenyat un nou suport d'informació, l' “optical disk”. Va comportar un nou suport i també una nova memòria electrònica perquè també es pot guardar informació electrònica en general i també trenquen amb els límits de capacitat de les magnètiques. En un sol disc òptic hi caben 600 mil bytes només per una cara.

La proposta que hi ha al darrera és que les memòries que porten els ordinadors passiu de magnètiques a òptiques, però avui encara no ha fet aquest pas per in-teressos comercials i per impossibilitat de software per memòries òptiques.

El primer disc òptic només podia ser llegida:

CD-rom (readable only memory)

Però han sortit quantitats més de formats i memòries que poden ser grabades i es-borrades: -disc òptic

-CD-rom

-CD-I

-videodisc

-don...

-targetes làser

Aquestes memòries són les externes perquè les hem d'introduir, editar i reproduir gràcies a dispositius externs.

3. MEMÒRIA INTERNA

Quan comprem microordinador va incorporada al microprocessador. Aquesta memòria és la denominada memòria interna i n'hi ha de dos tipus:

• ROM (readable only memory) conté el sistema operatiu de base sorgit de fàbrica. Es pot canviar encara que només sigui consultable. Permet incorpo-rar altres sistemes operatius més potents que l'MS-DOS. Expressen la quan-titat de memòria en kb (kbytes), mb (mega) giga. També et diuen quants en té d'ocupats. Si estiguessin tots ocupats es podria ampliar la ROM, però no és el procés més habitual.

• RAM (random acces memory) és una memòria d'accés ràpid i integrat que normalment està buida. Quan activem una aplicació la RAM va al disc dur i fa una còpia virtual d'aquella aplicació i l'envia a la RAM. Pensar per emma-gatzemar una còpia virtual de l'aplicació que l'engeguem.

• CACHÉ és una part de la memòria externa. És un tipus de valor de la memò-ria que es guarda o amplia per emmagatzemar aplicacions determinades (un nucli d'informació)

• BUFFER és una memòria intermitja entre els perifèrics i la CPU, és essencial en perifèrics d'emmagatzematge com en les impressores.

8 bits 1 byte (és la representació en codi binari d'un carácter, d'un símbol, d'un espai en blanc) també s'han hagut de contemplar les diferents repre-sentacions de llenguatges numèrics i alfabètics.

El codi més usat és l'ASCII (american system code information internacional). El codi dels ordinadors normalment estan al sistema operatiu. Alguns treballem amb binary i ASCII com els IBM.

El codi màquina el necessitem d'origen, normalment annexe al sistema operatiu. Hi ha dues maneres d'activar-lo:

• anar a Inicio, buscar a Accesorios “codi numèric” o de “símbols”.

• Prémer ALT + teclejar el codi de tres dígits que se li ha assignat al codi ASCII.

Recursos per documentar les tecnologies

-rediris: és el centre neuràlgic de la internet a Espanya. Organisme autònom que depén del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Té documentació de com evoluciona internet en les dades a Europa i la resa del món. Hi ha una colla de re-cursos que duen a altres:

• paquets de comunicació i protocols

• consultar la pública d'internet i els seus serveis i tot el món web.

Té grups de treball i investigació en el món de la transmissió de dades. Metadades: informació sobre les dades que conté un “web”. El “web” de la rediris ha afegit un buscador intern.

< www.rediris.es >

-The explore internet (LC): és el millor que hi ha a la xarxa en quantitat de pàgi-nes i qualitat en recursos. És molt més que un lloc web. Dóna tota la informació en el món de les xarxes. Hi trobarem gairebé de tot:

- guies d'internet - cursos en línia - software - buscadors

- directoris d'arxius gratuïts (ubicat en el nostre camp)

< http://lcweb.loc.gov/global/explore.html >

3. TECNOLOGIES DE TRANSMISSIÓ

1. nivell físic xarxes 2. nivell lògic programari

equipaments protocol

sistemes interfícies

3. serveis correu electrònic

FTL llistes de distribució videotex fòrum bases de dades

ASCII serveis de navegació

Les altres tecnologies no recolzen la transmissió de dades fora de l'àmbit local físic, no a distància. A finals dels 70 es crea “xarxes especialitzades de transmissió de dades”, les que van recolzar la interrogació en línia de bases de dades. Neixen les tecnologies de transmissió de dades.

Les tecnologies de transmissió tenen tres conceptes importants:

• xarxa: un concepte intel·ligent i físic. L'apartat físic és fonamental per entendre el tràfic de dades. Actualment el nivell físic està molt poc desenvolupat perquè estava pensat per uns pocs usuaris. Cal que aparegui en la xarxa la fibra òptica per no tenir problemes en el volum i qualitat d'imatge en la transmissió de dades perquè és de banda estreta. La fibra òptica amplia el volum de línies. Cal canviar també el fet que hi hagi unes mateixes línies i tecnologies per a diferents serveis.

• XDSI: a nivell tecnològic s'ha acceptat que les dades es transmetin codifica-des amb bits i bytes. Acull tots el serveis, però no van en la mateixa línia. Cada valor de dades anirà pel seu canal a la xarxa. S'ampliaran les línies per a cada servei, o sigui un augment dels seus usuaris. Les tecnologies actuals no poden absorbir la demanda.

• equipament (dispositius físics): ha canviat que els mòdems han millorat. L'equipament ha d'estar cooperat amb la xarxa perquè si aquesta va a molta velocitat i qualitat d'imatge i l'equipament està endarrerit aquest no ho po-drà asumir.

• sistemes: s'ha de tenir en compte si són d'àmbits reduïts, locals o d'àrea estesa.

2. necessitem de software, dels protocols i d'interfícies intel·ligents

• software : (ex: ) el paquet de programes que ens permet crear una intranet amb tots els serveis d'internet. Aquests programaris es coneixen com “groupware”

• protocol: (ex) TCP/IP que es va dissenyar com a norma ISO=OSI; Z39.50 norma protocol d'intercanvi de registres bibliogràfics.

• interfície: aquest concepte ja no és físic sinó lògic (ex: els navegadors)

3. necessitem serveis que són els complements de la xarxa

• les llistes de distribució estan dintre del correu electrònic clàssic perquè s'ha creat software especialitzat.

• videotext: és híbrid. Hi ha un estat a Europa que el segueix utilitzant: França. El va dissenyar l'administració francesa MINITEL.

4. TECNOLOGIES PUNTA O EMERGENTS

Concepte de tecnologia punta: que estigui o en fase de disseny o en fase d'avaluació o en fase de reformulació.

a) hipertext-hipermèdia

Té el seu orígen metafòric en propostes que venen de molt enrera. Es deplega durant el s.XX i el seu pare, Banebar Bush. Quan la proposa a finals dels 40 el prenen per boig, perquè creien que era inasumible. A finals dels 70 treu al mercat el primer software que treballa amb hipertext "hipercard". Una de les tecnologies punta i emergents que ara es pot dir que usem de forma generalitzada és hipertext-hipermèdia (amb imatges i so). La tecnologia de programació és l'HTTP amb el llenguatge HTML. No és l'unica tecnologia emergent:

b) intel·ligència artificial:

sistemes experts. A nivell d'aplicació genera uns productes que es diuen sistemes experts (SE-ES). Ho està investigant universitats o institucions d'alt nivell.

• La URL és el MIT de Massachussets on hi trobarem la demostració en vídeo d'alguns prototipus com a màxim. No hi ha paquets de programes, però sí bibliografia i projectes. Dins del MIT també hi trobarem documentació amb escreix el món de la multimèdia. Té un buscador intern i un organigrama ("sitemap") de la suma de webs.

< www.mit.edu >

c) hipermèdia:

genera una colla de programes que es diuen "stacks", també dígits al tractament de textos i bases de dades. Hi ha una adreça que no l'hem treballada amb profunditat que és el ZERN de Ginebra on està tota la teoria de l'aplicació del Hyp. A l'adreça de l'APPLE trobarem paquets de programes en Hypertext i mèdia, ja que Apple és el cor de la investigació en Hyp. Hem de buscar:

• entrar al sitemap i veure tota l'estructura del web, i les possibilitats que ens ofereix

• veure com ha anat evolucionant la generació de paquets de programes amb demos

• té un buscador intern que buida tots els seus projectes en Hyp. Tenen un tutorial (= programa d'aprenentatge) molt bo.

• la part de suport tècnic, tecnològic i de formació.

És un dels llocs webs més bons en tecnologies. < www.apple.com >

d) realitat virtual:

També es coneguda com la tecnologia de 3 dimensions.

Els nòrdics, britànics i japonesos ho treballen molt, però a Europa qui ho porta millor són els francesos.

• La URL és un centre de molt alt nivell que treballa amb el MIT, NASA... Tenen molt clar el tema de la transparència informativa cap als usuaris potencials i reals. És un web molt sencill, té dues versions (en anglès i francès), el sitemap, a l'apartat d' Informations:

centres de documentació

centre virtual de demostracions ! en xarxa:

publicacions vídeos de 30 segons on expliquen

multimèdia els projectes virtuals que estan

fent.

Institute Nationale de Recherche en Informatique et Authomatique

< www.inria.fr >

simuladors: simulen una realitat (tots aquells que reprodueixen una realitat possible mitjançant "maquetatge") En el nostre camp professional hi ha molts simuladors, com per exemple per a les persones amb discapacitats.

interfícies: intermediari en uns paquets de programes que hi ha al darrera d'ella i d'un usuari que els utilitza.

e) multimèdia:

sistemes interactius, bases de dades i llibres. A partir dels anys 50, la informació electrònica que s'havia creat era numèrica i textual, però neix la proposta que la informació es crei en un únic suport, que contempli qualsevol tipus d'informació. Crea bases de dades i també és la tecnologia que recolza la creació de llibres electrònics.

• La primera URL és una web on es troben els millors formats de fitxers multimèdia, i com baixar-los (com fer el download). Està en anglès i japonès. Està fet per una americana Allison Zang. Trobarem tots els programes per baixar-los (els formats). També trobarem ajuda en baixar fitxers en altres llengües, traductors.

Multimedia File Formats on the Internet

< www.lib.rochester.edu/multimed/contents.htm >

• La segona URL és una web clàssica on posa "technology" trobarem molts recursos en software i maquinare. En aquest web trobarem:

- link on et pots subscriure a la Newsletter setmanalment

- apartat del mercat i negoci del multimèdia

- investigació i disseny (design)

- link de "technology", totes les descripcions dels productes en les àrees que desplega aquesta empresa en multimèdia.

També hi trobarem que com a empresa et permeten entrar com a membre

si estàs adscrit a algun centre de recerca o a una empresa important.

< www.newmedia.com >

f) xarxes neuronals:

És de les més complexes, també és més difícil de documentar, ja que encara s'està dissenyant. Només hi han exemples a mitges.

Funcionen de manera que van guardant en una gran base de dades tots els sistemes d'informació (amb els links) que fan servir els seus usuaris i crea una xarxa de cada sistema.

Això rentabilitza moltíssim l'ús de la xarxa, troba la pàgina principal i els links dins del propi sistema. Estructura i organitza la informació, per tal de facilitar-ne després l'accés. Aquesta tecnologia no s'havia pogut proposar sense totes les altres esmentades perquè les fa servir.

• La URL té instalada una petita xarxa neuronal, però en cap moment ho manifesten. És una xarxa de biblioteques de Maryland a EEUU. A nivell d'investigació ens serveix la URL del MIT, i a nivell d'aplicació el Sailor, que ha guanyat molts premis. La integració de totes les biblioteques i centres de documentació de Maryland. Hi ha links a diferents sponsors com el

- SUN

- INFOTRACK

- Projecte Multimèdia d'Scannerització Guttenberg

- Agència de Protocols dels Drets a la Informació (GPO)

SAILOR < www.sailor.lib.md.us >

Cronologia de les tecnologies d'informació i comunicació en el nostre camp

* Del processament electrònic de dades a l'informació electrònica

1. Gènesi: sistemes mecànics i fotogràfics des del 1890. Neixen al final del s. XIX. Pretenien recollir i reproduir la informació en un suport més segur que el paper. Els primers components mecànics són del 1890. En el camp bibliotecari i documental només s'aplica reproduint documents de molt alt risc amb sistema fotogràfic. Comencem a parlar de sistemes mecànics i tecnològics en diverses fases:

mecanització: 1936-1950 ! els primers projectes d'aplicar les fitxes perforades per documents especials i la automatització del prèstec a les biblioteques universitàries. A Espanya no hi ha cap assaig de mecanització. A Europa els únics països que reflecteixen una mica aquesta etapa són GB i França. Els que realment l'asumeix són EEUU i Canadà.

automatització i producció de bases de dades: 1960-1975 ! tota la tecnologia que s'havia generat en l'àmbit militar, ja no feia sentit de seguir utilitzant-los i es va dirigir cap a la societat civil, amb una certa rapidesa. Hi ha un intent de superar la problemàtica i sorgeixen grans empreses que comencen a incorporar els primers ordinadors de primera generació que no tenien ni pantalla ni ordinador, només km. de cablejat. Alguns es comencen a aplicar en el nostre camp a GB, Canadà i França. Es posen les bases del que serà la informació electrònica. Al 1960 sorgeixen els primers sistemes automatitzats. És la fase de l'adolescència. Dura 15 anys. Es produeixen les primeres bases de dades (sempre especialitzades) públiques i privades. Es dissenyen el primers programes que creen bases de dades, són els que diríem "in house" domèstics (fets a mida). El 90% són gestors de bases de dades i el 10% d'automatització de biblioteques en els serveis de prèstec i un procés tècnic la catalogació. Un sistema d'automatització de biblioteques DOBIS/LIBIS està dissenyat per 2 universitats europees a Dormunt i Lobaina, és el primer i encara està vigent. En aquesta etapa han sorgit els ordinadors de segona generació amb pantalla i teclat, gran capacitat de memòria i funcionen amb transistors.

microinformàtica: 1975-1984 ! fase de joventut. És la més oblidada. L'any 75 es produeix un canvi total en els ordinadors. Apareixen els de tercera generació. Només administracions i empreses grans es podien permetre un ordinador. Els de tercera generació són els microprocessadors (el xip) que comercialitzen els japonesos. La grandària dels ordinadors es redueix sustancialment, i també el cost ! popularització de la informàtica que arriba a les persones físiques i individuals i centres petits. Els paquets de programació gestors de bases de dades i automatització de biblioteques creen una gran demanda que a EEUU i GB apareixen les empreses de manteniment i disseny de paquets de programes i tecnologies. Apareixen les xarxes de telecomunicacions, no sols de sistemes locals, especialitzades (en el nostre camp xarxes de telecomunicació). A nivell de software, els paquets de programes ja no es dissenyen a mida són paquets de programes que els fa una empresa plantejats sota un algoritme general que pot servir per tota una colla d'exemples. Aquest tipus d'indústria crea uns

RECURSOS DE PROGRAMARI

-DOC6 : És una de les primeres societats de serveis a Espanya especialitzades en el nostre camp. ("societat de serveis": empresa especialitzada en algun camp)

Distribueix i proporciona productes, en aquest cas tecnològics.Té una seu a Madrid

i una altra a Barcelona.

Trobarem 4 blocs d'informació:

• programes de formació de professionals

• productes i aplicacions que distribueix: bases de dades, paquets de programes..

• portal: entorn electrònic en el qual pots navegar i que et porta a links de prod.

• el directori d'usuaris amb links actius dels paquets de programes que venen.

< www.doc6.es >

-ADBDP: És el link directe al paquet de programes. Hi trobes els centres i biblio-

teques que els fan servir.

< www.adbdp.asso.fr/outils/infogestion/logicielsbiblio.htm >

-DONDE :Buscador de recursos espanyols més complet que hi ha.

< http://donde.uji.es >

-BARATZ: s'està convertint en una societat de serveis. ABSYS és un paquet de

programes híbrid (que no es pot incloure en una sola tipologia de programes) Cal

que veiem el paquet de programes ABSYS.

< www.baratz.es >

-HYTELNET: expressa un estadi històric de l'automatització de biblioteques. Està en fase d'emigració. El sistema antic és "telnet" i el nou funcionar amb "web"

< www.lights.com/hytelnet/>

-WEBCATS: www.lights.com/webcats/

Aquests dos recursos no són exhaustius.

-

< www.lib.ncsu.edu/staff/morgan/alcuin/wwwed-catalogs.html >

-Canadian Archival Resources: és el millor recurs en arxius del món. Cadanenc.

< www.usask.ca/archives/menu.html >

-Tucows: és un conglomerat d'empreses que comercialitza i distribueix a la xarxa software (especialment) i hardware (hi ha vincles a les grans constructores de ma-quinari). Moltes pàgines, trobarem uqe posa una graella i apareixen vincles amb tot el planeta. A Espanya hi ha quatre vincles (dues universitats i dues empreses). Hi trobarem una pàgina amb un buscador intern i un macro (marge) que explica les opcions i continguts del “web”. Hi ha links a sistemes operatius. L'utilitzarem per documentar el sistema operatiu del nostre ordinador.

< www.tucows.com >

< www.interplanet.es >

· Quins són els paquets de programes?

-sistemes gestors de base de dades: gestió d'informació i documentació.

DOC6 (Immagic) Baratz (Informix) Chemdata (Basis)

-sistemes d'automatització de biblioteques

Hi ha tres subnivells, però cada vegada se'n destaca un :

Els integrats cooperatius (VTLS)

Modulars (SABINI=únic fabricat sencer a l'estat espanyol)

-programes de recuperació de dades

VRS Search (Baratz)

-paquets de comunicació en línia a distància

Crosstalk TCP/IP

Ex: Digitalització de l'arxiu d'Índies

Aquest projecte planteja 3 reptes:

salvar, fer-ne una còpia digital, tota la documentació de l'arxiu. Es necessitava un paquet de programes intel·ligent en paleografia i diplomàtica i també en la millora de la lectura.

Informatitzar tot l'arxiu mitjançant 3 mòduls integrats en una base de dades.

Tota la informació s'havia de tractar amb un hardware i un software especial que s'havia de dissenyar.

Aquest projecte es va iniciar al 1987, però es van trobar que alguns documents no superaven la fase d'escanejat. El repte gairebé més gran és el fet de la pèrdua de la informació-orígen. Es necessitava dissenyar una tècnica nova de restauració. Es va recurrir a la tècnica tradicional. El punt feble del projecte és el mòdul de localit-

Zació.

Recurs

És un projecte dels més ambiciosos que s'han fet:

-informatitzar tota la informació i documentació de tota una cultura. En aquest cas la grega clàssica: PERSEUS: 3 universitats americanes + govern grec + universitats

gregues.

Es pot consultar en línia o en CD's. S'està ampliant amb la informatització de la cultura romana.

< www.perseus.tufts.edu >

Ha treballat amb realitat virtual i tres dimensions. Quan es va iniciar va ser estudiat per alumnes de la facultat.

---------------------------------------------------------------------------------------------

TALLER DE FONTS D'INFORMACIÓ

*QUÈ SÓN LES FONTS D'INFORMACIÓ?

És una disciplina que varia de forma accelerada i exponencial, que viu canvis tras-

cendentals cada sis mesos. A nivell docent no es pot asumir. Per què treballar-les?

conéixer quines són les fonts que la disciplina crea o necessita. Les disciplines

que les creen són la ingenyieria de telecomunicacions, ingenyeria electrònica, el camp de la física que estudia la transmissió d'imatges i de dades.

Les fonts d'informació són les úniques eines que asseguren els professionals la tria de decisions en la tria, la instalació i la millora de les tecnologies de la informació.

Són els recursos informatius que tenim els professionals per conéixer de forma in-

dividualitzada totes les característiques que un producte o aplicació electrònica té.

aplicació (aplicació d'un software en una biblioteca)

• no estudiem les fonts d'informació de manera bibliogràfica, sinó obres de con-

sulta fonamentals per aplicar a supòsits pràctics.

En el camp de les tecnologies:és un recull de dades que caracteritzen totes les fun-

cions tècniques i tecnològiques dels productes electrònics i que estan pensades per a recolzar la creació d'aplicacions específiques en el camp de la gestió i transmissió

de la informació.

Segons William Parker, ha de complir tot un seguit d'objectius:

identificar un producte electrònic o una tecnologia en fase de disseny.

informar de les característiques tècniques i tecnològiques de cada tipus de tec-

nologia i ubicar-les segons productors, venedors i distribuidors.

permetre els professionals analitzar totes les possibles aplicacions de les tecno-

logies (ex: VTLS)

avaluar les diferents possibilitats que totes les tecnologies ens ofereixen (ex:

biblioteca infantil, dissenyar una interfície paral·lela per als nens)

ens permetran comparar i criticar (trobar els punts a millorar)

permetre prendre de forma contrastada decisions en el camp de les tecnologies

de la informació i comunicació.

-----n'estableix 3 +-------------

cal documentar cada decisió, l'equipament, el motiu dels recursos humans pro-

posats, el calendari d'instalació (les fases del projecte) i tota aquesta documen-

tació es recolza en elles.

assegurar el manteniment, la millora i la migració de les TICS.

asseguren l'intercanvi d'experiències i la cooperació internacional.

Problemàtica

• el rigor professional amb que estan redactades i compilades.

• que les dades que es recullin no siguin de primera mà.

• la fiabilitat (el que diuen les fonts d'informació en aquell moment és veritat?)

Tipologia

*La 1ª tipologia de fonts d'informació no és considerada com a tal en la majoria d'altres disciplines.

*Hi ha una tendència en unificar les diferents tipologies de fonts en directoris.

La informació comercial, no convencional que es defineix a partir de criteris en l'àmbit del marketing. Té 2 premisses:

a) és una font d'informació pensada per difondre de forma immediata el disseny,

la instalació i el manteniment de productes i d'aplicacions tecnològiques.

b) la relativa fiabilitat de la informació que difonen.

La 1ª és una de les propostes que fa que sigui com a tal i per tant ens ajudarà a

buscar-les i pensar en elles en primer lloc perquè la primera eina que disposem és

el que ens ofereix la societat.

Tipus de font d'informació de primer nivell en fiabilitat, però en el nostre camp

és molt escassa, perquè són estudis molt aprofundits sobre productes i aplica-

cions electrònics. N'hi ha pocs en el nostre camp perquè investiguem poquíssim

i perquè hi ha poca perspectiva en l'impacte de les tecnologies.

Un estudi monogràfic és un estudi sobre quina teconologia és, quines aplicacions

permet, com s'ha instalat en diversos entorns i centres i què en diuen els profes-

sionals i usuaris. Serveix per decidir si agafes o rebutges el producte tecnològic,

permet la tria. Són estudis objectius.

És instrumental, però absolutament fonamental,ja que les llengües anglosaxo-

nes no funcionen de la mateixa manera que les romàniques. Presentats en

formes de glossaris, monografies o revistes especialitzades. Serveixen per es-

tar al dia en els termes i vocabularis.

La coneixem per altres disciplines. Els directoris (també anomenats guies, catà-

legs i repertoris). Es troben en tots els suports físics (CD's, impresos, en línia).

Hi ha una sub-tipologia:

a)en forma de monografia

b)si hi ha pocs repertoris d'un producte surt compilat a revistes especialitza-

des.

contenen informació de:

• bases de dades (en línia a distància o local o en vídeotext)

• d' OPAC's: et diu com es recupera la informació, el funcionament de l'OPAC i com es pot treballar.

• de maquinari (estan dissenyats per la informàtica i les telecomunicacions) ens expliquen tots els components físics i les seves caracteristiques tècniques i tec-

nològiques, els constructors i venedors i els seus preus (Library Technology Re-

ports LTR : revista que sí s'ha dedicat a fer estudis monogràfics de ma-

quinari)

• de Programari Documental (software específic pre al nostre camp)

• de Sistemes Intel·ligents o Experts (SE-ES) dedicats a intel·ligència artificial.

Els trobem a revistes especialitzades. N'hi ha en 3 grans àrees:

- referència

- catalogació descriptiva

- indexació

• de Telecomunicacions

• d'internet, dels serveis d'internet (correu electrònic, White Pages;Yellow Pages)

• de sistemes d'informació, xarxes...tot. Només n'hi ha un Encyclopaedia of In-

formation Systems and Services (EIS). Es presenta en 3 volums dividits per

EUAi Canadà, International i Índex.Contenen fitxa que diu característiques de

cada producte o sistema, qui els construeix i els ven amb els seus preus.

Anàlisi de les fonts d'informació

*Els directoris com a font d'informació tenen com a funció fonamental identificar l'oferta del mercat, descriure'n les principals característiques tècniques i tecnològi-

ques de les aplicacions i asegurant l'accés mitjançant la descripció dels construc-

tors,distribuidors o els proveïdors. Un apartat obligatori és el que explica quines són

les institucions, etc. que veuen el producte electrònic, en té l'exclusiva...i ens diu les adreces que ens permetin posar-nos en contacte. Una altra dada és el camp d'usuaris.

*Si el directori no conté suficients dades s'han de completar amb altres fonts d'in-

formació, ja que els directoris són les principals fonts d'informació que consultem després de les fonts d'informació comercial.

*Els directoris serveixen per identificar les diferents tecnologies en els diferents àmbits.

*El desavantatge és que els directoris són eines complexes d'elaboració perquè s'ha de fer un estudi de mercat per establir uns criteris de selecció i treballar la informa-

ció de primera mà. El problema és que quan s'edita les dades recollides en primer lloc han canviat i resulten obsoletes, mentre que les últimes són les més fiables.

Tipologia (2)

Manuals de sistemes, de programaris, de serveis i d'interfícies : són fonts que

que ensenyen l'ús de diferents sistemes:

- de bases de dades

- de serveis

- de recuperació de la informació

- de programari documental

És l'estudi en forma de guia de com funciona un producte o servei electrònic pas a pas. Premises:

- és essencial per aclarir-nos en les tecnologies

-(desavantatge): les traduccions, normalment domina el món anglosaxó ens trobem amb traduccions pèssimes. Les llengües romàniques tampoc no ha ge-

nerat terminologia que ha sorgit de l'anglès. També moltes vegades esdevenen

críptics, ja que el llenguatge que utilitzen no és ensenyar.

2) revistes especialitzades : millor font que hi ha en tecnologies, ja que són molt

més rigoroses que les comercials, i a més molt exhaustives. Contenen:

- descripcions de sistemes automatitzats i de bases de dades

de programaris documentals

de serveis

de projectes (de força alt nivell)

- estat de la qüestió

3) publicacions de grups d'usuaris de tecnologies:

- de programari documental

- de maquinari i programari

- de xarxes bibliotecàries i documentals

- d'internet

- de distribuidors de bases de dades

4) Sistemes de formació i autoaprenentatge funcional:

- vídeos

- programes tutorials