Raó Molar

Fracció Molar. Absorbància. Estequiometria. Mol de Ferro. Aparells de doble feix, feix simple. Radiació. Intensitat

  • Enviado por: Òscar Montserrat i Prat
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

1.ANOTACIONS I RESULTATS (TAULES)

Mètode de la raó molar

ml solució Fe (III)

ml solució NH4SCN

Absorbància

Fracció molar

10

2

0,745

0,2

10

4

1,098

0,4

10

6

1,294

0,6

10

8

1,693

0,8

10

10

1,767

1

10

15

2,638

1,5

10

20

2,191

2

10

40

2,168

4

Mètode de la raó molar (enrasant amb un matràs de 50 ml)

ml solució Fe (III)

ml solució NH4SCN

Absorbància

Fracció molar

10

2

0,216

0,2

10

4

0,378

0,4

10

6

0,592

0,6

10

8

0,815

0,8

10

10

0,975

1

10

15

1,391

1,5

10

20

1,872

2

10

40

2,904

4

Mètode de les variacions contínues

ml solució Fe (III)

ml solució NH4SCN

Absorbància

Fracció molar

8

2

2,503

0,8

6

4

2,979

0,6

4

6

3,072

0,4

2

8

2,932

0,2

1

9

2,208

0,1

Càlcul dissolució tiocianat amònic 0.01M

250 mL dio 0.01 mols NH4SCN 76 g NH4SCN = 0.19 grams de NH4SCN

103 mL dio 1 mol NH4SCN

Gràfic mètode de la raó molar

'Raó Molar'

Gràfic mètode de la raó molar (enrasant a 50 mL)

'Raó Molar'

Veient els gràfics de la raó molar s'obté l'estequiometria del complex. Aquest mètode no ens ha sortit gaire bé (remetim a les conclusions) i no podem dir quin resultat s'obté en aquest mètode.

Gràfic mètode de les variacions contínues

'Raó Molar'

Veient el gràfic direm que l'estequiometria del complex (punt màxim de la corba) és de 3.

2.PREGUNTES

  • Determinar el nombre de lligants de SCN- que reaccionen amb un mol de Fe (III) per formar el complex.

  • Tres lligands de SCN- reaccionen amb un mol de ferro (III) per formar el complex tal com hem vist en la gràfica anterior.

  • Indicar els avantatges dels aparells de doble feix respecte als de feix simple.

  • Les avantatges dels aparells de doble feix respecte als de feix simple són les següents:

    • Compensen totes les fluctuacions de la radiació de la font, excepte en la majoria de curt alcanç, així com la deriva del detector i de l'amplificador.

    • També compensen les grans variacions d'intensitat de les diferents longituds d'ona procedents de la font.

    • A més a més, el disseny de doble feix s'adapta bé a un registre continu dels espectres de transmitància o d'absorbància.

  • Fer un esquema bàsic de l'aparell i indicar el seu funcionament.

  • 3.CONCLUSIONS

    Les conclusions que volem fer sobre aquesta pràctica són les següents:

    • Com es pot veure hi ha hagut un error gran en el mètode de la raó molar. Els errors poden ser deguts a moltes causes, algunes explicables i altres no; poden ser causa d'error: mala neteja de la cubeta (tot i que creiem que ho vàrem fer bé), error en la determinació del pH de les dissolucions (el pHmetre no anava gaire bé, fluctuava molt), error en la preparació de les dissolucions (poc probable degut a què vàrem ser cuidadosos en la preparació d'aquestes).

    • Si el mètode es realitza bé, amb aquest mètode s'aconsegueixen uns bons resultats en la determinació de l'estequiometria en diferents complexos, sobre tot amb el mètode de la raó molar.

    'Raó Molar'

    'Raó Molar'

    'Raó Molar'