Raquel: Isabel-Clara Simó

Literatura española contemporánea. Narrativa juvenil. Catalan. Novela valenciana. Argumento. Personajes. Temas

  • Enviado por: Andaira
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

Raquel

Isabel-Clara Simó

ÍNDEX

A - Dóna la teva opinió sobre el títol de la novel.la que has llegit. 3

B - Has llegit tot el llibre? 3

C - Treball sobre la lectura. 4

A - Dóna la teva opinió sobre el títol de la novel.la que has llegit.

1) Trobes que el títol és atraient? T'ha influit a l'hora d'escollir el llibre?

Quan el vaig veure i vaig llegir el títol de `Raquel', em va agradar perquè vaig pensar que potser una sola paraula, en aquest cas un nom propi, podia resumir tot un argument.

Però el que més m'influieix a l'hora d'escollir un llibre és la portada. Si no m'agrada, ja ni miro quins temes tracta. En canvi, la portada d'aquest llibre em va agradar perquè no està carregada d'imatges.

2) Quin tema et suggereix?

Quan vaig llegir el títol vaig pensar que narraria la història d'una noia, Raquel. Vaig pensar que era una autobiografia inventada per l'autora. Que tractaria el tema de l'amor, l'amistad, la salud i sobretot la relació entre els pares i la protagonista.

3) Creus que resumeix el contingut del llibre?

Jo crec que sí. Penso que segurament, narra els fets i/o problemes que pateix la protagonista, Raquel.

4) Hi surt algun nom propi? Et sembla que és el nom d'un dels personatges? Deu ser el nom del personatge principal?

Sí, hi surt un nom propi, Raquel. A mí em sembla que és un dels personatges, i concretament, el personatge principal.

5) Recordes haver llegit mai un altre títol semblant a aquest? Si és així escriu-los.

De títols amb el nom de Raquel no recordo cap, però sí que he llegit títols que contenen noms propis. Com ara, Joana E. (Maria-Antonia Oliver), Les ensopegades de l'Alicia Paf (Gianni Rodari), Júlia, Manual d'instruccions per a estimar la Irene (Carlos Mosteiro), Paula (Isabel Allende), Dorilda (Carmen Posadas) i Natacha (Luis M. Pescetti).

B - Has llegit tot el llibre?

Sí, l'he llegit tot.

C - Treball sobre la lectura.

1) TEMA O IDEA CENTRAL.

Aquesta narració es centra en la vida d'una noia de disset anys, les dificultats que pateix, els sentiments que sent, les emocions i alegries que comparteix, l'amistat, l'amor, els estudis, la família, diferents temes concrets; és a dir, explica l'autobiografia d'una persona en format d'un diari.

2) ARGUMENT.

Plantejament:

La Raquel, una noia de disset anys, decideix escriure un diari. Però no un qualsevol sinó que ella prefereix expresar els seus sentiments, el que pensa de la gent o sobre les coses, i sobretot, escriure quan li vingui de gust. La Raquel és una noia normal, va a COU i li agrada un noi de l'institut que es diu Oriol. Té un germà, en Josep Lluís que té tretze anys. Al principi, diu que no suporta els seus pares i que desitja anar-se'n de casa el més aviat possible.

La Raquel comparteix una molt bona amistat amb la Montse, una noia de l'institut. Però un dia la Montse li explica que té càncer de medul.la espinal. Li comenta que haurà d'anar a Montpeller per a seguir un tractament i poder salvar-se, perquè la mort és molt a prop d'ella.

Nus:

La Raquel ho passa molt malament i no fa una altra cosa que plorar, està deprimida. Però a la vegada

és feliç perquè ha tingut l'oportunitat de conèixer a l'Oriol i establir una relació que més d'amistat.

També coneix l'Oriana, una altra noia de l'institut amb qui surt i se sent com mai s'havia sentit abans.

Anteriorment es mirava al mirall i no s'agradava però ara s'ha marcat uns propòsits i s'agrada molt més com no mossegar-se les ungles, menjar sà i fer dieta, fer esport o jugar a bàsquet, agradar a l'Oriol, però sobretot, intentar ser ella mateixa.

Al gener, per desgràcia, la Montse mor. Durant tot el temps que havia estat a l'hospital, la Raquel l'enviava llibres, l'anava a veure per fer-la companyia i s'escrivien cartes. La Raquel plora encara molt més per ràbia i ho passa molt malament.

La relació entre l'Oriol i ella es va fent més intensa i emocional. L'Oriol presenta a la Raquel la seva família, la seva germana ha tingut una nena i a ell se'l veu molt content. La Raquel és molt feliç estant al seu costat però, com totes les parelles també té moments en què no l'entèn i discuteixen.

Al germà de la Raquel no li van massa bé els estudis i discuteix amb els pares perquè el que vol ell és tocar el piano, especialitzar-se en la música clássica. Però arriben a la conclusió de que ha de seguir estudiant i que si vol pot estudiar en el Conservatori. En Josep Lluís decideix anar a un concurs de televisió que consisteix en endivinar quatre preguntes sobre la música clàssica. Si les encertes pots guanyar diners i no tornar la setmana següent, o continuar jugant i tenir la possibilitat de perdre'ls o guanyar-ne més. En Josep Lluís les encerta totes i s'arrisca a continuar, fins a arribar a les sis o set setmanes en que li diuen que ja no pot participar més. Però el director del programa pensa que ha fet trampes i investiguen. Al final, l'enxampen i es queda sense els diners.

Desenllaç:

Un dia, quan la Raquel passejava, va veure al seu pare amb una altra dona. Es sent bruta, dolguda i ofesa. Al cap d'uns dies, sent a la seva mare que plora i li diu que el pare ha demanat el divorci. Sent llàstima i pena per la seva mare i decideix que vol quedar-se a viure amb ella. En canvi, en Josep Lluís se'n va amb el seu pare i la Silvana, la dona que va veure la Raquel. La Raquel i la seva mare tenen dificultats econòmiques i es veu obligada a treballar amb el novio de la seva amiga Oriana, que té trenta-cinc anys; i alhora estudiar. Tot va bé i passa la selectivitat sense gaires problemes. D'aquí poc començarà el primer curs de biològiques.

3) PERSONATGES.

PRINCIPALS.

Raquel: és una noia de disset anys. Al començament es veia grassa, amb massa cul i amb massa panxa. Porta ulleres o lentilles, i evita mossegar-se les ungles. Més tard fa un canvi d'imatge i es troba més maca i més prima. Els seus companys de l'institut pensen què té molta personalitat i que tothom li té respecte. La defineixen com a una persona amb molt de caràcter, amb un fort sentit crític i jurídic.

Defensa la postura de les noies i la igualtat, mai a arribat a pensar si això vol dir que és feminista. Desitja ser independent però li costa, és treballadora i s'esforça molt en el tema dels estudis. Té molt clar que és el que vol i sobretot vol estudiar biològiques perquè li agrada molt i ho troba interessant.

SECUNDARIS.

L'Oriol: és molt guapo, un noi molt conegut en l'institut. Tot i semblar una persona fanfarrona, és molt bona persona. La Raquel està molt enamorada d'ell i se l'estima molt. Manten molt bona relació amb ell i sembla molt romàntic. De vegades no s'entenen i ell actua d'una manera masclista.

L'Oriana: té vint anys i és maquíssima. Té molt bon tipus, sap arreglar-se i es maquilla molt. Vesteix amb faldilles elàstiques, d'aquelles que s'arrapen al cos.

És simpàtica, comprensiva, i quasi sempre té raó, però potser és massa creguda.

Porta les ungles llargues i cuidades. Estudia poc i crec que tampoc s'esforça gaire.

Mare: té trenta-nou anys. Té arrugues, porta un pentinat que sembla l'uniforme de les dones de la seva edat (curt, permanent, tenyit i porta un serrellet ridícul), a més està una mica grassa i té uns pits enormes. És molt antiquada. De vegades, es posa joies que per a la Raquel són horribles i velles, també calça sabates de taló alt. És mestressa de casa.

Pare: és un home madur, mig calb i bastant prim. Té unes arrugues horitzontals al front que li donen un cert aire d'escepticisme, de no creure en res, d'estar de tornada de tot. Li agrada molt manar i per la niciesa més petita s'emprenya, només perquè ho ha manat ell. Valora moltíssim els diners. És una mica servil amb els que estan més amunt que ell.

Sempre vesteix amb americana i corbata.

Treballa en una companyia d'assegurances. té unes argues al front que li donen un aire d'escepticisme. Veu la vida a través d'una finestra petita, li manca la imaginació. No compren gaire a la Raquel, ni ella l'entèn pas.

Germà: es diu Josep Lluís i té tretze anys. Li apassiona la música clàssica i vol deixar d'estudiar perquè no serveix per això. Assisteix a classes de piano i li agrada molt.

4) LLOCS.

L'acció transcorre a Barcelona o a Montpeller quan la Montse resideix en un hospital.

- Casa de la Raquel. - Casa de la Montse. - Casa de l'Oriol.

- Institut. - Concurs de televisió. - Bars.

- Jutjat - Immobiliària, feina de la Raquel. - Carrer.

5) TEMPS.

L'obra s'inicia el divuit d'octubre i s'acaba el vint-i-nou de juny. La història transcorre en un curs académic, el COU.

6) LLENGUATJE.

El llenguatge utilitzat és col.loquial o familiar. L'ambient és familiar o es descriuen les converses entre els amics i amigues i la Raquel. S'empren frases fetes com: estar fet pols, fotre un bolet, no pegar ni brot, quedar-se d'una peça, estar peix... També ens fan servir paraules d'argot utilitzat pels joves com: peles, profa, bio, filo, colla, coi...

Tampoc requereix un alt nivell lingüístic perquè no ha estat necessàri la recerca de moltes paraules en el diccionari. He buscat paraules com atavisme, escepticisme...

7) VALORACIÓ PERSONAL.

En general, m'ha agradat molt aquest llibre.

M'ha fet reflexionar bastant sobre la vida, que feia uns segons no en sabia res d'ella; no sabia ni per a què servia ni per a què era tan necessària.

M'agrada molt la manera en què l'autora diu les coses o la manera en què les expresa.

Els fets més emocionants, feliços o tristos els descriu d'una manera tan entenedora i comprensible que fa que te'ls llegeixis molts cops.

Ha estat molt interessant, l'autora pretén que els lectors se sentin identificats amb els personatges.

M'ha sorprés molt la manera en què està estructurada la narració; és molt bona idea, representar-la com a un diari i quan em vaig adonar, vaig pensar que es faria molt pesat. Però no va ser així.

He llegit d'altres que m'han semblant un avorriment a causa d'aquesta estructura que també presentaven, però a diferencia d'aquesta obra és que des de l'inici fins al desenllaç existeix un cert interés que augmenta en quant avances la narració.