Les Rates Pinyades

1r ESO C

rata-pinyada

Nom : Rata-pinyada

Classe : Mamífers

Ordre : quirópters

Mesures i pes: Varia molt segons l'espècie, però va des de els 19cm als 50cm d'envergadura, i dels 3g als 30g.

Habitat: Viu a tot el mon, excepte les regions polars i algunes illes oceàniques.

Alimentació: n'hi ha d'insectívors, però hi ha algunes espècies que s'alimenten de pol·len i nèctar de les flors, també mengen fruits dels arbres...

Només hi ha tres espècies de rats-penats que consumeixen sang, i viuen només a Amèrica, i quasi mai ataquen als humans. Prefereixen els animals de granja i domèstics.

Reproducció: son mamífers, per tant son vivípars. La copulació te lloc a la tardor, i els espermatozoides es queden vius al cos de la femella fins el moment de la fecundació, que te lloc cap a la primavera. La gestació depèn de l'espècie i de les condicions ambientals.

Les cries estan ben formades al néixer, i estan proveïdes d'uns ganxos especials que, juntament amb les ungles, s'adhereixen a la mare durant el vol.

Altres:

N'hi ha prop de 1000 espècies. Son els únics mamífers capaços de volar realment. No son com l'esquirol volador que només planeja, els rats-penats poden pujar i baixar en l'aire, que es el veritable vol.

Els rats-penats son cecs o només poden distingir la claror de la llum, perquè tenen uns ulls molt petits, a vegades mes que un cap d'agulla, i es guien per un sistema semblant als radars. Aquests animals emeten un soroll, casi imperceptible per un humà, i quan els arriba l'eco actuen en conseqüència.

Son nombrosos, ràpids i complicats els càlculs que han de fer per no xocar, per exemple amb els seus congèneres quan milers d'ells volen per la nit.

Alguns animals poden localitzar per aquest mitja l'amplada d'un cabell humà.

EL COS D'UN RAT-PENAT:

• Les seves ales son semblants als nostres braços i les nostres mans : es divideixen en parts, que son els «dits». Les seves ales estan formades per una pell semblant a goma, fina com un paper, que es la que els permet el vol. els insectívors tenen ben desembolupada una membrana anomenada uropatagi, que uneix la cua amb les potes posteriors i les usa per atrapar a les seves preses.

• els menjadors de fruites -frugívors- tant l'uropatagi com la cua son petites o inexistents.

• els que mengen nèctar i pol·len tenen el rostre i la llengua allargats, el que les facilita aconseguir el seu aliment a l'interior de les flors.

• els vampirs no posseeixen cua, tenen molt petit l'uropatagi i la seva fulla nasal es poc desenvolupada.

Els rats-penats son animals completament inofensius, però s'han guanyat la mala fama que sel's ha atribuït per ser nocturns i sovint sel's ha comparat amb els fills del diable o de Dracula. Però, si no fos per ells, que eliminen els insectes, es formaria mes d'una plaga, i , si no fos per ells, moltes plantes s'extingirien, perquè quan van a menjar de les flors, el pol·len sel's enganxa al pel i fan la polinitzacio, igual que molts insectes, però durant la nit.