Recursos humanos; Laurent Cantet

Cinematografía. Cine social. Películas. Tema. Sistema capitalista en la fábricas. Argumento. Personajes

  • Enviado por: Maite
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
cursos destacados
Carrera Artes Visuales
ArtesVisuales.com
¿Sabías que está formación es la única de carácter privado que puedes realizar si quieres obtener tu diplomatura...
Solicita InformaciÓn

Perito Judicial en Falsificaciones de Obras de Arte
INTESA
Los falsificadores y por ende las falsificaciones han existido siempre. Los egipcios ya conocían la falsificación de...
Solicita InformaciÓn

publicidad

Fitxa tècnica de la pel·lícula:

Recursos humanos

“Ressources humaines”

Francia-1999

Direcció: Laurent Cantet.

Producció: Caroline Benjo, Carole Scotta.

Guió: Laurent Cantet, Gilles Marchand.

Fotografia: Matthieu Poirot Delpech, Claire Caroff.

Muntatge: Robin Campillo.

Intèrprets: Jalil Lespert, Jean-Claude Vallod, Chantal Barre, Veronique de Pandelaere.

102 minuts

Gènere cinematogràfic a què pertany:

Social.

Identificació del director i les seves circumstàncies:

Laurent Cantet és un director francès de 39 anys, va guanyar el premi al millor director Nobel en el festival de cinema de San Sebastià, Laurent Cantet va apostar per aquesta tragèdia en aquesta pel·lícula perquè el treball és cansat i avorrit. Per a ell el títol de la pel·lícula recursos humanos és una expressió administrativa, molt cínica ja que parla d'humans de la mateixa forma inanimada que es parlaria dels diners o energia. Segons ell la seva història dona una oportunitat per rellevar el que està sota les etiquetes socials, el que hi ha d'humans en ells. En Recursos Humanos els actors no són professionals menys Franck, Danielle Mélador la líder sindicalista és realment una sindicalista, Jean-Claude (pare) treballava en una fàbrica des de els 14 anys fent el mateix treball que en la pel·lícula

Laurent Cantet ens mostra en aquesta pel·lícula una forma senzilla d'apropar-se al problema de l'acomiadament a l'Europa de 'Est. Els pares somien per als seus fills uns futurs aïllats de d'alienació d'un treball manual i els fills enyoren uns pares forts capaços d'imbuir-los aquell esperit de lluita que se suposa que van tenir en aquells anys una revolució. Tots s'equivoquen i les vides es dilueixen.

Cantet sap que el problema no està en les persones sinó en les oportunitats i és això el que ens narra amb una tècnica cinematogràfica de depurada

Tema: el sistema capitalista en les fàbriques.

Esquema argumental:

Frank és el fill prodigi d'un família francesa, el qual torna a casa per tal de treballar en la fàbrica del seu pare en l'àrea de recursos humans.

Les millors escoles de París li van fer eco i fàcilment es va guanyar a tots els seus caps, com així també el ressentiment de treballadors, i sobretot de sindicalistes.

Frank es veu sorgint d'un pla d'ajust, que inclou al seu propi pare, a partir de la implantació de 35 hores laborals, les quals permetrà treballar menys però alhora cobrar menys, per fer front a una baixada dels beneficis en l'empresa, aquesta fa un programa de desajustament.

Així, en donar-se compte d'aquesta situació prèvia a l'amenaça de fer fora al pare del seu treball, es dóna compte que el seu treball és una “tapadera”.

En aquest context Frank es troba entre un desajustament tant en la vida laboral com també en la seva pròpia casa, és aquí on es planteja si és millor la solidaritat laboral o el treballar per a un sol.

Frank decideix en anunciar a tots els obrers la elecció del cap en fer fora a uns quants treballadors, això fa amb ajuda d'un amic de la fàbrica i amb una sindicalista.

Després d'això decideixen fer una vaga, alguns obrers els fan cas veiem la situació precària en que estan, però d'altres com el seu pare no fan res per por a perdre la feina.

No es fins que el fill l'humilia quan el pare es dóna compte del que l'estan fent i decideix posar la seva presència en aquesta vaga.

El final d'aquesta pel·lícula és important en tant en quant hi ha un diàleg entre Frank i el seu amic en el qual ell li pregunta que farà després de la vaga i ell diu que s'anirà a París i Frank li fa la mateixa pregunta i no li contesta però es fa intuir que seguirà en aquesta fàbrica com a obrer, seguint la seva rutinaria vida per tal de sobreviure ell i la seva família.

El final d'aquesta pel·lícula fa plantejar a l'espectador a una situació que el faci suggerir, no només que la situació està lluny i que els paradigmes que s'utilitzen per explicar-la desvien la mirada cap a zones més superficials, sinó que , potser, la solució no existeixi.

Identificació dels personatges:

Els personatges individuals:

Frank: és el fill de l'obrer el qual es troba treballant en la fàbrica del seu pare. Aquest és el personatge principal ja que veu les dues visions la fàbrica i la vida dels treballadors.

En la fàbrica treballa com un superior però, en canvi, en la seva casa és un més però que el tenen cert prestigi pel fet del ser el fill que ha estudiat i té una carrera.

Pare Jean-Claude: és el personatge de l'obrer, el qual van a despatxar de la seva feina perquè ja té una edat elevada per continuar amb la seva feina.

És un home amb una gran enorme resignació, que es contrasta amb la sindicalista.

Amic: aquest és l'amic del Frank, el qual no el van a despatxar perquè és jove. Ajuda a Frank a recuperar la carta del desajustes per tal de ensenyar-la als obrers.

Com a personatges col·lectius:

Els obrers: és la classe social baixa, la qual treballa en una fàbrica i aquesta és feina és l'únic que tenen per poder viure, en aquesta classe social també està la germana del Frank, també cal destacar que en aquesta classe hem de separar entre aquests obrers i els obrers sindicalistes (els que propugnen la vaga), presidits per la dona sindicalista que la seva tasca és reclamar els drets dels treballadors.

Utilització fílmica entre l'espai i el temps:

L'espai està separat en dos blocs: la feina i la casa, i té els dos punts de vista el del pare i el del Frank.

A la feina el seu pare és un treballador més, en la qual treballa des de fa 30 anys, ens representa la conformitat. En canvi, el fill es presentat en una escala major al pare, ja que es troba com a representant de la imposició de 35 hores laborals el qual el faran despatxar el seu pare.

A la casa el seu pare és el que mana en contrast, encara que presenta també una conformitat i es preocupa pel que el seu fill doni bona impressió en la feina, encara que el seu fill l'humiliï. En canvi, el seu fill a la casa es torna conformista i no vol parlar de la feina, vol deixar separat els dos llocs però es veure obligat a ajuntar-los com a causa dels ajustaments de la empresa.

Entorn històric que tracta el film:

Aquesta pel·lícula tracta un problema recent de la societat capitalista, el qual l'únic objectiu de la empresa és l'obtenció de beneficis. Com a obtenció dels beneficis el que es fa fer una resta entre ingressos i els costos.

Per això per fer font a aquesta pujada dels costos que esdevindrien les 35 hores, la empresa el que fa es despatxar els obrers per tal de no perdre beneficis.

És per això que aquest agent econòmic necessita una inversió en capital perquè el procés de producció sigui competitiu, per això si es baixa la demanda els empresaris tenen dos opcions o abaixar els preus del producte o treure mà d'obra.

Valoració personal:

Aquesta pel·lícula retracta molt clarament la situació que viuen els treballadors que treballen en fàbriques, en una cadena de muntatge. La seva situació és immediata sobretot per aquells treballadors que ja han assolit una certa edat.

La empresa per fer front a una pèrdua dels beneficis decideix en comptes de reduir els costos redueixen la mà d'obra, fent fora a un elevat número de treballadors.

En aquesta pel·lícula es veu que la lluita entre classes explica el món., encara que en aquesta pel·lícula no s'intenta separar entre bons i dolents, ni personatges típics ni estereotips, recursos humanos parla des de l'interior amb le més profunda de les sinceritats i aconsegueix rescatar des de una idea senzilla una pel·lícula plena en el més ampli sentit de la paraula.